TOUBKAL (4.160 mts.) - MARROC MARÇ 2011

Una muntanya disponible 365 dies l'any (gaire bé) és el Toubkal de 4.160 mts. d'alçada. Era un objectiu a fer quan anés bé, i en grup. Una vegada dalt, com no us podeu imaginar, baixar-lo volant amb el parapent. Així que posats d'acord uns quants companys que ja n'habiem parlat quedem, en Mota, en Carles, en Ramon, n'Emili, en Quico i jo per anar-hi del 28 de març fins l'1 d'abril. I així ens ha anat:

28-03-11: Desprès de trobar-nos a Arbúcies tots plegats ens arribem a l'aeroport de Girona per sortir volant fins Marrakech, on arribem a mitja tarda. Allí ja ens esperen 2 taxis enviats pel nostre amfitrió, en Brahim Azdour, que ens portaran a la vila d'Imlil, amb un seguit de carreres automovilistiques com hi estan acostumats allà. Sortejant sutracts a l' asfalt i vehicles que surten de tot arreu. Fent dreceres per no trobar una cursa ciclista que s'hi celebra i que per la llei de "murfi" acabem enganxant. Ja hi estem acostumats, nosaltres, però no deixa de fer-te agafar al seient durant tot el trajecte (no funcionen els cinturons de seguretat). Arribem a Imlil quan comença a fer-se fosc i en Brahim ja ens espera amb un tè verd amb menta per començar i per sopar una sopa de llegums, seguida de cuscús amb vedella. Tot just acabats ja lliguem tot el tema de mules, refugi i portejadors per demà al matí.

29-03-11: Ens llevem a les 8 h. del mati i ja teníem preparat l'esmorçar a base de mantega, confitures i aigua calenta per les infusions, cola caos, cafè i llet en pols.  Endrapem tant com podem. També tenim dos xicots que ens acompanyaran fins el refugi Nelter a fer-nos els àpats que hi menjarem. Descarregats, només amb el mínim, comencem a caminar per una pista que s'enfila fins la llitera del riu que baixa de la vall del Toubkal i que ens servirà d'aterratge. El camí comença a enfilar-se pel vessant de llevant fins arribar a Chamarruse (poblat de culte pels locals). Hi fem una aturada per comprar unes taronges i cruspir-nos-les en un moment. Seguim amunt, ara orientats a ponent, amb les mules que van fent sense repòs, fins arribar a un "xiringito" en el qual els guies ens donen l'entrepà de truita i tomàquet que ens han preparat abans. Ens els mengem acompanyats de una coca cola (marroquina) i sense temps per agafar nyonya pugem fins tocar neu. Les mules ací acaben la seva feina i ens toca carregar tot el "fato". Ara comencem a suar i notar que les distàncies semblen mes llunyanes amb el pes a l'esquena. Arribem al refugi Nelter amb un sol d'estiu que fa que només aposentar-nos sortim a la terrassa a prendre'l sense samarretes i a fer la migdiada. El refugi és gran i ple de gent, caminadors, esquiadors i... parapentistes (nosaltres, je ..je.). Quan el sol es pon la temperatura baixa molt i això fa que esperem l' hora de sopar enfilats a les lliteres, explicant anècdotes i "xists" de'n Mota. Anem al menjador i comprovem que hi ha calma. Un dels nostres guies ens porta unes galetes amb tè per fer temps. Ara sí, comença a arribar la teca. Una sopa de llegums (per variar), una "tagine" de vedella i verdures, i ja està (no ens han portat postres?). Quedem per llevar-nos a les 4:30 h. i anar d'hora.

30-03-11: A l'hora acordada som de peus a terra, fent el mínim de fressa per no molestar a qui dorm, i baixem al menjador per esmorçar. No hi ha ningú, el guia no apareix i el busquem per tota la planta baixa despertant a tot déu. Apareix amb una cara de son que "pa qué..." i no diu res. Ens prepara la mantega, les confitures i l'aigua calenta i trossos de pa reciclat per untar. Ja som fora posant-nos els grampons i comencem a caminar amb la llum dels frontals. Pugem direcció sud uns pocs metres i girem a llevant per una canal molt dreta que ens fa bufar bastant. Anem pujant a un bon ritme fins arribar al coll on ens trèiem els grampons per continuar per la cresta, neta de neu, fins arribar al cim amb 3:30 h. de caminada No ens ha calgut emprar els piolets en cap moment (pes de sobra). Son les 8:30 del mati i fa poc vent de nord. Ens fem les foto de rigor i comencem a preparar les veles depressa. En Carles és el primer en provar-ho i surt amb una bona carrera. Crida d'alegria, fa alguna maniobra de salutació i s'allunya en la immensitat de la vall. Ara toca al biplaça de en Ramon i en Quico que comença a "tranques i barranques" quan en Ramon queda amb la cama enfonsada a la neu, la vela mig enlairada i en Quico l' arrenca amb potència i se l'emporta sense pensar. En Ramon controla la vela i corrent com dimonis fins que s'acaba el terra i apareix "un forat" de més de 2.000 mts. sota dels seus peus, ja son volant!. Ara en Mota, que està esgotat o l'alçada li passa factura, ho proba 6 vegades abans de sortir. A la setena surt apurant tota la rampa fent una sortida impecable. Ara ens toca a l'Emili i a mi, que correm a equipar-nos per la baixada del vent que ha anat experimentat durant tot el temps que hem necessitat per fotre a tothom a fora. "Murfiiiiiiii" apareix donant-nos pel cul, el vent és clar. Ha canviat la direcció del vent fent impossible l'envol sense prendre risc. Decidim romandre al cim fins les 13:00 h. per veure si amb la radiació solar canvia la seva direcció. Hem passat tot el matí dalt el Toubkal fins que hem plegat tot el material i tirem avall a tot drap. Hem estat 1:30 h. per arribar al refugi, prenem un tè, comprem una ampolla d'aigua que ens repartim i avall que fa baixada. S'ha fet eterna la baixada (2.400 mts. de desnivell + els 1.100 mts de pujada del matí), els peus es feien sentir per les ampolles que s'anaven fent amb el fregadis de les botes. Per sort el vent era bò a Chamarruse per sortir volant des de l'envol que hi ha damunt mateix del poblat. Ens hem estalviat una hora llarga de "patejada" i com a mínim hem pogut usar la vela que tantes hores hem carretejat. Els companys que han volat al matí ens esperen dutxats i refets, i només tocar el terra ja ens han agafat tot el material i ens han plegat les veles, convidat a beguda i menjar, i fins i tot ens han portat les motxilles fins l'alberg de'n Brahim. Quina pallissa ens hem fotut! Hem acabat el dia relaxats després de la dutxa i un sopar abundant de sopa de llegums, patates fregides i brotxetes de pollastre, i un tercer plat d'espagettis amb salsa de carn, rematant amb uns postres amb taronges i plàtans, tè, etc.. A dormir com troncs!

31-03-11: Hem dormit més de 10 hores. Avui toca tranquilament arribar-nos a Marrakech per fer-hi turisme. En Brahim ens lloga als mateixos taxis de l'arrivada, ara però amb expressa indicació de que vagin més poc a poc per la carretera. I sí, van tranquils tota l'estona fins deixar-nos a la plaça Jema El Hefna, al rovell de l'ou de la ciutat. Hem estat tot el dia voltant pels seus carrers plens de comerços, comprant alguna cosa sense abans haver de regatejar. Hem dinat una tagine de carn a la plaça dels llauners (amb coberts típicament bruts) i amb una calor  sufocant. Hem anat a l'Hotel Alí per fer-hi la migdiada i passar l'hora de calor. Per la tarda hem tornat a sortir a fer les darreres compres i esperar el sopar. Fora la terrassa de l'Hotel Alí esperem anar a sopar fent un tè quan veiem sortir unes pizzes del forn de llenya que ens fan decidir quedar-nos-hi a menjar-ne una cada un. I així hem passat la jornada, repòs, menjar, veure i mirar.

01-04-11: Ens aixequem, dutxem i a esmorçar. No tenim ganes de més mantegues, confitures, etc, i ens cruspim un entrepà de pernil serrà que porta en Carles i que ha aguantat fins avui. Directes a buscar el bus que ens ha de portar a l'aeroport, però ací els taxistes s'espavilen, i ens capten per portar-nos pagant el mateix preu que el bitllet del bus. Arribem a l'aeroport sobrats de temps, la qual cosa ens permet assegurar-nos de que no anem passats de pès, facturem i embarquem. Ara ja estem tranquils fins arribar a Girona.

Tot ha anat perfecte, bon clima, bona companyia, bon ambient i ja us podeu imaginar que m'ha quedat l'espina clavada de poder sortir de dalt el cim....... o sigui que crec que hi he de tornar!





Fotos: https://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/TOUBKALMARC2011?feat=directlink