Ja tenim el bateig de en Marc celebrat, sense confits ni caramels, però amb un xai a les brases, cigrons i peus de porc guisats a l'estil de Can Xasc, a Argelaguer. Ens hem trobat a Arbúcies a 2/4 de 8 del matí per anar a l' aeròdrom de Tapioles (La Garrotxa), dons la previsió ens deia que hi hauria nord fluixet i allà ens estalviem la possibilitat de trobar-hi boira. Pel camí no hem parat de xerrar i puntualitzar els punts a tenir en compte a l' hora de envolar-se amb el ventilador a l' esquena. Hem arribat a les 9 del matí, amb un cel blau espaterrant, gespa per tot el camp, lloc magnífic per fer les pràctiques. Una vegada hem tingut els paramotors muntats i carregats de benzina els hem engegat per escalfar-los. No fa vent i aixecar la vela costa una mica, per la qual cosa ens esperem que comenci una mica l' activitat. Al temps, han anat arribant usuaris del camp per volar amb els seus avions. És curiós veure que hi ha gent que vola amb màquines fetes per ells mateixos, o rèpliques d' avions antics. De fet ho tenen molt ben muntat i l' hangar completament farcit d' avions i ultralleugers. Quan ha començat a bufar una mica el vent ja hem preparat la 1ª sortida motoritzada de en Marc. Ha costat tres avortaments i al quart intent... voilà! els peus deixen de tocar-li el terra i ja és volant, amunt... gas a tope!. Els seus primers instants han haver estat d' allò més intensos. L' empenyuda del motor, el gas, el fre, la vela més endarrerida (no la veus tant bé que quan es vola en lliure). Tot un mon nou que li ha fet bategar el cor a cent. La primera "novatada" ha estat el saber com asseure bé. Una vegada superat aquest aspecte, la postura adoptada de la cadira li provocava que anés mal penjat, cosa que ha solucionat tensant les cintes que eleven la punta de la fusta de la cadira. Ha estat volant fins que se li ha aturat el motor en quedar-se sense benzina i ha aterrat perfecte. De nou carrega el dipòsit i es disposa a envolar-se novament. Ara ja surt a la primera i volant m' espera que jo surti. M' ha costat engegar el motor després de tanta estona aturat, cosa que m' ha fet descarregar la màquina i escalfar-la al terra. Me'l carrego de nou i surto cap amunt. Ens trobem tots dos volant pel damunt de la vall i fent trajectes sense deixar el camp a la vista per si de cas se' ens esgotes el combustible. En Marc ha buidat el seu dipòsit una altra vegada i ha aterrat molt bé, jo el controlava una mica allunyat, damunt el pont de Sadernes. He tornat al camp en un moment de vent reforçat sense problemes, on he aterrat molt suau (sort del vent). Hem fet petar la xerrada amb un pilot local i ens hi hem trobat molt a gust. Ja era migdia i la gana apretava molt. Ens ha recomanat un restaurant popular a Argelaguer, anomenat Can Xasc. Allí ens hem trobat bé, amb xivarri de poble i menjar casolà. Tips hem tornat a casa, i molt contents del dia ben aprofitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada