Quan estàs una mica fotut és una mer.., et dones compte de com és important estar bé i gaudir-ho. Després de dues setmanes aturat per la clavada sacrolumbar aquest cap de setmana hem fet un intensiu.
Dissabte 19: Ja estic nerviós i tinc ganes de fer alguna cosa i veure com em trobo i decidim anar a Santa Brígida per caminar i si puc, volar!. Arribem al camp d' aterratge (no hi ha ningú) i no fa gaire vent, per la qual cosa ens posem a caminar per la pista que porta a la font de Can Catau. És una caminada suau que passa per la falda de la muntanya de Santa Brígida. Tot xerrant i sentint l' augment de temperatura del dia ens desabriguem per anar més frescos. Hi arribem tranquilament sense que l' esquena es queixi. La font està molt maca envoltada de molsa i amb un brot generós d' aigua. Som migdia i encara no tenim gana, per tant, tirem amunt per pujar fins dalt l' envol. Ací el camí es redreça una mica tot guanyant desnivell ràpidament fins arribar a la pedrera de l' envol de Santa Brígida. Hi trobem a n' Edu (de Niviuk) que ha volat i ha pogut aterrar dalt i baixar el cotxe. Vist això ja friso per volar. Baixem sense aturar-nos gaire i una vegada a la furgo arriba en Vincent (sol), qui em carrega per pujar. L' Elena anirà a buscar una fideuada al restaurant Can Valls per menjar-nos-la quan aterri. Dalt la sortida ens hi trobem n' Edu de Torelló i n' Albert Borrell que esperen que s' intensifiqui una mica més i assegurar la sustentació. Ja preparo la vela i m' equipo esperant llest per aixecar la vela. Això no canvia i cada vegada hi ha més núvols. Surto mentalitzat de fer un vol de baixada però encara me'n surto repassant el vesant, arran d' arbres, i dibuixant tots els racons. He pogut fer durar el vol un quart d' hora. Som aterrats en Edu, en Vincent i jo veien a n' Albert com s' aguanta i aconsegueix aterrar dalt i estalviant-se haver de pujar a rescatar el cotxe. Després de plegar ja tinc la parella i la neboda esperant-me a la furgo amb la fideuada preparada. Bon profit!
Diumenge 20: Després de viatjar cap a Xilxes (València) amb els meus companys Marc i David, dormir a la platja i esmorçar un entrepà de truita, ens arribem al camp de paramotors dels pilots locals per recollir quatre paramotors de la marca PXP, amb motor Polini Thor, que hem comprat. Ens hi espera en Pepe, propietari de la marca i que ens ha estalviat la meitat del viatge (la fàbrica és a Baza). Ens quedem bocabadats en veure les màquines, i ell mateix ens va introduint a les característiques i maneres de muntar-lo. Tots arranquen a la primera i no fan soroll (o no tant com el que ja havia tingut abans). És una mica tard, ja fa molta brisa i el que estan volant es belluguen per l' activitat que ja hi ha. No me'n puc estar i trec la vela (Niviuk Artik), i em carrego el motor a l' esquena. Siiiii, l' esquena aguanta!!!!!!. Amb el motor a l' esquena l' arranco fàcilment jo mateix. En Pepe em vol ajudar però li faig saber que ja domino l' aixecada de cara a la vela. Aixeco a la primera i em quedo una estona amb la vela damunt meu. Començo a córrer un mica i amb un toc de gas ja m' envolo. Dono més gas i això puja com un coet. Aprofito per posar-me bé a la cadira i ja soc volant per la platja, torno al camp i passo ran del terra per saludar als meus companys i gas amunt. Vaig fent algunes probes i em quedo meravellat de la potència del motor amb la seva finesa. Segur que m' agradarà tornar a fer viatges amb el "parrac". Els hem desmuntat tots quatre i els hem pogut encabir a la furgo. Pujem a la furgo i autopista de retorn a casa. Ja hem passat el cap de setmana sense pausa i tinc una joguina nova al garatge de casa que em fa somiar truites una altra vegada. És que no tinc remei!
1 comentari:
m'alegro nanu! força i cap el Tubkal!
Publica un comentari a l'entrada