SEVILLA-MOTO CENT PER CENT

Ja temia que el fred ens agafaria i no faríem la sortida de tardor amb el soci. A correcuita vam decidir anar a buscar el temps càlid cap el sud i aprofitar els dies. Vam localitzar una empresa de transport que ens va portar les dues motos fins l' aeroport de Sevilla i nosaltres vam agafar l' avió (d'aquesta manera guanyem un dia i mig). Quan vam arribar a Sevilla en pocs moments vam tenir el transport allí, amb poca estona ja teníem les motos preparades, però... la meva amb la bateria completament descarregada...merda!. Truco al RACC i amb una senzilla pinça ja tinc la moto en marxa. Ens hem equipat i ja anem directes cap al Coto de Doñana per Huelva i ens dirigim a El Rocio per agafar una ruta guiada pel parc natural. El Rocio és una població en la qual no hi ha cap carrer asfaltat i tot és amb sorra de platja que ens ha fet estar "al loro" per controlar la bestiola que portem sota els collons. La moto anava allà on volia i més d'una vegada he estat de trobar-me amb la sorra de molt aprop. Una companyia de guies ens ha encabit en una furgoneta i després de una ruta de 3 hores llargues vam poder veure que és el coto. No era una època gaire adient per veure'l i tots els aiguamolls eren secs. Tot i així es va poder contemplar un munt de cérvols i ocells de tota mena. Ja de vespre vam anar a dormir a Sevilla. Ens vam allotjar en un hotel prop de la "Giralda", i sopar al costat del Guadalquivir, al barri de Triana. L' endemà ja el teníem destinat per fer la ruta de "los pueblos blancos", passant per Ubrique, El Bosque, Zahara de la Sierra i dinar a Algodonales. Per la tarda vam continuar cap a Coripe, Olvera i directes a Córdoba, on vam dormir. Vam allotjar-nos al centre del cas antic i vam sortir a sopar de tapes al bar "Góngora" (mot recomanable pel preu i l' ambient).  Pel matí vam aprofitar per visitar la "Mezquita" o catedral, la qual em va sorprendre per la majestuossitat de les seves arcades. Va ser una visita que realment em va agradar molt. Era el migdia que prenen les burres i anem fins a Cuenca per passar la nit. Ací tenim la sorpresa de no trobar cap plaça lliure a cap hotel i no és cap festa especial. Ens diuen que sempre que fa bon temps la ciutat s' emplena de visitants. No en queda cap altre opció de tirar endavant i a uns 7 km. trobem un poblet en el qual hi ha un petit hotel que ens ha acollit sense problemes. Hem sopat amb una gresca atordidora, dons  tot el poble s' hi troba per veure el futbol i fer les seves partides de cartes fins a altes hores de la matinada. Nosaltres anem a dormir que demà tenim la tirada més llarga per arribar a casa. Pel matí, d' hora, esmorzem i tot i que fa sol, el fred ja és present. Ens abriguem amb tot l' equip d'hivern per aguantar i connectem els calefactors dels punys del manillar. Comencem la ruta i ja no baixem de la moto fins que ens aturem a repostar, de dipòsit a dipòsit. Ens aturem per dinar a .....(no ho recordo!).. a sí, a l' àrea de servei de Tàrrega. Un dinar lleuger i ja ens arribem a Arbúcies a mitja tarda. Ja veieu, moto..moto..i més moto, i és que d' això es tracta. Amb les burres que tenim fer quilòmetres és un plaer!.

Fotos:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/ANDALUCIAUNAVOLTAAMBMOTO?feat=directlink

SANTA BÀRBARA-VOL VIST-I-NO-VIST

Només trencar la setmana amb un vol de baixada ja emplena, eh!. Els dos novells (Marc i David) pleguen de la feina a quarts de cinc de la tarda i ja veus que em truquen per fer un vol des de Santa Bàrbara, i amí no em falten motius per dir que sí. Total que ja som pujant a l'envol i ens adonem de veure a en Mota que surt i s'aguanta davant del morro de Can Fontseca. Osti! el cotxe no tira prou i quan arribem a l'ermita ens hi trobem a en Xesc (i la seva companya Bàrbara) preparat per sortir però esperant per què el vent ha afluixat. Ja preparem les veles i preveient que la cosa aniria a pitjor, en Marc proba de sortir mirant la vela i el faix avortar per  manca de pressió i li dic que ho provi amb la vela a l'esquena. Ràpid, corre amb la vela darrera i surt molt bé, s'arramba al vessant i després m'ha comentat que en el trajecte de baixada ha girat un parell de vegades una minsa tèrmica que li ha fet moure més del que estava acostumat la campana (és la primer tèrmica que es troba). Després el segueix en David també amb un parell d' intents i ara ja comença plantejar-se els aterratges autònomament. I el segueix en Xesc que també ho fa molt bé. Ara em toca a mi i aprofito la poca brisa de llevant que ja entra i surto de pet cap a vall. Només he girat damunt el camp en un morro que encara era soleiat i m'ha deixat fer un parell de girs. Entro planejant fins on esperen amb la vela recollida. Un dia d'aquells que no hi comptava i m'he distret molt. 

MONTSENY-AGUDES I TURÓ DE L'HOME

DISSABTE: Feia dies que no volava des de les Agudes i el dissabte (molt d'hora) havíem quedat amb en David i en Marc per fer un vol. En arribar a dalt (eren les 9 del mati) ens trobem que el vent venia de llevant  fluix i me'ls vaig emportar caminant cap a Les Agudes per intentar volar a Arbúcies. No ho tenia gaire clar, donat que la sortida a llevant és una mica delicada per a principiants, però m'han demostrat que les aixecades de vela les controlen molt bé. Quan hi arribem el vent te una intensitat perfecte per no haver de córrer. Pugem al cim per ensenyar-los el pla de vol i indicar l' aterratge. D'ací el trajecte es veu llarg i no hi ha gaire camps per poder aterrar i noto una mica de nervis a en Marc i a en David tranquil (potser pel desconeixement del nivell de risc). No m'ho penso més i confio que ho faran bé com sempre. Els proposo de sortir jo primer per testejar l' aire i calculo que em podré aguantar per esperar-los. Preparem les veles, que amb el vent que feia era dificultós, i aixeco controlant que em quedi damunt del cap. Mentres els vaig explicant que no corrin, que mantinguin la vela i s' assegurin que la tenen ben controlada i dirigida pel mig del forat que hi ha entre els arbres que envolten la sortida. Només amb el pes del cos a la cinta ventral m' enlairo i m' arrambo a les parets de Les Agudes que en dinàmica em mantinc. Faig passades pel damunt d' ells i ja veig que en David falla una aixecada i el vent se l' emporta darrera del coll. Recull, torna a inflar i surt bé. Darrera d' ell en Marc també surt perfecte. Ja som els tres volant i jo que he perdut una mica d' altura vaig davant per guiar-los cap a Arbúcies. Ens dirigim al Turó d' Arenys i ja passada la Feixa Llarga punxem un núvol que s' està formant. És guapo, guapo, guapo pels dos novells en el seu quart vol. Arribem damunt d' Arbúcies i perdo altura amb una quants girs de 360º per ensenyar-los el plantejament. Per mi és normal, jo conec el camp que ha estat també l' enlairament amb els paramotors. No fa vent, potser una mica del darrera, i entro rapit i em passo el tram segat i toco terra en mig d' herbes altes que em deixen xop d' aigua. Ja entra en David i ho fa una mica alt, la qual cosa provoca que casi s' el mengi tot. Aterra damunt d' un hort amb cols que pateixen el seu aterrrrrrratge. Ara en Marc ho fa més baix però massa alt, també, i entra dins de l' hort aterrant bé. Els dos han sortejat una tanca feta amb palets de fusta que jo no sabia que hi eren col·locats. M' han fotut una "bronca" (be en Marc que sap el què es cou), i el cert és que per ells ha estat un aterratge de taquicàrdia. Els ha posat nerviosos els obstacles que s' han de sortejar a l'entrada (arbres, faroles i dimonis). Després del "bajon" de l' adrenalina els ha transportat al vol i a l' experiència única d' haver baixat per vessant nord de la muntanya. La resta del dia l' hem passat tranquils per tornar a pujar a la tarda a recuperar el cotxe o a volar si es pot. Dalt era tapat i fins el darrer moment decidim baixar amb els cotxes cap a a casa.

DIUMENGE: La cosa "apreta" i hi ha gana de vol (els novells tiben) i tornem a quedar molt d' hora. Ara s' hi apunta l' Àlex i ja som quatre dalt la muntanya amb un vent de ponent perfecte. Ens arribem fins al revolt de sota el Turó de l'Home i no ens ho pensem gaire. Baixem una mica per no tenir tanta fuga i comencem a preparar les veles. El vent afluixa i ja equipats pugem dalt el revolt i en Marc infla la vela i sense avisar ja es volant. Hem quedat en aterrar al camp de Can Nofre (a Palau). En David es preparara, aixeca i surt molt bé. Ara li toca a l' Àlex qui em diu que només ha practicat amb la vela al terra un parell de vegades, que sempre ha sortit amb el paramotor d' esquena. Glub! bé ja et guiaré i donaré la sortida. Ara el vent és molt suau i falla tres aixecades, fins que en la quarta l' aixeca una mica torta i li rectifico. Corre bé i surt endavant. M' el miro i observo que te el fre esquerra envolicat amb la banda, però el vola recta, s' enfonsa una mica força i tarda en rectificar la trajectòria. Però ja s' encara cap a Palau. Em quedo sense vent i amb l' ajut d' una colla d' excursionistes que m' aguanten la vela, surto en el moment que una lleugera brisa em permet aixecar i sortir. M' acosto molt al Turó i m' enfilo lleugerament pel damunt de la carretera asfaltada, i ho aprofito per passar pel damunt de la gent que m' ha ajudat per saludar-los i agraïr-los el seu cop de mà. El vol ha estat plàcid fins Palau, on he aterrat amb el novells que ja es defensen  prou bé. Recollim i anem a la recerca de l' Àlex qui ha aterrat abans de Sta. Maria de Palautordera. I ja està, un cap de setmana complert pels ocellots! FOTOS:
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSENYAGUDESITURODELHOME?feat=directlink

ÀGER-PONT DEL PILAR 2010

Gaire be cada any ens toca patir pluja o  vent per aquestes dates, i aquest any no ha estat l' excepció, pluja, pluja i més pluja. De fet ja estava mentalitzat a no fer res de vol però la inquietud dels novells sempre fa que tinguis alguna revifada i intentar-ho. Havia quedat amb em Marc i en David per fer-los la "suelta", després de molt practicar al terra amb la vela i portar-me amb el biplaça dies enrere. El dissabte al matí representa que és el millor dia per poder intentar-ho i sense dubtar quedem a les 8 del matí per pujar al coll d' Ares (sortida Roper) i provar de fer el seu primer vol d' altura sols. Quan comencem a pujar ja veiem que el component del vent és de llevant, i això no va be per sortir de la Roper.Així que ens dirigim a la sortida dels francesos i una vegada allí comprovem que el vent és encarat i amb intensitat perfecte per sortir. Despleguem les veles i comprovo el vent amb unes aixecades de vela que mantinc damunt meu... perfecte. Els faig aixecar la vela per comprovar que han fet els deures i.... sí, aixequen sense problemes i amb seguretat...APROVATS!. El primer en sortir és en Marc que sense pensar-se-ho i amb una mica de timidesa comença la carrera i surt sense cap problema. Segueix el pla i una vegada allunyat de la sortida, gira a la dreta i vent en cua decideix arribar-se fins el Maciarol, on ho fa després de reportar que tot està tranquil i dirigirà l' aterratge de ne David. Dono la sortida a en David i aixeca molt bé, corra amb decisió i surt sense problemes. Inmediatament aixeco la meva vela i surto darrera d'ells fins posar-me a la seva altura i de costat el vaig guiant cap a l' aterratge. ja damunt del Maciarol, en Marc el va dirigint molt bé i aterra amb un planeig alt i llarg, però molt segur. Està eufòric, i el cert és que de no haver volat mai sol en cap mena d' aparell, ho ha fet molt bé. Esmorzar i festa tot el dia. Per la tarda ho hem provat, però he considerat que vent era massa fort per què fessin el segon vol i ho hem deixat per demà al matí.

El diumenge al matí, igualment d' hora, ens hem llevat mes aviat ja que pintava que plouria. Érem a dalt a la Roper a les 8,30 del matí i el vent era una mica llevantat i fluix. Amb aquestes que en Marc proba d' aixecar la vela i ho fa tant be, que no para i corre cap a la sortida i surt collonudament. Ja el veiem que s' allunya i a nosaltres ens queda sense vent per poder seguir-lo. estem preparats i amb una altre ràfega fluixa en David aixeca i corre sense parar, i surt molt bé. El corregeixo en la seva trajectòria per que no s' allunya de l 'aterratge. No puc sortir, el vent ha girat de nord. Ho provo una vegada i la campana m' avança i em quedo esperant fins que alguna gota de pluja em cau a la cara. Ara ja no dubto i em desenganxo de la vela, em trec la cadira i plego la vela. Que faig? no tinc la clau del cotxe i no hi ha ningú! ja em veig xop com un ànec esperant que pugin a buscar-me. Ara arribem dues escoles amb els alumnes i em veuen plegat i una d' elles gira cua i torna avall. Em quedo una estona més i ja pugen bromes de sota la sortida que mica a mica van guanyant el nord, però tapant de boira la sortida. No m'ho penso i torno a obrir la vela, m' enganxo a la cadira, l' aixeco i començo a córrer des de la tanca de fusta i arribo a la rampa de sortida que no es veu res, però surto enmig de la boira (porto brúixola). Uns instants en la blancor del núvol i ja apareix la vall d' Àger, magnífica. Tranquilament volo amb un planeig fins damunt el Maciarol, faig una petita "barrena" de dos 360 graus (no sigui que es trenqui la vela. És tant fina!), i aterro a la gespa verda amb els meus companys. Contents ja quedem per anar a Castillonroi per la tarda. Hi anem i allà fa bon dia, però el vent és molt creuat i una mica fort. Ens esperem per veure si canvia, però no ho fa. Tinc la vela preparada i en un moment que afluixa, aixeco i surto sense problemes. Hi trobo activitat i m' aguanto fàcilment, la qual cosa em permet girar una mica damunt uns voltors i fer algun passeig pel vessant. En un moment de confiança faig un parell de wingovers i perdo l' altura de marge i em quedo per sota els penyassegats i no aconsegueixo remuntar. Ja em separo i situo damunt l' aterratge fent vessant en un petit turo que no dona gaire de sí. Aterro al costat de la pista que porta al poble. Els meus companys no ho veuen clar, i no surten i baixen a recollir-me. Contents i feliços tornem a Àger entrada la foscor de la nit. Els altres dos dies, fatals meteorològicament parlant, no van permetre fer res més. Aquí teniu un petit vídeo de proba:

LES AGUDES-MATINAL VENTADA

Dia de descans volàtil i per tant millor fer un passeig pel Montseny. Així que aixecats i esmorçats agafem el cotxe i pugem per a carretera de sorra que arrenca d' Arbúcies mateix fina dalt Santa Fe. Fa vent i el cim del Turó de l' Home està tapat per formacions de núvol que passen cagant llets de sud a nord. Els faigs alts ens fan de protecció de les ventades fins que arribem a la cresta de la les Agudes. Hi ha gent que puja i com que nosaltres ja ho tenim vist, ens col·loquem en un forat arraserat, amb el sol que ens toca la cara i ens escalfa. Decidim baixar i xino-xano arribem al cotxe que tenim aparcat sota el Convent. Prenen aigua de la font de Passavets i anem fins l' Avet Blau, que està a rebentar de gent (el Montseny s' ha emplenat de boletaires). Total que girem cua i anem a Espinelves a menjar a Can Bayés ( hem menjat força bé). Ja a la tarda tranquilament baixem a Arbúcies per fer alguna feineta a casa i relaxar-nos en una tarda de diumenge. Ah! m' he fet un té (marroquí) per anar fent boca pel proper novembre, data en la qual ens escaparem deu dies per trencar l' hivern i fer volades laminars a la costa atlàntica.

SANTA BRÍGIDA-INTENSIU DE BIPLACES

Buaaah! m' he fotut un fart de volar avui, o més ben dit, ha estat un aprofitat dia de vol i sempre acompanyat. He fet cinc vols amb el biplaça als meus companys Marc (3 vols) i David (2 vols), dels quals tres han estat relativament curts, i els altres dos amb condicions tèrmiques molt acceptables que ens han deixat volar una bona estona, amb guanys d' altura i excursions al front de la muntanya.

Hem quedat molt d' hora per arribar a Santa Brígida quan eren 2/4 de 10 del matí, però el vent era nul i ens hem hagut d' esperar fins passats 3/4 d' hora abans no ha començat a bufar una mica amb garanties per enlairar-nos. El primer a volar amb mi seria el Marc i la intenció seria que ell ja conduís el parapent i així que hem pogut aixecar la vela, ja som a l' aire, hi ha una mica d' activitat però no ens manté i anem cap a aterrar. En el trajecte deixo el comandament a en Marc i em porta fins a la vertical de l' aterratge, es nota que ja és un volador, i fa l' aproximació correctament fins que ja li agafo els frens per aterrar jo. Entrem una mica alts i ens mengem bastant camp, aterrant al limit de la feixa per manca de vent. Ja tenim el cotxe a buscar-nos i tornem a pujar per fer al biplaça a en David. A dalt el vent ja comença  a ser constant i els cicles tèrmics ja no son tant espaiats. Preparem, ens enganxem i fora, ja som volant i ara si que ens aguantem. Anem fent passades per la muntanya fins que ens trobem amb cicle baix que ens enfonsa i anem a aterrar. L' aterratge aquesta vegada ha estat perfecte i al començament del camp. Ara ja toca esmorzar i anem fins a Amer i a la plaça de les porxades ens fotem uns "bocates" dels de veritat. I a munt una altra vegada per aprofitar. Ara torna a repetir en Marc, però ja hi ha activitat de migdia. Sortim i ja ens enlairem, sense agafar massa altura, però ja hi ha bastant moviment i piloto tota l'estona jo fins que aterrem també per enfonsament en un cicle baix. En Mota ha sortit després de nosaltres i s' ha aguantat i fins i tot ha remuntat fins punxar la broma que s'ha format davant la sortida. Tornem a pujar i ara si que la sortida està atapeïda de pilots que volen en condicions una mica mogudes (segons els seus comentaris) pel sud oest que va entrant. En hi estem una bona estona i no veient-ho clar ens decidim anar a dinar. Baixem per la pista i a mig camí ens trobem a una noia-pilot a la qual se li havia quedat el cotxe a punt de caure per un marge de la carretera. Li hem donat un cop de ma treien-li el cotxe i pujant-lo fins a un tram més pla i en què el cotxe no li patinés. rebem les gràcies i avall que hi ha gana. Ens hem menjat una paella d' arròs collonuda i quan hem acabat (eren les 4 passades) hem tornat a pujar. En David ja està enganxat i fora, ja estem volant i ara sí que hi ha una brisa i tèrmica suau que ens permet fer de tot. En aquesta ocasió ja m' ha portat en David, qui ha pilotat una bona estona fins damunt l' aterratge. Ha fet l' aproximació i quan ja érem prou baixos he agafat el control del parament per fer l' entrada al camp. Molt bé!. I amunt, que per aprofitar hem de fer volar a en Marc. A dalt les condicions ja son més fluixes. Sortim i ens enfonsem, això ja no tira, ens apropem al vessant i res de res. Sortim pel morro de l' ermita i ja li dono els frens a ell. Pilota sol fins damunt l' aterratge, i fa tota l' aproximació, entra i l' aterra ell sol ( jo nomes l' he ajudat a baixar els frens a la frenada). Perfecte! ja pot volar sol (crec!). Tots contents i cap a casa a reposar, la cara em crema i és que m' ha tocat el sol i jo sense crema protectora. No tinc fotos, només vídeos que quan pugui ja els penjaré.