ARBÚCIES-SANTA BÀRBARA CAMINANT

Després d' estar dos dies enllaunat (com sardines) a casa pel vent fort i el mal temps present, avui amb en Mota hem quedat per anar a caminar amb el paquet a l' esquena. A les 8 del matí ja ens hem trobat amb una mica d' esmorçar i hem començat a caminar des de casa seva mateix. Hem pujat pel damunt del Mirador i baixat cap a Can Riera. Hem continuat per la pista que puja a la casa de Montfulleda i passada aquesta, hem agafat una altra pista que arriba a Sant Segimon del Bosch (Can Puig), passant abans pel Rosic. D' allí ja s' agafa la carretera que puja a Les Ferreries, la qual hem seguit durant 1,5 km., per agafar la pista que passa pel costat de la masia La Bona, abans d' arribar damunt Can Fontseca. Ja d' allí només ens ha quedat apropar-nos a Santa Bàrbara pel seu darrera. En total 2:10 hores de caminada. Fa sol i el vent a la sortida és creuat de ponent (damunt nostre els núvols ja passen depressa) i ens disposem a esmorçar un bon entrepà de pa amb tomàquet acompanyat amb tonyina i anxoves, cervesa i rematem amb un tallat d'EKO i en Mota amb el corresponent cigaló de conyac. Preparem les veles i en Mota intenta sortir però avorta abans de llençar-se per manca de sustentació. A la segona ja surt totalment creuat i ensorrant-se fins desaparèixer de la meva vista i ensenyar-me només la campana del parapent....però surt. Jo ho intento i avorto tres vegades seguides fins que en un acte d' heroisme amb llenço marge avall, rascant els matolls amb el cul...aaaiiiiiii!. Ja fora de la sortida només faig que baixar com una pedra...glub!. Em separo més i passo per molt sota de Fontseca tot mirant la caspa dels caps dels caçadors que em vigilen amb mals ulls. Jo ja m' estic mentalitzant que avui estrenaré un arbre i espero que sigui petit. Això només fa que baixar i la carena em queda molt enlaire; estic passant molt arranat damunt els arbres; em fico per tots els torrents arrambat tant com puc per aprofitar la poca cosa que pugui pujar pel vessant, i pel damunt de la pista forestal per ficar-me-hi per si de cas hi he d' aterrar. Sota la cresta de la pedrera trobo una petita ascendència que em salva d' arboritzar i arribo al camp d' aterratge pels pèls....buffff!. En Mota i jo ens abracem com si tornéssim de la guerra i fem un parell de pets de relax de tant que hem apretat el cul. Compte amb el ponent encara que a la sortida s' encari!!!!!!
Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/ARBUCIESSANTABARBARACAMINANT?feat=directlink