LA TEMPORADA DE VOL COMENÇA!

DISSABTE 05-03-2011: Bon cap de setmana, aquest. El  millor de l' any, de moment..... però espero que hi hagi molts més i millors. Per motius personals he hagut d' anar a Àger i després de fer la feina que s' havia de fer, de dinar còmodament al càmping de la Vall d' Àger, i veure que ja des de primera hora del matí es formen núvols, d' aquells de cotó.. eh!, arreu del cel, sense massa vent, he aprofitat i amb la parenta pugem a l' envol del Coll d' Ares per volar. Ja eren les 3 de la tarda i pensava que anava una mica tard. Quan arribem a dalt, tot és en ombra pel núvolas que tenim al damunt. Aprofitem per fer una mini-migdiada dins del cotxe, calents i solitaris. Ens desperten les furgonetes de les escoles que porten els alumnes a fer vols (acumular hores). El cel està impecable i alguns parapents que han sortit ja toquen bromes. Jo he deixat un record darrera un pi, i preparo la vela ràpidament, aixeco suau fins damunt meu, aguanto la campana que s' encara a oest, i amb dues passes ja estic volant. M' apropo a la sortida de ponent per trobar el flux que m' aguanti en dinàmica, la qual cosa em serveix per anar observant els altres pilots. Vaig tirant molt arran de pedres fins a mig camí de l'observatori del Montsec. A les parets no hi ha massa activitat, cosa que em fa tirar endavant i anar a la recerca de la tèrmica de torn que sempre hi ha damunt la sortida nova. Allí ja trobo l' ascendència del núvol que tinc damunt meu, la qual giro fins ben aprop de les bromes. Deixo la tèrmica i torno a la sortida, repasso la pared fins Santa Lis i torno a l' envol per aterrar-hi, dons ja tinc els dits de les mans massa freds. Quan aterro em trobo a la Mar (alumne de l' escola Albatros) amb la seva mare (té 15 anys i ja vola) i li indico que el dia tiro força i que quan surti faci orelles per no tirar amunt. El monitor que és allí li diu que sí, que ho faci, no sigui que a mig camí ja estigui tocant núvol i es trobi sense visibilitat. Surt i només començar a volar ja fa les orelles perfectament i les aguanta fins ben lluny, assegurant-se que no quedarà a mercè de les condicions excepcionals que hi ha avui. Torno a sortir quan observo a en Sergi (d' Agerair) que està jugant amb el núvols, al mig de la vall, pel costat sud oest, i la meva intenció és anar amb ell. Torno a trincar una mica obert fins arribar al núvol i començo a tirar endavant amb orelles i accelerador per no entrar massa a les bromes. Algunes se m' estan formant per sota meu i començo a perdre la visibilitat del terra, però per davant ho tinc net. Estic a 1.800 mts. i en Sergi ha tornat més baix cap a la muntanya o aterrar, no ho sé. Ara em plantejo aprofitar el ponent que fa per anar damunt el Pla de les Bruixes i tirar cap a Balaguer. Ja soc damunt el Pla de les Bruixes i vaig lliscant amb rumb a Les Avellanes. Quan ja tinc el Port d' Àger darrera meu començo a trobar-me amb la direcció de vent mes de sud oest i la meva velocitat respecte al terra comença a ser més lenta i tampoc trobo cap ascendència aprofitable. Continuo anant endavant i a mig camí de Les Avellanes ja he perdut molta alçada, cosa que em fa dubtar de tirar a morir més endavant o trobar alguna cosa incerta, o tornar cap a la vall d' Àger. La segona opció és la que prenc i giro cua passant pel damunt del Port d' Àger amb 1.200 mts.. Encara vull arribar a la muntanya per trincar de nou, però el vent s' ha reforçat i em costa molt tirar endavant. Quan soc al mig de la vall la meva altura és poca i abans d' arribar al Maciarol giro direcció al càmping. Damunt l' aterratge hi pinten vastos, fa vent i és una mica turbulent (mogut per ser més explicit). Faig l' aproximació a l' inici del camp per costat de ponent, dons gaire bé estic clavat i aterro com un helicòpter al costat de uns companys de Manresa. Un dia espectacular per marxar de cros!

DIUMENGE 06-03-2011: Toca matinar per anar amb el paramotor amb en Marc i en Carles. Hem plantejat anar al pla de Banyoles i sortir d' allí per anar tirant de viatge fins arribar a Hostalric, on hi deixem un cotxe. Arribem a les 9 del matí al camp que hem escollit per l' envol i que no està sembrat, hi ha molta herba i fang per la pluja que va haver ahir. Els preparatius son més lents que quan vas en lliure, però ja tenim els motors a punt i els escalfem. Surt en Marc i no falla, ja és amunt. En Carles ve d' espectador i m' ajuda a engegar el motor una vegada el tinc carregat. Amb vent molt suau, només 3 o 4 km/h., aixeco la vela i corro com un dimoni i ja no toco el terra. Tot de sobta el motor em fa un estrany, com si es vulgues aturar però continua, un altre vegada em torna a donar un avís de que la cosa no va prou bé, però continua amunt. Aviso a en Marc que em quedo una estona damunt el camp per si les mosques (per si s' atura), però ara el motor funciona bé. Dons endavant, atrapo a en Marc a l' entrada de Banyoles, amb una altura considerable, ja que volem passar pel costat de les antenes de Rocacorba, anar la vall de Llèmana, saltar a la vall d' Amer i entrar pel damunt de Sant Hilari per baixa per tota la vall d' Arbúcies fins arribar a Hostalric. Es maco tot això, eh!, dons "nocing de nocing". Quan som damunt Banyoles el meu motor s' atura sobtadament, intento arrencar-lo en vol, però res, i  giro cua per apropar-me tant com puc al cotxe que ja comença a seguir-nos per sota. Aterro en un camp sense sembrar, al costat de la carretera per què la furgo em vingui a buscar, mentres em miro el motor per saber què pot passar, com un "tonto" (no hi entenc en mecànica). Comprovo la bugia i esta bé, hi ha benzina, .....? Engego el motor, me' l carrego per tornar a sortir i quan vaig cap el parapent se'm torna aturar. Abandono la idea de tornar a volar davant aquesta incertesa mecànica. Mentres, en Marc ja és a la vall de Llèmana saludant als avions que van a aterrar a l' aeroport de Girona, glub!. Després de 1,30 hores volant en Marc ens truca que ha aterrat a Anglès. També se li ha aturat el motor!. Hem anat a esmorçar per revifar-nos i tornar cap a casa a dinar. Ara ens toca esbrinar que coll...ns li pot passar als motors!