El dia s'ha presentat amb una pluja fina a la matinada i nevada al cim del Montseny i això ens ha canviat el pla inicial que era de pujar la Turó de l' Home i volar cap a Palau. Hem decidit anar a Santa Bàrbar per provar i encara ens ha permès fer un vol de baixada per trencar el cuc. Quan hem arribar a l' envol ens esperava el vent encarat , suau (de 7 a 9 km/h.) i no hem tardat gaire en preparar els equips. Érem cinc pilots (Mota, Marc,David,Carles i jo mateix). En Mota no s' ha encantat i en un moment ha aixecat la vela i ha sortit sense problemes (directe a l' aterratge amb alguna bruixa entre mig). L' ha seguit en Marc que en la sortida ha tingut una mica de cabotada per deixar la vela endarrerida passant fregant les herbes del marge, però que ha esmenat amb marge. Darrera d' ell ha sortit el més novell de tots (en Carles) i que estrenava el lloc en el seu tercer vol d' alçada. Ho ha fet amb tota la atenció a les indicacions de en Marc i meves i amb convenciment ha sortit també amb una mica de cabotada, però sense problemes. Ara toca a en David qui prepara la vela, l' aixeca i corre a la sortida, li queda la vela una mica endarrerida i en el moment de perdre el contacte amb el terra li fa una forta cabotada que fa que toqui el terra del pendent amb el cul de la cadira, que el frena i l' abatuda s'accentua fins topar la vela amb els arbres del davant. En David sense cap dany, la vela damunt dels arbres i la moral de en pobre David enfonsada enmig de les romagueres. Bufff! ara toca recuperar la vela que anem fent tot talant arbres, branques i tot el que se'ns posava al davant (fins i tot un cordino del parapent que s'ha emportat un cop de pudaix que no ha resistit). Ja dalt la feixa l' embolic de fils era monumental (tot un treball mental d' estratègia per aconseguir deixar el parapent en l' estat inicial). He preparat el meu equip per fer un vol de baixada fins l' aterratge on m' esperaven els companys i deixar a en David amb els seus pensaments. Sense haver pres mal ha estat una intensa experiència que l' ajudara a analitzar totes les situacions abans de qualsevol enlairament. Ho hem rematat amb un dinar al restaurant Masferrer de Sant Feliu de Buixalleu on ens hem cruspit un arròs de muntanya excel·lent. Més tard hem tornat a pujar per veure si podíem tornar a volar i el vent ja era de nord. Impossible intentar res. Hem acabat de posar a punt el parapent de en David i la resta de veles mal plegades a l' aterratge. Fotos:27 de nov. 2010
SANTA BÀRBARA-COMPTE!
El dia s'ha presentat amb una pluja fina a la matinada i nevada al cim del Montseny i això ens ha canviat el pla inicial que era de pujar la Turó de l' Home i volar cap a Palau. Hem decidit anar a Santa Bàrbar per provar i encara ens ha permès fer un vol de baixada per trencar el cuc. Quan hem arribar a l' envol ens esperava el vent encarat , suau (de 7 a 9 km/h.) i no hem tardat gaire en preparar els equips. Érem cinc pilots (Mota, Marc,David,Carles i jo mateix). En Mota no s' ha encantat i en un moment ha aixecat la vela i ha sortit sense problemes (directe a l' aterratge amb alguna bruixa entre mig). L' ha seguit en Marc que en la sortida ha tingut una mica de cabotada per deixar la vela endarrerida passant fregant les herbes del marge, però que ha esmenat amb marge. Darrera d' ell ha sortit el més novell de tots (en Carles) i que estrenava el lloc en el seu tercer vol d' alçada. Ho ha fet amb tota la atenció a les indicacions de en Marc i meves i amb convenciment ha sortit també amb una mica de cabotada, però sense problemes. Ara toca a en David qui prepara la vela, l' aixeca i corre a la sortida, li queda la vela una mica endarrerida i en el moment de perdre el contacte amb el terra li fa una forta cabotada que fa que toqui el terra del pendent amb el cul de la cadira, que el frena i l' abatuda s'accentua fins topar la vela amb els arbres del davant. En David sense cap dany, la vela damunt dels arbres i la moral de en pobre David enfonsada enmig de les romagueres. Bufff! ara toca recuperar la vela que anem fent tot talant arbres, branques i tot el que se'ns posava al davant (fins i tot un cordino del parapent que s'ha emportat un cop de pudaix que no ha resistit). Ja dalt la feixa l' embolic de fils era monumental (tot un treball mental d' estratègia per aconseguir deixar el parapent en l' estat inicial). He preparat el meu equip per fer un vol de baixada fins l' aterratge on m' esperaven els companys i deixar a en David amb els seus pensaments. Sense haver pres mal ha estat una intensa experiència que l' ajudara a analitzar totes les situacions abans de qualsevol enlairament. Ho hem rematat amb un dinar al restaurant Masferrer de Sant Feliu de Buixalleu on ens hem cruspit un arròs de muntanya excel·lent. Més tard hem tornat a pujar per veure si podíem tornar a volar i el vent ja era de nord. Impossible intentar res. Hem acabat de posar a punt el parapent de en David i la resta de veles mal plegades a l' aterratge. Fotos:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada