BELLMUNT-LLIGA CATALANA D'ALA DELTA

El cap de setmana del 16-17/05/08 ens citem a Bellmunt (Sant Pere de Torelló), per fer una proba més de la Lliga Catalana d'Ala Delta, sembla que allí el temps estarà bé. Després de tot l'hivern que no he agafat l'ala em fa cosa volar-hi, ja que és un lloc molt tècnic pels aterratges, els camps son petits i no hi ha gaires, tots sembrats i jo vull estrenar l'arnés nou que vaig probar fa 15 dies a Àger, i que en aquell vol em vaig trobar massa avançat de posició i el pilotatge s'em va fer complicat. Potser és falta de confiança en mi mateix. Bé no m'ho penso més i vaig cap a Sant Pere de Torelló una mica d'hora. També tinc ganes de fer un vol amb el parapent a primera hora. Arribo a la plaça del bar dels Avis i ja hi trobo a en Quico, en Pedro, en Quel i algu altre que no recordo ara. Parlem una mica i truco a l'Edu Crispi per saber si és per dalt a volar i no contesta. Res, que m'aixeco de la cadira i els dic que pujo a volar amb el parapent. Pujo sol amb la furgo i a dalt la deixo i vaig a l'envol. Allà no hi ha ningú i fa molt poc vent, no fa vent. Preparo l'equip (Hook) i quan ja estic enganxat apareix en Tasi amb l'ala a coll per poder estar tranquil i ample per muntar-la. Espero que bufi una mica i surto per cames bé, el vol el dedico a explorar els morros de ponent que no em donen cap sorpresa, es a dir, no hi ha activitat. Giro al tercer morro i apunto directe al cap de les cases de sota el Xicra per comprovar el què hauré de fer si hi vaig a aterrar amb l'ala delta. Quan ja soc damunt de Sant Pere trobo una termiqueta que es deixa girar un parell de vegades i em dona una mica més d'altura per arribar sobrat damunt del camp d'aterratge. Miro i remiro el plantejament que s'haurà de fer amb el delta, ja que no té res a veura amb el parapent, i ho veig una mica fotut. És una camp que s'hi pot aterrar però és una mica complicat en funció del vent que t'hi puguis trobar, no ho veig gaire clar. Em recull l'Edu Crispi amb els seu cotxe mentres estic xerrant amb en Jordi Anglí que ha vingut a veure'l, pel mateix motiu. Mentres estava aterrant em va mirar però no em coneixia vestit de parapentero, sorpresa per ell. Tornem a pujar a l'envol i baixo el delta i tots junts mirem les condicions que no semblen gaire bones. Comença la proba, i van sortint un darrera l'altre, jo no ho veig clar i decideixo no volar. Espero fins 2/4 de 5 i m'equipo per volar amb el parapent (Artik2), serà el segon vol que li faig a la vela. El vent és fortet i tèrmic, sembla que pot ser bò. I així és, només sortir ja agafo la primera tèrmica i m'enfilo per damunt de l'ermita i arribo a 1.800 mts. i m'ajunto amb unaltra Niviuk (Hook), i la Rush de l'Edu Crispi. No és dificil mantenir-se per la zona, i decideixo explorar passant el Forat Micó fins el Pic de l'Àguila, pel davant. Allí he perdut molta alçada però un parell de voltors em marquen un termica molt bona que em posa a 2.300 mts.. Ja soc alt, i no m'ho penso i directe al Puigsacalm, a 56 km/h. vent de cua de Ponent. Arribo al Puigsacalm i el trobo molt termic i mogut, alguna plegada a les puntes, però l'Artik2 sempre transmet estabilitat i pressió, cap problema. Surto a la mateixa alçada aproximadament, i travesso tota la vall fins el Puig Rodó, on no hi trobo res, continuo per la cresta de Finestres fins el costat del volcà Crostat/Santa Margarida. Com que no està actiu i amb el fi de no trobar-me tirat sense recollida, giro cua i torno a Olot. No perdo gaire altura i travesso direcció Nordest d'Olot mentres parlo amb els companys d'ala delta que son per allí, i com que ells tenien una balisa al Mont, vaig seguint la carretera de va d'Olot a Castellfollit de la Roca. Sento que l'Àlex i en Marc son per la zona. Quan arribo a Castellfollit de la Roca ja trobo el llevant que entra amb força i no em deixa passar. Decideixo aterrar a l'entrada del poble amb força vent, però la vela funciona. Només aterrar, passa en Jordi Anglí, el qual ja ha estat recollit per la seva dona Dolors, i em torna a trobar vestit de parapentero i no em reconeix fins que em trec del casc, sorpresa!.

El tio alucina, no m'atreveixo volar amb l'ala delta i amb foto el viatge amb la vela. Em comenta que s'haurà de plantejar de volar en parapent, també. Tornem a Sant Pere pel nou tunel de Bracons. Allí en Cunill em puja a dalt per recollir la furgo i cap a dinar/sopar al Xicra amb tots els companys. El diumenge comença tapat i tampoc volo, tot i que a la tarda millora. Però he de veure clar que disfrutaré i no m'ho sembla que pugui passar. Bé el cap de setmana m'ha donat el primer cross amb parapent nou i mo he passat molt bé!