SANT BARBARA-UNA ESCAPADETA AL MIGDIA

Això mateix, una escapada al migdia per aprofitar aquest bo que fa, malgrat el fred. A la sortida el vent es perfecte per sortir però li falta una mica de potència. Què hi farem? encara que sigui de baixada ja valdrà la pena. Preparem i surto primer amb vent suau. el dia és fluix i no pujo res. Només davant Fontseca giro petites ascendències que em permeten allargar el vol uns minuts més que un simple vol de baixada. Tot és molt suau i el planeig es bo. Jugo amb els relleus del bosc passant pels espais entre els arbres. Damunt el camp d' aterratge encaro per aterrar al camp on acostumem plegar les veles. I ja està, darrera meu baixa en Xesc i en Mota ha decidit no volar i baixar el cotxe (ha estat volant tot el matí amb el trike biplaça que té).

BELLMUNT-LA MINA DEL VOL

El dissabte 18 de desembre ens pintava un mal temps d' anar-hi arreu, menys ací..... a Bellmunt, per la tarda, així que veient que el Montseny era tapat i a més ens neva una mica, no ho dubtem i ens anem cap a la Plana de Vic que allà sempre pinta diferent. Hem fet temps al Casal dels Avis a què aclarís una mica i sortís el sol. Ens hi hem trobat una bona colla d' ocellets sense ploma i l' hem fet petar fins passat migdia. Pugem i a dalt ja hi ha brisa bona per sortir, núvols perfectes i molt fred. Quan el sol toca la muntanya comença a sortir la penya i sense gaire bé fer res ja son tots damunt la muntanya i tocant el núvol. Els fa molt fred i no aguanten massa estona, tot i que les condicions son bones. Nomes en Carles fa durar el vol gràcies a uns guants calefactables a piles que porta posats. Nosaltres ens hem quedat a la sortida esperant que les condicions fossin mes dolces, ja que tant en Marc com en David no s' han trobat encara amb castanyes gaire fortes. Més tard surt primer en Marc i només treure el nas pel morro de la primera maria li ha fotut una cleca, que la campana del parapent semblava una molla ... davant... enrere... davant.... enrere.... de costat.... bufff!; Bon dia, em presento: soc la tèrmica que desperta! Era la primera que enganxava forta i segur que ha sobremanat amb els frens i s'ha bellugat una mica. Després ja ha anat a la segona maria, mes a ponent, i ja a començat a girar ascendències que l' han mantingut una bona estona. Darrera seu ha sortit en David, al qual he retingut una estona vist el ball que ha passat en Marc. La sortida l' ha fet amb una mica de brisa tèrmica i l' ha desenganxat del terra quan encara mirava la vela, la qual cosa l' ha posat una mica nerviós i ha sobremanat la vela, però bé, ha sortit fora de la maries i també ha anat a ponent on s' hi ha aguantat un temps. Ara toca el "menda", la primera aixecada de la nova vela de segona mà (artik1) no l' he pogut aguantar, la vela feia el que jo no sabia que era. Així durant uns quants intents, merda! què collons passa? em quedo intentant esbrinar per què la vela em reacciona tant de pressa quan l' aixeco. Fins que modifico el sistema d' aixecada i només agafo les bandes. Ara puja bé i surto, ja es una mica tard i les condicions han minvat molt, quasi bé no puja res. Només giro unes quantes vegades anant cap a ponent, on hi toca el sol i enfilo cap el camp d' aterratge. Vaig mirant la vela i m' adono que els frens son extremadament curts pel meu gust. Aquesta és la causa del perquè, quan aixecava sempre anava cap el costat que jo sense pensar hi tivava el fre, només aguantat-lo.Pel demés vola molt bé, similar a la meva Artik2 tot i que encara em falta volar-la en condicions tèrmiques i fer transicions per acabar de comparar. De fet la tinc per estorrasar-la per la sorra de la platja del Marroc, com a canvi de la Hook1 petita que m' ha comprat la Salomé.....voladora!.

El diumenge 19 vam intentar volar de Santa Bàrbara sense èxit. Quan vaig pujar-hi feia un vent notablement creuat de ponent. Vaig aprofitar per fer aixecades i allargar el cordill del fre per deixar-lo al meu gust. Després el vent va anar girant fins encarar-se una estona i va posar-se, de sobte, a nord. Fent correr llençant pals al gos Drac i equipats per si es posava bé vam prendre el sol fins que es va acabar el dia. Vençuts pel vent capricios, amb impotencia pleguem i cap a casa a raser.

AGUDES-PLA AMAGAT TOT CERCANT EL VENT

El Montseny és una caixa de sorpreses, quan pinta amb vent, no en fa i a l'inrevés. Total que avui el domini meteorològic era nord o nord oest amb una intensitat de 10 14 km/h. i amb aquestes expectatives ja havíem cantat "visca" per volar cap a Arbúcies. A les 8 del matí ja hem quedat amb en Mota per pujar amb cotxe al Convent i trobar-nos amb l' Emili, en Txus, en Marc, en David, en Carles i l' Àlex (un munt de "pipol"). Comencem a caminar a les 9:30 i amb energia dels nens hem pujat a tota llet amunt. Quan hem arribat al coll de les Agudes el vent era nul i el dilema estava servit, que fem? Anem a a sortida de ponent i en hi esperem una estona fines que en Marc, David i Carles decideixen anar al Turo de l' Home per provar des de la corba. Els altres ens quedem per provar si canvia la situació. El grup expedicionari en diuen que tampoc fa vent i continuen fins damunt del Pla Amagat. Ja allà es troben amb altres parapenteros que es disposen a sortir i s' hi queden. En Mota surt de ponent cap Arbúcies perdent molta altura abans de passar els Castellets que els ha de voltar i sortir per canto més allunyat. Això li ha fet perdre mota altura  allargat el trajecte. Arriba al camp d' aterratge d' arbúcies en línia de vol, sense fer cap gir pel mig. Molt justet li ha anat per no haver d' improvisar un aterratge alternatiu. Els altres hem caminat de nou fins el Pla Amagat on hem hagut d' esperar una bona estona fins que ha pujat una tèrmica que ens ha permès envolar-nos. Directes a Santa Margarida, i una vegada allí en Àlex ha controlat uns ocells que giraven una tèrmica a "solei" de la muntanya i s' hi ha quedat girant. M' hi he arribat a la seva altura i hem estat girant tèrmica fluixa una bona estona fins que s' ha acabat el xollo. Hem aterrat amb una vent de sud fluix i hem anat a recuperar els cotxes dalt Santa Fe, aturant-nos abans a l' Avet Blau per dinar una mica i emplenar el "pab".
Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGUDESPLAAMAGATTOTCERCANTELVENT?feat=directlink

ARBÚCIES-SANTA BÀRBARA CAMINANT

Després d' estar dos dies enllaunat (com sardines) a casa pel vent fort i el mal temps present, avui amb en Mota hem quedat per anar a caminar amb el paquet a l' esquena. A les 8 del matí ja ens hem trobat amb una mica d' esmorçar i hem començat a caminar des de casa seva mateix. Hem pujat pel damunt del Mirador i baixat cap a Can Riera. Hem continuat per la pista que puja a la casa de Montfulleda i passada aquesta, hem agafat una altra pista que arriba a Sant Segimon del Bosch (Can Puig), passant abans pel Rosic. D' allí ja s' agafa la carretera que puja a Les Ferreries, la qual hem seguit durant 1,5 km., per agafar la pista que passa pel costat de la masia La Bona, abans d' arribar damunt Can Fontseca. Ja d' allí només ens ha quedat apropar-nos a Santa Bàrbara pel seu darrera. En total 2:10 hores de caminada. Fa sol i el vent a la sortida és creuat de ponent (damunt nostre els núvols ja passen depressa) i ens disposem a esmorçar un bon entrepà de pa amb tomàquet acompanyat amb tonyina i anxoves, cervesa i rematem amb un tallat d'EKO i en Mota amb el corresponent cigaló de conyac. Preparem les veles i en Mota intenta sortir però avorta abans de llençar-se per manca de sustentació. A la segona ja surt totalment creuat i ensorrant-se fins desaparèixer de la meva vista i ensenyar-me només la campana del parapent....però surt. Jo ho intento i avorto tres vegades seguides fins que en un acte d' heroisme amb llenço marge avall, rascant els matolls amb el cul...aaaiiiiiii!. Ja fora de la sortida només faig que baixar com una pedra...glub!. Em separo més i passo per molt sota de Fontseca tot mirant la caspa dels caps dels caçadors que em vigilen amb mals ulls. Jo ja m' estic mentalitzant que avui estrenaré un arbre i espero que sigui petit. Això només fa que baixar i la carena em queda molt enlaire; estic passant molt arranat damunt els arbres; em fico per tots els torrents arrambat tant com puc per aprofitar la poca cosa que pugui pujar pel vessant, i pel damunt de la pista forestal per ficar-me-hi per si de cas hi he d' aterrar. Sota la cresta de la pedrera trobo una petita ascendència que em salva d' arboritzar i arribo al camp d' aterratge pels pèls....buffff!. En Mota i jo ens abracem com si tornéssim de la guerra i fem un parell de pets de relax de tant que hem apretat el cul. Compte amb el ponent encara que a la sortida s' encari!!!!!!
Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/ARBUCIESSANTABARBARACAMINANT?feat=directlink

MONTSENY-SANTABÀRBARA...BINGOOOOOOO!

Quin fred que fot aquí dalt (-5) i el vent es fortet pels novells que m' acompanyen. Intentem aixecar i no hi ha manera, els trossos de gel i les branques dels matolls fan impossible aixecar bé des del primer moment i correm el perill d' esgarrinxar la vela. Solució: abandonar la idea de sortir al revolt i anar al Pla Amagat. Ja ens veus equipats dins el cotxe i avall, tot una escena teatral dins del cotxe farcit de veles sense plegar i personatges amb casc posat. Quan hi hem sigut veiem un parapent que s' envola damunt de l' aparcament i cau com una pedra, la qual cosa indica que tota la carena es troba sotaventada. A l' envol el vent ens ve totalment de la dreta (ponent) i com que la seva intensitat no afluixa, abandonem la idea del Montseny i ens decidim anar a Santa Bàrbara per provar. Cap al cotxe i màquina per recollir els altres vehícles a l' aterratge. El matí va avançant i quan ja som a la carretera d' Arbúcies mirem l' ermita de Santa Bàrbara i hi veiem un parapent volant...en Mota! i s' aguanta pel damunt de la sortida. Pugem sense entretenir-nos i quan hi arribem ens trobem que en Mota hi ha aterrat !!. És el primer aterratge que s' hi ha fet...enhorabona!. En Mota ens diu que el vent ha pujat de força i hi ha molta turbulència, o bé que es belluga molt i per això ha decidit aturar el seu vol. Nosaltres ho veiem igual que ell i decidim anar a dinar a sota Sant Feliu de Buixalleu on hi fem una carnisseria, es a dir, tots hem demanat alguna cosa de bestiar a les brases, amb torrades i allioli. Havent menjat tornem a pujar a l' envol per practicar aixecades. Tothom ha tret les veles i les aixecades costaven una mica de mantenir damunt el cap fins que el vent ha anat minorant, si més no això semblava. Amb aquestes que agafo la meva vela i provo de mantenir-la damunt meu i sembla que està de conya per volar. Surto i sense gaire be fer res ja soc pel damunt de la carena i torno a la feixa on tots m' estant observant. Faig unes quantes passades per testejar l' aire i veig que està de fàbula. M' arribo a l' envol i al segon intent aterro sense problemes al costat dels companys. Ja els vaig engegant a tots d' un en un, menys a en Carles al qual li dic que  per ell potser hi ha massa vent i tinc por de que es trobi en alguna situació desconeguda per ell i pateixi o faci alguna tonteria (només porta 3 vols). Tots estem volant còmodament entre 600 i 700 mts., amb un vent que era d' uns 25 a 30 km/h. i que ens ha deixat volar fins fer-se fosc. L' Àlex i jo hem terrat amb vent de sud i en Marc i en David han aterrat amb vent de nord, es a dir, hem aterrat en el moment just del canvi de vent. Tots contents i alguns exultants de felicitat per ser el primer vol que ha durat més de una hora. Congratulations!

DIUMENGE TOCA ESTIRAR LES CAMES

Avui pensava que no tindria cap possibilitat de volar segon les previsions meteo, així que em disposo a anar a caminar des de Can Vilà fins dalt l' ermita de Santa Bàrbara amb el paquet a l'esquena (allò...per provar si mes no). Després de llevar-me una mica tard quedo amb la parenta amb el pla a fer i es estar fora dues hores per fer la caminada i baixar a peu. M' arribo a Can Via amb el cotxe i l' aparco al revolt de Sant de Feliu, on començo a caminar per la pista directe al torrent. Pujo per les pistes forestals que ja conec i enfilo per alguna drecera que ara trobo neta. En una hora i quart arribo a l' ermita i ...... sorpresa! el vent és encarat i amb brisa constant. Ja preparo la vela i faig alguna foto de rigor, m' enganxo i aixeco el parapent. Soc davant la sortida amb la vela perfecta damunt meu i em llenço a l' aire que em sustenta des del primer moment. No agafo res fins que arribo al morro de ponent de Can Fontseca on trobo una mica d' activitat que em permet fer alguns girs i mantenir l' alçada. Baixa la intensitat i enfilo a l' aterratge on hi arribo amb un marge més que considerable perfer algunes cabrioles fins tocar el terra. Plegar i capo a buscar el cotxe tot menjant una poma estupenda. Fotos:

SANTA BÀRBARA-COMPTE!

El dia s'ha presentat amb una pluja fina a la matinada i nevada al cim del Montseny i això ens ha canviat el pla inicial que era de pujar la Turó de l' Home i volar cap a Palau. Hem decidit anar a Santa Bàrbar per provar i encara ens ha permès fer un vol de baixada per trencar el cuc. Quan hem arribar a l' envol ens esperava el vent encarat , suau (de 7 a 9 km/h.) i no hem tardat gaire en preparar els equips. Érem cinc pilots (Mota, Marc,David,Carles i jo mateix). En Mota no s' ha encantat i en un moment ha aixecat la vela i ha sortit sense problemes (directe a l' aterratge amb alguna bruixa entre mig). L' ha seguit en Marc que en la sortida ha tingut una mica de cabotada per deixar la vela endarrerida passant fregant les herbes del marge, però que ha esmenat amb marge. Darrera d' ell ha sortit el més novell de tots (en Carles) i que estrenava el lloc en el seu tercer vol d' alçada. Ho ha fet amb tota la atenció a les indicacions de en Marc i meves i amb convenciment ha sortit també amb una mica de cabotada, però sense problemes. Ara toca a en David qui prepara la vela, l' aixeca i corre a la sortida, li queda la vela una  mica endarrerida i en el moment de perdre el contacte amb el terra li fa una forta cabotada que fa que toqui el terra del pendent amb el cul de la cadira, que el frena i l' abatuda s'accentua fins topar la vela amb els arbres del davant. En David sense cap dany, la vela damunt dels arbres i la moral de en pobre David enfonsada enmig de les romagueres. Bufff! ara toca recuperar la vela que anem fent tot talant arbres, branques i tot el que se'ns posava al davant (fins i tot un cordino del parapent que s'ha emportat un cop de pudaix que no ha resistit). Ja dalt la feixa l' embolic de fils era monumental (tot un treball mental d' estratègia per aconseguir deixar el parapent en l' estat inicial). He preparat el meu equip per fer un vol de baixada fins l' aterratge on m' esperaven els companys i deixar a en David amb els seus pensaments. Sense haver pres mal ha estat una intensa experiència que l' ajudara a analitzar totes les situacions abans de qualsevol enlairament. Ho hem rematat amb un dinar al restaurant Masferrer de Sant Feliu de Buixalleu on ens hem cruspit un arròs de muntanya excel·lent. Més tard hem tornat a pujar per veure si podíem tornar a volar i el vent ja era de nord. Impossible intentar res. Hem acabat de posar a punt el parapent de en David i la resta de veles mal plegades a l' aterratge. Fotos:

http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABARBARACOMPTE?feat=directlink

MARROC NOV-2010

----EN CONSTRUCCIÓ---

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MARROCNOV2010?feat=directlink

MONTSENY-MATINAR = VOLAR + SANTA BÀRBARA = TAMBÉ

Quin dia! L'encert de matinar t'assegura un dia llarg i ple de possibilitats. A 2/4 de 8 del mati ja ens hem trobat en Mota i en Ferran per fer un biplaça des del Montseny. La intenció era sortir de ponent a les Agudes i volar cap a Arbúcies. La dona i la filla de en Ferran ens faran el favor de baixar els cotxes. Així que sense perdre el temps ja som amunt pel Coll de Revell-Viladrau-Sant Marçal-Convent de Santa Fe, on ens hem reunit amb en Marc i en David. Pugem a peu per la fageda fins arribar al coll de les Agudes. Allí ens trobem que el vent es molt fluix i de ponent. Per esperar a veure si es defineix, pugem al cim de les Agudes per esmorçar una mica, i allà mengem un pica pica de tot el què cada un portàvem. Menjats, tirem cap el prat que hi ha encarat a ponent i allà el vent ni es nota. Decidim anar a la corba del Turó de l'Home, i això ha estat un encert. Hi feia un vent ideal per la sortida del biplaça. No ens aturem i preparem la vela de biplaça primer (per si fallo, m'ajudin a preparar la vela). Dono quatre instruccions al meu passatger (Ferran), i inflo amb un cordino enganxat en una mata. Torno a provar i ara sí, sortim de perles. El vol ha estat molt distret per l'especial interès del company que no parava de preguntar coses. Hem resseguit tot el vesant de la muntanya fins el mirador de Santa Elena. Després hem girat cap a l'ermita del Montseny on hem fet algun gir per saludar al personal que ens cridava des del terra. Ja amb una altura prudencial hem enfocat cap el camp d'aterratge de la girola de Mosqueroles-Can Pins. Hem aterrat sense ni una mica de vent, força bé. Darrer ens seguien en Marc i en David. En Mota s'ha passat de deriva i no ha arribat i ha tingut de improvisar un aterratge a Can Pins, sense problemes.Per la tarda la intenció era anar a Santa Brígida per volar-hi. Una vegada allà el vent era molt fort de ponent, i el ponent a Santa Brígida no permet envolar-se i a més en cas de fer-ho t'esperen mogudes distretes. Decidim provar sort a Santa Bàrbara on hi anem sense entretenir-nos. A la vall d'Arbúcies no es  mou ni una fulla (quins collonsss) i pugem a l'ermita. El vent és encarat però molt fluix i ens permet sortir i fer el vol de baixada per treure'ns l'espina. Hem terrat apurant la claror del dia. Pujada a cercar el cotxe i cap a casa amb els deures fets. Video de la sortida:

SANTA BRÍGIDA-FABULOSA

Avui divendres tocava escapar-me de la feina i provar la HOOK XS que prendré per anar al Marroc. No sabia com es comportaria essent tant petita i la veritat és que m'ha sorprès gratament. Amb no gaire dinàmica m'he aguantat bé i amb la mica de tèrmica que hi havia (suau i noble) he estat volant tota la tarda, fins que els cicles tèrmics han anat sent més fluixos i com que no tenia qui em baixes el cotxe, he aterrat a la sortida sense problemes. La vela es més nerviosa que la meva, però a la hora de planejar es nota  que vaig passat de pes i perdo molta altura. Ara, és molt divertida en els girs. Hi havia força gent volant (en Geoff i la Judith, en Marc, en Peter i tres nois que no coneixia, més tard ha arribat en Quimi d'Organyà amb un altre company). Tots hem estat volant sense problemes per aguantar-nos fins que n'hem tingut prou. Aquest lloc quan està bé, ho està de collons. Demà toca Montseny per fer un biplaça a un company de muntanya al qual li dec des de fa molt temps i ja en tenim ganes.

SEVILLA-MOTO CENT PER CENT

Ja temia que el fred ens agafaria i no faríem la sortida de tardor amb el soci. A correcuita vam decidir anar a buscar el temps càlid cap el sud i aprofitar els dies. Vam localitzar una empresa de transport que ens va portar les dues motos fins l' aeroport de Sevilla i nosaltres vam agafar l' avió (d'aquesta manera guanyem un dia i mig). Quan vam arribar a Sevilla en pocs moments vam tenir el transport allí, amb poca estona ja teníem les motos preparades, però... la meva amb la bateria completament descarregada...merda!. Truco al RACC i amb una senzilla pinça ja tinc la moto en marxa. Ens hem equipat i ja anem directes cap al Coto de Doñana per Huelva i ens dirigim a El Rocio per agafar una ruta guiada pel parc natural. El Rocio és una població en la qual no hi ha cap carrer asfaltat i tot és amb sorra de platja que ens ha fet estar "al loro" per controlar la bestiola que portem sota els collons. La moto anava allà on volia i més d'una vegada he estat de trobar-me amb la sorra de molt aprop. Una companyia de guies ens ha encabit en una furgoneta i després de una ruta de 3 hores llargues vam poder veure que és el coto. No era una època gaire adient per veure'l i tots els aiguamolls eren secs. Tot i així es va poder contemplar un munt de cérvols i ocells de tota mena. Ja de vespre vam anar a dormir a Sevilla. Ens vam allotjar en un hotel prop de la "Giralda", i sopar al costat del Guadalquivir, al barri de Triana. L' endemà ja el teníem destinat per fer la ruta de "los pueblos blancos", passant per Ubrique, El Bosque, Zahara de la Sierra i dinar a Algodonales. Per la tarda vam continuar cap a Coripe, Olvera i directes a Córdoba, on vam dormir. Vam allotjar-nos al centre del cas antic i vam sortir a sopar de tapes al bar "Góngora" (mot recomanable pel preu i l' ambient).  Pel matí vam aprofitar per visitar la "Mezquita" o catedral, la qual em va sorprendre per la majestuossitat de les seves arcades. Va ser una visita que realment em va agradar molt. Era el migdia que prenen les burres i anem fins a Cuenca per passar la nit. Ací tenim la sorpresa de no trobar cap plaça lliure a cap hotel i no és cap festa especial. Ens diuen que sempre que fa bon temps la ciutat s' emplena de visitants. No en queda cap altre opció de tirar endavant i a uns 7 km. trobem un poblet en el qual hi ha un petit hotel que ens ha acollit sense problemes. Hem sopat amb una gresca atordidora, dons  tot el poble s' hi troba per veure el futbol i fer les seves partides de cartes fins a altes hores de la matinada. Nosaltres anem a dormir que demà tenim la tirada més llarga per arribar a casa. Pel matí, d' hora, esmorzem i tot i que fa sol, el fred ja és present. Ens abriguem amb tot l' equip d'hivern per aguantar i connectem els calefactors dels punys del manillar. Comencem la ruta i ja no baixem de la moto fins que ens aturem a repostar, de dipòsit a dipòsit. Ens aturem per dinar a .....(no ho recordo!).. a sí, a l' àrea de servei de Tàrrega. Un dinar lleuger i ja ens arribem a Arbúcies a mitja tarda. Ja veieu, moto..moto..i més moto, i és que d' això es tracta. Amb les burres que tenim fer quilòmetres és un plaer!.

Fotos:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/ANDALUCIAUNAVOLTAAMBMOTO?feat=directlink

SANTA BÀRBARA-VOL VIST-I-NO-VIST

Només trencar la setmana amb un vol de baixada ja emplena, eh!. Els dos novells (Marc i David) pleguen de la feina a quarts de cinc de la tarda i ja veus que em truquen per fer un vol des de Santa Bàrbara, i amí no em falten motius per dir que sí. Total que ja som pujant a l'envol i ens adonem de veure a en Mota que surt i s'aguanta davant del morro de Can Fontseca. Osti! el cotxe no tira prou i quan arribem a l'ermita ens hi trobem a en Xesc (i la seva companya Bàrbara) preparat per sortir però esperant per què el vent ha afluixat. Ja preparem les veles i preveient que la cosa aniria a pitjor, en Marc proba de sortir mirant la vela i el faix avortar per  manca de pressió i li dic que ho provi amb la vela a l'esquena. Ràpid, corre amb la vela darrera i surt molt bé, s'arramba al vessant i després m'ha comentat que en el trajecte de baixada ha girat un parell de vegades una minsa tèrmica que li ha fet moure més del que estava acostumat la campana (és la primer tèrmica que es troba). Després el segueix en David també amb un parell d' intents i ara ja comença plantejar-se els aterratges autònomament. I el segueix en Xesc que també ho fa molt bé. Ara em toca a mi i aprofito la poca brisa de llevant que ja entra i surto de pet cap a vall. Només he girat damunt el camp en un morro que encara era soleiat i m'ha deixat fer un parell de girs. Entro planejant fins on esperen amb la vela recollida. Un dia d'aquells que no hi comptava i m'he distret molt. 

MONTSENY-AGUDES I TURÓ DE L'HOME

DISSABTE: Feia dies que no volava des de les Agudes i el dissabte (molt d'hora) havíem quedat amb en David i en Marc per fer un vol. En arribar a dalt (eren les 9 del mati) ens trobem que el vent venia de llevant  fluix i me'ls vaig emportar caminant cap a Les Agudes per intentar volar a Arbúcies. No ho tenia gaire clar, donat que la sortida a llevant és una mica delicada per a principiants, però m'han demostrat que les aixecades de vela les controlen molt bé. Quan hi arribem el vent te una intensitat perfecte per no haver de córrer. Pugem al cim per ensenyar-los el pla de vol i indicar l' aterratge. D'ací el trajecte es veu llarg i no hi ha gaire camps per poder aterrar i noto una mica de nervis a en Marc i a en David tranquil (potser pel desconeixement del nivell de risc). No m'ho penso més i confio que ho faran bé com sempre. Els proposo de sortir jo primer per testejar l' aire i calculo que em podré aguantar per esperar-los. Preparem les veles, que amb el vent que feia era dificultós, i aixeco controlant que em quedi damunt del cap. Mentres els vaig explicant que no corrin, que mantinguin la vela i s' assegurin que la tenen ben controlada i dirigida pel mig del forat que hi ha entre els arbres que envolten la sortida. Només amb el pes del cos a la cinta ventral m' enlairo i m' arrambo a les parets de Les Agudes que en dinàmica em mantinc. Faig passades pel damunt d' ells i ja veig que en David falla una aixecada i el vent se l' emporta darrera del coll. Recull, torna a inflar i surt bé. Darrera d' ell en Marc també surt perfecte. Ja som els tres volant i jo que he perdut una mica d' altura vaig davant per guiar-los cap a Arbúcies. Ens dirigim al Turó d' Arenys i ja passada la Feixa Llarga punxem un núvol que s' està formant. És guapo, guapo, guapo pels dos novells en el seu quart vol. Arribem damunt d' Arbúcies i perdo altura amb una quants girs de 360º per ensenyar-los el plantejament. Per mi és normal, jo conec el camp que ha estat també l' enlairament amb els paramotors. No fa vent, potser una mica del darrera, i entro rapit i em passo el tram segat i toco terra en mig d' herbes altes que em deixen xop d' aigua. Ja entra en David i ho fa una mica alt, la qual cosa provoca que casi s' el mengi tot. Aterra damunt d' un hort amb cols que pateixen el seu aterrrrrrratge. Ara en Marc ho fa més baix però massa alt, també, i entra dins de l' hort aterrant bé. Els dos han sortejat una tanca feta amb palets de fusta que jo no sabia que hi eren col·locats. M' han fotut una "bronca" (be en Marc que sap el què es cou), i el cert és que per ells ha estat un aterratge de taquicàrdia. Els ha posat nerviosos els obstacles que s' han de sortejar a l'entrada (arbres, faroles i dimonis). Després del "bajon" de l' adrenalina els ha transportat al vol i a l' experiència única d' haver baixat per vessant nord de la muntanya. La resta del dia l' hem passat tranquils per tornar a pujar a la tarda a recuperar el cotxe o a volar si es pot. Dalt era tapat i fins el darrer moment decidim baixar amb els cotxes cap a a casa.

DIUMENGE: La cosa "apreta" i hi ha gana de vol (els novells tiben) i tornem a quedar molt d' hora. Ara s' hi apunta l' Àlex i ja som quatre dalt la muntanya amb un vent de ponent perfecte. Ens arribem fins al revolt de sota el Turó de l'Home i no ens ho pensem gaire. Baixem una mica per no tenir tanta fuga i comencem a preparar les veles. El vent afluixa i ja equipats pugem dalt el revolt i en Marc infla la vela i sense avisar ja es volant. Hem quedat en aterrar al camp de Can Nofre (a Palau). En David es preparara, aixeca i surt molt bé. Ara li toca a l' Àlex qui em diu que només ha practicat amb la vela al terra un parell de vegades, que sempre ha sortit amb el paramotor d' esquena. Glub! bé ja et guiaré i donaré la sortida. Ara el vent és molt suau i falla tres aixecades, fins que en la quarta l' aixeca una mica torta i li rectifico. Corre bé i surt endavant. M' el miro i observo que te el fre esquerra envolicat amb la banda, però el vola recta, s' enfonsa una mica força i tarda en rectificar la trajectòria. Però ja s' encara cap a Palau. Em quedo sense vent i amb l' ajut d' una colla d' excursionistes que m' aguanten la vela, surto en el moment que una lleugera brisa em permet aixecar i sortir. M' acosto molt al Turó i m' enfilo lleugerament pel damunt de la carretera asfaltada, i ho aprofito per passar pel damunt de la gent que m' ha ajudat per saludar-los i agraïr-los el seu cop de mà. El vol ha estat plàcid fins Palau, on he aterrat amb el novells que ja es defensen  prou bé. Recollim i anem a la recerca de l' Àlex qui ha aterrat abans de Sta. Maria de Palautordera. I ja està, un cap de setmana complert pels ocellots! FOTOS:
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSENYAGUDESITURODELHOME?feat=directlink

ÀGER-PONT DEL PILAR 2010

Gaire be cada any ens toca patir pluja o  vent per aquestes dates, i aquest any no ha estat l' excepció, pluja, pluja i més pluja. De fet ja estava mentalitzat a no fer res de vol però la inquietud dels novells sempre fa que tinguis alguna revifada i intentar-ho. Havia quedat amb em Marc i en David per fer-los la "suelta", després de molt practicar al terra amb la vela i portar-me amb el biplaça dies enrere. El dissabte al matí representa que és el millor dia per poder intentar-ho i sense dubtar quedem a les 8 del matí per pujar al coll d' Ares (sortida Roper) i provar de fer el seu primer vol d' altura sols. Quan comencem a pujar ja veiem que el component del vent és de llevant, i això no va be per sortir de la Roper.Així que ens dirigim a la sortida dels francesos i una vegada allí comprovem que el vent és encarat i amb intensitat perfecte per sortir. Despleguem les veles i comprovo el vent amb unes aixecades de vela que mantinc damunt meu... perfecte. Els faig aixecar la vela per comprovar que han fet els deures i.... sí, aixequen sense problemes i amb seguretat...APROVATS!. El primer en sortir és en Marc que sense pensar-se-ho i amb una mica de timidesa comença la carrera i surt sense cap problema. Segueix el pla i una vegada allunyat de la sortida, gira a la dreta i vent en cua decideix arribar-se fins el Maciarol, on ho fa després de reportar que tot està tranquil i dirigirà l' aterratge de ne David. Dono la sortida a en David i aixeca molt bé, corra amb decisió i surt sense problemes. Inmediatament aixeco la meva vela i surto darrera d'ells fins posar-me a la seva altura i de costat el vaig guiant cap a l' aterratge. ja damunt del Maciarol, en Marc el va dirigint molt bé i aterra amb un planeig alt i llarg, però molt segur. Està eufòric, i el cert és que de no haver volat mai sol en cap mena d' aparell, ho ha fet molt bé. Esmorzar i festa tot el dia. Per la tarda ho hem provat, però he considerat que vent era massa fort per què fessin el segon vol i ho hem deixat per demà al matí.

El diumenge al matí, igualment d' hora, ens hem llevat mes aviat ja que pintava que plouria. Érem a dalt a la Roper a les 8,30 del matí i el vent era una mica llevantat i fluix. Amb aquestes que en Marc proba d' aixecar la vela i ho fa tant be, que no para i corre cap a la sortida i surt collonudament. Ja el veiem que s' allunya i a nosaltres ens queda sense vent per poder seguir-lo. estem preparats i amb una altre ràfega fluixa en David aixeca i corre sense parar, i surt molt bé. El corregeixo en la seva trajectòria per que no s' allunya de l 'aterratge. No puc sortir, el vent ha girat de nord. Ho provo una vegada i la campana m' avança i em quedo esperant fins que alguna gota de pluja em cau a la cara. Ara ja no dubto i em desenganxo de la vela, em trec la cadira i plego la vela. Que faig? no tinc la clau del cotxe i no hi ha ningú! ja em veig xop com un ànec esperant que pugin a buscar-me. Ara arribem dues escoles amb els alumnes i em veuen plegat i una d' elles gira cua i torna avall. Em quedo una estona més i ja pugen bromes de sota la sortida que mica a mica van guanyant el nord, però tapant de boira la sortida. No m'ho penso i torno a obrir la vela, m' enganxo a la cadira, l' aixeco i començo a córrer des de la tanca de fusta i arribo a la rampa de sortida que no es veu res, però surto enmig de la boira (porto brúixola). Uns instants en la blancor del núvol i ja apareix la vall d' Àger, magnífica. Tranquilament volo amb un planeig fins damunt el Maciarol, faig una petita "barrena" de dos 360 graus (no sigui que es trenqui la vela. És tant fina!), i aterro a la gespa verda amb els meus companys. Contents ja quedem per anar a Castillonroi per la tarda. Hi anem i allà fa bon dia, però el vent és molt creuat i una mica fort. Ens esperem per veure si canvia, però no ho fa. Tinc la vela preparada i en un moment que afluixa, aixeco i surto sense problemes. Hi trobo activitat i m' aguanto fàcilment, la qual cosa em permet girar una mica damunt uns voltors i fer algun passeig pel vessant. En un moment de confiança faig un parell de wingovers i perdo l' altura de marge i em quedo per sota els penyassegats i no aconsegueixo remuntar. Ja em separo i situo damunt l' aterratge fent vessant en un petit turo que no dona gaire de sí. Aterro al costat de la pista que porta al poble. Els meus companys no ho veuen clar, i no surten i baixen a recollir-me. Contents i feliços tornem a Àger entrada la foscor de la nit. Els altres dos dies, fatals meteorològicament parlant, no van permetre fer res més. Aquí teniu un petit vídeo de proba:

LES AGUDES-MATINAL VENTADA

Dia de descans volàtil i per tant millor fer un passeig pel Montseny. Així que aixecats i esmorçats agafem el cotxe i pugem per a carretera de sorra que arrenca d' Arbúcies mateix fina dalt Santa Fe. Fa vent i el cim del Turó de l' Home està tapat per formacions de núvol que passen cagant llets de sud a nord. Els faigs alts ens fan de protecció de les ventades fins que arribem a la cresta de la les Agudes. Hi ha gent que puja i com que nosaltres ja ho tenim vist, ens col·loquem en un forat arraserat, amb el sol que ens toca la cara i ens escalfa. Decidim baixar i xino-xano arribem al cotxe que tenim aparcat sota el Convent. Prenen aigua de la font de Passavets i anem fins l' Avet Blau, que està a rebentar de gent (el Montseny s' ha emplenat de boletaires). Total que girem cua i anem a Espinelves a menjar a Can Bayés ( hem menjat força bé). Ja a la tarda tranquilament baixem a Arbúcies per fer alguna feineta a casa i relaxar-nos en una tarda de diumenge. Ah! m' he fet un té (marroquí) per anar fent boca pel proper novembre, data en la qual ens escaparem deu dies per trencar l' hivern i fer volades laminars a la costa atlàntica.

SANTA BRÍGIDA-INTENSIU DE BIPLACES

Buaaah! m' he fotut un fart de volar avui, o més ben dit, ha estat un aprofitat dia de vol i sempre acompanyat. He fet cinc vols amb el biplaça als meus companys Marc (3 vols) i David (2 vols), dels quals tres han estat relativament curts, i els altres dos amb condicions tèrmiques molt acceptables que ens han deixat volar una bona estona, amb guanys d' altura i excursions al front de la muntanya.

Hem quedat molt d' hora per arribar a Santa Brígida quan eren 2/4 de 10 del matí, però el vent era nul i ens hem hagut d' esperar fins passats 3/4 d' hora abans no ha començat a bufar una mica amb garanties per enlairar-nos. El primer a volar amb mi seria el Marc i la intenció seria que ell ja conduís el parapent i així que hem pogut aixecar la vela, ja som a l' aire, hi ha una mica d' activitat però no ens manté i anem cap a aterrar. En el trajecte deixo el comandament a en Marc i em porta fins a la vertical de l' aterratge, es nota que ja és un volador, i fa l' aproximació correctament fins que ja li agafo els frens per aterrar jo. Entrem una mica alts i ens mengem bastant camp, aterrant al limit de la feixa per manca de vent. Ja tenim el cotxe a buscar-nos i tornem a pujar per fer al biplaça a en David. A dalt el vent ja comença  a ser constant i els cicles tèrmics ja no son tant espaiats. Preparem, ens enganxem i fora, ja som volant i ara si que ens aguantem. Anem fent passades per la muntanya fins que ens trobem amb cicle baix que ens enfonsa i anem a aterrar. L' aterratge aquesta vegada ha estat perfecte i al començament del camp. Ara ja toca esmorzar i anem fins a Amer i a la plaça de les porxades ens fotem uns "bocates" dels de veritat. I a munt una altra vegada per aprofitar. Ara torna a repetir en Marc, però ja hi ha activitat de migdia. Sortim i ja ens enlairem, sense agafar massa altura, però ja hi ha bastant moviment i piloto tota l'estona jo fins que aterrem també per enfonsament en un cicle baix. En Mota ha sortit després de nosaltres i s' ha aguantat i fins i tot ha remuntat fins punxar la broma que s'ha format davant la sortida. Tornem a pujar i ara si que la sortida està atapeïda de pilots que volen en condicions una mica mogudes (segons els seus comentaris) pel sud oest que va entrant. En hi estem una bona estona i no veient-ho clar ens decidim anar a dinar. Baixem per la pista i a mig camí ens trobem a una noia-pilot a la qual se li havia quedat el cotxe a punt de caure per un marge de la carretera. Li hem donat un cop de ma treien-li el cotxe i pujant-lo fins a un tram més pla i en què el cotxe no li patinés. rebem les gràcies i avall que hi ha gana. Ens hem menjat una paella d' arròs collonuda i quan hem acabat (eren les 4 passades) hem tornat a pujar. En David ja està enganxat i fora, ja estem volant i ara sí que hi ha una brisa i tèrmica suau que ens permet fer de tot. En aquesta ocasió ja m' ha portat en David, qui ha pilotat una bona estona fins damunt l' aterratge. Ha fet l' aproximació i quan ja érem prou baixos he agafat el control del parament per fer l' entrada al camp. Molt bé!. I amunt, que per aprofitar hem de fer volar a en Marc. A dalt les condicions ja son més fluixes. Sortim i ens enfonsem, això ja no tira, ens apropem al vessant i res de res. Sortim pel morro de l' ermita i ja li dono els frens a ell. Pilota sol fins damunt l' aterratge, i fa tota l' aproximació, entra i l' aterra ell sol ( jo nomes l' he ajudat a baixar els frens a la frenada). Perfecte! ja pot volar sol (crec!). Tots contents i cap a casa a reposar, la cara em crema i és que m' ha tocat el sol i jo sense crema protectora. No tinc fotos, només vídeos que quan pugui ja els penjaré.

SANTA BRÍGIDA-QUIN XOLLO !

En Mota sempre està apunt per anar a volar i avui pintava molt bé, així que hem quedat després de dinar i anar a Santa Brígida per veure-ho. A les 15,30 hi anem per arribar-hi a les 16,00 hores. Ens hi trobem a en Marc qui ha estat provant una Peak2 i ens ha dit que ho ha trobat hiperactiu, perfecte per fer el que volies tot i que feia bastant vent. Ens hem mirat i hem pensat que aquestes condicions no son les que volíem trobar, volíem una mica de tranquilitat. Ho provem i juntament amb en Borrell, que ha arribat mentres xerrabem, pugem a munt. Quan arribem a l'envol comprovem que no fa tant vent com esperàvem, i seguidament preparem les veles i en Jaume és el primer en sortir. S'aixeca sense córrer i comença a pujar suaument, fa unes quantes passades pel davant de la sortida i jo també surto sense córrer, arrepenjat a la cinta ventral per vèncer la fuga de la sortida i pujant còmodament. Hi ha activitat tèrmica justeta i força vent, que és en definitiva què ens aguanta. En Mota ja aterra a la sortida (no ho ha fet gaire vagades) i li surt prou bé. Jo continuo volant fins que també aterro a dalt per jugar una mica. Així en Mota, en Borrell i jo hem estat volant i aterrant a la sortida tota la tarda (fins les 19,00 h.). Un dia d'aquells que s'ha d'aprofitar per que no hi ha gaires com el d'avui.

Fotos:
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDAQUINXOLLO?feat=directlink

VILANOVA DE MEIÀ-LLIGA PARAPENT 2010

Son les 8 de matí del dissabte i vaig equipat per anar amb moto, si si amb moto, i us explico per què; i es que demà diumenge hi ha organitzada la sortida anual a Sort per comprar loteria de nadal i jo que no m'ho vull perdre penso...... "si carrego el parapent a la moto, vaig a Vilanova de Meià per poder participar a la darrera proba de la Lliga de Parapent, volo i em quedo al sopar de cloenda i entrega de trofeus i vaig a dormir a La Règola, l' endemà tiro cap a Sort i em trobo amb tota la colla de "moteros" , ja m' hi enganxo i cap a casa fent la ruta de tornada amb ells"...; i sense pensar-me-ho i amb la conseqüent recomanació de la parenta provaré d'experimentar  això d'anar a volar amb moto. A aquesta hora del matí fot un fred que pela i porto l'equip d'estiu, no se m'acut res més que posar-me un paravent sota la jaqueta i començo el viatge amb tot el paquetàs lligat al seient  (com si portes mig passatger). Quin fred que fot  l'aire traspassa la jaqueta ...però em foto i aguanto. La carretera està bé i sense gaire trànsit. Em planto a Vilanova de Meià en 1 hora i mitja (he corregut massa) i tot just comença a aparèixer la vasca. El vent bufa de nord i no hi ha massa pressa per pujar a la sortida nova que han adequat al costat mateix de l'ermita. Hi pugem dalt la caixa del camió que porta els parapents i comprovo, ja a dalt, que la sortida està acabada de fer. Hi han fet passar una màquina excavadora i han donar inclinació al terreny, net de branques i herbes, i s'acaba amb un salt al fort pendent que te la muntanya (crec que pot ser bona per les ales deltes), tot i que té un desnivell justet per si no trinques aviat. Ens han posat la proba d'anar a fer "star point" a Santa Lis (antiga sortida de parapents de Vilanova), d' allà anar a l'Ametlla (vall d'Àger), passar pel Pla d'Escumol, tornar una altra vegada per Santa Lis, fer la pilona de les antenes de Vilanova, punxar una altra vegada Santa Lis i gol a la girola de Vilanova. Fa molt vent de nord oest i uns quants poden saltar a la vall d'Àger i només tornen cinc pilots, dels qual només un pot fer el gol. Els altres els ha fotut a terra la forta fuga del ponent. En quan a mi, he sortit una mica tard (a la sortida només hi ha lloc per un parapent obert) per la cua de pilots que hi havia i ja el vent era mot fort per la meva experiència i m'he limitat a volar i a aterrar (he volat 13 minuts). Tot un récord, però també he de dir que una gran majoria ha fet el mateix. Per esperar el sopar d'entrega de trofeus hem anat a caminar per les parets d'escalada i així fer una mica de gana. A les 10 del vespre s'ha fet el sopar i s'han repartit mes copes que en 10 anys de lliga d'ala delta. Sobre la 1 de la matinada ja em veus a mi equipat de motero i m'enfilo cap a Santa Maria de Meià (per no fer tanta volta) i així que entro a la pista de sorra (de pedres soltes) me les he vist negres per aguantar la motorassa que anava allà on volia ella i no jo, pels neumàtics de carretera, el pes que portava damunt i la manca d'experiència en aquest terreny. Quan ja he arribat a la carretera asfaltada de Fontllonga he deixat de suar i això que fotia una rasca de collons. Arribar a La Règola i posar-me al llit per descansar (a les 3 de la matinada) ha estat un relax indescriptible.

Aquest matí ja m'ha despertat la meva costelleta i poc després el meu soci que em diu que ja son a la Seo d'Urgell i que en una hora ja arribaran a Sort. Així que em dutxo i equipat m'enfilo a la moto (sense el parapent que el deixo a La Règola) i màquina cap a Sort. Quan hi arribo ja estan comprant els dècims (més de mil números) entre tots. I ja toca fer la ruta amb el grup, que decidim anar a Tremp, girar cap Pont de Muntanyana, pujar al Montsec per la carretera de Alzamora (passant pel Mont Rebei), arribar al Coll d'Ares i ensenyar-los com volen les ales deltes i parapents, baixar a Àger on dinarem al càmping i després de dinar fer el Port d'Àger, passar pel monestir de les Avellanes, arriba-nos a Balaguer i girar cap a Sant Llorenç de Montgai i Camarasa. D'allà a Cubells, Ponts, Calaf i per l'Eix Transversal fins Arbúcies. En total els dos dies he fet 600 km. de conya!
Fotos Vilanova de Meià:
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/VILANOVADEMEIALLIGAPARAPENT2010?feat=directlink
Fotos Sort:
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/LOTERIADENADALSORT2010?feat=directlink

SANTA BÀRBARA (AMB VENT NO BÒ)

Ahir em vaig escapar una estona, a la tarda, amb en Mota fins a Santa Bàrbara i quan vam arribar el vent era de llevant (mal vent ací). Fluix i una mica tèrmic. No ens ho vam pensar i de seguida en Jaume infla la vela en un moment en que el vent tenia una mica d' intensitat i ben encarat, no corra gaire i s' asseu a la cadira tot just arriba al pendent. Surt sense problemes però li remarco que ha de córrer més si no vol tenir algun espant. El vent afluixa i es posa totalment travessat a la sortida. Ho provo i he d' abortar forçosament ja que la vela no em segueix. Així ho intento quatre vegades més sense èxit. Ja quan em disposava a plegar a dalt, em ve una ràfega justa que m' aguanta la vela damunt meu i corrent em llenço i surto bé. El vol és directe a l' aterratge, perdent molta altura i veient que el planeig és el d' una pedra (el llevant m' enfonsa a la misèria). Just damunt del camp d' aterratge no hi ha massa influència del llevant i puc girar un parell de vegades amb una tèrmica que només aguanta mosquits. Aterro al costat de'n Jaume i em comenta que a ell li ha anat d'un pel de no arribar al camp i arboritzar però que arrambant-se molt a la cresta que baixa des de Fontseca ha arribat i ha deixat de suar (suor freda). Pleguem i amunt a buscar el cotxe que hem deixat a dalt i cap a casa a sopar. El dia ja l' hem trencat amb un vol de propina. Salut.

ORGANYÀ-LLIGA CATALANA DE PARAPENT

Nova proba de la Lliga Catalana de Parapent que ha donat dos dies de vols. El dissabte no semblava que seria molt actiu i es va endarrerir la sortida a les 15 h.. S' havia de fer un seguit de balises per la vall, i entre elles hi havia Viloriu, Cabó, Santa Fe i Boixols-Abella. A mida que anàvem sortint els dia es va anar activant i fer las balises de la vall era relativament fàcil. El vol de veritat va començar en travessar la vall i empalmar la serra del Boumort per l'ermita de Santa Fe. Tothom qui vam passar ho vam fer per davant i entrant pel costat assoleiat. Ja enganxats a les parets, només va ser qüestió de vèncer el vent de sud oest i termiquejar amb els voltors que hi ha. Vaig arribar a les antenes de Boixols, que era gaire bé la balisa, i vaig punxar-la per sota les parets. Vaig girar cua, i ja em veia al gol d' Organyà, quan de sobte l' activitat va baixar i no hi havia manera que guanyar alçada. La qüestió va ser que vaig tirar avall, sempre per sota les parets, rascant els boscos fins passat Montanisell. Allí s'acabaven els possibles aterratges i només em quedaven barrancs i bosc. No em vaig atrevir continuar i vaig aterrar a Fenollet, a 4 km. de gol. Hi va haver 5 gols de la meva categoria, per tant, vaig classificar-me 6è. de la mànega, després de volar 2,15 h. per fer 59 km. (molt ràpid per ser un parapent). Si arribo a fer gol hauria tret més de mitja hora al primer que va arribar. Avui diumenge també s'ha fet una proba ràpida per la vall, amb les mateixes balises, però feia mot de vent i jo no he volat. Ja sabeu que el vent i les tèrmiques, per mi, estan renyides. Hi ha hagut molts gols, i aterratges marxa enrere. Al càmping d' Organyà s'ha fet l'entrega dels trofeus i tots cap a casa, Fins d'ací a 15 dies que hi haurà la darrera proba a Vilanova de Meià.

SANTA BÀRBARA (AMB VENT BÒ)

Només us dic que a les 6 de la tarda, l' Elena i la seva mare (la meva sogre), m' han portat a Santa Bàrbara i allí hi feia un vent estupendo. He sortit i durant una hora he estat volant en dinàmica, amb un marge de 50/100 mts. pel damunt de la sortida, una mica mogut, amb un vent d' uns 15 km. que m'ha fet gaudir d' un vol de tarda, tot veient la posta del sol i un cobriment del Montseny amb uns núvols d' inestabilitat que feien por, però que en absolut m' afectaven a mi.

Que bonic és el Montseny i la vall d' Arbúcies en hores tardies i volant!

LADAKH (INDIA)

Ja som ací, sans i estalvis i cofois d' haver fet tot allò i més del què esperàvem fer. El Ladakh és un paradís pel trèking, muntanya i.....parapent. Les darreres inundacions provocades per les fortes pluges monsòniques a la zona (poc habituals) han deixat una destrucció sense precedents amb conseqüències fatals per a la població de Leh (capital del Ladakh), morts i desolació en moltes poblacions a les quals el fang i l' aigua han esborrat els edificis i moltes persones han desaparegut. A més, les alertes escampades pels mitjans de comunicació han provocat l' anul·lació a aquest destí de molts turistes a la zona, gaire bé l´únic recurs econòmic de subsistència, i per tant una desgràcia afegida que els ha esbotzat la temporada d' aquest any. Vist aquest precedent hem de dir que a nosaltres ens ha fet asaborir el país en total solitud, érem dels únics "guiris" que es passejaven pels destins escollits durant aquestes tres setmanes de vacances. El dia 15 d'agost vam arribar via aèria a Leh, tot essent protagonistes d' un aterratge mai experimentat en veure l' avió fent 360º per perdre altura, fregant les muntanyes que s' alcen al voltant de la vall i encarant-se cap una pista única de dubtós estat. Els pilots son uns experts, ja que l' avió va aterrar sense problemes. Vam estar dos dies a la ciutat (a 3.400 mts.) per aclimatar-nos a l' altura. Durant aquests dies vam contractar a través d' una companyia de trèking, els serveis de 1 guia, 1 cuiner i el seu ajudant,  i un responsable de cavalls (7 cavalls en total) pel transport del material necessari.

STOK KANGRI (6.123 mts.): Hem començat a caminar del poble Stok, que dona nom al cim, fins el primer camp a 4.400 mts. on hem passat la primera nit amb síntomes de molèsties al cap i per tant, hem dormit poc. L' endemà ens hem aixecat tard, dons la caminada fins al campament base només era de un parell d'hores per superar 500 mts. de desnivell. El camp base es situat a 4.900 mts. d'altura i quan hem arribat allà ja no teníem tantes molèsties. Sempre es recomanable pujar méss altura i tornar a baixar per poder aclimatar-te millor, i així, després de dinar hem agafat els parapents i hem pujat a un coll (direcció al cim) de 5.100 mts. i hem baixat volant fins el campament base. Va ser un espectacle, la gent era apilonada per veure'ns volar i hem aterrat a costat mateix de les tendes. Hem sopat a les 18h. i cap a dormir que ens hem de llevar a les 0,0h.. Ens hem llevat i després d'un bon esmorzar, amunt, la temperatura era de -2 graus i les motxilles quedaven cobertes de gel. La pujada al cim no te camp complicació tècnica i després de set hores ja érem a 5.937 mts. Ací comença una cresta fins al cim, però a partir d' ací també, no es veu res, el cim està tapat per núvols i decidim no continuar (com tothom que era amb nosaltres), i veiem que no tenim possibilitat de poder volar d'aci ja que tot esta molt ple de pedres grans i el vent ens ve de direcció contrària al vol. Baixem pel mateix camí de pujada, una pala de neu d'uns 45 graus, amb un camí molt fresat i a la qual no ens ha calgut posar-nos els grampons i quan arribem a la llengua del glaciar anem directes a l'inici d'aquest. De sota mateix del glaciar, damunt un turonet rodó que ens esperava, obrim les veles i avall, fem un vol entre muntanyes que ens omple les piles i aterrem al primer camp (ens hem estalviat el camp bade i un dia de marxa) on passem la nit eufòrics!. L'endemà ja tornem a ser a Leh (capital del Ladak) on vam fer un dia de descans i començar un nou trajecte mes al Sud per caminar i fer, si es possible, un cim de 6.500mts. anomenat Kang Yanze. De moment el temps ens acompanya, la bona sintonia amb els quatre companys, la salud, i un equip de suport (guia, acompanyant de guia i suport de cuina, el cuiner i el "horsmen" (home que porta els cavalls que ens transporten l'equip pesat), ens promet uns bons auguris.

KANG YAZE (6.400 mts.): Despréss de tots aquests 8 dies de no saber res de nosaltres, ja us puc dir que hem pogut ascendir fins a 6.250 mts. d'altura, hem pogut fer el Kang Yaze, situat al final de la vall de Markla. Es un cim espectacular que domina totes les serralades del Ladakh fins el Karakorum (frontera amb el Pakistà). Ens ha costat 4 dies d' aproximació fins la vall de Nimali (espectacular per la formació de glaciar) i molt amplia. Hem pogut volar-la des de 5.200 mts. en dos vols en dies diferents. Ací els vents son bastants potents i teníem de vigilar les hores per volar. Es un lloc ideal per fer-hi una estada d'exploració per al vol lliure. També vam poder fer un vol des del cim abans d'arribar al camp base que es en un forat molt mogut (vam veure el dimoni vestit de sotavent), però vam controlar molt bé la situació i vam gaudir podent aterrar al costat mateix del campament instal·lat per fer l'assalt al cim l'endemà. Del grup, en Txus va renunciar al cim atèss que durant tots els dies arrossegava un refredat que l'havia minvat de forces i no es veia amb forces per intentar el cim. A les 2 de la matinada del dia 28 d'agost ens vam llevar per esmorçar una mica i amb l'equip mínim necessari vam començar a pujar per les immenses tarteres que deixen els glacials fins 5.300 mts.. Cal dir que vam desestimar els parapents ja que normalment el vent es molt fort i de direcció contrària al nostre vol possible per anar i arribar a Nimali. El dia es presentava molt bo, lluna plena, fred i no gaire vent. Quan vam arribar a contactar amb la neu, ens vam equipar amb arnés, grampons i piolet, i encordats vam començar a ascendir per unes pales de neu del tot perfectes, arrodonides i amb la neu en optimes condicions per que els grampons s'hi adherissin perfectament. El grau d'inclinació de les pales crec que passaven dels 45-50 graus i ens donaven molta confiança. Vam arribar al cim a les 10 hores del mati, contents i feliços de poder estar a aquestes alçades, d'estar ben aclimatats,i per que no dir-ho, jo amb la meva edat valent com si sigues un nen petit. Hi vam poder estar una bona estona, feia un dia radiant, amb pocs núvols, sense vent i el sol que ens escalfava. La baixada va ser espectacular, tot allò que havíem deixat enrera tot mirant el cim, se'ns posava de cara i feia encara més emocionant l'escalada. Perfecte, tots els que vam poder fer el cim (l'Emili, en Ramon, en Pemba Sherpa i jo) vam celebrar ser la primera cordada que feia el cim durant tot el mes d' agost. El mateix guia (sherpa) que ens acompanyava ens va fer saber que mai havia tingut una cordada tant sincronitzada i conyona com la nostra. Ja a baix vam avançar un campament i vam anar de tirada al campament de Nimali per menjar, descansar i dormir. L'endemà vam fer camí de tornada passant novament pel coll de Gongmorola de 5.300 mts. (una fita) fins al darrer campament abans d'arribar a Leh. Van estar uns dies collonuts, tant pel temps, com per la bona harmonia que sempre ha estat entre tots el membres del grup. Portàvem, a part de nosaltres quatre persones mes, el horsman (l'home encarregat dels cavalls), el coc (cuiner), el helper (ajudant) i guia (Pemba Sherpa), en total érem 8 persones totalment coordinades per l'ambient i sense haver de dir mai res de les tasques de cada un de nosaltres. Com que ens quedaven pocs dies, vam decidir aprofitar per visitar un lloc una mica allunyat anomenat Tsomoriri, també amb un cim de 6400 mts, però que no atacarem, nomes ens hi instal·larem 3 dies per poder volar amb els parapents, doncs ens han dit que te un gran llac sota mateix del cim i unes grans esplanades que podem afavorir el vol. Els de l'agencia de guies ja ens han demanat fotografies i vídeos que hem fet per la seva promoció, ja que fins ara no havien viscut quatre volats que fessin es trèkings tant atractius. i es que som l' òstia!

TSOMORIRI (4.800 mts.): El cul de mon, es a dir, de la regió mes remota del Ladakh que fa frontera amb el Tibet. Allí s'acaba la carretera i nomes i ha un poblet de nòmades assentats pel govern, envoltat per un llac immens de 47 km. de llargada, i amb un cim de 6.400 mts. anomenat Mentok Kandri. El poble i el llac s'anomenen Tsomoriri i hem estat caminant i volant cada dia des dels cims que l'envolten. Ha estat un espectacle ja que no estan acostumats a veure volar persones, fins i tot unes iaies es van acostar a la tenda nòmada on dormíem (s'hi dorm, s'hi cuina, es centre de reunions, etc.) i ens van tocar les cames i deien entre elles "si son com nosaltres, com és que poden volar?". Res, que es una regió que necessita de molts més dies per conèixer-la, i per tant, es prou atractiva com per tornar-hi. Ja només ens quedava temps per preparar les maletes pel retorn a casa i un dia per fer algunes compres de record i empaquetar tot el material ( que no es gaire) i passar-nos 2 dies en avions i aeroports. El Ladakh val molt la pena de visitar.

Tenim material gràfic per un tub, quan ens veiem us en faré mes de cinc cèntims.

SANTA BÀRBARA-BIPLACES AMB AMICS

Avui, després de fer un viatge amb moto a Olot per comprar un carregador solar a l'Aresta, i poder carregar la màquina de filmar quan anem al Ladakh, he passat de Sant Pere de Torelló per fer una visita al meu company Joan. Ens hem vist amb les seves dues filles Joanna i Glauca (molt maques), i ens hem acomiadat fins després de les vacances. Després he quedat amb Marc i un company seu, David; per fer-los un biplaça. Ells volen començar a practicar amb el parapent per poder anar amb paramotor. Estan envolats per volar. M'ha semblat que podríem provar-ho a Santa Bàrbara i ens hem trobat a Arbúcies. Els he portat a dinar a Can Puig (Sant Segimon de la Muntanya), que és a prop de l'envol. Hem menjat el típic allioli (fet per ells amb només all i oli) amb torrades, mongetes seques, amanida, xai a les brases i ànec rostit. Que bo que era tot això!. A les 4 de la tarde hem anat a l'envol i hem comprovat que feia vent amb molta activitat tèrmica i ens hem proposat fer unes classes teòriques i aixecades amb el parapent. Feia calor i el sol picava de valent i ens ha esgotat una mica. Més tard ha pujat en Mota i després d'esperar una mica, i després de diversos avortaments, en Jaume ha sortit i cap avall, girant una mica pel camí. Nosaltres hem preparat el biplaça i el primer de tastar el lloc ha estat en Marc. Comprovo que està ben enganxat a la cadira, l'estaco al separador i aixeco la vela però amb poc vent i massa aprop del final de la feixa, avorto. Posem la vela més enrere, i provo novament, la vela s'aixeca bé i ens porta una mica al costat d'una morera que rasquem, però encara som al terra i conduïm el parapent fins el final de la feixa i ....voilà, ja volem!. Em Marc en comenta que per què rasquem tant a prop dels arbres, i jo li dic que amb el parapent això es pot fer i fem un vol girant unes poques vegades pel morro de Can Fontseca. Encarem cap el camp i li dic si el vol conduir; sense pensar-ho ja agafa els frens i amb timidesa comença a fer alguns girs fins que arribem al damunt de l'aterratge. Allí ja agafo jo el control i comencem el descens pel costat de la carretera i encaro, en Marc em diu que entrem molt alts, i jo li dic que no pateixi que això no és una ala delta i dit-i-fet, aterrem al mig de camp suaument. Recollim ràpidament i tornem a pujar per fer volar a en David. Allí a dalt el vent és més encarat que abans, però més fluixet. Aprofitem i preparem ràpidament, en David es posa la cadira i jo li reviso per assegurar-me que està ben lligat. Ja enganxats el dos, aixeco la vela i sortim més recte que l'anterior, però amb menys vent, corrent i .....voilà, sortim fent una baixada però sense problemes. El nano està gaudint amb el paisatge, és la primera vegada que vola amb parapent, i em fa moltes preguntes que jo intento que entengui. Ja a l'aterratge li vaig explicant què faig i per què ho faig, li ha encantat el vol. Hem terrat molt suaument. I així s'ha acabat un dissabte diferent i que a mi també m'ha agradat, ja que feia molt de temps que no feia un biplaça i m'han divertit molt. És molt distret volar i anar xerrant amb el teu company de viatge. Ho hem rematat amb unes coca-coles i una clara per mi, a Can Sitra, prenent la fresca del capvespre. Volíem fer algun vídeo, però la complexitat de seu ús, ha fet que que qui tenia de filmar no ho ha fet i només tenim algun clip fent aixecades i alguna foto de quan preparem les veles. Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABARBARABIPLACAAMBAMICS?feat=directlink

SANTA BÀRBARA- VOLEM AMB VENT

Si, si, aquesta tarda ens hem arribat a Santa Bàrbara per volar, tot i que feia vent. Hi hem arribat a les 7 de la tarda, encara bufava amb ganes, i per això ens hem quedat fent inflades a la feixa. Sobre 3/4 de 8 ens ha semblat que la cosa s'anava posant bé. Érem en Mota, en Ninot i jo, i he decidit provar-ho. Inflo la vela, s'aguanta bé damunt meu, giro i corro fins l'extrem de la feixa. Surto bé, i amunt fent dinàmica fins la punta de Fontseca. Ací ja m'esperava una mica de tèrmica que m'hi ha posat pel damunt de la cresta i he anat fent una passada pel damunt de la sortida i els he comentat que estava bé per volar. Ha sortit en Mota sense problemes i ja ha anat a la punt, com jo, i s'hi a estat una estona. En Ninot no podia aixecar bé la vela i li costava mantenir-la damunt. No sortia i només feia que preparar-la retardant-se una mica. En Jaume ha anat tirant avall, ara que el vent s'ha reforçat i no penetrava gaire bé. Jo m'he estat esperant per si sortia en Ninot, però com que tenia problemes i el vent li era molt creuat ara, he pensat que ja no sortiria. Així que he anat més endavant i he estat volant fins 2/4 de nou. He anat a aterrar i allà ja no hi feia gens de vent. Quan estàvem plegats hem vist com baixava volant en Ninot, mal penjat. Es veu que havia sortit sense vent, amb la vela a l'esquena i corrent, i quan ja volava les cintes dels camals eren fluixes. Resultat: ell era tant baix que no ha pogut seure i no ha fet res per sentar-se còmodament..novell!. Per mes inri, portava un embolic amb el cordino del fre dret. Bé, si més no ha estrenat el lloc!.

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABARBARAVOLEMAMBVENT?feat=directlink

AGER-FLAYERS-LLIGA PARAPENT 2010

Aquest cap de setmana s' ha tornat a celebrar la lliga de Parapent a Àger, organitzat pels Flayers, i realment han fet molt bona organització. De primer en inscriur em van donar la targeta d' identificació i una bossa plena de detalls (samarreta, llibres i productes de cosmètica natural i tiquets bescanviables de degustació als Castells de Catalunya) dels esponsors (hi havia molts). Ens van pujar a l' envol amb autocar i remolc pels parapents (amb aire condicionat). El primer dia, dissabte, es presentava amb forta activitat i diferents direccions de vent en alçada. La prova de la A va ser idèntica a la B, però amb gols diferents: Coll d' Ares-Pla d' Escumol-Castell dels Moros-Santa Lis i gols a Organyà, pels de la A i a Isona pels de la B. A la sortida l'activitat era forta (violenta per mi), però com que tothom volava, jo també. Vaig remuntar davant la sortida i i ja per damunt de la cresta vaig anar directa a la Pedra. Allí vaig remuntar una mica més, sense apurar massa, ja que tota la cresta era plena de parapents i marcaven tots el nuclis que hi havia fins el Pla d' Escumol. En un planeig em vaig situar a l' altre banda del Colobó, allí hi havia una tèrmica brutal que em va fotre una "cleca" que em va provocar una frontal  gaire ve total. El parapent es va recuperar molt bé i jo només vaig haver de pilotar amb el cos per corregir les abatudes primeres. Era un +7 que em va pujar fins 2.000 mts. i que em va donar suficient per punxar la balisa. Giro i sense entretenir-me gens tiro fins la Pedra i m' enfilo a 2.100 mts. i segueixo un parapent que veig que tira directa al Castell dels Moros sense perdre altura i gira a mig camí. Jo faig el mateix i em surt bé, a més quan punxo la balisa i giro me la torno a trobar i continuo girant fins a mig camí de tornada a Santa Lis. Quan punxo la balisa de Santa Lis continuo fins el +7 anterior i SI, el torno a trobar i ja giro fins dalt de tot 2.200 mts. i veig que es fa un núvol a la part nord del Montsec, i m' hi tiro a buscar-lo, i SI, el trobo i m' enfilo unaltra vegada a 2.200 mts.. Ara ja ho deixo i amb un vent de nord oest, accelerant encaro cap a la pedrera de Vilamitjana. Però el parapent no és un delta i s' em fa etern el planeig i preocupant la pèrdua d' altura que vaig tenint. Arribo al trencaigües de Llimiana i la pedrera i començo a gira, una mica baix, amb unaltre parapent que ens trobem sols. Sota nostre ja hi ha uns quants parapents aterrats. Anem derivant i veig que es formen núvols damunt del torrent  sud de la pedrera i mi llenço, vaig trincant pel camí i quant soc a prop de Sant Romà d' Abella giro la última tèrmica sense apurar, ja que l' aparell em diu que em dona prou per arribar al gol. M' hi llenço confiat, i 2 Km. abans del gol m' agafa una descendència brutal, o no! serà que el parrac no tira gens quan bufa una mica el vent, bé el resultat és que aterro uns 2 km. abans del gol amb una cara de tonto que fa riure. Això, riure és el que vaig fer en una situació còmica com aquesta, ja que tenia el gol cantat i amb condicions per fer-lo. Ara bé, el vol, potser ha estat el millor que he fet amb parapent i estic cofoi i content de volar amb aquesta ala de roba, tot i així vaig fer el 6è. lloc. Per la nit hi havia organitzat un sopar (gratis) a l' hangar del Maciarol en el qual ens van atipar de pica-pica, amanida, pa amb tomàquet, carn a les brases i mongeta seca amb allioli, postres de fruita i sorteig de productes cedits pels esponsors. El diumenge vam pujar a l'envol, però ja de bon matí el Llevant bufava fort i a les 14 h. es va anular la mànega. Us poso algunes fotos més tard. Salut. FOTOS: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERFLAYERSLLIGAPARAPENT2010?feat=directlink

SANTA BÀRBARA-VOL DE TARDA

Aquesta tarda, amb el meu company "Mota", hem anat a Santa Bàrbara (St. Feliu de Buixalleu), ja que el vent pintava bo, i ens hem trobat un vent suau de Sud que ens ha convidat a volar. El Sud, ací, es presenta una mica de través de l' esquerra a la sortida, però quan ja ets fora avances una miqueta i ja et trobes amb un vesant completament encarat i allí.... a volar!. Hem sortit sense problemes, en Jaume primer i després seguidament jo, i automaticament ens hem posat pel damunt de la sortida Hi havia el vent que ens aguantava i una mica de tèrmica que ajudava a pujar uns 50 metres pel damunt del relleu. Ens hem anat creuant i localitzant les tèrmiques que marcaven els estornells, que bojament es cruspien els insectes que ascendien amb l' aire calent. En Jaume ha perdut una mica l' alçada de seguretat i ha optat per anar a aterrar. Jo mentres, he estat batallant amb petites ascendències, rascant els arbres i perseguint els ocells per ací i per allà. Quan m' he separat cap el mig del forat he perdut altura, però he tornat vent en cua fins el vesant anterior i he tornat a recuperar. Ja cap a dos quart de nou he optat per anar a aterrar i fer companyia al en Mota que ja era plegant la vela. Res que amb dies com avui, Santa Bàrbara és ideal per completar una tarda d' estiu (després de la piscina), i agafar gana per sopar. Siau!

BERGA-LLIGA CATALANA DE PARAPENT 2010

M' he tornat a enganxar al parapent! i a la competició pel fantàstic ambient que s' hi troba amb tanta gent voladora. Coses impensables que no faria amb l' ala delta (girar un munt de veles en un espai reduït, veure com les campanes passen per sota teu i zig-zagear entre elles) fant que tinguis imatges de vol que queden gravades al cervell. Aquest cap de setmana he estat a Berga/Avià amb tota la gent que fa la lliga i malgrat tenir Nord previst pels dos dies, encara s' ha pogut volar. El dissabte la proba interessant del grup de la A era de fer un parell de balises per la zona i gol a Torelló. El dia era difícil i tècnic i només un pilot es va acostar al gol sense poder completar el circuit. Els de la B havíem de fer 5 balises per la zona i només vam poder completar-ne dues (el sostre era baix i teníem bastant vent de Noroest). El diumenge, el dia es presentava amb més bones expectatives, però el Nord era present, i feia que es condensessin núvols constantment. El resultat ha estat que hem hagut d' esperar molta estona a l' envol fins que hem tingut visibilitat. Després han començat les sortides amb baixada directa a la primera balisa. En el meu cas he intentat aguantar la màxima altura des de l' inici i he fet el santuari de Queralt còmodament, i com que no tirava rés m' he obert directament a la 1ª Maria, on hi he arribat per sobre. M' he trobat amb uns quants pilots que anaven fent passadetes per el vessant de ponent. Com que la concentració de veles era important per tant poc espai, he decidit obrir-me al pla a la recerca del sol. Hi així he allargat el meu vol amb un planeig gaire bé sense girar res fins tocar el terra. Bon ambient i esmorçar gratuït el dissabte al bar-restaurant de l' aparcament dels Rasos de Peguera i entrada gratuïta a la piscina d' Avià, on hi havia la Organització.

Fotos:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BERGALLIGACATALANADEPARAPENT2010?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA "RETROVADA"

Bona volada la que ens fet avui amb en Mota, en Borrell, n' Albert Pol i el xicot de Vilobí. I és que amb el vent que feia aquesta tarda quan ha vingut a buscar-me en Mota, no creia que poguéssim volar. Hem agafat els parapents i ens hem dirigit cap a Amer per provar de volar amb els nostres companys locals, en Joan Borrell i l' Albert Pol. Quan ens hem trobat al camp d' aterratge, el vent no pintava gaire bé, el feia fort i ratxejat.... mala pinta tenia el tema. Així que tota la colla han optat per fer temps i pujar caminant per la font de Can Catau, menys jo que he decidit pujar el cotxe de en Jaume carregat de tots 5 parapents. He estat una bona estona a dalt, abans que arribessin de la caminada, i en cap moment ha donat síntomes de ser un dia volable, però com que no teníem res a fer ens hem esperat fins darrera hora per cremar tots els cartutxos. I bé, la recompensa ha estat la lògica, a darrera hora ha semblat que el vent ja no era tant violent i l' Albert s' ha animat a sortir, i jo ja era desplegant la vela al seu costat. Ha sortit i s' ha enlairat pel damunt la sortida i ha testejat l' aire i ens ha comenta que podia avançar endavant sense l' accelerador. M' han faltat poques excuses per inflar i sortit, i dit i fet, amunt que el vent m' aixecava a la mateixa sortida i em posava uns 100 mts. pel damunt de la muntanya. He vist que el vent era important i he avisat a en Mota que no sortís ja que ell va molt just de pes i potser trobaria dificultats per moure's. M' ha esperat que aterres a la sortida veient que la cosa anava posant-se més bé, ha sortit posant-es el més alt de tots durant tot el vol. Els cinc hem estat volant còmodament, amb vent, pel vesant i hem fet algunes excursions endavant,, fins el morro de llevant, i tornàvem a recuperar alçada. Ens hi hem estat fins les 21,15 hores, és a dir, fins que es feia fosc. Hem acabat de plegar les veles gaire bé a les fosques. Ha valgut la pena esperar i aprofitar el dia. No he fet cap foto i no us puc deixar cap imatge, però com que sou molt creatius, imagineu-vos-ho! Salut.

AGER-CAMPIONAT D'EUROPA 2010

Quin ambient que hi ha a Àger aquest estiu!. Seria una utopia demanar que l' afició a l' ala delta s' instaurés a  les masses? La veritat és que quan hi ha tantes ales muntades a l' envol fa goig i dona trempera per proposar-se finalitats que en dies de poc quòrum ni et planteges. El nivell de vol en aquests campionats és altíssim, però si hi és per que no poder aconseguir-lo?. A vegades penso que la manera de seguir volant és anant a competicions, per animar-te i aprendre més i més, i no només incentivar als número 1, sinó que paralel·lament s' haurà de pensar en com tots els altres continuïn tenint trempera per seguir-les i volar amb ganes (no només intentar tancar el circuit completament, si no que en mesura de les possibilitats valorar l' esforç i la passió en el seu recorregut). VOLADORS DEL MON PENSEM-HO!. Quines propostes us serien emocionants i tranquil·les per arrossegar tot el que tenim darrera (família, pressupost, etc.)?.

A part d' això, el dissabte vaig volar per tota la vall amb sostres de 1.800 mts. (ja entrava a la broma dels núvols) i la meva intenció era travessar els Terradets, anar a Vilanova de Meià i arribar a gol a La Foradada. Però amb aquest sostre no em vaig voler arriscar a cagar-la a Vilanova i quan ja era a l'altra banda dels Terradets em vaig entornar i anar volant per la vall, i sort, per què en pocs moment van canviar les condicions i van desapareixer tots els núvols i es va reforçar el vent de sud-est. Vaig aterrar al camp de la casa de l' Adrian (l' holandès) per prendre una cervesa (sempre convida las que hi aterren) després que ell aterrés darrera meu. Mentre desplegàvem la vela, i anàvem empassant-nos el apreciat suc de civada, van començara a aparèixer els competidors que travessaven la vall per anar al Port d' Ager, el monestir de les Avellanes i al gol de la Foradada (ells ja havien anat a prop de Graus, a Vilanova de Meià i tornat!). També va retornar al vol en "Litus", el qual després de 2 anys sense volar es va enlairar amb la "topless" i va fer un vol tèrmic. Ja l' acompanyava el seu fill Joan, igual que ell de simpàtic.

El diumenge el vaig dedicar a la família, però abans, a les 8 de matí ja era de peus al terra i amb el quad em vaig plantar al Maciarol amb l' equip de parapent lleuger. Vaig començar a caminar i vaig pujar a peu fins l' envol de La Nova, on hi havia alumnes de l' escola Albatros intentant sortir (el vent venia una mica creuat de llevant). Mullat de suor, no espero gens ni mica i després d' avortar un parell d' aixecades de vela, vaig sortir còmodament. Davant mateix de sortida ja vaig trobar la primera tèrmica fluixa, i més cap al barranc em vaig estar aguantant una mitja hora (eren les 10,30 h). Tenia gana i només havia pujat per fer la caminadeta i aprofitar el matí; i directe al Maciarol a aterrar, agafar el quad i cap a La Règola a esmorçar amb tota la parentela (dona, sogra, nebot, xicota del nebot, formigues i abelles, etc.). Del vol del dissabte he fet filmació, i quan la tingui escurçada i editada us la penjaré ací. Salut companys!

ÀGER-CAMPIONAT D'ESPANYA D'ALA DELTA 2010

Fa uns quants dies que no us dic res, eh!. es que he estat participant al campionat d' Espanya d' ala delta a Àger (Lleida). Hem tingut un campionat excepcional, 9 dies de vol de 9 possibles, condicions bones un parell de dies, i els altres complicades i tècniques. Però volades, en definitiva. Els circuits que hem fet han estat entre 105 km. i 72 km. el més curt, amb mitjanes de 1 a 4 hores de vol, fantàstic!. Molta calor tant a la vall com a dalt la muntanya, el resultat ha estat una pelada d'orelles (no em cobria la gorra que ens van regalar amb la inscripció), i que he hagut de recuperar el meu barret de sempre amb alerons per cobrir el clatell fins i tot. No cal dir que en els campionat d' ala delta la mitjana d' edat és l' edat mitja, es a dir, tots som grans amb una comptada excepció. Bona companyia i més que una competició, és una festa per passar-ho bé, sempre però, amb la competició a dins per poder completar el vol i ser dels primers. La festa de benvinguda al campionat va ser collonuda, molts regals i sopar gratuït a l' hotel Terradets. I a l' entrega de trofeus ha va haver molta animació, amb pica-pica (sopar) molt complert i rematada amb sorteig de regals cedits pels esponsors per a tots els pilots (jaquetes tècniques, motxilles, suadores, gorres, ronyoneres, etc.). El campionat l' ha organitzat en Joel Miron, acompanyat per a col·laboradors nous i del tot efectius i professionals (en Manel de volager, en Sebas de St. Pere, en Paco pare i família, i altres dels quals no sé el nom per que eren metgessa, infermera, bombers-ambulància, informàtic, en Jordi pelut al gol, etc.). Hem passat calor i com que teníem d' esperar prou temps a la sortida per què les condicions es posessin bé, la distensió entre els pilots era total i hi havia molta conya. No hi ha hagut cap accident personal, si en canvi hi ha hagut les habituals (poques) trencades d' algun tub, a excepció de en Martí que en un error de col·locació de mans en l' aterratge de Sopeira, va impactar amb l' hangar del camp de vol i va trencar tota l'ala (sinistre total), per sort que va ser qui va absorbir tota l' energia i a ell no li va passar res (una petita trompada a la cama amb la barra de control, i una cremada amb algun cable de l' ala). El pobre estava content per no haver petit mal, però ens ha sabut greu la trencadissa de la seva ala nova. No obstant ja ho té tot organitzat per que un italià que ha participat, se li emporti a la casa i la reparin. Estic molt content del campionat, i més per que mai s'havia pogut volar tants dies seguits i quedar satisfet cada dia que volava. Ah! vist que la meva Moyes no acabava de volar com a mi m' agrada, he recuperat al Bautek "Twister" que tenia dipositada al càmping d' Àger i hi he fet els darrers tres vols, i m' ha recuperat l' alegria de gaudir els vols, més tranquils i descansats. Però ja l' he venuda a un xicot de Vilamitjana que espero la gaudeixi tant com jo. Ara em començo a mirar altres ales per trobar el plaer que he experimentat amb la Bautek i continuar amb més canya!. Salut companys, ja incloure l' enllaç per que mireu algunes fotos.
FOTOS: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERCAMPIONATDESPANYA2010?feat=directlink

SANTA BÀRBARA-MATINAL DE FEINA DESBROÇADORA

Necessito anar agafant forma pel viatge al Ladakh del mes d' agost i encara que sigui repetitiva la pujada a Santa Bàrbara em dona tots el ingredients per l' esforç de la pujada i el plaer de la baixada volant. Així que aquest matí he tornat a pujar a un ritme continuat a la muntanya dels somnis. Abans però, m' he entretingut a netejar el tram del camí que l' altra dia gaire bé em fa recular. Amb una serra de jardineria he anat desbroçant el troç fins tocar la urbanització (he quedat esgarrinxat per tots el braços, i es que soc home de despatx i no tinc gaire traça). El calor es fa sentir i estic suant com una font d' aigua. Ja quan arribo a dalt els cicles tèrmics comencen a funcionar, no hi ha ningú dalt, i em preparo ràpid per sortir. El mig litre d' aigua que porto ha caigut en cascada fins el meu estomac...... quina sed que tenia. Miro la vela i aixeco a la primera i surto amunt. Quan arribo damunt de Fontseca ja estic girant un 2, massa fàcil, amb vent que comença apretar. Continuo per la cresta, la meva intenció no és allargar el vol dons he quedat amb l' Elena per anar a comprar, i m' encaro cap al camp per anar a aterrar. Damunt la vall el vent es fort i els arbres m' ho indiquen mostrant-me el color clar (el seu intradós) de les seves fulles, i les seves puntes blincades ballant. Jo conec la vall i preparo el descens enganxat al vessant de la muntanya fins que soc ben baix. Després entro al camp i planejant pel costat de la carretera asfaltada, lliure de les turbulències dels arbres del davant, espesos i alts. Cal estar atent en aquestes condicions. Aterro molt bé, amb vent. Seguidament recullo la vela i surto del camp, que ara està segat, i la plego al costat de la furgo tranquilament.

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABARBARAMATINALDEFEINADESBROCADORA?feat=directlink

CÒRSEGA-UNA RUTA MOTERA

Ja arriba el bon temps? no pas per volar, però tenim recursos els humans i com que hi ha vehicles de dues rodes, ho aprofitem. Sí, l' escapada de primavera ha estat a Còrsega (CORSICA). Era una idea que teníem el soci i jo i ja l' any passat ens va passar sense fer-la. Aquest no elvvoliem deixar escapar i sense dubtar-ho vam encarregar dos bitllets de vaixell amb camarot per dormir i que la moto anés ben còmoda. Sempre fem escapades de 3 ò 4 dies i el pla va ser: Sortir d' Arbúcies amb moto i arribar a Marsella (4 hores llargues d' autopista).Allí donem una volta per la ciutat i fer temps per embarcar les motos. Marsella ens ha semblat angoixant, molt trànsit, embussos i cues quilomètriques de cotxes aturats per moure's pels seus carrers. A les 19 h. ja som al mol i embarquem amb les motos que deixem a les bodegues degudament lligades i assegurades. Ens col3loquem a la planta 8a., en un camarot molt correcte (dos llits i bany). Ens dutxem per anar a sopar a la planta 9a. i quan hi anem ja gaire bé no hi ha ningú. No ens recordarem que érem a França i allí es fa tot molt aviat. Sopem, anem a fer un cafè/tè al bar de la planta 10a. i anem a dormir. El mar es quiet com una bassa d' oli, i dormim tant bé, que al matí quan ens despertem, tranquilament sortim i ja ens trobem sols un altra vegada. Tothom ja és fora i a la bodega només hi queden les nostres motos. Ja som a Bàstia (Còrsega) i allí esmorzem una entrepà amb pa amb tomàquet i pernil salat. Aprofito per anar a la BMW per repassar la meva moto que no acaba d' anar fina. Després de ser-hi una hora i mitja me la tornen que va fina de veritat, només han hagut de canviar les 4 bugies. Comencem a menjar-nos quilòmetres fen el trajecte de Bàstia fins a Corte, on ens aturem per dinar. Fem una passejada a peu pels seus carrers i tornem a fer carretera per una ruta que ens porta a unes pistes d' esquí a 2.000 mts., i d' allí baixem a Porto. és una cala on només hi ha el poblet encaixonat per muntanyes altíssimes, és espectacular. Només son les 16 h., i continuem resseguint la costa fins a Ajaccio. Ací done per finalitzada la feina del dia i ens proposem a buscar habitació per dormir, i sorpresa, tot és ple de gom a gom. No hi ha cap hotel amb una habitació disponible i davant del panorama ens relaxem prenent una cervesa "de corse" per reflexionar i mentalitzar-nos de dormir al ras. Decidim marxar de la ciutat i ens anem aturant a cada hotel que trobem en el nostre pas, fins que miraculosament trobem una habitació a uns quilòmetres de la ciutat. Sense dutxar-nos, ja deixem la bossa i sortim a sopar. Ens hi fem fins mitja nit i no podem estirar més dons estem cansats de la pallissa del dia. Al matí en llevem amb el cel tapat i mig plovent, merda..... Esmorzem tranquilament i anem fent temps per veure si para de ploure,  ho va fent a togades i això ens fa decidir a equipar-nos amb l' equip d' aigua per suportar la humitat. Tirem cap el Sud amb l' objectiu d' arribar a Bonifaccio per la costa. Pugem per la muntanya que s' ha de passar obligatòriament, amb aigua i fred, fins que de sobte para de ploure i comença a sortir el sol i el cel blau va guanyant protagonisme. S' ha acabat el ploure!. Anem fent quilòmetres fins arribar-hi. És una població molt curiosa, és damunt dels penyassegats de pedra calcària, sobre mateix de l'aigua del mar, amb un port natural molt protegit del mal temps. Molt interessant. Hi dinem i també fem un tomb pels seus carrers farcits de "guiris" que han començat les vacances. Continuem cap a Porto Vecchio, que ja és més poble de costa, plens d' embarcacions d' esbarjo. Ara ja només ens queda tornar a Ajaccio i tornar al vaixell de tornada. Ho fem desafiant els núvols negres que tenim damunt les muntanyes que decidim atacar. Pugem carretera amunt (tot puja molt i de sobte), amb sol, però s' acaba aviat i la negror i la pluja comença a fer acte de presència. Dalt el port de muntanya ens fot un vendaval que ens obliga a aturar-nos i abrigar-nos (fot un fred que pela). Anem avall i amunt travessant valls tancades i enfilades i s' ens fa llarg però anem bé de temps. Ens aturem a posar benzina i prenem una cervesa. Enfilem cap el moll d' Ajaccio i hi arribem quan encara no hi ha el vaixell. Ho aprofitem per passejar pel moll i ens trobem en mig d' una festa privada de presentació d' un trimarà enorme esponsoritzat pel Banque Popular i que fa la volta al mon. Hi havia molta gent (amb brasileres ballant samba) i ens hem apuntat a  l' espectacle. Ja arriba el vaixell i pugem per deixar les motos i anar a sopar directes, sense dutxar-nos. La tornada ha estat molt moguda, la mar era emprenyada i feia moure el bitxo com si fos una fulla, però vam dormir com troncs. A Marsella hi fotia un vent que feia difícil la conducció amb moto, anàvem tombats per contra-restar la força lateral del vent i ens ha acompanyat fins la Jonquera. Al cap d' una hora ja ens hi hem acostumat i hem agafat la velocitat de creuer normal per menjar-nos la distància en el temps previst. A les 14h. ja érem a casa per dinar i amb una sortida a l' esquena que ha valgut la pena. Anar a Còrsega amb moto és ideal, m' agradaria tornar-hi amb més dies i fer-ho pausadament.

FOTOS:  http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/COSEGAAMBMOTO?feat=directlink