Avui hem pensat en anar a caminar una mica, i hem decidit pujar a l'envol de Sta. Brígida. Tot i que fa molt vent decideixo agafar el parapent lleuger i pujar a peu amb la parella. Ho hem fet tranquilament tot veient els fums que a la vall es torçaven ara de sud, ara de ponent, ara una ràfega, bé, res definit. Ja una vegada a dalt ens hem assegut una bona estona per veure si el vent es definia, ja que jo no les tenia totes. Davant d'aquest dubte decidim baixar a peu, xerrant una mica i triant un bon lloc per anar a dinar. Quan ja erem a l'alçada de l'ermita veiem un parapent que surt i sense gaieres maniobres s'enfonsa miserablement cap a l'aterratge. Hem anat a dinar i després d'un bon àpat, hem tornat a l'envol, que era ple a vessar de parapentistes francesos. Hi havia un trànsit atapeït. He obert la vela lleugera per probar d'afinar el tacte amb aquest aparell tant petit. L'aixecada ja gaire bé la domino, ja que la vela puja molt depressa i s'ha de frenar amb anticipació, per tant, ja la començo a pujar frenada i, collonut. Surto, i el vent es prou fort com per que m'aguanti davant la sortida i per tota la vessant, ara això sí, sortejant el piló de pilots que estan fent el mateix. Em separo de la vessant i començo a girar termiquetes fora de la muntanya. Tot molt bé. El vent va afluixant per moments i veig que el gruix de pilots ja van cap a l'aterratge i se'ls acumula la feina, alguns aterrant bé, altres menjant-se gaire bé tot el cap, i algun envestint el marge tot volent aterrar contra-vent, ja que en aquest moment s'està torçant de ponent. Jo faig el tìpic aterratge de delta, fent una u ben ampla i aterro com un senyor, i em quedo tant ample!
Quan fa nord, Sta, Brígida promet molt i és un dels llocs ideals per aprofitar el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada