El dissabte 18 de desembre ens pintava un mal temps d' anar-hi arreu, menys ací..... a Bellmunt, per la tarda, així que veient que el Montseny era tapat i a més ens neva una mica, no ho dubtem i ens anem cap a la Plana de Vic que allà sempre pinta diferent. Hem fet temps al Casal dels Avis a què aclarís una mica i sortís el sol. Ens hi hem trobat una bona colla d' ocellets sense ploma i l' hem fet petar fins passat migdia. Pugem i a dalt ja hi ha brisa bona per sortir, núvols perfectes i molt fred. Quan el sol toca la muntanya comença a sortir la penya i sense gaire bé fer res ja son tots damunt la muntanya i tocant el núvol. Els fa molt fred i no aguanten massa estona, tot i que les condicions son bones. Nomes en Carles fa durar el vol gràcies a uns guants calefactables a piles que porta posats. Nosaltres ens hem quedat a la sortida esperant que les condicions fossin mes dolces, ja que tant en Marc com en David no s' han trobat encara amb castanyes gaire fortes. Més tard surt primer en Marc i només treure el nas pel morro de la primera maria li ha fotut una cleca, que la campana del parapent semblava una molla ... davant... enrere... davant.... enrere.... de costat.... bufff!; Bon dia, em presento: soc la tèrmica que desperta! Era la primera que enganxava forta i segur que ha sobremanat amb els frens i s'ha bellugat una mica. Després ja ha anat a la segona maria, mes a ponent, i ja a començat a girar ascendències que l' han mantingut una bona estona. Darrera seu ha sortit en David, al qual he retingut una estona vist el ball que ha passat en Marc. La sortida l' ha fet amb una mica de brisa tèrmica i l' ha desenganxat del terra quan encara mirava la vela, la qual cosa l' ha posat una mica nerviós i ha sobremanat la vela, però bé, ha sortit fora de la maries i també ha anat a ponent on s' hi ha aguantat un temps. Ara toca el "menda", la primera aixecada de la nova vela de segona mà (artik1) no l' he pogut aguantar, la vela feia el que jo no sabia que era. Així durant uns quants intents, merda! què collons passa? em quedo intentant esbrinar per què la vela em reacciona tant de pressa quan l' aixeco. Fins que modifico el sistema d' aixecada i només agafo les bandes. Ara puja bé i surto, ja es una mica tard i les condicions han minvat molt, quasi bé no puja res. Només giro unes quantes vegades anant cap a ponent, on hi toca el sol i enfilo cap el camp d' aterratge. Vaig mirant la vela i m' adono que els frens son extremadament curts pel meu gust. Aquesta és la causa del perquè, quan aixecava sempre anava cap el costat que jo sense pensar hi tivava el fre, només aguantat-lo.Pel demés vola molt bé, similar a la meva Artik2 tot i que encara em falta volar-la en condicions tèrmiques i fer transicions per acabar de comparar. De fet la tinc per estorrasar-la per la sorra de la platja del Marroc, com a canvi de la Hook1 petita que m' ha comprat la Salomé.....voladora!.
El diumenge 19 vam intentar volar de Santa Bàrbara sense èxit. Quan vaig pujar-hi feia un vent notablement creuat de ponent. Vaig aprofitar per fer aixecades i allargar el cordill del fre per deixar-lo al meu gust. Després el vent va anar girant fins encarar-se una estona i va posar-se, de sobte, a nord. Fent correr llençant pals al gos Drac i equipats per si es posava bé vam prendre el sol fins que es va acabar el dia. Vençuts pel vent capricios, amb impotencia pleguem i cap a casa a raser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada