VERY STRONG WIND...I QUÈ!

Em va molt bé poder trencar la setmana amb un vol de tarda. Avui hem quedat amb els ocellets arbuciencs i en Tomàs de Cardedeu per anar a Santa Bàrbara (previsió de sud intens). Els primers ja hi eren a les 16:00 h. i han sortit. volat i aterrat a la sortida (en Mota) com han volgut. Per telèfon en Mota em deia que estava com una favada asturiana (molt bé). L'Elena m'ha acompanyat fin l'envol i hem recollit a en Xesc al camp d' aterratge pocs moments d'haver aterrat del seu primer vol. A dalt hem trobat a en Jaume estirat al terra, fent temps, per què baixes l' intensitat del vent. Mentres, en Tomàs feia mans i mànigues per poder aterrar al nostre costat. Ha hagut de treballar una mica, pel vent fort i tèrmica dura.

Ens hem estat més de mitja hora esperant fins que hem cregut que ja havia baixat la potència. En Tomàs ha tornat a sortir i ja ens diu que la cosa està bé. Darrera seu surt en Mota, en Xesc i finalment jo. La sorpresa ha estat de que només sortir ja he tingut una plegada forta del costat esquerra que solvento sense problemes (he hagut de manxar una mica). Observo a en Mota i també veig que se li plega, a en Tomàs també, collons quin termicot!. A en Xesc ja no el controlo fins veure'l damunt l' aterratge, amb molt de vent. Ens estem pel damunt de la sortida una bona estona, tot el temps amb pujades i baixades fortes per l'activitat que encara hi ha i el fort vent que ens trobem. Amb aquestes que veig a en Mota que surt molt baix pel mig del forat de la urbanització i passa pel damunt dels arbres molt ajustat (segons el meu punt de visió). El vaig seguint per si arboritza, però arriba damunt l'aterratge bé. Allà es queda clavat com una xinxeta i no penetra.  Va enrere, la qual cosa soluciona amb l'accelerador i tirant tot el seu cos endavant.

En Tomàs i jo ens quedem volant, aguantant les sotragades nobles que ens va enviant el for sud que intensifica. Després de gaire bé una hora decidim anar a aterrar, el dia està acabant i el vent es va reforçant. L'aterratge ha estat d'aquells de tensió, per intentar preveure qualsevol intenció de plegada, a raó de les turbulències que ens mengem dels arbres que hi ha davant. No passa res i aterrem bé tots dos. Quan pleguem el parapents ens diem les sensacions que hem experimentat avui. Un dia especial i diferent a tots els que hem volant a la zona. Una mica tècnic, eh?. Després hem hagut de pujar a recollir un cotxe i cap a casa de fosc. Això és collonut!