MONTSENY-SANTABÀRBARA...BINGOOOOOOO!

Quin fred que fot aquí dalt (-5) i el vent es fortet pels novells que m' acompanyen. Intentem aixecar i no hi ha manera, els trossos de gel i les branques dels matolls fan impossible aixecar bé des del primer moment i correm el perill d' esgarrinxar la vela. Solució: abandonar la idea de sortir al revolt i anar al Pla Amagat. Ja ens veus equipats dins el cotxe i avall, tot una escena teatral dins del cotxe farcit de veles sense plegar i personatges amb casc posat. Quan hi hem sigut veiem un parapent que s' envola damunt de l' aparcament i cau com una pedra, la qual cosa indica que tota la carena es troba sotaventada. A l' envol el vent ens ve totalment de la dreta (ponent) i com que la seva intensitat no afluixa, abandonem la idea del Montseny i ens decidim anar a Santa Bàrbara per provar. Cap al cotxe i màquina per recollir els altres vehícles a l' aterratge. El matí va avançant i quan ja som a la carretera d' Arbúcies mirem l' ermita de Santa Bàrbara i hi veiem un parapent volant...en Mota! i s' aguanta pel damunt de la sortida. Pugem sense entretenir-nos i quan hi arribem ens trobem que en Mota hi ha aterrat !!. És el primer aterratge que s' hi ha fet...enhorabona!. En Mota ens diu que el vent ha pujat de força i hi ha molta turbulència, o bé que es belluga molt i per això ha decidit aturar el seu vol. Nosaltres ho veiem igual que ell i decidim anar a dinar a sota Sant Feliu de Buixalleu on hi fem una carnisseria, es a dir, tots hem demanat alguna cosa de bestiar a les brases, amb torrades i allioli. Havent menjat tornem a pujar a l' envol per practicar aixecades. Tothom ha tret les veles i les aixecades costaven una mica de mantenir damunt el cap fins que el vent ha anat minorant, si més no això semblava. Amb aquestes que agafo la meva vela i provo de mantenir-la damunt meu i sembla que està de conya per volar. Surto i sense gaire be fer res ja soc pel damunt de la carena i torno a la feixa on tots m' estant observant. Faig unes quantes passades per testejar l' aire i veig que està de fàbula. M' arribo a l' envol i al segon intent aterro sense problemes al costat dels companys. Ja els vaig engegant a tots d' un en un, menys a en Carles al qual li dic que  per ell potser hi ha massa vent i tinc por de que es trobi en alguna situació desconeguda per ell i pateixi o faci alguna tonteria (només porta 3 vols). Tots estem volant còmodament entre 600 i 700 mts., amb un vent que era d' uns 25 a 30 km/h. i que ens ha deixat volar fins fer-se fosc. L' Àlex i jo hem terrat amb vent de sud i en Marc i en David han aterrat amb vent de nord, es a dir, hem aterrat en el moment just del canvi de vent. Tots contents i alguns exultants de felicitat per ser el primer vol que ha durat més de una hora. Congratulations!