Previsió de llevant? SÍ, i fort. El dia s'ha aixecat amb sol a casa, i avui la previsió es compleix al cent per cent, el llevant es marcat i fort. Decidim anar a caminar i ho fem anant amb la furgo fins a Sant Feliu de Buixalleu on la deixem i comencem a caminar pujant per la carretera de sorra que arriba fins dalt l'ermita de Santa Bàrbara. Pugem a peu tot xerrant i el vent ens refresca una mica ja que aviat comencem a suar, el desnivell no és molt pronunciat però es nota. En qüestió de mitja hora ja gaire bé som a l'ermita i comprovo que hauria estat una ximpleria pujar el parapent a l'esquena. El vent és totalment Nord, es a dir, mirant la sortida et fot clatellots!. Ens hi estem una estona, el paisatge és formidable, es pot veure tot el Montseny, la vall de la Tordera fins Barcelona, tot el Maresme (Blanes i el seu castell de Sant Joan), fins a Roses. És un lloc impressionant. Ací hi teníem una rampa per envolar-nos amb ala delta, que ara és completament trencada i tapada per la vegetació. Vam deixar de volar-hi per què els propietaris dels camps on aterràvem ens van prohibir fer-ho i per no tenir problemes es va abandonar, tot i que és un lloc perfecte per volar. No fa massa ja vaig volar-hi amb el parapent sortint amb un vent una mica fort i sense problemes per fintar els arbres del davant. Em vaig aguantar tant com vaig voler i vaig aterrar al costat de la carretera asfaltada i sense torbar-me vaig sortir del camp i vaig plegar el parapent al mig d'una pista forestal que hi ha allà mateix. Sense trepitjar res dels camps, per què en cas contrari amb rodaria el cap, tothom em coneix i no m'escaparia dels dits acusadors. Poso un foto del dia que vaig volar amb la vela preparada per sortir. Bé, tornant a l'excursió, decidim baixar per la vessant Est de la muntanya i arribem a la furgo després d'haver caminat una hora i mitja. Tot caminant hem decidit fer-nos una "tagine" de pollastre quan arribem a casa, i així ho hem fet, i ens ha quedat de perles, com si fóssim al Marroc mateix, i ho hem rematat amb un té verd a la menta que ja domino. Per la tarda m'he estat preparant l'arnés nou d'ala delta per a estrenar-lo aquesta temporada i retirar el meu ROTOR que tantes campanyes m'ha acompanyat. Ostres! el paracaigudes nou que m'he comprat no entra a la bossa de l'arnés, és massa gran, glop.......i ara que? Per sortir del pas hi instal.lo el Metamorfosis 16 vell que tinc (té........ no sé quants anys?). Espero no fer-lo servir mai, com fins ara!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada