Necessito anar agafant forma pel viatge al Ladakh del mes d' agost i encara que sigui repetitiva la pujada a Santa Bàrbara em dona tots el ingredients per l' esforç de la pujada i el plaer de la baixada volant. Així que aquest matí he tornat a pujar a un ritme continuat a la muntanya dels somnis. Abans però, m' he entretingut a netejar el tram del camí que l' altra dia gaire bé em fa recular. Amb una serra de jardineria he anat desbroçant el troç fins tocar la urbanització (he quedat esgarrinxat per tots el braços, i es que soc home de despatx i no tinc gaire traça). El calor es fa sentir i estic suant com una font d' aigua. Ja quan arribo a dalt els cicles tèrmics comencen a funcionar, no hi ha ningú dalt, i em preparo ràpid per sortir. El mig litre d' aigua que porto ha caigut en cascada fins el meu estomac...... quina sed que tenia. Miro la vela i aixeco a la primera i surto amunt. Quan arribo damunt de Fontseca ja estic girant un 2, massa fàcil, amb vent que comença apretar. Continuo per la cresta, la meva intenció no és allargar el vol dons he quedat amb l' Elena per anar a comprar, i m' encaro cap al camp per anar a aterrar. Damunt la vall el vent es fort i els arbres m' ho indiquen mostrant-me el color clar (el seu intradós) de les seves fulles, i les seves puntes blincades ballant. Jo conec la vall i preparo el descens enganxat al vessant de la muntanya fins que soc ben baix. Després entro al camp i planejant pel costat de la carretera asfaltada, lliure de les turbulències dels arbres del davant, espesos i alts. Cal estar atent en aquestes condicions. Aterro molt bé, amb vent. Seguidament recullo la vela i surto del camp, que ara està segat, i la plego al costat de la furgo tranquilament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada