28 de nov. 2011

MARROC-NOVEMBRE 2011

Cita anual obligatòria per trencar la ratxa de mal temps que portem a casa nostra. I així ha estat, només envolar-nos de Girona deixem les nuvolades darrera i arribem al país de l' etern estiu-primavera. Aquesta vegada hem sortit a mitja tarda i hem arribat a Marrakech de vespre, amb la xafogor característica que et colpeja d' entrada, però no tanta com en altres ocasions. Canviem una mica de moneda i comença la negociació pel lloguer del vehicle amb una companyia que mai abans havíem contactat. Tot per què en Hassan de First Car no tenia cap vehicle disponible (ell ja ens coneix d' altres vegades). Ens va recomanar un veí seu que en tenia un de Kia Picanto disponible. Però com és natural genèticament en ells, va començar amb un preu diari pel damunt de les estrelles. Posats a fer i per no molestar-los vam seguir els cànons del país, vam regatejar fins arribar a 29,00 euros/dia amb l' assegurança a tot risc inclosa. No és dels millors regatejos que hem fet però no hi va haver manera, a aquelles hores, de rebaixar més.
 Ja carregats els "paquetots" i nosaltres dins el cotxe, rumb a Imlil. Ja conec la carretera i no ha estat fàcil arribar-hi pel fet de què es troba en obres, tot és ple de sorra, manca d' indicadors, etc.. Qualsevol vehicle que es poses davant ens feia impossible veure la carretera pel pols que aixecava. En Brahim Azdour ens esperava en el seu alberg per donar-nos de sopar el qual va consistir en un plat de "harira", seguit d' una "tagine de poulet" que ens va emplenar d' allò més. Ens vam instal·lar en una habitació amb llit de matrimoni i bany (tot un luxe). Havíem quedat amb en Brahim d' aixecar-nos a les 08:30 h. del matí per esmorçar tranquilament i sortir a caminar fins el refugi del CAF. del Toubkal. Total que ens aixequem a aquesta hora i veiem que no hi ha res preparat. Baixem a la cuina, diem a la cuinera si ens pot preparar el "petit dejuner" i ens contesta que cap problema. Som al menjador quan al cap d' una estona apareix en Brahim i ens diu: Heu avançat l' hora de l' esmorçar?, llavors ens adonem que encara anem una hora avançats del seu horari (primera "novatada" del viatge). No passa res, tindrem més temps per anar fent. Esmorcem , agafem una mica de fruita i aigua per caminar "xino-xano" cap a munt. El dia es clar, comencen a passar cirrus que enterboleixen el sol i ens ajuda a suportar la calorada. Gaudim del paisatge i la tranquilitat (no hi ha gaire gent). Amb 6,5 hores ens plantem al refugi del CAF. on ens esperen amb un te calentet. Ací dalt ja hi ha neu i la temperatura ja refresca força. Objectiu complert per l' Elena que corona el punt més alt del seu currículum aconseguit "patejant" (3.250 mts.). Està contenta i cansada (com jo), però que no priva de un bon repòs asseguts davant la xemeneia amb els peus descalços tocant les brases...hummm quin plaer!. Anem a dormir per que tothom s' hi en va. Compartim lliteres amb un tarragoní, dos polonesos, quatre francesos i una parella madrilenya (ell madrileny, ella alemanya en pràctiques?). Ningú ronca, uauuuu, dormim sense molèsties ni fred. L' endemà bufa el vent molt fort de nordoest i el cel es molt tapat. Decidim seguir el nostre pla de tirar avall, l'  intenció era de dormir al refugi i baixar, per arribar a l' alberg a l' hora de dinar.
Comencem a caminar abrigats fins els ulls quan comença a caure neu, cames avall per no enganxar la tempesta. I com gaire be sempre no passa d' ací, no ens fa massa bo però tampoc massa dolent. Baixem fins a Chamarrouse on ens aturem a prendre un te amb menta deliciós. Compro un pedra..sí...sí... una pedra de color que ja era hora que en compres una a un "bereber" autèntic. Arribem a l' alberg i ens preparen un dinar combinat de truita francesa, patates fregides i amanida. Cap a l' estomac que no passa res i el té de rigor. Objectiu proper: anar a Aguergour a dormir i de passada volar si es pot. Durant el viatge, no massa llarg, el vent no afluixa i ja veig que això de volar no serà possible, així que anem directes a "Chez Latifa", la qual ens dona la rebuda amb una sorpresa molt agradable, una nou membre a la família que de nom es diu "Iamina". Ens ubica una habitació doble al costat mateix de la cuina. Només fem que sentir el riure de les cuineres i la Latifa, que sempre hi ha en aquest alberg. Abans de sopar ens colem al hamam per relaxar-nos i refer-nos de la pallissa de la caminada. Bon sopar i te. Bon esmorçar i te i suc de taronja natura sense sucre!. Vist que no es pot volar no dubtem i cap a les coves d'Aglou i descansar allà. El viatge ha millorat molt amb la nova autopista en comoditat i temps. Només es fa llarg el tram d' Agadir fins Tiznit, però ja hi ha dues àrees de servei i es pot fer una paradeta per estirar les cames.
Arribem a les coves del nostre amic Aziz amb un vendaval de collons. No podem ni baixar a les coves per les fuetades de la sorra contra el nostre cap. En un moment hem quedat ensorrats de cap a peus. L' Aziz és a Tiznit i parlem amb els seu germà Lassin i quedem que anem a casa seva (a Timslit) per saludar a la família i decidir on passar la nit (a les coves hi ha massa sorra). Ja a casa seva, ens trobem a l' Aziz que ja havia tornat i ens ensenya l'ampliació de la casa ja molt avançada, amb un parell d' habitacions enrajolades, bany i cuina. Total que ens quedem a casa de l' Aziz a dormir i l' endemà anar a les coves. Per sopar la tagine de la mare Fatma estava per xupar-se els dits (més ben dit, impossible!). Dormim com troncs fins les 9 de l' endemà. Esmorcem i cap a les coves, amb sol però sense vent. No val la pena quedar-se allà, així que hi deixem les maletes i el parapent i ens anem a fer turisme cap a Tafraute. La ruta és entretinguda, veiem llocs amb possibilitats de volar-hi, i el paisatge es molt maco. Tafraute es encerclar per un massís de pedra escarpada que la fa ideal per a escaladors. Hi ha molta pedra de granet, net i de color vermellós, la qual cosa li dona un color especial. Ha valgut la pena anar-hi i potser tornar-hi per volar i caminar per fer algun cim. De tornada a les coves ja comença el relax que provoquen les onades esclatant sota nostra, la foscor neta per l' absència de llum, els jocs de taula fins que se'n cluquen els ulls. A dormir i ens llevem amb el vent que en dona la benvinguda de bones primeres.
 Tot el dia ha estat encarat, amb força, ideal per la retrobada. He acabat esgotat de jugar al terra, envols, aterratges, rascades com mai havia fet. Li estic agafant molt de gust i seguretat a aquest tipus de vent (humit, dens, estable). Volar, beure, menjar, volar, beure, volar ha estat la tònica del dimarts, dimecres i dijous. El divendres comença amb poc vent i aprofitem per anar a menjar el típic "cus cus" que fa la mare de l' Aziz (boníssim). Després de dinar ha fet vent de sud, amb poca intensitat que només ens ha permès jugar a la raconada de la platja. Però s' ha volat!
El dissabte l' hem dedicat al viatge de tornada a l' aeroport de Marrakech per sortir volant cap a Girona on hem arribar a les 23:30 de la nit, amb plujaaaaaa!

1 d’oct. 2011

PIRINEU NAVARRO-ARAGONÈS AMB MOTO-QUARTA ETAPA

Dia 25-09-2011 Diumenge: Darrera jornada motorera i amb una mica de boira a sortida de l' hotel Plaza. Només ens queda la tornada a casa pers ser-hi abans de dinar, però agafem una variant a Campo per passar per La Puebla de Roda, Roda de Isábena i Benavarri. M'ha sorprès la millora de la carretera que surt de Campo si la comparo a l' antiga petita i revirada. De Benavarri anem a Alfarràs per comprar uns quants prèsecs dels bons i prendre camí fins a casa, amb una aturada a l' àrea de Rejadell per tancar la sortida amb un "vermout" de cloenda.

PIRINEU NAVARRO-ARAGONÈS AMB MOTO-TERCERA ETAPA

Dia 24-09-2011 Dissabte: Avui ens llevem amb el cel amenaçador però amb sol i clarianes. No esmorzem gaire per tenir gana a mig matí i esmorçar un bon "bocata" amb formatge francès. D' Isaba mateix pugem per la Vall del Roncal i enfilem cap el port de San Martín (anem amb poca benzina) aturant-nos per admirar el paisatge d la vall. Hi ha preocupació pel combustible ja que no sabem si trobarem alguna benzinera a prop i la muntanya s' esta tapant de núvols. Tirem amunt i entrem a la boira, hi ha humitat i passem al vessant nord on hi ha pistes d' esquí. També hi trobem una cabana de pastors on hi venen formatge d' ovella que ens ve de "perles" per comprar-ne un tros i portar-lo a casa com a "souvenir".
Fem la "paradeta" i continuem envoltats de boira pixanera que ens acompanya fins ben avall. Arribem a la població d' Arette i ens trobem que la benzinera que hi havia ha tancat definitvament..glub!. Tranquils..tranquils.. anem a esmorçar un entrepà de formatge que ens serveixen en un bar animat per un partit de rugbi que fa a la tele. El formatge no l' estalvien i ens afartem sobradament, cafè i agua d' herbes i continuem. Ara ja anem cap a Assap per omplenar de benzina i seguidament a Escot, continuem a Bielle i Laruns fins començar el port del Portalet (divertit per les seves corbes revirades i moviment de bestiar i ovelles que baixen de la muntanya). Arribem al coll i baixem per Formigal, Sallent del Gallego fins Biescas. Ací girem direcció Torla per anar-hi a dinar. Arribem passades les dues del migdia i el cel que es va tapant. Dinem molt bé al restaurant La Borda, un menú molt complet de mongetes i bistec molt suau. Quan sortim al carrer ja plou i això ens fa esperar davant les motos, dins del frankfurt prenent-nos un altre cafè i observant els núvols que van passant i el sol apropant-se.
Quan ens dona una treva sortim "cagant llets" a la recerca del sol que hi més al sud. Passat Broto arribem a Serise  girem direcció Fanlo per baixar pel Cañon de Añisclo, per una carretera estreta i mal estat, però divertida, revirada i enclotada entre parets de roca altíssimes. Arribem a Ainsa i decidim anar a dormir a Castejón de Sos. Sense aturar-nos anem directes a Campo i Castejon de Sos que en reb amb una pluja que en mulla durant els darrers quilòmetres. Directes a l' Hotel Plaza que per sort en allotja en una habitació triple. Hi deixem els trastos i sense canviar-nos anem a Casa Juan a sopar, on h fem amb un ambient relaxat i tranquil (Castejon està mot tranquil quan plou i el voladors son al niu). Avui juga el Barça i no anem a dormir fins que acaba el partit. Ens adormim instantàniament, però a les 2 de la matinada em desperto sobresaltat per un tro bestial pensant que hi ha un allau. No! son els roncs dels col·legues!! em foto un fart de riure per la combinació de sons que acompassadament van intercalant ambdós. M'aixeco a pixar i quan m' incorporo ja ha calmat la marea. Bona nit!

30 de set. 2011

PIRINEU NAVARRO-ARAGONÈS AMB MOTO-SEGONA ETAPA

Dia 23-09-2011 Divendres: Som a l' apart-hotel San Fermin de Pamplona i el despertador ens toca a 2/4 de vuit del matí. Ens llevem per anar a esmorçar un complet bufet a escollir de tot. Acabem amb el de sempre, menjant de tot i més per aguantar la jornada. Ja sortim de Pamplona, no sense abans anar a visitar el campus universitari "tant famós". Ara comença el trajecte divertit cap a Roncesvalles, carretera amb asfalt perfecte per tombar. Passem pel Port d' Ibañeta (fem foto) i cap a vall pel vesant francès fins a Saint Jean Pied-du-Port, continuem cap a Saint Jean-le-Vieux i Monteau tot passant per carreteres estretes, fent colls i contemplant el paisatge verd del vesant nord del Pirineu, amb "tifes" de vaca que hem de sortejar per no relliscar, però del tot bonic.
Ja encarem cap a Tardets i Larrau, enfilant-nos direcció Espanya fins arribar al Port qeu dona entrada a Navarra. Ja tenim gana i decidim aturar-nos a Ochagavia per "fotre'ns" un "txuleton", tal i com correspon per aquestes terres. Ací un pagès autèntic en adreça a La Sidreria, i no ha errat, ens hem fotut un menú complet, que apart i de primer ens ha farcit l' estomac amb uns xoricets cuinats, un bacallà al "pil-pil". Ara apareix el "txuleton"!. Després de fangar amb el postres, ha vingut el cafè i aigua d'herbes corresponent. Com podeu imaginar... hem fet temps abans d' agafar les motos... el cos ens ho demanava.
Ja recuperats de la batalla culinària anem a fer turisme al bosc d' Irati, lloc emblemàtic de la zona, recomanable per visitar i passejar amb moto. Ara ja se'ns va fent tard i "enpistolats" tirem avall passant per Güesa, on ens desviem per anar a la vall del Roncal (amb una carretera molt estreta i divertida) per plantar-nos a Isaba per dormir.
A l' entrada del poble hi ha un apart hotel de nom "Apart hotel Isaba" que ens acull sense problemes, però no es pot comparar al Sant Fermin de Pamplona, que hi farem! també està prou bé.
Dutxa i cap a sopar al restaurant " La Lola". Estem una mica deshidratats, la qual cosa provoca que entre la cervesa, vi i la sopa de peix que hem demanat de primer, no hem parat de llevar-nos duran la nit a pixar. De segon hem demanat peix, allò que es diu, per diversificar els àpats. Hem dormit com troncs, valga la paraula, per que aquest vespre hi havia carrera de motos a les habitacions.

PIRINEU NAVARRO-ARAGONÈS AMB MOTO-PRIMERA ETAPA

L'escapada de tardor amb moto ha tocat aquests darrers dies 22-23-24 i 25 de setembre, i el temps ens ha acompanyat feliçment. De fet abans d'iniciar el viatge sempre entre una mica de mandra en pensar que els primers quilòmetres sempre se'm fan pesat, de fet és per què sortir del poble et fa repetir les mateixes carreteres sempre. Però una vegada entres en territori desconegut "entre cometes" surt la flama aventurera. Us esmento els detalls més notables i les recomanacions a tenir en compte per si voleu fer el mateix trajecte seguidament:
Dia 22-09-2011 Dijous: Hem quedat a les 8 del matí davant de casa per partir i som 3 "motoreros" que puntualment ens enfilem damunt les bestioles amb els dipòsits carregats. Sortim direcció l'Eix Transversal (en obres) per la carretera de Sant Hilari Sacalm. Entrem a l'Eix i no ens toca més remei que tranquilament seguir la llarga cua fins Vic. Allí escampa una mica i de la mateixa manera ens arribem a Les Olugues on ens aturem per esmorçar unes bones botifarres amb mongetes i torrada, cafè i aigua d'herbes per mi. Carregat el nostre dipòsit cap a l' autovia de Tàrrega o sortim direcció Balaguer on ens aturem per provar de comprar un collarí per en Ramon.
No en trobem i continuem cap a Alfarràs-Binéfar-Osca. Sortint de la ciutat ens aturem a fer el "vermut", és a dir, la cervesa s/a amb olives i patates fregides. I com que encara repetim botifarra, continuem fins Arguis. Volem passar pel port, però una vegada dalt ens trobem que està tallat i hem de tornar enrere. Ací sí, ens aturem per dinar una amanida "oliada" i algun plat més que no m'atreveixo esmentar, car que eren el mateix que veure un got de colesterol directament. Volem passar per Sant Juan de la Peña i ens endinsem per una carretera local estreta asfaltada que passa per la Hoya de Huesca i ens porta per Rasal i Yeste.
Ara ja prenem la carretera més ampla fins Sant Juan de la Peña (per cert l' asfalt està impecable). Toca fer-nos les fotos de rigor i que ens la la vigilant que abans ens ha dit que no podíem aparcar les motos allí on les hem deixat "coses de la vida" li hem caigut bé. Ja comencem a notar la pallissa, però encara ens queda teca per arribar a Pamplona. Baixem a Puente la Reina a fer benzina. D' allà agafem la carretera que porta a Yesa i observem l' autovia que estan fent (obres que foten enlaire el paisatge de la "Sierra de Leire") en alguns trams. Passat Yesa i anant cap a Liédena ens fa un vent fort que fa trampelar les màquines,però nomes una estona. A Liédena tornem a agafar autovia fins Pamplona on arribem quina el sol comença a amagar-se. Entrem cap el centre fins arribar a la plaça de la vila on hi trobem un grup de motoristes catalans i els preguntem on s'allotjen per no perdre temps, i ens diuen que son a un apart-hotel (el San Fermín) a les afores que està molt bé.
Ja hi truquem, els regategem el preu i hi anem. La veritat és que està molt bé, és molt nou i el disseny modern i acollidor. Dutxa i cap a sopar de tapes pels carrers del centre. Molt ambient per ser entresetmana, però el cansament del viatge ens passa factura tot recordant-nos que demà hi ha méssssss!.

11 de set. 2011

AGER-DARRERA PROVA DE LA LLIGA CATALANA D'ALA DELTA 2011

Ja ha acabat la Lliga d 'aquest any i la podem resumir en una temporada una mica nefasta en quant a les condicions i temps que hem tingut. Bé, però sempre hi hagut algú que s'ho ha fet en cada prova. Aquest cap de setmana hem volat es dos dies.
Dissabte 10: Ens trobem pocs pilots, després de vacances hi ha mandra i alguns altres son en competicions internacionals. Hem decidit fer la prova directe a Abella, continuar fins La Pobla de Segur i gol a Agulló. Hi ha llevant i les tèrmiques son turbulentes. La majoria hem pogut saltar a la vall d'Isona i allà en hi hem quedat (el forat blau no enganya). En Josep M. ha esta l'únic de agafar 3.500 mts.al Castell de Mur i s'ho ha fet fins aterrar a Cellers (no ha pogut entrar a la vall d' Àger.
Diumenge 11: Som menys, alguns han  marxat a casa en veure el cel. Hi ha una capa blanca de cirrus que tapa la feina del sol. A la sortida hi ha vent de ponent que va pujant en la seva intensitat. Decidim fer una proba per la vall i comencem amb l'Estació d'Àger, Corçà, tornar a l'Estació i Corçà, punxar el Càmping d'Àger i gol a Agulló (63 km). En Josep M. i en Gabi han fet tota la prova, els demés ens hem quedat a mitja feina i jo he aterrat al Maciarol amb e Xavi (allà hi tenia el furgo). Ara ja només queda veure la classificació final que sortir a la plana de la Lliga.

6 de set. 2011

TARDES DE VOL RELAX A STA. BRÍGIDA

I sí, si deixes passar aquests migdies assolellats, amb fortes ventades de marinada resulta que cap a les 6 de la tarda va caient la intensitat i queda una brisa amb petites tèrmiques que et permeten quedar-te volant unes bones estones. Avui ha estat un d'aquest dies a Santa Brígida (Amer). Bona penya de gent que ens hem estat passejant sense fer-nos nosa. Una hora llarga de vol amb un aterratge a l'envol per fer temps i aterratge al camp ple de mosquits "rampells" que s'ha posat les botes amb la meva sang. Demà mésssssss.....