Ja temia que el fred ens agafaria i no faríem la sortida de tardor amb el soci. A correcuita vam decidir anar a buscar el temps càlid cap el sud i aprofitar els dies. Vam localitzar una empresa de transport que ens va portar les dues motos fins l' aeroport de Sevilla i nosaltres vam agafar l' avió (d'aquesta manera guanyem un dia i mig). Quan vam arribar a Sevilla en pocs moments vam tenir el transport allí, amb poca estona ja teníem les motos preparades, però... la meva amb la bateria completament descarregada...merda!. Truco al RACC i amb una senzilla pinça ja tinc la moto en marxa. Ens hem equipat i ja anem directes cap al Coto de Doñana per Huelva i ens dirigim a El Rocio per agafar una ruta guiada pel parc natural. El Rocio és una població en la qual no hi ha cap carrer asfaltat i tot és amb sorra de platja que ens ha fet estar "al loro" per controlar la bestiola que portem sota els collons. La moto anava allà on volia i més d'una vegada he estat de trobar-me amb la sorra de molt aprop. Una companyia de guies ens ha encabit en una furgoneta i després de una ruta de 3 hores llargues vam poder veure que és el coto. No era una època gaire adient per veure'l i tots els aiguamolls eren secs. Tot i així es va poder contemplar un munt de cérvols i ocells de tota mena. Ja de vespre vam anar a dormir a Sevilla. Ens vam allotjar en un hotel prop de la "Giralda", i sopar al costat del Guadalquivir, al barri de Triana. L' endemà ja el teníem destinat per fer la ruta de "los pueblos blancos", passant per Ubrique, El Bosque, Zahara de la Sierra i dinar a Algodonales. Per la tarda vam continuar cap a Coripe, Olvera i directes a Córdoba, on vam dormir. Vam allotjar-nos al centre del cas antic i vam sortir a sopar de tapes al bar "Góngora" (mot recomanable pel preu i l' ambient). Pel matí vam aprofitar per visitar la "Mezquita" o catedral, la qual em va sorprendre per la majestuossitat de les seves arcades. Va ser una visita que realment em va agradar molt. Era el migdia que prenen les burres i anem fins a Cuenca per passar la nit. Ací tenim la sorpresa de no trobar cap plaça lliure a cap hotel i no és cap festa especial. Ens diuen que sempre que fa bon temps la ciutat s' emplena de visitants. No en queda cap altre opció de tirar endavant i a uns 7 km. trobem un poblet en el qual hi ha un petit hotel que ens ha acollit sense problemes. Hem sopat amb una gresca atordidora, dons tot el poble s' hi troba per veure el futbol i fer les seves partides de cartes fins a altes hores de la matinada. Nosaltres anem a dormir que demà tenim la tirada més llarga per arribar a casa. Pel matí, d' hora, esmorzem i tot i que fa sol, el fred ja és present. Ens abriguem amb tot l' equip d'hivern per aguantar i connectem els calefactors dels punys del manillar. Comencem la ruta i ja no baixem de la moto fins que ens aturem a repostar, de dipòsit a dipòsit. Ens aturem per dinar a .....(no ho recordo!).. a sí, a l' àrea de servei de Tàrrega. Un dinar lleuger i ja ens arribem a Arbúcies a mitja tarda. Ja veieu, moto..moto..i més moto, i és que d' això es tracta. Amb les burres que tenim fer quilòmetres és un plaer!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada