CAP DE SETMANA COMPLET

Ja heu estat mirant les fotos? Que vull dir amb això? Dons res més que quan vaig penjar-les em trobava cansat i vaig pensar que ja escriuria més endavant. Ara ho faig!

Divendres 18-03-2011: En Mota és un habitual de Santa Brígida els divendres, juntament amb en Tomas, així que m'hi apunto i ens hi arribem cap les 16:00 h.. En Tomas ja esta frisant per volar, ara té uns quants pilots volant i aterrant a l' envol i està nerviós. Pugem amb el seu cotxe i quan hi arribem, a l'envol, veiem a en Sergi, a en Xevi i a un altre pilot que volen molt enfilats (en Sergi fa una volta per la vall arribant fins sota el Far). Al terra hi ha en Geoff, la Judit i la Niki que és estirada al terra, al costat de la rampa de sortida. Anem a saludar-los i ens percatem que la Niky ha fallat la sortida i s' ha donat una trompada amb una pedra al genoll i es troba una mica marejada. En Mota (que és un "curandero") s' ofereix per fer-li uns massatges de reflexoteràpia per calmar-li el dolor, i la Niky hi accedeix. Al moment li fa unes moixaines i la Niki es troba millor. I és que té unes mans aquest noi!. En Tomas ja surt i en un moment ja és pel damunt de la sortida. En aquestes que en Sergi i en Xevi aterren per descansar l' un i marxar l' altre. En Tomas també aterra per ajustar la cadira carenada que ha estrenat. Torna a sortir i al darrera en Mota. I després jo. Ens enlairem fàcilment sense tenir massa altura, però ens passegem sense problemes. En un moment hi ha un cicle baix i em quedo per sota la sortida i sense saber fer-me-ho, no aconsegueixo recuperar-me. Era tanta l' ànsia de no aterrar a baix que he estat girant ceros una bona estona a 50 mts. del terra. Finalment no hi remei de haver d' aterrar. Miro enlaire contemplant en Tomas i els altres volant tranquilament sense caure. Les condicions han millorat cada vegada més i han estat volant fins fer-se fosc. En Mota i jo ens em animat dient-nos que igualment hauríem d' haver aterrat per tornar a casa ell i jo a la feina, ejem... ejem...!

Dissabte 19-03-2011: Toca paramotor al matí, ala delta al migdia i parapent a la tarda. La primera ha estat perfecte pels novells. Érem al Pla de Banyoles per practicar i ens hem trobat amb una mica de nord, quasi bé cero, molta humitat. Preparem les veles i les màquines i el vent va fent canvis radicals, molt fluix quan l' Àlex hi proba, avorta als pocs passos quan la vela se li gira i cau darrera d' ell, i així fins quatre vegades més fins que surt amunt. Ara en Marc també se li entregira l' aixecada fins arribar a la desesperació: Que collons faig malament!!!!! ens diu. Mentres jo ja m' he preparat i provo de sortir amb un excés de confiança, sense vent. En un moment la vela se m'encara a nordoest i continuo corrent, controlant la vela,però se m'acaba el camp i entro en una pista de terra amb un petit marge. Quan salto el marge m' arrepenjo a la cadira i el xassís toca el terra, fleca i plaf! veig sortir trossos d' hèlix pels aires. Aturo i confirmo que he destrossat l' hèlix i de propina he trencat un tub del xassís. Ja he fet el jornal i a més sense volar fins que no tingui reparat el xassís. Conyeeee! En Mar i l' Àlex s' han passat tot el matí damunt del camp practicant sortides, aterratges, passades rasants i tocant amb el peus el terra, fins i tot caminant amb la vela damunt. Han gaudit d' allò més bé.

Després de fer un ganyip pe recuperar forces volíem anar al Mont a volar amb l' ala delta, però el vent del nord s'ha reforçat i ni tants sols hem tingut la intenció de pujar-hi. Directes a Santa Brígida per veure si podem volar amb el parapent. Quan hi hem arribat el vent era fort i amb ràfegues, i això ens ha desmotivat pujar a l'envol. Ho hem aprofitat per muntar la meva nova ala delta (una AEROS COMBAT L09 de 13.2) per revisar-la i comprovar que tot està en ordre. En Mar i l'Àlex en son usuaris de fa ja unes quantes temporades i la coneixen bé. Després de desmuntar-la ens hem acomiadat i ells ha marxat cap a casa. Jo com que estava de "rodriguez" he anat tornant pel túnel de Bracons. Quan he entrat a Osona m' he adonat que a Bellmunt i ha parapents volant. Sense pensar-em-ho tiro cap allà, pujo a l' aparcament i em planto a la sortida tot sol (acaben de sortir dos pilots). Mentres preparo la vela arriba en Pere i la Joanna i ens saludem després de força temps de no veure'ns. Quan intento sortir la campana de la vela em fa un estrany i quedo "entwistat", m'arrenca del terra i m'estampo al costat, esterrossat damunt l' herba. Sort que no hi havia cap pedra, que si no ja estaria macat. Torno dalt la feixa per repassar els "cordinos" i la vela. Ara sí, surto bé i amunt.

Queden pocs pilots volant, però les condicions son magnífiques, sense gaire vent, tèrmiques molt suaus, núvols de cotó que es fan i desfan. Fins que no em quedo sol no faig el planeig final que aprofito per anar cap el Castell dels Moros, Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, per aterrar al camp oficial del cementiri. Tothom comenta el bon dia que ha fet allà. No entendré mai les previsions, i això que ja soc gran i m'hi fixo, eh!

Diumenge 20-03-2011: Ens l' hem agafat amb l' Elena per estar juntets (ens hem anyorat del dissabte). El matí hem trastejat per casa i caminat una hora pel voltant de la riera d' Arbúcies. Per la tarda hem anat a fer la migdiada a Santa Bàrbara i així si s' escau poder un vol allà amb el parapent. El vent era fort del darrera i impossible d' aprofitar per fer un vol vol. Hem decidi deixar la furgo a dalt i baixar caminat fins a Arbúcies. Ens hem plantat a casa amb 2:30 h. (ja camina com un dimoni l' Elena) i hem agafat el cotxe per anar a recuperar la furgo. Ha estat distret!