28 de febr. 2009

BELLMUNT (SANT PERE DE TORELLÓ)


Avui dissabte he fet dos vols, el primer fet a les 13,00 h. aproximadament, ha estat de baixada ja que feia poc vent i el cel era tapat per núvols alts. A la sortida hi he arribat tot sol i aviat ha aparegut en Edu "Crispi" i ell a preferit esperar-se per probar que sortis el sòl. Ja a l'aterratge sota el cementiri de Sant Pere de Torelló m'ha trucat en Joan i em quedat per menjar junts amb l'Anna una amanida i un bon plat de macarrons, nyammm....... Després de dinar en Joan i jo hem pujat dalt de Bellmunt per probar de volar. I sí, quan hi hem arribat ens hem trobat amb un munt de pilots vinguts del Vallès, de Granollers, Sant Feliu de Codines, etc., feia poquet vent, i de sobte el vent a girat a llevant. Ens hem quedat esperberats, però la veterania és un grau, i tant en Joan com jo ens hem equipat, i posant-hi paciència hem esperat fins que ha pujat una ràfega collonuda que ens ha deixat sortir com senyors, sí, sí, com veritables experts, amb estil i elegància. Però, sorpresa per tots els que s'estaben equipant, en Joan comença ha remuntar davant del morro de torn una tèrmica prou bona per disfrutar, m'hi he posat pel damunt d'ell i hem estat girant una ascendència que ens permetia guanyar alçada i a més, estar molt aprop l'un de l'altre. Ha estat molt bonic. Fins i tot en hem permés anar cap a la sortida i fer-hi una passadeta per fer boca als que precipitadament volien imitar-nos. Aquest cicle no ha durat gaire estona, i després ens hem adreçat cap a l'aterratge amb una altura prou bona com per uns quants girs de plaer i precissió fins tocar de peus al terra. Una passejadeta amb el cotxe de l'Edu fins dalt per recollir els cotxes, una cerveseta al bar dels avis, i cap a casa amb el dia, si més no, aprofitat.

SANTA BRÍGIDA (AMER)

Ahir vaig anar a La Cellera a retornar el parapent lluger Coyot Ultraligt (22 m2) amb la gent de Niviuk, el quals m'el van deixar testar durant uns quant dies, la qual cossa el agraixo molt. Les sensacions que en vaig treure han estat del tot positives per plantejar-me tenir un parapent de muntanya dedicat única i exclusivament a aquesta activitat. Després i com que el dia era maco em vaig dirigir cap a Santa Brígida on ja hi habia alguns parapents volant i s'aguantaben. Vaig pujar sol i sense encantar-me gaire preparo l'equip i a volar. Hi habia activitat i volavem pel damunt de la sortida còmodament, fins que el cicle va caure de cop. Per sort habia trincat una termiqueta de 2,7 m/s. i em trobava amb altura suficient com per acostar-me a l'envol i aterrar a dalt. Sort que ho vaig fer, per que ja no va haber cap més altra cicle i després de plegar vaig poguer recuperar el cotxe i vaixar sense perdre temps i tornar a la feina per treballar una mica més. Allí erem quatre pilots més, en Geoff, Judith, Nicki, etc.

22 de febr. 2009

SANTA BRÍGIDA (AMER)


Avui hem pensat en anar a caminar una mica, i hem decidit pujar a l'envol de Sta. Brígida. Tot i que fa molt vent decideixo agafar el parapent lleuger i pujar a peu amb la parella. Ho hem fet tranquilament tot veient els fums que a la vall es torçaven ara de sud, ara de ponent, ara una ràfega, bé, res definit. Ja una vegada a dalt ens hem assegut una bona estona per veure si el vent es definia, ja que jo no les tenia totes. Davant d'aquest dubte decidim baixar a peu, xerrant una mica i triant un bon lloc per anar a dinar. Quan ja erem a l'alçada de l'ermita veiem un parapent que surt i sense gaieres maniobres s'enfonsa miserablement cap a l'aterratge. Hem anat a dinar i després d'un bon àpat, hem tornat a l'envol, que era ple a vessar de parapentistes francesos. Hi havia un trànsit atapeït. He obert la vela lleugera per probar d'afinar el tacte amb aquest aparell tant petit. L'aixecada ja gaire bé la domino, ja que la vela puja molt depressa i s'ha de frenar amb anticipació, per tant, ja la començo a pujar frenada i, collonut. Surto, i el vent es prou fort com per que m'aguanti davant la sortida i per tota la vessant, ara això sí, sortejant el piló de pilots que estan fent el mateix. Em separo de la vessant i començo a girar termiquetes fora de la muntanya. Tot molt bé. El vent va afluixant per moments i veig que el gruix de pilots ja van cap a l'aterratge i se'ls acumula la feina, alguns aterrant bé, altres menjant-se gaire bé tot el cap, i algun envestint el marge tot volent aterrar contra-vent, ja que en aquest moment s'està torçant de ponent. Jo faig el tìpic aterratge de delta, fent una u ben ampla i aterro com un senyor, i em quedo tant ample!
Quan fa nord, Sta, Brígida promet molt i és un dels llocs ideals per aprofitar el dia.

21 de febr. 2009

SANTA BRÍGIDA (AMER)

Avui he anat a Santa Brígida per passar el matí, ja que abans de les tres he de ser a casa per un compromis. He arribat a l'aterratge a 3/4 d'1, i no hi habia ningú. Sense perdre temps he agafat l'equip lleuger de muntanya i he pujat caminant xino-xano. A dalt estava sol i feia una mica de vent. M'he esperat una mica controlant si arribava gent a l'aterrratge, per no volar sense que ningú em veiés. Quan ja havia obert la vela han arrivat tres francesos i ja m'he disposat a envolar-me. El vent era més fort i m'ha tret sense gaire bé ni correr. He fet unes passades per devant de l'envol i he perdut altura, quedant una mica sotaventat. He anat directe a la vessant sud, sota l'ermita i allí m'hi he estat una estona aguantant unes tèrmiques fortes i trencades que al cap d'una estona han acabat amb la meva paciència. Anant cap l'aterratge el vent gaire bé em deixava clavat com una xinxeta, però l'ala petita de muntanya penetrava bé. Uns quants girs radicals i ja era aterrat amb la vela aguantant-se damunt meu, tranquilament. I cap a casa que falta gent.

15 de febr. 2009

APLEC DE SANTA BRÍGIDA (AMER)

L'APLEC HA ESTAT MOLT BÒ PER VOLAR, POC SOL PERÒ AMB UNA BRISETA QUE ES DEIXAVA FER , I TERMIQUETES FACILONES. ES PODIA ATERRAR A DALT TOT SORTEJANT ELS PARAPENTS ESTESOS AL TERRA. FEIA FRED, PERÒ MOLT BÉ.

14 de febr. 2009

PROPER APLEC DE SANTA BRÍGIDA (AMER)

Demà toca Santa Brígida a l'aplec. Hi haurà botifarrada i volar!

13 de febr. 2009

SORTIDA AL MATAGALLS (MONTSENY)


El dissabte dia 14-02-2009 hem anat all Matagalls per probar de baixar-lo volant amb el parapent (en Pep, en Cesc, en Joan i Jo mateix). En principi l'aterratge era a les afores de Viladrau (cara nord), però el vent ens ha sorprès bufant de sud-sudoest molt fluix. Per tant, només ens ha deixat inflar les veles, fer un saltironet direcció sud i tornar-les a plegar per baixar a peu unaltra vegada cap al Coll Borderiol. Serà unaltra vegada !

LA FOTO MÀGICA


AMB AIXO SOMIO TOTA LA SETMANA !
És un vol que vaig fer a la duna del desert marroquí del Chevi a Merzouga, i només va ser un vol de baixada directament a la haima on vam passar la nit. El vent venia orientat totalment paral·lel a la cresta i no em va permetre aguantar-me gens ni mica. Però va ser emocionant el fet de fer-lo envoltat de sorra fina, dorada. Fantàstic!

12 de febr. 2009

INICI DEL BLOG I EXPERIMENT



Avui he obert aquest blog. A veure si el faig anar!
La foto és del campionat d' Espanya 2.004 d'ala delta a Algodonales. És un lloc encisador i molt recomanable de visitar. La gent i el clima és collonut.