BELLMUNT-LLIGA CATALANA D'ALA DELTA

El cap de setmana del 16-17/05/08 ens citem a Bellmunt (Sant Pere de Torelló), per fer una proba més de la Lliga Catalana d'Ala Delta, sembla que allí el temps estarà bé. Després de tot l'hivern que no he agafat l'ala em fa cosa volar-hi, ja que és un lloc molt tècnic pels aterratges, els camps son petits i no hi ha gaires, tots sembrats i jo vull estrenar l'arnés nou que vaig probar fa 15 dies a Àger, i que en aquell vol em vaig trobar massa avançat de posició i el pilotatge s'em va fer complicat. Potser és falta de confiança en mi mateix. Bé no m'ho penso més i vaig cap a Sant Pere de Torelló una mica d'hora. També tinc ganes de fer un vol amb el parapent a primera hora. Arribo a la plaça del bar dels Avis i ja hi trobo a en Quico, en Pedro, en Quel i algu altre que no recordo ara. Parlem una mica i truco a l'Edu Crispi per saber si és per dalt a volar i no contesta. Res, que m'aixeco de la cadira i els dic que pujo a volar amb el parapent. Pujo sol amb la furgo i a dalt la deixo i vaig a l'envol. Allà no hi ha ningú i fa molt poc vent, no fa vent. Preparo l'equip (Hook) i quan ja estic enganxat apareix en Tasi amb l'ala a coll per poder estar tranquil i ample per muntar-la. Espero que bufi una mica i surto per cames bé, el vol el dedico a explorar els morros de ponent que no em donen cap sorpresa, es a dir, no hi ha activitat. Giro al tercer morro i apunto directe al cap de les cases de sota el Xicra per comprovar el què hauré de fer si hi vaig a aterrar amb l'ala delta. Quan ja soc damunt de Sant Pere trobo una termiqueta que es deixa girar un parell de vegades i em dona una mica més d'altura per arribar sobrat damunt del camp d'aterratge. Miro i remiro el plantejament que s'haurà de fer amb el delta, ja que no té res a veura amb el parapent, i ho veig una mica fotut. És una camp que s'hi pot aterrar però és una mica complicat en funció del vent que t'hi puguis trobar, no ho veig gaire clar. Em recull l'Edu Crispi amb els seu cotxe mentres estic xerrant amb en Jordi Anglí que ha vingut a veure'l, pel mateix motiu. Mentres estava aterrant em va mirar però no em coneixia vestit de parapentero, sorpresa per ell. Tornem a pujar a l'envol i baixo el delta i tots junts mirem les condicions que no semblen gaire bones. Comença la proba, i van sortint un darrera l'altre, jo no ho veig clar i decideixo no volar. Espero fins 2/4 de 5 i m'equipo per volar amb el parapent (Artik2), serà el segon vol que li faig a la vela. El vent és fortet i tèrmic, sembla que pot ser bò. I així és, només sortir ja agafo la primera tèrmica i m'enfilo per damunt de l'ermita i arribo a 1.800 mts. i m'ajunto amb unaltra Niviuk (Hook), i la Rush de l'Edu Crispi. No és dificil mantenir-se per la zona, i decideixo explorar passant el Forat Micó fins el Pic de l'Àguila, pel davant. Allí he perdut molta alçada però un parell de voltors em marquen un termica molt bona que em posa a 2.300 mts.. Ja soc alt, i no m'ho penso i directe al Puigsacalm, a 56 km/h. vent de cua de Ponent. Arribo al Puigsacalm i el trobo molt termic i mogut, alguna plegada a les puntes, però l'Artik2 sempre transmet estabilitat i pressió, cap problema. Surto a la mateixa alçada aproximadament, i travesso tota la vall fins el Puig Rodó, on no hi trobo res, continuo per la cresta de Finestres fins el costat del volcà Crostat/Santa Margarida. Com que no està actiu i amb el fi de no trobar-me tirat sense recollida, giro cua i torno a Olot. No perdo gaire altura i travesso direcció Nordest d'Olot mentres parlo amb els companys d'ala delta que son per allí, i com que ells tenien una balisa al Mont, vaig seguint la carretera de va d'Olot a Castellfollit de la Roca. Sento que l'Àlex i en Marc son per la zona. Quan arribo a Castellfollit de la Roca ja trobo el llevant que entra amb força i no em deixa passar. Decideixo aterrar a l'entrada del poble amb força vent, però la vela funciona. Només aterrar, passa en Jordi Anglí, el qual ja ha estat recollit per la seva dona Dolors, i em torna a trobar vestit de parapentero i no em reconeix fins que em trec del casc, sorpresa!.

El tio alucina, no m'atreveixo volar amb l'ala delta i amb foto el viatge amb la vela. Em comenta que s'haurà de plantejar de volar en parapent, també. Tornem a Sant Pere pel nou tunel de Bracons. Allí en Cunill em puja a dalt per recollir la furgo i cap a dinar/sopar al Xicra amb tots els companys. El diumenge comença tapat i tampoc volo, tot i que a la tarda millora. Però he de veure clar que disfrutaré i no m'ho sembla que pugui passar. Bé el cap de setmana m'ha donat el primer cross amb parapent nou i mo he passat molt bé!

ESCAPADA AMB MOTO A "LAS ALPUJARRAS" (GRANADA)

Amb el soci de feina vam decidir escapar-nos quatre dies i viatjar fins Granada i donar una volta per "Las Alpujarras" a Sierra Nevada. Dit i fet, abans no m'agafi la tongada de rendes, el dijous dia 7 de maig a les 7,00 h. del matí ja som dalt les motos respectives, omplenem els dipòsits i màquinaaaaaa. Ens fotem una tirada fins la població de Xàtiva on dinem al passeig del poble, en una terrassa fora al carrer. Dinats, li fotem unaltra tirada fins Guadix on ja entrada la tarda-vespre i donem un tomb i agafem habitació a l'hotel M.Carmen ***, s'hi està bé i tranquil. Després de la pallissa, estem una mica cansats, però hem de sortir a sopar fora, perquè allí no hi ha cuina. Anem a la competència, al hotel Comercio ****, el qual ens ha deixat un bon record. El sopar ha estat molt bò i barat!!!. La propera vegada que hi vagi, si és el cas, aniré a dormir-hi. Tornem a Hotel a dormir. L'endemà, a les 8,30 h. ja som preparats per començar la volta turística per "Las Alpujarras". Amb els dipòsits plens, sortim de Gaudix direcció la Lacalahorra, poble dominat pel seu catell i Sierra Nevada al Sud encara nevada, allí comencem la pujada al "Puerto de la Ragua", on en arribar-hi ens fem alguna foto. La gana ens apreta i decidim baixar fins el primer poble. A Cherin trobem un bar obert amb unes quantes persones prenent cafè, hi entrem, i els demanem dos entrepans de truita, i òsti! ens porten mitja barra de pa amb una truita d'estrús. Bé que era molt gran, però amb una cervesa SIN cau tot. Tota la gent ha marxat i l'amo de l'establiment ens diu que ha de tancar, donç el dijous tanca per festa setmanal i només obre el matí fins les 11,00h. pels amics que hi van a fer el cafè. Quins detalls es marca el tio, eh!. Paguem i abans ens diu.. "vaya motos, esto debe arrear bien, eh!, jo com os envidio". Sortim cap a Ugigar i Cadiar, on omplanem els dipòsits, i cap a Trevelez a menjar pernil (segons diuen, el pernil més bò del mon). Arribem a Trevelez ja al migdia (13,00h), i el dubte ens ve especulant de que si menjem pernil no tindrem gana per dinar, però el seny ens diu: Cony si som ací, que collons, li fotem a una bona tapa de pernil amb un gotet de vi i ja dinarem més tard. Dit i fet, al vell mig de la plaça del poble, asseguts en una taula exterior i li anem fotem caixelades al pernil més famos del planeta (no mata moros) però només menjar-se'l allí sembla que sigui mes bò. Un parell de rotets i ja som dalt les motos, i seguim la carretera que desde que hem sortit es plagada de corbes amb un asfalt perfecte per les motos. Anem passant pobles i arribem a Campaneira, on ens hi quedem a dinar (amanida i peixet fregit boníssim). Ja entrada la tarda estem fins els ous de veure pobles i poblets i arribem a Granada. Ens passejem pels carrers més cèntrics amb les motos (és un luxe anar en moto en ciutats com aquesta) posant-nos per tots els racons. Fem la volta per l'Alhambra, el barri gità, fins que el gps ens adreça a un hotel al rovell de l'ou, el ... ***, està molt bé, a peu pots anar arreu, i tot l'ambient de tapes està pel seu voltant. Dutxats sortim a tapejar, i ens adreçem a ....., on hi manjem molt bé. A dormir toca per que demà volem fer ruta de tornada. Ens aixequem com cada dia, a les 8,00h., esmorçem i agafem l'autovia fins el poble de Zujar, en aquest racó s'hi celebrarà el Campionat d' Espanya d' ala delta 2009, a comprar oli d'oliva del Molí Guchifa, fantàstic, molt aromàtic, només pel pa amb tomàquet. Com que ja conec les rodalies ensenyo al meu company els banys termals que hi ha sota la muntanya que domina tot l'altiplà, el Jabalcon. Després de predre un quinto SIN, amb un platet d'olives picants, li tornem a fotre i ja no parem fins Alacant. Per arribar-hi hem fet la ruta de la costa fent carreteres comarcals passant per Baza direcció Huercal-Overa, d'allí a Àguilas, cap a Mazarron, cap a Cartagena, cap a San Javier, cap a San Pedro, Torrevieja, Guardamar, Santa Pola i Alacant. També el mateix precediment, gps i cap a l'hotel, però ací la cosa canvia, el hotels son més cars que els que hem anat visitant, i després de donar unes quantes voltes preguntant preus ens quedem a l'Hotel ...***, ons ens fan un preu normal. Ens dutxem i cap a sopar al port. Hi ha poca gent per ser una capital. El merder està en els bars del casc antic, molt jovent amb botellon fora dels locals i els carrers plens a vessar. Bé, es el que es porta ara, suposo. Tot sopant decidim aixecar-nos d'hora per arribar a casa al migdia i tenir tota la tarda per descansar. Ja a la carretera, anem a un ritme molt bo per complir l'objectiu, en aturem a l'àrea de l'Hospitalet de l'Infat, possem les motos juntes com sempre, agafo la mànega i ompleno el dipòsit de la meva moto i seguidament el dipòsit de la moto del soci, vaig a penjar la mànega i .......... collooooonnns acabo d'omplenar els dipòsits de GASOIL !!!!!. en aquest moment el mon em cau damunt, osti...osti..., sense enjegar les motos, el dependent de l'estacio de serveis ens facilita una goma i galledes i buidem els dipòsits de gasoil, hi posem una mica de benzina que també buidem per netejar els diposits. Comença laprova de foc, el soci enjega la seva moto, arranca bé però als cinsc segons rateja i es para, no pot arrencar-la!. Faig el mateix amb la meva, però donat molt de gas, i fot un pet i surt fum de tot el motor i para. Ja l'hem cagat!. Probem d'arrencar-les i no hi ha manera. Quan ja hem esgotat les bateries truquem a l'assitència en viatge i ens venen a buscar dues grues. Carreguem la meva moto i cap al garatge per guardar-les i l'endemà portar-les a la BMW per que ens les reparin. Quan ja estic preparat per deixar-la em truca el soci i em diu que per un moment la seva moto ha arrencat. Anem a veure que hi diu el mecànic de l'altra grua, i el tio en sap un pou, i ens diu que ell farà que les motos arrenquin. I sí, ens treu les bugies i fa anar el motor per expulsar el gasoil que encara quedaba al motor, i després d'alguns intents, voilà! les motos en marxa. Tota la moguda ens ha costat 3 hores. Per l'autopista les nostres motos semblen tractors pel fum que treuen, però a mesura que van passant els quilòmetres comencen a anar més fines. arribem a casa sobre les 21,00h., en cara podem veure el Barça!.

PONT DE L'1 DE MAIG-ÀGER (LLEIDA)

Previsió bona però sense comptar amb el vent! el Nord ens ha tocat els collons cada dia!!!!!!!!!!.

El divendres ens llevem tard. Està plovent i decidim sortir d'Arbúcies tranquilament i anar a Àger per passar-hi tot el cap de setmana. Quan arribem a la vall i veiem el Montsec ja podem comprobar que no podré volar, fa vent de Nord fort i està tapat. Anem cap el corral i ens hi quedem reposant i trastejant. El dissabte al matí també bufa Nord i aprofitem per anar a visitar el nou Centre Astrològic del Montsec, i ens quedem sorpresos per la instalació que hi han fet. És realment magnífic. Amb l'entrada t'ofereixen una sessió de cinema (Planetarium) on s'explica la formació del nostre sistema solar i còmodament assegut, gaire bé estirat a les butaques, mirant el sostre-cúpula la qual t'envolta com si estiguessis realitzant el viatge als estels, et passa una hora ben distreta. S'acaba la sessió i s'obre tota la cúpula i veus el cel. Precissament a l'hora que ens van obrir el sostre passaba un parapent volant pel damunt nostre, va ser bonic. Després ens van portar a la zona dels telescòpis per poder observar els planetes, i en aquest cas, el sol. Vam poder veure una explossió de gassos realment impressionant. Ja a la tarda vaig pujar a la Roper, per poder volar amb el parapent nou (un Artik2). Feia molt vent i gaire bé tothom esperava que minves la intensitat. A dos quart de vuit de la tarda, el vent flaqueixa una mica i obro la vela i surto, i ..... premi, m'enganxo al relleu i remunto per sobre la sortida i m'hi passejo amb unes quantes passades, la gent s'anima i van sortint veles, i més veles, moltes veles. Em separo per que ja comença a ser estressant i vaig cap a ponent agafant termiquetes una mica mogudes pel vent que encara fa. Després de volar uns vint minutets m'envaix cap al camping on hi aterro després de fer uns wingnovers continguts per veure com reacciona la vela. La impresió ha estat molt bona, s'ha comportat molt estable i ràpida de resposta, sense sobre-manar massa amb els frens. Anem a sopar a casa i dormir. El diumenge m'aixeco ben d'hora per pujar al cim i probar de volar amb l'ala i estrenar el nou arnés que tenia ja desde l'any passat i que no habia estrenat. És maca l'ala!!!. La monto i pel mig d'un piló de parapents de les escoles em coloco a la sortida. Espero de que el vent entri una mica bé, ja que no bufa gaire i està molt creuat de ponent. Passa l'estona i no hi ha manera, per tant, aixeco el triangle del terra i mentalitzat a correr com un condemnat començo a gambar com aquell que vol arrencar el terra. Surto bé i noto que l'arnés és ajustat com un trajo fet a mida, m'estiro bé i ja comprobo que vaig massa avançat i la barra de control s'em coloca massa enrera. Vaig fent probes d'inclinació i també vaig notant que el clatell no esta acostumat ha estar en aquella posició, collons que s'em carrega massa. Osti ! em cal fer hores si vull anar a les competicions. Volo durant disset minutets de glòria i aterro a Agulló. El blad està creixent i he de penjar l'ala una mica alt, però bé, el primer aterratge després de quasi sis mesos de no agafar-la sempre fa respecte. El dia es posa bò per volar, però no m'atreveixo pujar a volar a aquesta hora sense abans endarrerir la posició de la cinta a l'ala. Ja volaré el proper dia a primera hora unaltra vegada, fins que m'hi trobi a gust. Anem a dinar al camping, un combinat de sèpia, truita i amanida, i cap a casa.