Avui he anat a Santa Brígida per passar el matí, ja que abans de les tres he de ser a casa per un compromis. He arribat a l'aterratge a 3/4 d'1, i no hi habia ningú. Sense perdre temps he agafat l'equip lleuger de muntanya i he pujat caminant xino-xano. A dalt estava sol i feia una mica de vent. M'he esperat una mica controlant si arribava gent a l'aterrratge, per no volar sense que ningú em veiés. Quan ja havia obert la vela han arrivat tres francesos i ja m'he disposat a envolar-me. El vent era més fort i m'ha tret sense gaire bé ni correr. He fet unes passades per devant de l'envol i he perdut altura, quedant una mica sotaventat. He anat directe a la vessant sud, sota l'ermita i allí m'hi he estat una estona aguantant unes tèrmiques fortes i trencades que al cap d'una estona han acabat amb la meva paciència. Anant cap l'aterratge el vent gaire bé em deixava clavat com una xinxeta, però l'ala petita de muntanya penetrava bé. Uns quants girs radicals i ja era aterrat amb la vela aguantant-se damunt meu, tranquilament. I cap a casa que falta gent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada