Gaire be cada any ens toca patir pluja o vent per aquestes dates, i aquest any no ha estat l' excepció, pluja, pluja i més pluja. De fet ja estava mentalitzat a no fer res de vol però la inquietud dels novells sempre fa que tinguis alguna revifada i intentar-ho. Havia quedat amb em Marc i en David per fer-los la "suelta", després de molt practicar al terra amb la vela i portar-me amb el biplaça dies enrere. El dissabte al matí representa que és el millor dia per poder intentar-ho i sense dubtar quedem a les 8 del matí per pujar al coll d' Ares (sortida Roper) i provar de fer el seu primer vol d' altura sols. Quan comencem a pujar ja veiem que el component del vent és de llevant, i això no va be per sortir de la Roper.Així que ens dirigim a la sortida dels francesos i una vegada allí comprovem que el vent és encarat i amb intensitat perfecte per sortir. Despleguem les veles i comprovo el vent amb unes aixecades de vela que mantinc damunt meu... perfecte. Els faig aixecar la vela per comprovar que han fet els deures i.... sí, aixequen sense problemes i amb seguretat...APROVATS!. El primer en sortir és en Marc que sense pensar-se-ho i amb una mica de timidesa comença la carrera i surt sense cap problema. Segueix el pla i una vegada allunyat de la sortida, gira a la dreta i vent en cua decideix arribar-se fins el Maciarol, on ho fa després de reportar que tot està tranquil i dirigirà l' aterratge de ne David. Dono la sortida a en David i aixeca molt bé, corra amb decisió i surt sense problemes. Inmediatament aixeco la meva vela i surto darrera d'ells fins posar-me a la seva altura i de costat el vaig guiant cap a l' aterratge. ja damunt del Maciarol, en Marc el va dirigint molt bé i aterra amb un planeig alt i llarg, però molt segur. Està eufòric, i el cert és que de no haver volat mai sol en cap mena d' aparell, ho ha fet molt bé. Esmorzar i festa tot el dia. Per la tarda ho hem provat, però he considerat que vent era massa fort per què fessin el segon vol i ho hem deixat per demà al matí.
El diumenge al matí, igualment d' hora, ens hem llevat mes aviat ja que pintava que plouria. Érem a dalt a la Roper a les 8,30 del matí i el vent era una mica llevantat i fluix. Amb aquestes que en Marc proba d' aixecar la vela i ho fa tant be, que no para i corre cap a la sortida i surt collonudament. Ja el veiem que s' allunya i a nosaltres ens queda sense vent per poder seguir-lo. estem preparats i amb una altre ràfega fluixa en David aixeca i corre sense parar, i surt molt bé. El corregeixo en la seva trajectòria per que no s' allunya de l 'aterratge. No puc sortir, el vent ha girat de nord. Ho provo una vegada i la campana m' avança i em quedo esperant fins que alguna gota de pluja em cau a la cara. Ara ja no dubto i em desenganxo de la vela, em trec la cadira i plego la vela. Que faig? no tinc la clau del cotxe i no hi ha ningú! ja em veig xop com un ànec esperant que pugin a buscar-me. Ara arribem dues escoles amb els alumnes i em veuen plegat i una d' elles gira cua i torna avall. Em quedo una estona més i ja pugen bromes de sota la sortida que mica a mica van guanyant el nord, però tapant de boira la sortida. No m'ho penso i torno a obrir la vela, m' enganxo a la cadira, l' aixeco i començo a córrer des de la tanca de fusta i arribo a la rampa de sortida que no es veu res, però surto enmig de la boira (porto brúixola). Uns instants en la blancor del núvol i ja apareix la vall d' Àger, magnífica. Tranquilament volo amb un planeig fins damunt el Maciarol, faig una petita "barrena" de dos 360 graus (no sigui que es trenqui la vela. És tant fina!), i aterro a la gespa verda amb els meus companys. Contents ja quedem per anar a Castillonroi per la tarda. Hi anem i allà fa bon dia, però el vent és molt creuat i una mica fort. Ens esperem per veure si canvia, però no ho fa. Tinc la vela preparada i en un moment que afluixa, aixeco i surto sense problemes. Hi trobo activitat i m' aguanto fàcilment, la qual cosa em permet girar una mica damunt uns voltors i fer algun passeig pel vessant. En un moment de confiança faig un parell de wingovers i perdo l' altura de marge i em quedo per sota els penyassegats i no aconsegueixo remuntar. Ja em separo i situo damunt l' aterratge fent vessant en un petit turo que no dona gaire de sí. Aterro al costat de la pista que porta al poble. Els meus companys no ho veuen clar, i no surten i baixen a recollir-me. Contents i feliços tornem a Àger entrada la foscor de la nit. Els altres dos dies, fatals meteorològicament parlant, no van permetre fer res més. Aquí teniu un petit vídeo de proba:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada