Un altra cap de setmana a mitjes pel temps poc favorable per la pràctica agradable del vol lliure. Aquest dissabte es presentava bo, però una vegada dalt l' envol d' Àger (coll d' Àres-Roper) vam poder comprovar que el vent ja era establert d' Est o Sud-est. El dia era clar i hi havia una forta radiació solar. Aviat els cicles tèrmics ja ens avisaven que seria un dia dur. Jo com gaire bé sempre que el vent és fort m' ho miro a la meva manera i em quedo d' observador per veure que fan els més valents. Decideixen fer la proba següent: Roper-Estació d' Àger-Organyà- Talarn- Vilamitjana. Ja surt en Marc, l' Àlex, en Josep Maria i en Pedro, que son qui es marquen, i amb vent enfrontat van directes a Sant Alís. Els costa agafar altura, i seguidament i pausadament van sortint la resta de pilots, menys jo, clar!. No veig que sigui una hora convenient per passar-me-ho bé i decideixo endarrerir la meva sortida fins mitja tarda. Estic d' observador i de sobte veig l' ala de l' Àlex anant a tota pastilla, recte i sense girar res, direcció a l' aterratge d' Agulló, on aterra. Sobre les 17h. torna a pujar i després de preguntar-li que li havia passat, em contesta que en un cert moment del vol l' ala se li comportava de manera que volgués entrar-li en "tumbling", no tenia pressió a la barra de control i s' ha espantat pensant de que potser havia muntat alguna cosa malament. Una mica més tarda ha arribat en Franc (que treballava) i quedem per sortir junts a fer un vol de "soaring". Eren quarts de 6 de la tarda (18h.), que els tres hem agafat les ales i hem sortit amb força vent, igualment creuat. però bé. Directes a Sant Alís per guanyar la pared on el vent picava més bé. Abans d' arribar-hi ja he agafat la primera tèrmica que m' ha pujat fins a 1900 mts. i he continuat per atrapar-los al damunt de l' Ametlla. A partir d' aquest moment ha estat un vol de probes dels uns amb els altres. Fèiem transicions tensats per tota la cresta i tornàvem enrere. Sortíem a la vall i tornàvem fletxats. Així durant les dues hores que hem estat volant. El darrer experiment de l' Àlex ha estat entrar pel vesant del port d' Àger, pel damunt de Millà i arribar al pantà de Corçà, però amb poca altura i en girar i tornar s' ha trobat el vent de cara i no ha pogut arribar a Agulló, havent d' aterrar entre mig de Corçà o Agulló, en un camp de turonets que li estaven oferint un aterratge distret (güarro de collons). Jo en veure'l m' he llençat al vessant de La Nova i he arribat al castell dels moros i després apoyant-me a la muntanya he arribat fins la ermita de La Pedra. Vist com estava el vent i havent provat ja altres vegades l' aterratge al camp de la T, decideixo aterrar-hi i estalviar-me les trompades que el camp d' Agulló et prepara sempre que hi vaig. Allí hi ha parapenteros aterrats, i cotxe que poden portar-me al càmping. El plantejament de l' aterratge és suau i amb una picada sostinguda arribo fins la pujada on hi la mànega de vent de l' escola, aterro perfecte!. Ja només truco a l' Elena per dir-li que estic aterrat i plego la màquina voladora per anar a sopar amb tota la gent. Entres em desenganxo de l' ala també veig a en Franc que aterra al Maciarol (ara el vent ja s' ha creuat més de nord-est. Els que han fet la proba han quedat a la vall de Tremp, ja que qui ha arribat a Abella no ho ha vist clar per anar fins Organyà. Ara bé, els masques (Marc, Josep Maria i Pedro) s'ho han fet i han arribat a gol. Quan pugi, durant la setmana editaré un petit video de sortides i el penjare al blog. Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada