Només trencar la setmana amb un vol de baixada ja emplena, eh!. Els dos novells (Marc i David) pleguen de la feina a quarts de cinc de la tarda i ja veus que em truquen per fer un vol des de Santa Bàrbara, i amí no em falten motius per dir que sí. Total que ja som pujant a l'envol i ens adonem de veure a en Mota que surt i s'aguanta davant del morro de Can Fontseca. Osti! el cotxe no tira prou i quan arribem a l'ermita ens hi trobem a en Xesc (i la seva companya Bàrbara) preparat per sortir però esperant per què el vent ha afluixat. Ja preparem les veles i preveient que la cosa aniria a pitjor, en Marc proba de sortir mirant la vela i el faix avortar per manca de pressió i li dic que ho provi amb la vela a l'esquena. Ràpid, corre amb la vela darrera i surt molt bé, s'arramba al vessant i després m'ha comentat que en el trajecte de baixada ha girat un parell de vegades una minsa tèrmica que li ha fet moure més del que estava acostumat la campana (és la primer tèrmica que es troba). Després el segueix en David també amb un parell d' intents i ara ja comença plantejar-se els aterratges autònomament. I el segueix en Xesc que també ho fa molt bé. Ara em toca a mi i aprofito la poca brisa de llevant que ja entra i surto de pet cap a vall. Només he girat damunt el camp en un morro que encara era soleiat i m'ha deixat fer un parell de girs. Entro planejant fins on esperen amb la vela recollida. Un dia d'aquells que no hi comptava i m'he distret molt.
20 d’oct. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada