No he fet gaire cosa per estar en forma de cara fer el cim del Toubkal (Marroc-Atles) i tampoc vull sofrir massa. Per posar-me a proba e pensat en caminar amb l' equip i així comprovar si encara tiro. Dons bé, aquest matí m' he llevat a les 7:00 h., he esmorzat una mica, he agafat l' equip lleuger de parapent i he sortit de casa mateix a peu, direcció Santa Bàrbara. He desestimat pujar al Montseny davant les previsions incertes que tenia controlades i no fos que després hagués de tornar a baixar amb la motxilla a l' esquena. La caminada fins Santa Bàrbara és molt agradable, ni llarga , ni curta, es a dir té la distància i durada justa per gaudir-la. Se surt de poble direcció llevant per la variant. S' agafa la pista de terra de porta a Sant Segimon del Bosch fins arribar al trencant que et porta fins a Can Riera. Passat el passadís de creua la riera segueix a la dreta fins arribar al Mas Montfulleda (hi ha una cadena de peatge). Tot just deixar la casa ens trobem amb una pista a la dreta que s' enfila sobtadament i que seguim fins el seu punt més alt. A partir d' ací es va carenejant fins arribar a l' ermita de Sant Segimon del Bosch (prop del restaurant Can Puig). Es fan 200 mts d' asfalt i trenquem a la dreta per una pista que porta a Les Ferreries. Abans d' arribar-hi hi ha una altra pista a la dreta que no te pèrdua i ens porta fins Santa Bàrbara pel seu darrera. En total son unes 2:30 hores de caminada (o una mica més si s'hi va relaxadament). Quan hi he arribat m' he trobat a un excursionista que, m' ha dit, havia sortit de Massanes i estava fent la ruta de les ermites (tot el dia de passeig). La sortida és tapada pel núvol de boira que s' ha format només sortir el sol i condensar la humitat. Però hi ha alguna clariana que fa que es vagi aixecant el sostre. No fa gaire vent i vaig muntant la vela tranquilament, parlant amb l' excursionista que mai ha vist en primera persona un parapent. a comença a entrar alguna cosa quan aprofito per fer una aixecada de vela per veure si s' aguanta damunt meu i sortir, però no, encara no ho veig clar i torno enrere per assegurar el vol. Han passat 20 minuts que es comença a disparar alguna tèrmica. Ara sí, aixeco i ja tinc pressió damunt meu, em giro, corro i fora, ja volo sense perdre alçada a la sortida.
Toco la broma i surto cap a Can Fontseca. Fins el morro del davant no començo a girar tèrmica molt suau que em manté l' altura. Miro cap a Arbúcies i hi ha zones que hi fa més sol. Això em fa decidir tirar enrere per provar si trinco i m' estalvio distància de "patejar" per tornar a casa. Passo pel damunt de la pedrera, pel damunt de El Pol,direcció cap a Can Pascual. Fins allà poca cosa he girat. L'altura que porto no permet jugar-me-la gaire. Damunt del camp de golf tinc el dilema d' arriscar-me a passar una zona de bosc per arribar a un camp que és al costat mateix de la carretera asfaltada o aterrar al mig del "Pitch and Pat". El risc és que menys m' agrada prendre, i no dubto en aterrar al mig del camp de golf en el qual no hi ha ningú, en aquests moments, jugant (tothom és fent forats, més amunt). 
L' aterratge no ha tingut cap problema, el camp és gran i sense obstacles. Ara ja tinc agafada la mida i crec que amb una mica d' altura de sortida de Santa Bàrbara, és molt factible arribar a Arbúcies sense problemes. L' Elena m' ha vingut a buscar i no he hagut de caminar per tornar a casa. Tot el camí de pujada, carregat, no ha estat cap molèstia i em dona confiança de que quan em trobi pujant el Toukal, potser, no patiré massa. Ja ho us ho explicaré quan torni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada