El divendres ens llevem tard. Està plovent i decidim sortir d'Arbúcies tranquilament i anar a Àger per passar-hi tot el cap de setmana. Quan arribem a la vall i veiem el Montsec ja podem comprobar que no podré volar, fa vent de Nord fort i està tapat. Anem cap el corral i ens hi quedem reposant i trastejant. El dissabte al matí també bufa Nord i aprofitem per anar a visitar el nou Centre Astrològic del Montsec, i ens quedem sorpresos per la instalació que hi han fet. És realment magnífic. Amb l'entrada t'ofereixen una sessió de cinema (Planetarium) on s'explica la formació del nostre sistema solar i còmodament assegut, gaire bé estirat a les butaques, mirant el sostre-cúpula la qual t'envolta com si estiguessis realitzant el viatge als estels, et passa una hora ben distreta. S'acaba la sessió i s'obre tota la cúpula i veus el cel. Precissament a l'hora que ens van obrir el sostre passaba un parapent volant pel damunt nostre, va ser bonic. Després ens van portar a la zona dels telescòpis per poder observar els planetes, i en aquest cas, el sol. Vam poder veure una explossió de gassos realment impressionant. Ja a la tarda vaig pujar a la Roper, per poder volar amb el parapent nou (un Artik2). Feia molt vent i gaire bé tothom esperava que minves la intensitat. A dos quart de vuit de la tarda, el vent flaqueixa una mica i obro la vela i surto, i ..... premi, m'enganxo al relleu i remunto per sobre la sortida i m'hi passejo amb unes quantes passades, la gent s'anima i van sortint veles, i més veles, moltes veles. Em separo per que ja comença a ser estressant i vaig cap a ponent agafant termiquetes una mica mogudes pel vent que encara fa. Després de volar uns vint minutets m'envaix cap al camping on hi aterro després de fer uns wingnovers continguts per veure com reacciona la vela. La impresió ha estat molt bona, s'ha comportat molt estable i ràpida de resposta, sense sobre-manar massa amb els frens. Anem a sopar a casa i dormir. El diumenge m'aixeco ben d'hora per pujar al cim i probar de volar amb l'ala i estrenar el nou arnés que tenia ja desde l'any passat i que no habia estrenat. És maca l'ala!!!. La monto i pel mig d'un piló de parapents de les escoles em coloco a la sortida. Espero de que el vent entri una mica bé, ja que no bufa gaire i està molt creuat de ponent. Passa l'estona i no hi ha manera, per tant, aixeco el triangle del terra i mentalitzat a correr com un condemnat començo a gambar com aquell que vol arrencar el terra. Surto bé i noto que l'arnés és ajustat com un trajo fet a mida, m'estiro bé i ja comprobo que vaig massa avançat i la barra de control s'em coloca massa enrera. Vaig fent probes d'inclinació i també vaig notant que el clatell no esta acostumat ha estar en aquella posició, collons que s'em carrega massa. Osti ! em cal fer hores si vull anar a les competicions. Volo durant disset minutets de glòria i aterro a Agulló. El blad està creixent i he de penjar l'ala una mica alt, però bé, el primer aterratge després de quasi sis mesos de no agafar-la sempre fa respecte. El dia es posa bò per volar, però no m'atreveixo pujar a volar a aquesta hora sense abans endarrerir la posició de la cinta a l'ala. Ja volaré el proper dia a primera hora unaltra vegada, fins que m'hi trobi a gust. Anem a dinar al camping, un combinat de sèpia, truita i amanida, i cap a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada