27 d’abr. 2009

ARBÚCIES-DIUMENGE PASSAT PER AIGUA

Ahir només vam aprofitat un moment el matí per anar a caminar pel Montseny, es a dir, pel costat de casa. Quan ja portàvem 1 hora de marxa els núvols van deixar anar un xàfec de nassos que ens va enganxar pel mig del bosc. Sort que vam agafar el paraigües que ens va estalviar el malestar d'anar completament molls. Tot i així vam quedat xops com ànecs. Quan vam arribar a casa ens vam haber de canviar totalment. A veure si el cap de setmana vinent (pont de maig) es presenta millor, o ja em veig una temporada d'aquelles que si espot volar algun dia, s'haurà d' aprofitar. Ostres tu que ja gaire bé ens hem cruspit l'abril!.

25 d’abr. 2009

SANTA BÀRBARA-ST.FELIU BUIXALLEU


Previsió de llevant? SÍ, i fort. El dia s'ha aixecat amb sol a casa, i avui la previsió es compleix al cent per cent, el llevant es marcat i fort. Decidim anar a caminar i ho fem anant amb la furgo fins a Sant Feliu de Buixalleu on la deixem i comencem a caminar pujant per la carretera de sorra que arriba fins dalt l'ermita de Santa Bàrbara. Pugem a peu tot xerrant i el vent ens refresca una mica ja que aviat comencem a suar, el desnivell no és molt pronunciat però es nota. En qüestió de mitja hora ja gaire bé som a l'ermita i comprovo que hauria estat una ximpleria pujar el parapent a l'esquena. El vent és totalment Nord, es a dir, mirant la sortida et fot clatellots!. Ens hi estem una estona, el paisatge és formidable, es pot veure tot el Montseny, la vall de la Tordera fins Barcelona, tot el Maresme (Blanes i el seu castell de Sant Joan), fins a Roses. És un lloc impressionant. Ací hi teníem una rampa per envolar-nos amb ala delta, que ara és completament trencada i tapada per la vegetació. Vam deixar de volar-hi per què els propietaris dels camps on aterràvem ens van prohibir fer-ho i per no tenir problemes es va abandonar, tot i que és un lloc perfecte per volar. No fa massa ja vaig volar-hi amb el parapent sortint amb un vent una mica fort i sense problemes per fintar els arbres del davant. Em vaig aguantar tant com vaig voler i vaig aterrar al costat de la carretera asfaltada i sense torbar-me vaig sortir del camp i vaig plegar el parapent al mig d'una pista forestal que hi ha allà mateix. Sense trepitjar res dels camps, per què en cas contrari amb rodaria el cap, tothom em coneix i no m'escaparia dels dits acusadors. Poso un foto del dia que vaig volar amb la vela preparada per sortir. Bé, tornant a l'excursió, decidim baixar per la vessant Est de la muntanya i arribem a la furgo després d'haver caminat una hora i mitja. Tot caminant hem decidit fer-nos una "tagine" de pollastre quan arribem a casa, i així ho hem fet, i ens ha quedat de perles, com si fóssim al Marroc mateix, i ho hem rematat amb un té verd a la menta que ja domino. Per la tarda m'he estat preparant l'arnés nou d'ala delta per a estrenar-lo aquesta temporada i retirar el meu ROTOR que tantes campanyes m'ha acompanyat. Ostres! el paracaigudes nou que m'he comprat no entra a la bossa de l'arnés, és massa gran, glop.......i ara que? Per sortir del pas hi instal.lo el Metamorfosis 16 vell que tinc (té........ no sé quants anys?). Espero no fer-lo servir mai, com fins ara!.

20 d’abr. 2009

18/19 D'ABRIL-LLIGA CATALANA ALA DELTA-CASTILLONROI

Cap de setmana inestable, el dissabte La LLiga d' ala delta es fa a Castillonroi, jo estic cansat d'haber treballat el dia abans fins tard al despatx, m'adormo i no veig bé anar-hi precipitadament, a Arbúcies es tapa i comença a ploure, per tant, panxing i sofing tot el dia, es a dir no faig res. Durant el dia truco als companys que son a Castillonroi i em diuen que s'ha fet màniga (Castillonroi-Balaguer i gol a Calaf), només dos pilots han arribat a Balaguer (en Pedro i l'Albert de la Seu d'Urgell), els altres tots a terra!. M'animo i després de posar-me les piles plantejo a l'Elena d'anar-hi, però no hi ha ganes. Anem a dormir i em mentalitzo per anar-hi el diumenge pel matí, posant el despertador a les 7 del matí. A aquesta hora sona... pip pip.., em llevo i surto sol cap a Àger. Hi arribo a les 10 del matí i veig que ja comencen a desenvolupar-se els núvols pel darrera la vall d'Isona, els núvols tots pentinats per la Tramuntana. Pujem a la Roper i allí ja hi ha tots el pilots de La Lliga de parapent, aturats sense fer res amb el vent, fort, de Nord. Ens hi esten una estona i decidim anar unaltra vegada a Castillonroi. Dit i fet, cap allí. Hi arribem a les 13,00 h., amb núvols creixent i poc vent a la sortida que garantís que ens aguantariem amb l'ala. Vaig anar a plantar un pi? i de tornada em decideixo agafar el parapent per probar de tastar la zona. I sí, surto en un bon moment i sense fer res ja sóc per sobre la sortida, collonut, tiro cap a ponent seguint la cresta fins el final i vaig trobant tèrmiques bones que tampoc exploto massa per què vull tornar a la sortida per veure que fan els companys. Hi veig en Juki que també ha portat la vela de parapent que es prepara per sortir, i surt perfecte. Ja hi som els dos anant amunt i avall per la cresta, sortint cap a la vall, tornant a la sortida, etc.. Ja passada mitja hora comença a pujar la intensitat del vent i anem a aterrar. Quan som al terra, veiem que hi ha dues ales que s'estan muntant, són en Josep Maria i l'Alex. Surten en el moment bò i amb la única tèrmica decent agafen alçada fins el núvol i canya cap a Balaguer, passen la ciutat i aterren al costat de la carretera a l'entrada de Bellcaire. Ho han aprofitat prou bé, per que no massa tard ha començat a ploure. I cap a casa tranquilament habent aprofitat la jornada. Salut!

13 d’abr. 2009

SETMANA SANTA 2009




Setmana Santa normalíssima, vent i pluja, això està cantat cada any, si no es compleix aquest paràmetre no podem esperar una bona temporada, no creieu?. Bé per fer-vos cinc cèntims de com hem passat els quatre dies de passió i missa, donçs res d'això, divendres i dissabte, pluja, pluja i més pluja, només una caminadeta pels voltants d'Àger i una amb una bona remollada per acabar-ho de confirmar, es a dir, sort que vam agafar un bon paraigües, tot i que no va evitar que quedessim xops de peus i pantalons fins els genolls. Sort de la muda que portabem per si de cas. El diumenge el temps era també insegur, però les ganes van fer que pujessim fins dalt la sortida Roper per veure com bufava el Nort. Vam baixar a la Nova i allà hi habia un munt de gent que s'ho mirava, tot i que el vent era gaire bé cero. Sense pensar-mo agafo l'equip i l'obro davant la sorpresa de tothom, però ja ho he dit alguna vegada, la veterania és un grau, i "voilà", amb una petita rafagueta surto i per més "inri" començo a trincar davant la sortida, però sense poder superar l'altura de la feixa, allí el vent era molt fort i de Nort-oest. Bé uns girs i cap avall, disset minuts de vol que van semblar un regal dels deus, més tard torno a pujar amb uns companys de Vic, i també trenco l'apatia de la gent que s'ho mira i torno a sortir, però aquesta vegada només son 10 minutets de vol. Més val això que una puntada de peu als o..s!. Avui dilluns ha estat magnífic, a les dotze del migdia el vent era Nort, però aviat ha anat calmant i de sobta s'ha encarat de Sud, perfecte, anava pujant d'intensitat i no m'ho pensat gaire. Surto i agafo el primer termicot davant la sortida, estava realment interessant, es movia una mica, però en tèrmica ja se sap, m'he estat passejant per la Roper i Sant Alìs tocant el nuvol que era a 1700 mts. he quedat sol i he anat a la sortida i he aprofitat per aterrar-hi i mirar-m'ho desde terra. Estaba content, m'hi trobava bé, he tornat a sortir amb el vent ja més fort, he remuntat ja de sortida i quan he punjat el núvol m'he encarat a ponent i he anat fins l'Observatori perdent molta altura anant contravent, vist que no estava gaire actiu aquell sector he tornat enrera i damunt la Nova he tornat a trincar fins el núvol. Com que la gent es passejava per l' Ermita de la Pedra, he anat cap allà, hi havia una confluència amb el llevant que començaba a entrar, he intentat passar de l 'ermita del Colobó però allí el sotre dels núvols era per sota de les parets del Montsec. Portaba una horeta i ja en tenia prou, passejada per la vall, damunt d'Àger i aterro al camping amb llevant fortet. No ho entendré mai a 1500 tenia 20 km. de ponent i a baix un llevant important ?. La tornada a casa ha estat tranquila i sense embussos, collonut!