MARROC-NOVEMBRE 2011

Cita anual obligatòria per trencar la ratxa de mal temps que portem a casa nostra. I així ha estat, només envolar-nos de Girona deixem les nuvolades darrera i arribem al país de l' etern estiu-primavera. Aquesta vegada hem sortit a mitja tarda i hem arribat a Marrakech de vespre, amb la xafogor característica que et colpeja d' entrada, però no tanta com en altres ocasions. Canviem una mica de moneda i comença la negociació pel lloguer del vehicle amb una companyia que mai abans havíem contactat. Tot per què en Hassan de First Car no tenia cap vehicle disponible (ell ja ens coneix d' altres vegades). Ens va recomanar un veí seu que en tenia un de Kia Picanto disponible. Però com és natural genèticament en ells, va començar amb un preu diari pel damunt de les estrelles. Posats a fer i per no molestar-los vam seguir els cànons del país, vam regatejar fins arribar a 29,00 euros/dia amb l' assegurança a tot risc inclosa. No és dels millors regatejos que hem fet però no hi va haver manera, a aquelles hores, de rebaixar més.

 Ja carregats els "paquetots" i nosaltres dins el cotxe, rumb a Imlil. Ja conec la carretera i no ha estat fàcil arribar-hi pel fet de què es troba en obres, tot és ple de sorra, manca d' indicadors, etc.. Qualsevol vehicle que es poses davant ens feia impossible veure la carretera pel pols que aixecava. En Brahim Azdour ens esperava en el seu alberg per donar-nos de sopar el qual va consistir en un plat de "harira", seguit d' una "tagine de poulet" que ens va emplenar d' allò més. Ens vam instal·lar en una habitació amb llit de matrimoni i bany (tot un luxe). Havíem quedat amb en Brahim d' aixecar-nos a les 08:30 h. del matí per esmorçar tranquilament i sortir a caminar fins el refugi del CAF. del Toubkal. Total que ens aixequem a aquesta hora i veiem que no hi ha res preparat. Baixem a la cuina, diem a la cuinera si ens pot preparar el "petit dejuner" i ens contesta que cap problema. Som al menjador quan al cap d' una estona apareix en Brahim i ens diu: Heu avançat l' hora de l' esmorçar?, llavors ens adonem que encara anem una hora avançats del seu horari (primera "novatada" del viatge). No passa res, tindrem més temps per anar fent. Esmorcem , agafem una mica de fruita i aigua per caminar "xino-xano" cap a munt. El dia es clar, comencen a passar cirrus que enterboleixen el sol i ens ajuda a suportar la calorada. Gaudim del paisatge i la tranquilitat (no hi ha gaire gent). Amb 6,5 hores ens plantem al refugi del CAF. on ens esperen amb un te calentet. Ací dalt ja hi ha neu i la temperatura ja refresca força. Objectiu complert per l' Elena que corona el punt més alt del seu currículum aconseguit "patejant" (3.250 mts.). Està contenta i cansada (com jo), però que no priva de un bon repòs asseguts davant la xemeneia amb els peus descalços tocant les brases...hummm quin plaer!. Anem a dormir per que tothom s' hi en va. Compartim lliteres amb un tarragoní, dos polonesos, quatre francesos i una parella madrilenya (ell madrileny, ella alemanya en pràctiques?). Ningú ronca, uauuuu, dormim sense molèsties ni fred. L' endemà bufa el vent molt fort de nordoest i el cel es molt tapat. Decidim seguir el nostre pla de tirar avall, l'  intenció era de dormir al refugi i baixar, per arribar a l' alberg a l' hora de dinar.

Comencem a caminar abrigats fins els ulls quan comença a caure neu, cames avall per no enganxar la tempesta. I com gaire be sempre no passa d' ací, no ens fa massa bo però tampoc massa dolent. Baixem fins a Chamarrouse on ens aturem a prendre un te amb menta deliciós. Compro un pedra..sí...sí... una pedra de color que ja era hora que en compres una a un "bereber" autèntic. Arribem a l' alberg i ens preparen un dinar combinat de truita francesa, patates fregides i amanida. Cap a l' estomac que no passa res i el té de rigor. Objectiu proper: anar a Aguergour a dormir i de passada volar si es pot. Durant el viatge, no massa llarg, el vent no afluixa i ja veig que això de volar no serà possible, així que anem directes a "Chez Latifa", la qual ens dona la rebuda amb una sorpresa molt agradable, una nou membre a la família que de nom es diu "Iamina". Ens ubica una habitació doble al costat mateix de la cuina. Només fem que sentir el riure de les cuineres i la Latifa, que sempre hi ha en aquest alberg. Abans de sopar ens colem al hamam per relaxar-nos i refer-nos de la pallissa de la caminada. Bon sopar i te. Bon esmorçar i te i suc de taronja natura sense sucre!. Vist que no es pot volar no dubtem i cap a les coves d'Aglou i descansar allà. El viatge ha millorat molt amb la nova autopista en comoditat i temps. Només es fa llarg el tram d' Agadir fins Tiznit, però ja hi ha dues àrees de servei i es pot fer una paradeta per estirar les cames.

Arribem a les coves del nostre amic Aziz amb un vendaval de collons. No podem ni baixar a les coves per les fuetades de la sorra contra el nostre cap. En un moment hem quedat ensorrats de cap a peus. L' Aziz és a Tiznit i parlem amb els seu germà Lassin i quedem que anem a casa seva (a Timslit) per saludar a la família i decidir on passar la nit (a les coves hi ha massa sorra). Ja a casa seva, ens trobem a l' Aziz que ja havia tornat i ens ensenya l'ampliació de la casa ja molt avançada, amb un parell d' habitacions enrajolades, bany i cuina. Total que ens quedem a casa de l' Aziz a dormir i l' endemà anar a les coves. Per sopar la tagine de la mare Fatma estava per xupar-se els dits (més ben dit, impossible!). Dormim com troncs fins les 9 de l' endemà. Esmorcem i cap a les coves, amb sol però sense vent. No val la pena quedar-se allà, així que hi deixem les maletes i el parapent i ens anem a fer turisme cap a Tafraute. La ruta és entretinguda, veiem llocs amb possibilitats de volar-hi, i el paisatge es molt maco. Tafraute es encerclar per un massís de pedra escarpada que la fa ideal per a escaladors. Hi ha molta pedra de granet, net i de color vermellós, la qual cosa li dona un color especial. Ha valgut la pena anar-hi i potser tornar-hi per volar i caminar per fer algun cim. De tornada a les coves ja comença el relax que provoquen les onades esclatant sota nostra, la foscor neta per l' absència de llum, els jocs de taula fins que se'n cluquen els ulls. A dormir i ens llevem amb el vent que en dona la benvinguda de bones primeres.

 Tot el dia ha estat encarat, amb força, ideal per la retrobada. He acabat esgotat de jugar al terra, envols, aterratges, rascades com mai havia fet. Li estic agafant molt de gust i seguretat a aquest tipus de vent (humit, dens, estable). Volar, beure, menjar, volar, beure, volar ha estat la tònica del dimarts, dimecres i dijous. El divendres comença amb poc vent i aprofitem per anar a menjar el típic "cus cus" que fa la mare de l' Aziz (boníssim). Després de dinar ha fet vent de sud, amb poca intensitat que només ens ha permès jugar a la raconada de la platja. Però s' ha volat!

El dissabte l' hem dedicat al viatge de tornada a l' aeroport de Marrakech per sortir volant cap a Girona on hem arribar a les 23:30 de la nit, amb plujaaaaaa!

PIRINEU NAVARRO-ARAGONÈS AMB MOTO-QUARTA ETAPA

Dia 25-09-2011 Diumenge: Darrera jornada motorera i amb una mica de boira a sortida de l' hotel Plaza. Només ens queda la tornada a casa pers ser-hi abans de dinar, però agafem una variant a Campo per passar per La Puebla de Roda, Roda de Isábena i Benavarri. M'ha sorprès la millora de la carretera que surt de Campo si la comparo a l' antiga petita i revirada. De Benavarri anem a Alfarràs per comprar uns quants prèsecs dels bons i prendre camí fins a casa, amb una aturada a l' àrea de Rejadell per tancar la sortida amb un "vermout" de cloenda.

PIRINEU NAVARRO-ARAGONÈS AMB MOTO-TERCERA ETAPA

Dia 24-09-2011 Dissabte: Avui ens llevem amb el cel amenaçador però amb sol i clarianes. No esmorzem gaire per tenir gana a mig matí i esmorçar un bon "bocata" amb formatge francès. D' Isaba mateix pugem per la Vall del Roncal i enfilem cap el port de San Martín (anem amb poca benzina) aturant-nos per admirar el paisatge d la vall. Hi ha preocupació pel combustible ja que no sabem si trobarem alguna benzinera a prop i la muntanya s' esta tapant de núvols. Tirem amunt i entrem a la boira, hi ha humitat i passem al vessant nord on hi ha pistes d' esquí. També hi trobem una cabana de pastors on hi venen formatge d' ovella que ens ve de "perles" per comprar-ne un tros i portar-lo a casa com a "souvenir".

Fem la "paradeta" i continuem envoltats de boira pixanera que ens acompanya fins ben avall. Arribem a la població d' Arette i ens trobem que la benzinera que hi havia ha tancat definitvament..glub!. Tranquils..tranquils.. anem a esmorçar un entrepà de formatge que ens serveixen en un bar animat per un partit de rugbi que fa a la tele. El formatge no l' estalvien i ens afartem sobradament, cafè i agua d' herbes i continuem. Ara ja anem cap a Assap per omplenar de benzina i seguidament a Escot, continuem a Bielle i Laruns fins començar el port del Portalet (divertit per les seves corbes revirades i moviment de bestiar i ovelles que baixen de la muntanya). Arribem al coll i baixem per Formigal, Sallent del Gallego fins Biescas. Ací girem direcció Torla per anar-hi a dinar. Arribem passades les dues del migdia i el cel que es va tapant. Dinem molt bé al restaurant La Borda, un menú molt complet de mongetes i bistec molt suau. Quan sortim al carrer ja plou i això ens fa esperar davant les motos, dins del frankfurt prenent-nos un altre cafè i observant els núvols que van passant i el sol apropant-se.

Quan ens dona una treva sortim "cagant llets" a la recerca del sol que hi més al sud. Passat Broto arribem a Serise  girem direcció Fanlo per baixar pel Cañon de Añisclo, per una carretera estreta i mal estat, però divertida, revirada i enclotada entre parets de roca altíssimes. Arribem a Ainsa i decidim anar a dormir a Castejón de Sos. Sense aturar-nos anem directes a Campo i Castejon de Sos que en reb amb una pluja que en mulla durant els darrers quilòmetres. Directes a l' Hotel Plaza que per sort en allotja en una habitació triple. Hi deixem els trastos i sense canviar-nos anem a Casa Juan a sopar, on h fem amb un ambient relaxat i tranquil (Castejon està mot tranquil quan plou i el voladors son al niu). Avui juga el Barça i no anem a dormir fins que acaba el partit. Ens adormim instantàniament, però a les 2 de la matinada em desperto sobresaltat per un tro bestial pensant que hi ha un allau. No! son els roncs dels col·legues!! em foto un fart de riure per la combinació de sons que acompassadament van intercalant ambdós. M'aixeco a pixar i quan m' incorporo ja ha calmat la marea. Bona nit!

PIRINEU NAVARRO-ARAGONÈS AMB MOTO-SEGONA ETAPA

Dia 23-09-2011 Divendres: Som a l' apart-hotel San Fermin de Pamplona i el despertador ens toca a 2/4 de vuit del matí. Ens llevem per anar a esmorçar un complet bufet a escollir de tot. Acabem amb el de sempre, menjant de tot i més per aguantar la jornada. Ja sortim de Pamplona, no sense abans anar a visitar el campus universitari "tant famós". Ara comença el trajecte divertit cap a Roncesvalles, carretera amb asfalt perfecte per tombar. Passem pel Port d' Ibañeta (fem foto) i cap a vall pel vesant francès fins a Saint Jean Pied-du-Port, continuem cap a Saint Jean-le-Vieux i Monteau tot passant per carreteres estretes, fent colls i contemplant el paisatge verd del vesant nord del Pirineu, amb "tifes" de vaca que hem de sortejar per no relliscar, però del tot bonic.

Ja encarem cap a Tardets i Larrau, enfilant-nos direcció Espanya fins arribar al Port qeu dona entrada a Navarra. Ja tenim gana i decidim aturar-nos a Ochagavia per "fotre'ns" un "txuleton", tal i com correspon per aquestes terres. Ací un pagès autèntic en adreça a La Sidreria, i no ha errat, ens hem fotut un menú complet, que apart i de primer ens ha farcit l' estomac amb uns xoricets cuinats, un bacallà al "pil-pil". Ara apareix el "txuleton"!. Després de fangar amb el postres, ha vingut el cafè i aigua d'herbes corresponent. Com podeu imaginar... hem fet temps abans d' agafar les motos... el cos ens ho demanava.

Ja recuperats de la batalla culinària anem a fer turisme al bosc d' Irati, lloc emblemàtic de la zona, recomanable per visitar i passejar amb moto. Ara ja se'ns va fent tard i "enpistolats" tirem avall passant per Güesa, on ens desviem per anar a la vall del Roncal (amb una carretera molt estreta i divertida) per plantar-nos a Isaba per dormir.

A l' entrada del poble hi ha un apart hotel de nom "Apart hotel Isaba" que ens acull sense problemes, però no es pot comparar al Sant Fermin de Pamplona, que hi farem! també està prou bé.

Dutxa i cap a sopar al restaurant " La Lola". Estem una mica deshidratats, la qual cosa provoca que entre la cervesa, vi i la sopa de peix que hem demanat de primer, no hem parat de llevar-nos duran la nit a pixar. De segon hem demanat peix, allò que es diu, per diversificar els àpats. Hem dormit com troncs, valga la paraula, per que aquest vespre hi havia carrera de motos a les habitacions.

PIRINEU NAVARRO-ARAGONÈS AMB MOTO-PRIMERA ETAPA

L'escapada de tardor amb moto ha tocat aquests darrers dies 22-23-24 i 25 de setembre, i el temps ens ha acompanyat feliçment. De fet abans d'iniciar el viatge sempre entre una mica de mandra en pensar que els primers quilòmetres sempre se'm fan pesat, de fet és per què sortir del poble et fa repetir les mateixes carreteres sempre. Però una vegada entres en territori desconegut "entre cometes" surt la flama aventurera. Us esmento els detalls més notables i les recomanacions a tenir en compte per si voleu fer el mateix trajecte seguidament:

Dia 22-09-2011 Dijous: Hem quedat a les 8 del matí davant de casa per partir i som 3 "motoreros" que puntualment ens enfilem damunt les bestioles amb els dipòsits carregats. Sortim direcció l'Eix Transversal (en obres) per la carretera de Sant Hilari Sacalm. Entrem a l'Eix i no ens toca més remei que tranquilament seguir la llarga cua fins Vic. Allí escampa una mica i de la mateixa manera ens arribem a Les Olugues on ens aturem per esmorçar unes bones botifarres amb mongetes i torrada, cafè i aigua d'herbes per mi. Carregat el nostre dipòsit cap a l' autovia de Tàrrega o sortim direcció Balaguer on ens aturem per provar de comprar un collarí per en Ramon.

No en trobem i continuem cap a Alfarràs-Binéfar-Osca. Sortint de la ciutat ens aturem a fer el "vermut", és a dir, la cervesa s/a amb olives i patates fregides. I com que encara repetim botifarra, continuem fins Arguis. Volem passar pel port, però una vegada dalt ens trobem que està tallat i hem de tornar enrere. Ací sí, ens aturem per dinar una amanida "oliada" i algun plat més que no m'atreveixo esmentar, car que eren el mateix que veure un got de colesterol directament. Volem passar per Sant Juan de la Peña i ens endinsem per una carretera local estreta asfaltada que passa per la Hoya de Huesca i ens porta per Rasal i Yeste.

Ara ja prenem la carretera més ampla fins Sant Juan de la Peña (per cert l' asfalt està impecable). Toca fer-nos les fotos de rigor i que ens la la vigilant que abans ens ha dit que no podíem aparcar les motos allí on les hem deixat "coses de la vida" li hem caigut bé. Ja comencem a notar la pallissa, però encara ens queda teca per arribar a Pamplona. Baixem a Puente la Reina a fer benzina. D' allà agafem la carretera que porta a Yesa i observem l' autovia que estan fent (obres que foten enlaire el paisatge de la "Sierra de Leire") en alguns trams. Passat Yesa i anant cap a Liédena ens fa un vent fort que fa trampelar les màquines,però nomes una estona. A Liédena tornem a agafar autovia fins Pamplona on arribem quina el sol comença a amagar-se. Entrem cap el centre fins arribar a la plaça de la vila on hi trobem un grup de motoristes catalans i els preguntem on s'allotjen per no perdre temps, i ens diuen que son a un apart-hotel (el San Fermín) a les afores que està molt bé.

Ja hi truquem, els regategem el preu i hi anem. La veritat és que està molt bé, és molt nou i el disseny modern i acollidor. Dutxa i cap a sopar de tapes pels carrers del centre. Molt ambient per ser entresetmana, però el cansament del viatge ens passa factura tot recordant-nos que demà hi ha méssssss!.

AGER-DARRERA PROVA DE LA LLIGA CATALANA D'ALA DELTA 2011

Ja ha acabat la Lliga d 'aquest any i la podem resumir en una temporada una mica nefasta en quant a les condicions i temps que hem tingut. Bé, però sempre hi hagut algú que s'ho ha fet en cada prova. Aquest cap de setmana hem volat es dos dies.

Dissabte 10: Ens trobem pocs pilots, després de vacances hi ha mandra i alguns altres son en competicions internacionals. Hem decidit fer la prova directe a Abella, continuar fins La Pobla de Segur i gol a Agulló. Hi ha llevant i les tèrmiques son turbulentes. La majoria hem pogut saltar a la vall d'Isona i allà en hi hem quedat (el forat blau no enganya). En Josep M. ha esta l'únic de agafar 3.500 mts.al Castell de Mur i s'ho ha fet fins aterrar a Cellers (no ha pogut entrar a la vall d' Àger.

Diumenge 11: Som menys, alguns han  marxat a casa en veure el cel. Hi ha una capa blanca de cirrus que tapa la feina del sol. A la sortida hi ha vent de ponent que va pujant en la seva intensitat. Decidim fer una proba per la vall i comencem amb l'Estació d'Àger, Corçà, tornar a l'Estació i Corçà, punxar el Càmping d'Àger i gol a Agulló (63 km). En Josep M. i en Gabi han fet tota la prova, els demés ens hem quedat a mitja feina i jo he aterrat al Maciarol amb e Xavi (allà hi tenia el furgo). Ara ja només queda veure la classificació final que sortir a la plana de la Lliga.

TARDES DE VOL RELAX A STA. BRÍGIDA

I sí, si deixes passar aquests migdies assolellats, amb fortes ventades de marinada resulta que cap a les 6 de la tarda va caient la intensitat i queda una brisa amb petites tèrmiques que et permeten quedar-te volant unes bones estones. Avui ha estat un d'aquest dies a Santa Brígida (Amer). Bona penya de gent que ens hem estat passejant sense fer-nos nosa. Una hora llarga de vol amb un aterratge a l'envol per fer temps i aterratge al camp ple de mosquits "rampells" que s'ha posat les botes amb la meva sang. Demà mésssssss.....

CAMPIONAT D'ESPANYA D'ALA DELTA 2011

Iiieeepppaaaa!

Després d' aquest "lapsus" temporal recomenço amb les aventures que com les vostres em busco per deixar una mica de banda el dia a dia normalitzat, deixant de tocar de peus al terra.

De l' 1 al 10 de juliol es va fer el campionat d' Espanya d' ala delta a El Bosque (Cadis) i allà vaig anar per desestressar-me de la campanya de feina acabada tot just el dia abans. No us diré pas que va passar cada dia però un resum global pot ser interessant. D'entrada vam anar a Algodonales per la primera proba dons el El bosque el vent no hauria permès fer res. Allà, amb el vent creuat, vam iniciar el campionat amb una proba molt selectiva en quant al sostre que s' agafava pels més atrevits que van gossar passar les barrancades que teníem pel sector nord. Un bon piló vam intentar punxar el més lluny possible a la primera balisa i tornar aterrar al camp nord. Els dos dies següents es van fer a El Bosque les probes, però jo i algú altre no vam volar per les condicions que hi havia, vent fort i creuat, i que vaig estimar massa perilloses com per jugar-me-la no només en trencar l' ala, si no per la meva integritat física. Jo només cerco gaudir del vol i no m' importa l' ordre del taulell de classificació.

La següent proba es torn a celebrar a Algodonales i avui si que el sostre ha pujat més i vai fer el vol de l'any (per mí). Gaire bé arribo al gol, em vaig quedar darrera el llom que separa Olvera amb Algodonales, peró durant el vol a part de fer totes les balises vaig fer una excursió de tornada pel mateix camí d' anada que em van sumar 140 km. de vol (no vol dir en línia al circuit). Bé vol dir que vaig estar volant una bona estona fins a aterrar en un camp enorme, amb vent de front i perfecte per aterrar.

Després hi va aterrar, per fer-me companyia, n' Adrian e València. Van seguir dos dies més que no vaig volar per questions mecàniques de la nostra "furgo" que ens va catxar i vam haver d' anar al concessionari de Jerez de la Frontera per reparar-la. I van seguir dos dies més de mal rotllo, un que no vaig poder sortir pel vent que em bufava del darrera i unaltre que vaig fer un "cagallo" de baixada fins el camp nord. En un dels vols vaig improvisar un aterratge contra-pendent al camp de ponent del parapents que em va sortir "cojonuo", i que em va servir per que em recollissin de baixada dela sortida. Total, va ser un campionat atípic per mí del qual m'en vaig emportar un gran vol. Va ser guanyat per en Marc Utrillo, el va seguir en Blay "El Niño", i tercer va quedar l' Ako (els tres mosqueters). Cal dir que els pilots punters van fer gol dia si i dia també, dons hi ha diferència de llarg amb la resta. Podeu veure les classificacions en el web de en Juaki:  http://www.juakiair.com/

LLIGA ALA DELTA 2- ÀGER

Tornem a Àger per fer possible volar al màxim. I així ha estat, bon temps i un dia extaordinari en altures. Hem coincidit amb la Lliga de Parapent i la zona ha estat farcida de coses voladores amb xoriços penjats.

24-06-2010: Sant Joan ens ha marcat un dia amb sol i condicions pobres (per alguns) que ha fet que treballéssim sense poder superar la serralada del Montsec. El circuit ha estat Estació d'Àger-Corçà-Talarn-Abella-Isona-Vilamitjana. Hi ha hagut alguns gols i els demés (entre ells jo) no hem pogut saltar darrera i ens hem quedat a la vall d'Àger.

25-06-2010: Les condicions continuen fluixes quan parlem d'agafar altures bones. Hem decidit fer Estació d'Àger-Corçà-Isona-La Pobla de Segur-Vilamitjana. Avui només ha arribat en Marc al gol. Les condicions eren difícils i una altra vegada m'he quedat a la vall d'Àger. Molt baix sota l'ermita de La Pedra he decidit anar a aterrar al càmping de la vall d'Àger per primera vegada am l' ala nova. Vent de sud molt fluix i un gir d' aproximació per llevant, encaro a ponent i entro just pel damunt del ametllers (molt just) i aterro a l' inici del camp, amb una empenyuda enèrgica que em surt bé. Al tocar el terra m' han flaquejat les cames i el triangle ha impactat al terra trencant-se la fibra per la palanca de la peça d' alumini (quina merda de speedbar). Però això d' aterrar en aquest camp m' ha donat més confiança amb l' ala.

26-06-2010: Quina calda que fa avui. Alguns han decidit marxar tot pensant que el dia no promet massa. Pugem a l' envol i el vent és fluix, i fa una calor com cap dia aquest any. Els parapents surten i observem que agafen més altura que els altres dies. Muntem la proba de Corçà- Isona-Talarn-Agulló. Avui s' han agafat els 2.700 mts. (jo les deixava a 2.400 mts) i en Pedro i Josep Maria han fet gol (fantàstic). Jo he aconseguit sortir de la vall d' Àger i arribar a Vilamitjana. Al Castell de Mur no aconseguia pujar més de 1.800 mts i m' he tirat a la vall d' Isona per provar de trobar alguna tèrmica més ampla i consistent. N l' he trobat, ni a la pedrera de Vilamitjana. He aterrat al costat del "Tasi" amb un vent fluix de sud oest, amb una bona empenyuda. El sol escalfa de valent (42 graus) i el tubs i sables de l' ala cremen que no els pots aguantar sense guants.

LLIGA ALA DELTA - ÀGER

La primavera que tenim no ens dona treva, eh? si no plou, fa vent i les condicions son difícils!

Aquest cap de setmana passat teníem Lliga Catalana d' Ala Delta a Àger, tot esperant poder fer grans vols. Però no, les condicions dures no han permès, a la majoria, fer un vol decent. Només una minoria de grans pilots han completat els circuits establerts.

Dissabte 11: El cel tapat per núvols no deixen fer la feina al sol i ens esperem a l' envol fins les 15:00 poc abans de l' obertura de la mànega. Hem de fer l' Estació d' Àger-Corçà-Isona-Talarn i gol a Vilamitjana. Fa venti les condicions son dures. Mal dia per estrenar l'ala en el seu primer dia tèrmic. Encara vaig mal estacat (massa alt), però l' ala em transmet una molt agradable sensació per la seva facilitat d'absorvir les turbulències, sense donar-me cap espant en les despenjades dels nuclis forts. No he sabut treballar bé aquestes condicions i em dono per vençut al cap d' una hora sense poder superar la carena del Montsèc. Ara m' enfilo directe al Maciarol per aterrar per primera vegada amb la caldera a ple ritme. Pel camí em trobo a en Gabi (per sota meu), al qual atrapo i avanço sense creure-me-ho. Vaig depressa!!!!. Damunt el Maciarol hi un batibull tèrmic important i amb prudència me l'agafo pel costat de llevant, cara amunt i esperant planejar més, em quedo a l'inici del camp de blat, abans de la pista. Una "patejada" fins al costat de l'hangar.

Poc després han anat caient (com mosques) alguns dels meus companys que també han estat abatuts per les condicions. Nomes en Marc ha fet gol, i pocs més han pogut saltar darrera la vall d' Isona.

Diumenge 12: Condicions pobres i encara vent d' oest molt creuat. Hem establert una proba una mica més curta anant a l' estació d'Àger.Corçà-Antenes Port d'Àger-Isona i gol a Vilamitjana. Avui en cara he durat menys a l' aire (només 38 minuts), tota l' estona barallant-me amb la tèrmica de l' ermita de la Pedra i cap al Maciarol.  l' aterratge m'he acostat més a la pista. Hauré de fer l' aproximació més damunt del camp per veure si la planto al camp oficial d' Entrenúvols. També en Marc ha fet gol, i l' Àlex ha estat a prop.

El dilluns l' he dedicat a feines de "brico" a La Caseta, davant la previsió de tempesta que hi havia, i de fet fet ha petat un "pepino" de dimensions considerables.

He de volar més hores per agafar el ritme i conèixer millor a la parenta (ala) per arribar al nacional en forma i disfrutar-lo.

AEROS COMBAT L09 13.2

Ja l'he estrenada, per fi!

Tot i que les previsions de la "meteo" eren dolentes, he anat a Àger per intentar provar l' ala delta nova que fa temps que tinc guardada al garatge sense poder tastar-la.

DISSABTE 30-04-11: Va fer un dia preciós, d' aquells que haurien estat bons per volar, però jo estava compromès en pintar una barana de ferro al refugi de La Règola. Era acabada de posar i ja començava a rovellar-se, per tant, a tacar els pantalons i la samarreta amb pintura negra "Oxiron". Per la tarda, una vegada feta la feina, vaig enrolar-me amb l'Enric de Girona (és el cunyat de'n Marcel), que pujava a fer el seu 6è. vol amb ala delta (ha fet el curs amb en Joel), per provar una vela petita que ja he comprat per un preu molt interessant. És una Ozone Addict2 S, la qual m'anirà molt bé pels viatges al Marroc (ja sabeu: sorra, vent, etc.). Feia molt vent i vam haver de sortir des de la Nova, a dalt feia una canya impossible de tractar, i teníem núvols desenvolupats damunt. La sortida va ser bona i la vela reacciona amb molta noblesa. Vaig estar volant fent empit per davant de la sortida fins que va començar a tirar tot amunt. Per escapar-me del núvol vaig anar tirant endavant fins sortir de sota, tot i així ja era a 1.600 mts. i tothom feia barrines per baixar. Jo com que encara m' acollonen una mica, vaig anar fent grans orelles, accelerat i alguns wingowers. A baix hi fotia un vendaval important i només quedàvem dos parapents volant (un gavatx i jo). Em vaig plantejar l'aterratge al final del camp per que el vent m' anés portant a l' inici i no quedar-me curt. Una bona moguda però sense problemes i a terra al costat de tota la penya.

DIUMENGE 01-05-11: El dia va sortir clar i sense vent quan vaig obrir les cortines de la furgo, prop del camp de la T. Sense esmorçar pujo a la Roper per fer el primer vol de l' ala delta nova Aeros Combat L09. Estic cagat, més ben dit nerviós! Tothom m'ha anat dient que costa d'aterrar, que si això, que si allò...Total que porto des d'octubre de l'any passat que no volo amb ala delta i això em menja el "tarro" i sempre és un incògnita saber com volarà un tros de drap amb ferros i "carboni". A la Roper no fa gens de vent i començo  a muntar-la. Tot bé, repasso cada detall..."glub", i ara toca volar. Ja han pujat alguns novells de l' escola Entrenúvols i demano a l' Oriol que em controli. Per si de cas, em poso a la seva freqüència. He hagut d' allargar la cinta amb un mosquetó d' acer per què quedava massa alt. Ja vaig a la sortida i comença a fer una miqueta de vent, s' estan condensant algunes bromes al costat de l' Observatori del Montsec. Som-hi, a córrer i zzzzaaaassssss..... ja soc volant. La primera sensació ha estat de ser molt sensible només fent algun moviment per posar-me a l' arnés. He anat banquejant una mica fins que he deixat anar la barra endavant. Una mica de moviment i em creu sense protestar. M' enfilo cap a l' ermita de La Pedra, on hi ha tocat el sol més estona per veure si hi ha alguna mica de tèrmica. Planeja molt recta i la barra de control es mou molt fàcilment (pico, empenyo, cap un costat, cap a l' altre). Tenso una mica, només una mica eh!, que el meu cor va a cent per hora,  només pensant on aterraré. No hi ha cap camp oficial, tot està plantat de blat i només tinc tres alternatives: la T, el Maciarol i el camp d' alfals que hi ha prop del Maciarol que han acabat de segar. A l' ermita hi trobo una mica d'activitat que aprofito per fer uns quants girs i bé, la vela em creu quan vull sortir. Ja no tinc massa altura i em dirigeixo a plantejar l' aterratge. Pregunto a en Jordi Marquillas amb quina direcció entra el vent. Em diu: sud-sudest, i jo glub!. Collons! el primer vol i ja comencem bé. Estic damunt el Maciarol i analitzo totes les probabilitats de com entrar-hi. No vull anar lluny per aterrar sol i en el cas de que m' estampi, no hi hagi ningú. Total que toca aterrar al Maciarol, i com sempre en cas de dubte.. cara amunt!. Des de la punta de baix i una mica de través al camp li cardo amb energia a rasant del terra i voilà! , la clavo com un senyor al mig del camp... bufff quin relax. Les mans em tremolen de felicitat (caganera) i d' haver comprovat que ni volant, ni aterrant em fa preocupar.. en condicions suaus. Ara toca fer-li algun vol més i barallar-me amb condicions més dures. Menjo una mica i m' espero per la tarda a pujar a dalt per recuperar la furgo. I ja tinc el cap de setmana realitzat, content!

VERY STRONG WIND...I QUÈ!

Em va molt bé poder trencar la setmana amb un vol de tarda. Avui hem quedat amb els ocellets arbuciencs i en Tomàs de Cardedeu per anar a Santa Bàrbara (previsió de sud intens). Els primers ja hi eren a les 16:00 h. i han sortit. volat i aterrat a la sortida (en Mota) com han volgut. Per telèfon en Mota em deia que estava com una favada asturiana (molt bé). L'Elena m'ha acompanyat fin l'envol i hem recollit a en Xesc al camp d' aterratge pocs moments d'haver aterrat del seu primer vol. A dalt hem trobat a en Jaume estirat al terra, fent temps, per què baixes l' intensitat del vent. Mentres, en Tomàs feia mans i mànigues per poder aterrar al nostre costat. Ha hagut de treballar una mica, pel vent fort i tèrmica dura.

Ens hem estat més de mitja hora esperant fins que hem cregut que ja havia baixat la potència. En Tomàs ha tornat a sortir i ja ens diu que la cosa està bé. Darrera seu surt en Mota, en Xesc i finalment jo. La sorpresa ha estat de que només sortir ja he tingut una plegada forta del costat esquerra que solvento sense problemes (he hagut de manxar una mica). Observo a en Mota i també veig que se li plega, a en Tomàs també, collons quin termicot!. A en Xesc ja no el controlo fins veure'l damunt l' aterratge, amb molt de vent. Ens estem pel damunt de la sortida una bona estona, tot el temps amb pujades i baixades fortes per l'activitat que encara hi ha i el fort vent que ens trobem. Amb aquestes que veig a en Mota que surt molt baix pel mig del forat de la urbanització i passa pel damunt dels arbres molt ajustat (segons el meu punt de visió). El vaig seguint per si arboritza, però arriba damunt l'aterratge bé. Allà es queda clavat com una xinxeta i no penetra.  Va enrere, la qual cosa soluciona amb l'accelerador i tirant tot el seu cos endavant.

En Tomàs i jo ens quedem volant, aguantant les sotragades nobles que ens va enviant el for sud que intensifica. Després de gaire bé una hora decidim anar a aterrar, el dia està acabant i el vent es va reforçant. L'aterratge ha estat d'aquells de tensió, per intentar preveure qualsevol intenció de plegada, a raó de les turbulències que ens mengem dels arbres que hi ha davant. No passa res i aterrem bé tots dos. Quan pleguem el parapents ens diem les sensacions que hem experimentat avui. Un dia especial i diferent a tots els que hem volant a la zona. Una mica tècnic, eh?. Després hem hagut de pujar a recollir un cotxe i cap a casa de fosc. Això és collonut!

TOUBKAL (4.160 mts.) - MARROC MARÇ 2011

Una muntanya disponible 365 dies l'any (gaire bé) és el Toubkal de 4.160 mts. d'alçada. Era un objectiu a fer quan anés bé, i en grup. Una vegada dalt, com no us podeu imaginar, baixar-lo volant amb el parapent. Així que posats d'acord uns quants companys que ja n'habiem parlat quedem, en Mota, en Carles, en Ramon, n'Emili, en Quico i jo per anar-hi del 28 de març fins l'1 d'abril. I així ens ha anat:

28-03-11: Desprès de trobar-nos a Arbúcies tots plegats ens arribem a l'aeroport de Girona per sortir volant fins Marrakech, on arribem a mitja tarda. Allí ja ens esperen 2 taxis enviats pel nostre amfitrió, en Brahim Azdour, que ens portaran a la vila d'Imlil, amb un seguit de carreres automovilistiques com hi estan acostumats allà. Sortejant sutracts a l' asfalt i vehicles que surten de tot arreu. Fent dreceres per no trobar una cursa ciclista que s'hi celebra i que per la llei de "murfi" acabem enganxant. Ja hi estem acostumats, nosaltres, però no deixa de fer-te agafar al seient durant tot el trajecte (no funcionen els cinturons de seguretat). Arribem a Imlil quan comença a fer-se fosc i en Brahim ja ens espera amb un tè verd amb menta per començar i per sopar una sopa de llegums, seguida de cuscús amb vedella. Tot just acabats ja lliguem tot el tema de mules, refugi i portejadors per demà al matí.

29-03-11: Ens llevem a les 8 h. del mati i ja teníem preparat l'esmorçar a base de mantega, confitures i aigua calenta per les infusions, cola caos, cafè i llet en pols.  Endrapem tant com podem. També tenim dos xicots que ens acompanyaran fins el refugi Nelter a fer-nos els àpats que hi menjarem. Descarregats, només amb el mínim, comencem a caminar per una pista que s'enfila fins la llitera del riu que baixa de la vall del Toubkal i que ens servirà d'aterratge. El camí comença a enfilar-se pel vessant de llevant fins arribar a Chamarruse (poblat de culte pels locals). Hi fem una aturada per comprar unes taronges i cruspir-nos-les en un moment. Seguim amunt, ara orientats a ponent, amb les mules que van fent sense repòs, fins arribar a un "xiringito" en el qual els guies ens donen l'entrepà de truita i tomàquet que ens han preparat abans. Ens els mengem acompanyats de una coca cola (marroquina) i sense temps per agafar nyonya pugem fins tocar neu. Les mules ací acaben la seva feina i ens toca carregar tot el "fato". Ara comencem a suar i notar que les distàncies semblen mes llunyanes amb el pes a l'esquena. Arribem al refugi Nelter amb un sol d'estiu que fa que només aposentar-nos sortim a la terrassa a prendre'l sense samarretes i a fer la migdiada. El refugi és gran i ple de gent, caminadors, esquiadors i... parapentistes (nosaltres, je ..je.). Quan el sol es pon la temperatura baixa molt i això fa que esperem l' hora de sopar enfilats a les lliteres, explicant anècdotes i "xists" de'n Mota. Anem al menjador i comprovem que hi ha calma. Un dels nostres guies ens porta unes galetes amb tè per fer temps. Ara sí, comença a arribar la teca. Una sopa de llegums (per variar), una "tagine" de vedella i verdures, i ja està (no ens han portat postres?). Quedem per llevar-nos a les 4:30 h. i anar d'hora.

30-03-11: A l'hora acordada som de peus a terra, fent el mínim de fressa per no molestar a qui dorm, i baixem al menjador per esmorçar. No hi ha ningú, el guia no apareix i el busquem per tota la planta baixa despertant a tot déu. Apareix amb una cara de son que "pa qué..." i no diu res. Ens prepara la mantega, les confitures i l'aigua calenta i trossos de pa reciclat per untar. Ja som fora posant-nos els grampons i comencem a caminar amb la llum dels frontals. Pugem direcció sud uns pocs metres i girem a llevant per una canal molt dreta que ens fa bufar bastant. Anem pujant a un bon ritme fins arribar al coll on ens trèiem els grampons per continuar per la cresta, neta de neu, fins arribar al cim amb 3:30 h. de caminada No ens ha calgut emprar els piolets en cap moment (pes de sobra). Son les 8:30 del mati i fa poc vent de nord. Ens fem les foto de rigor i comencem a preparar les veles depressa. En Carles és el primer en provar-ho i surt amb una bona carrera. Crida d'alegria, fa alguna maniobra de salutació i s'allunya en la immensitat de la vall. Ara toca al biplaça de en Ramon i en Quico que comença a "tranques i barranques" quan en Ramon queda amb la cama enfonsada a la neu, la vela mig enlairada i en Quico l' arrenca amb potència i se l'emporta sense pensar. En Ramon controla la vela i corrent com dimonis fins que s'acaba el terra i apareix "un forat" de més de 2.000 mts. sota dels seus peus, ja son volant!. Ara en Mota, que està esgotat o l'alçada li passa factura, ho proba 6 vegades abans de sortir. A la setena surt apurant tota la rampa fent una sortida impecable. Ara ens toca a l'Emili i a mi, que correm a equipar-nos per la baixada del vent que ha anat experimentat durant tot el temps que hem necessitat per fotre a tothom a fora. "Murfiiiiiiii" apareix donant-nos pel cul, el vent és clar. Ha canviat la direcció del vent fent impossible l'envol sense prendre risc. Decidim romandre al cim fins les 13:00 h. per veure si amb la radiació solar canvia la seva direcció. Hem passat tot el matí dalt el Toubkal fins que hem plegat tot el material i tirem avall a tot drap. Hem estat 1:30 h. per arribar al refugi, prenem un tè, comprem una ampolla d'aigua que ens repartim i avall que fa baixada. S'ha fet eterna la baixada (2.400 mts. de desnivell + els 1.100 mts de pujada del matí), els peus es feien sentir per les ampolles que s'anaven fent amb el fregadis de les botes. Per sort el vent era bò a Chamarruse per sortir volant des de l'envol que hi ha damunt mateix del poblat. Ens hem estalviat una hora llarga de "patejada" i com a mínim hem pogut usar la vela que tantes hores hem carretejat. Els companys que han volat al matí ens esperen dutxats i refets, i només tocar el terra ja ens han agafat tot el material i ens han plegat les veles, convidat a beguda i menjar, i fins i tot ens han portat les motxilles fins l'alberg de'n Brahim. Quina pallissa ens hem fotut! Hem acabat el dia relaxats després de la dutxa i un sopar abundant de sopa de llegums, patates fregides i brotxetes de pollastre, i un tercer plat d'espagettis amb salsa de carn, rematant amb uns postres amb taronges i plàtans, tè, etc.. A dormir com troncs!

31-03-11: Hem dormit més de 10 hores. Avui toca tranquilament arribar-nos a Marrakech per fer-hi turisme. En Brahim ens lloga als mateixos taxis de l'arrivada, ara però amb expressa indicació de que vagin més poc a poc per la carretera. I sí, van tranquils tota l'estona fins deixar-nos a la plaça Jema El Hefna, al rovell de l'ou de la ciutat. Hem estat tot el dia voltant pels seus carrers plens de comerços, comprant alguna cosa sense abans haver de regatejar. Hem dinat una tagine de carn a la plaça dels llauners (amb coberts típicament bruts) i amb una calor  sufocant. Hem anat a l'Hotel Alí per fer-hi la migdiada i passar l'hora de calor. Per la tarda hem tornat a sortir a fer les darreres compres i esperar el sopar. Fora la terrassa de l'Hotel Alí esperem anar a sopar fent un tè quan veiem sortir unes pizzes del forn de llenya que ens fan decidir quedar-nos-hi a menjar-ne una cada un. I així hem passat la jornada, repòs, menjar, veure i mirar.

01-04-11: Ens aixequem, dutxem i a esmorçar. No tenim ganes de més mantegues, confitures, etc, i ens cruspim un entrepà de pernil serrà que porta en Carles i que ha aguantat fins avui. Directes a buscar el bus que ens ha de portar a l'aeroport, però ací els taxistes s'espavilen, i ens capten per portar-nos pagant el mateix preu que el bitllet del bus. Arribem a l'aeroport sobrats de temps, la qual cosa ens permet assegurar-nos de que no anem passats de pès, facturem i embarquem. Ara ja estem tranquils fins arribar a Girona.

Tot ha anat perfecte, bon clima, bona companyia, bon ambient i ja us podeu imaginar que m'ha quedat l'espina clavada de poder sortir de dalt el cim....... o sigui que crec que hi he de tornar!





Fotos: https://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/TOUBKALMARC2011?feat=directlink

TEST DE CARA AL TOUBKAL (MARROC-ATLES)

No he fet gaire cosa per estar en forma de cara fer el cim del Toubkal (Marroc-Atles) i tampoc vull sofrir massa. Per posar-me a proba e pensat en caminar amb l' equip i així comprovar si encara tiro. Dons bé, aquest matí m' he llevat a les 7:00 h., he esmorzat una mica, he agafat l' equip lleuger de parapent i he sortit de casa mateix  a peu, direcció Santa Bàrbara. He desestimat pujar al Montseny davant les previsions incertes que tenia controlades i no fos que després hagués de tornar a baixar amb la motxilla a l' esquena. La caminada fins Santa Bàrbara és molt agradable, ni llarga , ni curta, es a dir té la distància i durada justa per gaudir-la. Se surt de poble direcció llevant per la variant. S' agafa la pista de terra de porta a Sant Segimon del Bosch fins arribar al trencant que et porta fins a Can Riera. Passat el passadís de creua la riera segueix a la dreta fins arribar al Mas Montfulleda (hi ha una cadena de peatge). Tot just deixar la casa ens trobem amb una pista a la dreta que s' enfila sobtadament i que seguim fins el seu punt més alt. A partir d' ací es va carenejant fins arribar a l' ermita de Sant Segimon del Bosch (prop del restaurant Can Puig). Es fan 200 mts d' asfalt i trenquem a la dreta per una pista que porta a Les Ferreries. Abans d' arribar-hi hi ha una altra pista a la dreta que no te pèrdua i ens porta fins Santa Bàrbara pel seu darrera. En total son unes 2:30 hores de caminada (o una mica més si s'hi va relaxadament). Quan hi he arribat m' he trobat a un excursionista que, m' ha dit, havia sortit de Massanes i estava fent la ruta de les ermites (tot el dia de passeig). La sortida és tapada pel núvol de boira que s' ha format només sortir el sol i condensar la humitat. Però hi ha alguna clariana que fa que es vagi aixecant el sostre. No fa gaire vent i vaig muntant la vela tranquilament, parlant amb l' excursionista que mai ha vist en primera persona un parapent. a comença a entrar alguna cosa quan aprofito per fer una aixecada de vela per veure si s' aguanta damunt meu i sortir, però no, encara no ho veig clar i torno enrere per assegurar el vol. Han passat 20 minuts que es comença a disparar alguna tèrmica. Ara sí, aixeco i ja tinc pressió damunt meu, em giro, corro i fora, ja volo sense perdre alçada a la sortida.

Toco la broma i surto cap a Can Fontseca. Fins el morro del davant no començo a girar tèrmica molt suau que em manté l' altura. Miro cap a Arbúcies i hi ha zones que hi fa més sol. Això em fa decidir tirar enrere per provar si trinco i m' estalvio distància de "patejar" per tornar a casa. Passo pel damunt de la pedrera, pel damunt de El Pol,direcció cap a Can Pascual. Fins allà poca cosa he girat. L'altura que porto no permet jugar-me-la gaire. Damunt del camp de golf tinc el dilema d' arriscar-me a passar una zona de bosc per arribar a un camp que és al costat mateix de la carretera asfaltada o aterrar al mig del "Pitch and Pat". El risc és que menys m' agrada prendre, i no dubto en aterrar al mig del camp de golf en el qual no hi ha ningú, en aquests moments, jugant (tothom és fent forats, més amunt).

L' aterratge no ha tingut cap problema, el camp és gran i sense obstacles. Ara ja tinc agafada la mida i crec que amb una mica d' altura de sortida de Santa Bàrbara, és molt factible arribar a Arbúcies sense problemes. L' Elena m' ha vingut a buscar i no he hagut de caminar per tornar a casa. Tot el camí de pujada, carregat, no ha estat cap molèstia i em dona confiança de que quan em trobi pujant el Toukal, potser, no patiré massa. Ja ho us ho explicaré quan torni.

CAP DE SETMANA COMPLET

Ja heu estat mirant les fotos? Que vull dir amb això? Dons res més que quan vaig penjar-les em trobava cansat i vaig pensar que ja escriuria més endavant. Ara ho faig!

Divendres 18-03-2011: En Mota és un habitual de Santa Brígida els divendres, juntament amb en Tomas, així que m'hi apunto i ens hi arribem cap les 16:00 h.. En Tomas ja esta frisant per volar, ara té uns quants pilots volant i aterrant a l' envol i està nerviós. Pugem amb el seu cotxe i quan hi arribem, a l'envol, veiem a en Sergi, a en Xevi i a un altre pilot que volen molt enfilats (en Sergi fa una volta per la vall arribant fins sota el Far). Al terra hi ha en Geoff, la Judit i la Niki que és estirada al terra, al costat de la rampa de sortida. Anem a saludar-los i ens percatem que la Niky ha fallat la sortida i s' ha donat una trompada amb una pedra al genoll i es troba una mica marejada. En Mota (que és un "curandero") s' ofereix per fer-li uns massatges de reflexoteràpia per calmar-li el dolor, i la Niky hi accedeix. Al moment li fa unes moixaines i la Niki es troba millor. I és que té unes mans aquest noi!. En Tomas ja surt i en un moment ja és pel damunt de la sortida. En aquestes que en Sergi i en Xevi aterren per descansar l' un i marxar l' altre. En Tomas també aterra per ajustar la cadira carenada que ha estrenat. Torna a sortir i al darrera en Mota. I després jo. Ens enlairem fàcilment sense tenir massa altura, però ens passegem sense problemes. En un moment hi ha un cicle baix i em quedo per sota la sortida i sense saber fer-me-ho, no aconsegueixo recuperar-me. Era tanta l' ànsia de no aterrar a baix que he estat girant ceros una bona estona a 50 mts. del terra. Finalment no hi remei de haver d' aterrar. Miro enlaire contemplant en Tomas i els altres volant tranquilament sense caure. Les condicions han millorat cada vegada més i han estat volant fins fer-se fosc. En Mota i jo ens em animat dient-nos que igualment hauríem d' haver aterrat per tornar a casa ell i jo a la feina, ejem... ejem...!

Dissabte 19-03-2011: Toca paramotor al matí, ala delta al migdia i parapent a la tarda. La primera ha estat perfecte pels novells. Érem al Pla de Banyoles per practicar i ens hem trobat amb una mica de nord, quasi bé cero, molta humitat. Preparem les veles i les màquines i el vent va fent canvis radicals, molt fluix quan l' Àlex hi proba, avorta als pocs passos quan la vela se li gira i cau darrera d' ell, i així fins quatre vegades més fins que surt amunt. Ara en Marc també se li entregira l' aixecada fins arribar a la desesperació: Que collons faig malament!!!!! ens diu. Mentres jo ja m' he preparat i provo de sortir amb un excés de confiança, sense vent. En un moment la vela se m'encara a nordoest i continuo corrent, controlant la vela,però se m'acaba el camp i entro en una pista de terra amb un petit marge. Quan salto el marge m' arrepenjo a la cadira i el xassís toca el terra, fleca i plaf! veig sortir trossos d' hèlix pels aires. Aturo i confirmo que he destrossat l' hèlix i de propina he trencat un tub del xassís. Ja he fet el jornal i a més sense volar fins que no tingui reparat el xassís. Conyeeee! En Mar i l' Àlex s' han passat tot el matí damunt del camp practicant sortides, aterratges, passades rasants i tocant amb el peus el terra, fins i tot caminant amb la vela damunt. Han gaudit d' allò més bé.

Després de fer un ganyip pe recuperar forces volíem anar al Mont a volar amb l' ala delta, però el vent del nord s'ha reforçat i ni tants sols hem tingut la intenció de pujar-hi. Directes a Santa Brígida per veure si podem volar amb el parapent. Quan hi hem arribat el vent era fort i amb ràfegues, i això ens ha desmotivat pujar a l'envol. Ho hem aprofitat per muntar la meva nova ala delta (una AEROS COMBAT L09 de 13.2) per revisar-la i comprovar que tot està en ordre. En Mar i l'Àlex en son usuaris de fa ja unes quantes temporades i la coneixen bé. Després de desmuntar-la ens hem acomiadat i ells ha marxat cap a casa. Jo com que estava de "rodriguez" he anat tornant pel túnel de Bracons. Quan he entrat a Osona m' he adonat que a Bellmunt i ha parapents volant. Sense pensar-em-ho tiro cap allà, pujo a l' aparcament i em planto a la sortida tot sol (acaben de sortir dos pilots). Mentres preparo la vela arriba en Pere i la Joanna i ens saludem després de força temps de no veure'ns. Quan intento sortir la campana de la vela em fa un estrany i quedo "entwistat", m'arrenca del terra i m'estampo al costat, esterrossat damunt l' herba. Sort que no hi havia cap pedra, que si no ja estaria macat. Torno dalt la feixa per repassar els "cordinos" i la vela. Ara sí, surto bé i amunt.

Queden pocs pilots volant, però les condicions son magnífiques, sense gaire vent, tèrmiques molt suaus, núvols de cotó que es fan i desfan. Fins que no em quedo sol no faig el planeig final que aprofito per anar cap el Castell dels Moros, Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, per aterrar al camp oficial del cementiri. Tothom comenta el bon dia que ha fet allà. No entendré mai les previsions, i això que ja soc gran i m'hi fixo, eh!

Diumenge 20-03-2011: Ens l' hem agafat amb l' Elena per estar juntets (ens hem anyorat del dissabte). El matí hem trastejat per casa i caminat una hora pel voltant de la riera d' Arbúcies. Per la tarda hem anat a fer la migdiada a Santa Bàrbara i així si s' escau poder un vol allà amb el parapent. El vent era fort del darrera i impossible d' aprofitar per fer un vol vol. Hem decidi deixar la furgo a dalt i baixar caminat fins a Arbúcies. Ens hem plantat a casa amb 2:30 h. (ja camina com un dimoni l' Elena) i hem agafat el cotxe per anar a recuperar la furgo. Ha estat distret!







LA TEMPORADA DE VOL COMENÇA!

DISSABTE 05-03-2011: Bon cap de setmana, aquest. El  millor de l' any, de moment..... però espero que hi hagi molts més i millors. Per motius personals he hagut d' anar a Àger i després de fer la feina que s' havia de fer, de dinar còmodament al càmping de la Vall d' Àger, i veure que ja des de primera hora del matí es formen núvols, d' aquells de cotó.. eh!, arreu del cel, sense massa vent, he aprofitat i amb la parenta pugem a l' envol del Coll d' Ares per volar. Ja eren les 3 de la tarda i pensava que anava una mica tard. Quan arribem a dalt, tot és en ombra pel núvolas que tenim al damunt. Aprofitem per fer una mini-migdiada dins del cotxe, calents i solitaris. Ens desperten les furgonetes de les escoles que porten els alumnes a fer vols (acumular hores). El cel està impecable i alguns parapents que han sortit ja toquen bromes. Jo he deixat un record darrera un pi, i preparo la vela ràpidament, aixeco suau fins damunt meu, aguanto la campana que s' encara a oest, i amb dues passes ja estic volant. M' apropo a la sortida de ponent per trobar el flux que m' aguanti en dinàmica, la qual cosa em serveix per anar observant els altres pilots. Vaig tirant molt arran de pedres fins a mig camí de l'observatori del Montsec. A les parets no hi ha massa activitat, cosa que em fa tirar endavant i anar a la recerca de la tèrmica de torn que sempre hi ha damunt la sortida nova. Allí ja trobo l' ascendència del núvol que tinc damunt meu, la qual giro fins ben aprop de les bromes. Deixo la tèrmica i torno a la sortida, repasso la pared fins Santa Lis i torno a l' envol per aterrar-hi, dons ja tinc els dits de les mans massa freds. Quan aterro em trobo a la Mar (alumne de l' escola Albatros) amb la seva mare (té 15 anys i ja vola) i li indico que el dia tiro força i que quan surti faci orelles per no tirar amunt. El monitor que és allí li diu que sí, que ho faci, no sigui que a mig camí ja estigui tocant núvol i es trobi sense visibilitat. Surt i només començar a volar ja fa les orelles perfectament i les aguanta fins ben lluny, assegurant-se que no quedarà a mercè de les condicions excepcionals que hi ha avui. Torno a sortir quan observo a en Sergi (d' Agerair) que està jugant amb el núvols, al mig de la vall, pel costat sud oest, i la meva intenció és anar amb ell. Torno a trincar una mica obert fins arribar al núvol i començo a tirar endavant amb orelles i accelerador per no entrar massa a les bromes. Algunes se m' estan formant per sota meu i començo a perdre la visibilitat del terra, però per davant ho tinc net. Estic a 1.800 mts. i en Sergi ha tornat més baix cap a la muntanya o aterrar, no ho sé. Ara em plantejo aprofitar el ponent que fa per anar damunt el Pla de les Bruixes i tirar cap a Balaguer. Ja soc damunt el Pla de les Bruixes i vaig lliscant amb rumb a Les Avellanes. Quan ja tinc el Port d' Àger darrera meu començo a trobar-me amb la direcció de vent mes de sud oest i la meva velocitat respecte al terra comença a ser més lenta i tampoc trobo cap ascendència aprofitable. Continuo anant endavant i a mig camí de Les Avellanes ja he perdut molta alçada, cosa que em fa dubtar de tirar a morir més endavant o trobar alguna cosa incerta, o tornar cap a la vall d' Àger. La segona opció és la que prenc i giro cua passant pel damunt del Port d' Àger amb 1.200 mts.. Encara vull arribar a la muntanya per trincar de nou, però el vent s' ha reforçat i em costa molt tirar endavant. Quan soc al mig de la vall la meva altura és poca i abans d' arribar al Maciarol giro direcció al càmping. Damunt l' aterratge hi pinten vastos, fa vent i és una mica turbulent (mogut per ser més explicit). Faig l' aproximació a l' inici del camp per costat de ponent, dons gaire bé estic clavat i aterro com un helicòpter al costat de uns companys de Manresa. Un dia espectacular per marxar de cros!

DIUMENGE 06-03-2011: Toca matinar per anar amb el paramotor amb en Marc i en Carles. Hem plantejat anar al pla de Banyoles i sortir d' allí per anar tirant de viatge fins arribar a Hostalric, on hi deixem un cotxe. Arribem a les 9 del matí al camp que hem escollit per l' envol i que no està sembrat, hi ha molta herba i fang per la pluja que va haver ahir. Els preparatius son més lents que quan vas en lliure, però ja tenim els motors a punt i els escalfem. Surt en Marc i no falla, ja és amunt. En Carles ve d' espectador i m' ajuda a engegar el motor una vegada el tinc carregat. Amb vent molt suau, només 3 o 4 km/h., aixeco la vela i corro com un dimoni i ja no toco el terra. Tot de sobta el motor em fa un estrany, com si es vulgues aturar però continua, un altre vegada em torna a donar un avís de que la cosa no va prou bé, però continua amunt. Aviso a en Marc que em quedo una estona damunt el camp per si les mosques (per si s' atura), però ara el motor funciona bé. Dons endavant, atrapo a en Marc a l' entrada de Banyoles, amb una altura considerable, ja que volem passar pel costat de les antenes de Rocacorba, anar la vall de Llèmana, saltar a la vall d' Amer i entrar pel damunt de Sant Hilari per baixa per tota la vall d' Arbúcies fins arribar a Hostalric. Es maco tot això, eh!, dons "nocing de nocing". Quan som damunt Banyoles el meu motor s' atura sobtadament, intento arrencar-lo en vol, però res, i  giro cua per apropar-me tant com puc al cotxe que ja comença a seguir-nos per sota. Aterro en un camp sense sembrar, al costat de la carretera per què la furgo em vingui a buscar, mentres em miro el motor per saber què pot passar, com un "tonto" (no hi entenc en mecànica). Comprovo la bugia i esta bé, hi ha benzina, .....? Engego el motor, me' l carrego per tornar a sortir i quan vaig cap el parapent se'm torna aturar. Abandono la idea de tornar a volar davant aquesta incertesa mecànica. Mentres, en Marc ja és a la vall de Llèmana saludant als avions que van a aterrar a l' aeroport de Girona, glub!. Després de 1,30 hores volant en Marc ens truca que ha aterrat a Anglès. També se li ha aturat el motor!. Hem anat a esmorçar per revifar-nos i tornar cap a casa a dinar. Ara ens toca esbrinar que coll...ns li pot passar als motors!

PARAMOTOR A L' AERÒDROM DE TAPIOLES

Ja tenim el bateig de en Marc celebrat, sense confits ni caramels, però amb un xai a les brases, cigrons i peus de porc guisats a l'estil de Can Xasc, a Argelaguer. Ens hem trobat a Arbúcies a 2/4 de 8 del matí per anar a l' aeròdrom de Tapioles (La Garrotxa), dons la previsió ens deia que hi hauria nord fluixet i allà ens estalviem la possibilitat de trobar-hi boira. Pel camí no hem parat de xerrar i puntualitzar els punts a tenir en compte a l' hora de envolar-se amb el ventilador a l' esquena. Hem arribat a les 9 del matí, amb un cel blau espaterrant, gespa per tot el camp, lloc magnífic per fer les pràctiques. Una vegada hem tingut els paramotors muntats i carregats de benzina els hem engegat per escalfar-los. No fa vent i aixecar la vela costa una mica, per la qual cosa ens esperem que comenci una mica l' activitat. Al temps, han anat arribant usuaris del camp per volar amb els seus avions. És curiós veure que hi ha gent que vola amb màquines fetes per ells mateixos, o rèpliques d' avions antics. De fet ho tenen molt ben muntat i l' hangar completament farcit d' avions i ultralleugers. Quan ha començat a bufar una mica el vent ja hem preparat la 1ª sortida motoritzada de en Marc. Ha costat tres avortaments i al quart intent... voilà! els peus deixen de tocar-li el terra i ja és volant, amunt... gas a tope!. Els seus primers instants han haver estat d' allò més intensos. L' empenyuda del motor, el gas, el fre, la vela més endarrerida (no la veus tant bé que quan es vola en lliure). Tot un mon nou que li ha fet bategar el cor a cent. La primera "novatada" ha estat el saber com asseure bé. Una vegada superat aquest aspecte, la postura adoptada de la cadira li provocava que anés mal penjat, cosa que ha solucionat tensant les cintes que eleven la punta de la fusta de la cadira. Ha estat volant fins que se li ha aturat el motor en quedar-se sense benzina i ha aterrat perfecte. De nou carrega el dipòsit i es disposa a envolar-se novament. Ara ja surt a la primera i volant m' espera que jo surti. M' ha costat engegar el motor després de tanta estona aturat, cosa que m' ha fet descarregar la màquina i escalfar-la al terra. Me'l carrego de nou i surto cap amunt. Ens trobem tots dos volant pel damunt de la vall i fent trajectes sense deixar el camp a la vista per si de cas se' ens esgotes el combustible. En Marc ha buidat el seu dipòsit una altra vegada i ha aterrat molt bé,  jo el controlava una mica allunyat, damunt el pont de Sadernes. He tornat al camp en un moment de vent reforçat sense problemes, on he aterrat molt suau (sort del vent). Hem fet petar la xerrada amb un pilot local i ens hi hem trobat molt a gust. Ja era migdia i la gana apretava molt. Ens ha recomanat un restaurant popular a Argelaguer, anomenat Can Xasc. Allí ens hem trobat bé, amb xivarri de poble i menjar casolà. Tips hem tornat a casa, i molt contents del dia ben aprofitat.