SANTA BRÍGIDA-INTENSIU DE BIPLACES

Buaaah! m' he fotut un fart de volar avui, o més ben dit, ha estat un aprofitat dia de vol i sempre acompanyat. He fet cinc vols amb el biplaça als meus companys Marc (3 vols) i David (2 vols), dels quals tres han estat relativament curts, i els altres dos amb condicions tèrmiques molt acceptables que ens han deixat volar una bona estona, amb guanys d' altura i excursions al front de la muntanya.

Hem quedat molt d' hora per arribar a Santa Brígida quan eren 2/4 de 10 del matí, però el vent era nul i ens hem hagut d' esperar fins passats 3/4 d' hora abans no ha començat a bufar una mica amb garanties per enlairar-nos. El primer a volar amb mi seria el Marc i la intenció seria que ell ja conduís el parapent i així que hem pogut aixecar la vela, ja som a l' aire, hi ha una mica d' activitat però no ens manté i anem cap a aterrar. En el trajecte deixo el comandament a en Marc i em porta fins a la vertical de l' aterratge, es nota que ja és un volador, i fa l' aproximació correctament fins que ja li agafo els frens per aterrar jo. Entrem una mica alts i ens mengem bastant camp, aterrant al limit de la feixa per manca de vent. Ja tenim el cotxe a buscar-nos i tornem a pujar per fer al biplaça a en David. A dalt el vent ja comença  a ser constant i els cicles tèrmics ja no son tant espaiats. Preparem, ens enganxem i fora, ja som volant i ara si que ens aguantem. Anem fent passades per la muntanya fins que ens trobem amb cicle baix que ens enfonsa i anem a aterrar. L' aterratge aquesta vegada ha estat perfecte i al començament del camp. Ara ja toca esmorzar i anem fins a Amer i a la plaça de les porxades ens fotem uns "bocates" dels de veritat. I a munt una altra vegada per aprofitar. Ara torna a repetir en Marc, però ja hi ha activitat de migdia. Sortim i ja ens enlairem, sense agafar massa altura, però ja hi ha bastant moviment i piloto tota l'estona jo fins que aterrem també per enfonsament en un cicle baix. En Mota ha sortit després de nosaltres i s' ha aguantat i fins i tot ha remuntat fins punxar la broma que s'ha format davant la sortida. Tornem a pujar i ara si que la sortida està atapeïda de pilots que volen en condicions una mica mogudes (segons els seus comentaris) pel sud oest que va entrant. En hi estem una bona estona i no veient-ho clar ens decidim anar a dinar. Baixem per la pista i a mig camí ens trobem a una noia-pilot a la qual se li havia quedat el cotxe a punt de caure per un marge de la carretera. Li hem donat un cop de ma treien-li el cotxe i pujant-lo fins a un tram més pla i en què el cotxe no li patinés. rebem les gràcies i avall que hi ha gana. Ens hem menjat una paella d' arròs collonuda i quan hem acabat (eren les 4 passades) hem tornat a pujar. En David ja està enganxat i fora, ja estem volant i ara sí que hi ha una brisa i tèrmica suau que ens permet fer de tot. En aquesta ocasió ja m' ha portat en David, qui ha pilotat una bona estona fins damunt l' aterratge. Ha fet l' aproximació i quan ja érem prou baixos he agafat el control del parament per fer l' entrada al camp. Molt bé!. I amunt, que per aprofitar hem de fer volar a en Marc. A dalt les condicions ja son més fluixes. Sortim i ens enfonsem, això ja no tira, ens apropem al vessant i res de res. Sortim pel morro de l' ermita i ja li dono els frens a ell. Pilota sol fins damunt l' aterratge, i fa tota l' aproximació, entra i l' aterra ell sol ( jo nomes l' he ajudat a baixar els frens a la frenada). Perfecte! ja pot volar sol (crec!). Tots contents i cap a casa a reposar, la cara em crema i és que m' ha tocat el sol i jo sense crema protectora. No tinc fotos, només vídeos que quan pugui ja els penjaré.