Quin dia! L'encert de matinar t'assegura un dia llarg i ple de possibilitats. A 2/4 de 8 del mati ja ens hem trobat en Mota i en Ferran per fer un biplaça des del Montseny. La intenció era sortir de ponent a les Agudes i volar cap a Arbúcies. La dona i la filla de en Ferran ens faran el favor de baixar els cotxes. Així que sense perdre el temps ja som amunt pel Coll de Revell-Viladrau-Sant Marçal-Convent de Santa Fe, on ens hem reunit amb en Marc i en David. Pugem a peu per la fageda fins arribar al coll de les Agudes. Allí ens trobem que el vent es molt fluix i de ponent. Per esperar a veure si es defineix, pugem al cim de les Agudes per esmorçar una mica, i allà mengem un pica pica de tot el què cada un portàvem. Menjats, tirem cap el prat que hi ha encarat a ponent i allà el vent ni es nota. Decidim anar a la corba del Turó de l'Home, i això ha estat un encert. Hi feia un vent ideal per la sortida del biplaça. No ens aturem i preparem la vela de biplaça primer (per si fallo, m'ajudin a preparar la vela). Dono quatre instruccions al meu passatger (Ferran), i inflo amb un cordino enganxat en una mata. Torno a provar i ara sí, sortim de perles. El vol ha estat molt distret per l'especial interès del company que no parava de preguntar coses. Hem resseguit tot el vesant de la muntanya fins el mirador de Santa Elena. Després hem girat cap a l'ermita del Montseny on hem fet algun gir per saludar al personal que ens cridava des del terra. Ja amb una altura prudencial hem enfocat cap el camp d'aterratge de la girola de Mosqueroles-Can Pins. Hem aterrat sense ni una mica de vent, força bé. Darrer ens seguien en Marc i en David. En Mota s'ha passat de deriva i no ha arribat i ha tingut de improvisar un aterratge a Can Pins, sense problemes.Per la tarda la intenció era anar a Santa Brígida per volar-hi. Una vegada allà el vent era molt fort de ponent, i el ponent a Santa Brígida no permet envolar-se i a més en cas de fer-ho t'esperen mogudes distretes. Decidim provar sort a Santa Bàrbara on hi anem sense entretenir-nos. A la vall d'Arbúcies no es mou ni una fulla (quins collonsss) i pugem a l'ermita. El vent és encarat però molt fluix i ens permet sortir i fer el vol de baixada per treure'ns l'espina. Hem terrat apurant la claror del dia. Pujada a cercar el cotxe i cap a casa amb els deures fets. Video de la sortida:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ei! el personal que us cridava des del terra, erem nosaltres!!!
som uns amics dels Crispi, i vivim Fogars de Montclús. Sempre que podem saludem als "ocells" que ens sobrevolen!
Publica un comentari a l'entrada