ESCAPADA AMB MOTO A "LAS ALPUJARRAS" (GRANADA)

Amb el soci de feina vam decidir escapar-nos quatre dies i viatjar fins Granada i donar una volta per "Las Alpujarras" a Sierra Nevada. Dit i fet, abans no m'agafi la tongada de rendes, el dijous dia 7 de maig a les 7,00 h. del matí ja som dalt les motos respectives, omplenem els dipòsits i màquinaaaaaa. Ens fotem una tirada fins la població de Xàtiva on dinem al passeig del poble, en una terrassa fora al carrer. Dinats, li fotem unaltra tirada fins Guadix on ja entrada la tarda-vespre i donem un tomb i agafem habitació a l'hotel M.Carmen ***, s'hi està bé i tranquil. Després de la pallissa, estem una mica cansats, però hem de sortir a sopar fora, perquè allí no hi ha cuina. Anem a la competència, al hotel Comercio ****, el qual ens ha deixat un bon record. El sopar ha estat molt bò i barat!!!. La propera vegada que hi vagi, si és el cas, aniré a dormir-hi. Tornem a Hotel a dormir. L'endemà, a les 8,30 h. ja som preparats per començar la volta turística per "Las Alpujarras". Amb els dipòsits plens, sortim de Gaudix direcció la Lacalahorra, poble dominat pel seu catell i Sierra Nevada al Sud encara nevada, allí comencem la pujada al "Puerto de la Ragua", on en arribar-hi ens fem alguna foto. La gana ens apreta i decidim baixar fins el primer poble. A Cherin trobem un bar obert amb unes quantes persones prenent cafè, hi entrem, i els demanem dos entrepans de truita, i òsti! ens porten mitja barra de pa amb una truita d'estrús. Bé que era molt gran, però amb una cervesa SIN cau tot. Tota la gent ha marxat i l'amo de l'establiment ens diu que ha de tancar, donç el dijous tanca per festa setmanal i només obre el matí fins les 11,00h. pels amics que hi van a fer el cafè. Quins detalls es marca el tio, eh!. Paguem i abans ens diu.. "vaya motos, esto debe arrear bien, eh!, jo com os envidio". Sortim cap a Ugigar i Cadiar, on omplanem els dipòsits, i cap a Trevelez a menjar pernil (segons diuen, el pernil més bò del mon). Arribem a Trevelez ja al migdia (13,00h), i el dubte ens ve especulant de que si menjem pernil no tindrem gana per dinar, però el seny ens diu: Cony si som ací, que collons, li fotem a una bona tapa de pernil amb un gotet de vi i ja dinarem més tard. Dit i fet, al vell mig de la plaça del poble, asseguts en una taula exterior i li anem fotem caixelades al pernil més famos del planeta (no mata moros) però només menjar-se'l allí sembla que sigui mes bò. Un parell de rotets i ja som dalt les motos, i seguim la carretera que desde que hem sortit es plagada de corbes amb un asfalt perfecte per les motos. Anem passant pobles i arribem a Campaneira, on ens hi quedem a dinar (amanida i peixet fregit boníssim). Ja entrada la tarda estem fins els ous de veure pobles i poblets i arribem a Granada. Ens passejem pels carrers més cèntrics amb les motos (és un luxe anar en moto en ciutats com aquesta) posant-nos per tots els racons. Fem la volta per l'Alhambra, el barri gità, fins que el gps ens adreça a un hotel al rovell de l'ou, el ... ***, està molt bé, a peu pots anar arreu, i tot l'ambient de tapes està pel seu voltant. Dutxats sortim a tapejar, i ens adreçem a ....., on hi manjem molt bé. A dormir toca per que demà volem fer ruta de tornada. Ens aixequem com cada dia, a les 8,00h., esmorçem i agafem l'autovia fins el poble de Zujar, en aquest racó s'hi celebrarà el Campionat d' Espanya d' ala delta 2009, a comprar oli d'oliva del Molí Guchifa, fantàstic, molt aromàtic, només pel pa amb tomàquet. Com que ja conec les rodalies ensenyo al meu company els banys termals que hi ha sota la muntanya que domina tot l'altiplà, el Jabalcon. Després de predre un quinto SIN, amb un platet d'olives picants, li tornem a fotre i ja no parem fins Alacant. Per arribar-hi hem fet la ruta de la costa fent carreteres comarcals passant per Baza direcció Huercal-Overa, d'allí a Àguilas, cap a Mazarron, cap a Cartagena, cap a San Javier, cap a San Pedro, Torrevieja, Guardamar, Santa Pola i Alacant. També el mateix precediment, gps i cap a l'hotel, però ací la cosa canvia, el hotels son més cars que els que hem anat visitant, i després de donar unes quantes voltes preguntant preus ens quedem a l'Hotel ...***, ons ens fan un preu normal. Ens dutxem i cap a sopar al port. Hi ha poca gent per ser una capital. El merder està en els bars del casc antic, molt jovent amb botellon fora dels locals i els carrers plens a vessar. Bé, es el que es porta ara, suposo. Tot sopant decidim aixecar-nos d'hora per arribar a casa al migdia i tenir tota la tarda per descansar. Ja a la carretera, anem a un ritme molt bo per complir l'objectiu, en aturem a l'àrea de l'Hospitalet de l'Infat, possem les motos juntes com sempre, agafo la mànega i ompleno el dipòsit de la meva moto i seguidament el dipòsit de la moto del soci, vaig a penjar la mànega i .......... collooooonnns acabo d'omplenar els dipòsits de GASOIL !!!!!. en aquest moment el mon em cau damunt, osti...osti..., sense enjegar les motos, el dependent de l'estacio de serveis ens facilita una goma i galledes i buidem els dipòsits de gasoil, hi posem una mica de benzina que també buidem per netejar els diposits. Comença laprova de foc, el soci enjega la seva moto, arranca bé però als cinsc segons rateja i es para, no pot arrencar-la!. Faig el mateix amb la meva, però donat molt de gas, i fot un pet i surt fum de tot el motor i para. Ja l'hem cagat!. Probem d'arrencar-les i no hi ha manera. Quan ja hem esgotat les bateries truquem a l'assitència en viatge i ens venen a buscar dues grues. Carreguem la meva moto i cap al garatge per guardar-les i l'endemà portar-les a la BMW per que ens les reparin. Quan ja estic preparat per deixar-la em truca el soci i em diu que per un moment la seva moto ha arrencat. Anem a veure que hi diu el mecànic de l'altra grua, i el tio en sap un pou, i ens diu que ell farà que les motos arrenquin. I sí, ens treu les bugies i fa anar el motor per expulsar el gasoil que encara quedaba al motor, i després d'alguns intents, voilà! les motos en marxa. Tota la moguda ens ha costat 3 hores. Per l'autopista les nostres motos semblen tractors pel fum que treuen, però a mesura que van passant els quilòmetres comencen a anar més fines. arribem a casa sobre les 21,00h., en cara podem veure el Barça!.