DISSABTE.- Un dia de regal, és un dia de regal,tu. Davant de les previsions ja soc molt desconfiat, normalment no es compleixen, i ja havia quedat amb en Txus i l' Emili per redescobrir Santa Bàrbara. A les 9 h. del matí ja ens trobem amb en Txus (l' Emili no ha vingut en trobar-se malament). Pugem caminant pel camí més directe que crec que hi ha, i amb una horeta ja som al' esplanada verdosa que ens dona la benvinguda. Fa poc vent i anem preparant les veles tranquilament per esperar algun cicle tèrmic. Anem a l' ermita i li donem la volta i ja veiem que per ponent es comencen a desenvolupar cúmuls amenaçadors. Decidim preparar-nos per què quan s' activi, sortir sense torbar-nos. Ja comença i aixeco la vela i surto bé. M' enfonso una mica però ja passat el morro de ponent trobo alguna ascendència que aprofito i em vaig aguantant. Vaig controlant i en Txus surt i fem el vol junts, però no el veig. estic girant ceros i quan m' apropo a la cresta pujo una miqueta fins que queda tot tapat a l' ombra. S' acaba allò que m' aguanta i enfilo cap a l' aterratge i trepitjo el terra suaument, no fa gaire vent. Quan ja preparava l' aterratge he vist en Txus volant que venia directe i al terra l' he vist com pilotava per la línia perfecta de vol en aquest lloc, que en condicions anormals, es una mica complicat. Ja tots dos al terra ens hem felicitat per la primícia mundial (d' en Txus) de l' estrena del lloc.
DIUMENGE.- I avui havia de fer un maltemps de collons, però no! ho veieu com falla tot?. Em decideixo anar a caminar amb el parapent al damunt per si de cas. Ja vaig a Can Vilà on deixo el cotxe i inicio la caminada per un nou traçat (ja el conec de l'hivern de fa dos anys). Hi ha un tram on només hi passen els senglars i me les veig totes per poder penetrar pel mig de ginestes i bardisses. Ja sóc a la urbanització i ara ja coincideix el camí de sempre. Aquest nou itinerari que he fet avui és el més directe possible. Quan arribo a la feixa de l' ermita em trobo amb uns veïns d' Arbúcies que havien pujat amb BTT. i quan m' han reconegut s' han quedat per veure'm sortir. He arribat xop de suor, ja que no he parat en cap moment, fa calor i la humitat és alta. No m' entretenc gaire, el cel ja és plè de cúmuls que es desenvolupen i ja hi ha cicles tèrmics que no paren. Una vegada equipat em preparo i a la 1ª ja tinc la vela damunt meu; abans d' arribar al canto de la feixa ja estic volant, directe a munt. Ja soc pel damunt la sortida sense girar res. Torno a saludar als arbuciencs i vaig prenent altura. Torno al morro de Fontseca i la tèrmica tiva fort amunt, sobre hi tinc un núvols que creix molt ràpid, i ja soc 200 mts. per sobre de la muntanya. Faig tota la carena de llevant i noto que el vent és més fort a aquest nivell. Això no em fa massa gràcia i més veient que tota la vall d' Arbúcies hi ha castells que es van empalmant els uns amb els altres. M' obro endavant per sortir de la tèrmica i deixar de pujar. Ara és quan penso que he d' anar a aterrar abans de que es munti la tronada i augmenti el vent a baix la vall. El vol és mogut, noble, però es nota que és molt actiu. Quan soc a uns 200 mts. del terra comença la diversió típica de dies "güais", es dir, dels dies que vols tocar el terra i no pots per què tot tira amunt...glup!. Entro ajustant per no trepitjar el camp, però hi ha un coixí tèrmic que no deixa que vagi normal, i allargo el planeix fins mig camp....collons com vola aquest drap!. Aterro i miro enlaire i damunt hi tinc un cumul de collons que ja s' ha empalmat amb la resta de tota la vall. Es presenta una tronada d' ací a poca estona. Plego la vela i mentre vaig al cotxe, la dona del masover de Can Vilà em diu que els nens han quedat encantats en veure'm volar, que no hi ha cap problema que aterri al camp, però que quan hi vagi (anem) li demanem permís, ja que hara està creixent l' herba. Així que ja ho sabem, si hi anem a volar, abans passem per la casa i els demanem permís. Estaran contents i nosaltres tranquils.
DIUMENGE.- I avui havia de fer un maltemps de collons, però no! ho veieu com falla tot?. Em decideixo anar a caminar amb el parapent al damunt per si de cas. Ja vaig a Can Vilà on deixo el cotxe i inicio la caminada per un nou traçat (ja el conec de l'hivern de fa dos anys). Hi ha un tram on només hi passen els senglars i me les veig totes per poder penetrar pel mig de ginestes i bardisses. Ja sóc a la urbanització i ara ja coincideix el camí de sempre. Aquest nou itinerari que he fet avui és el més directe possible. Quan arribo a la feixa de l' ermita em trobo amb uns veïns d' Arbúcies que havien pujat amb BTT. i quan m' han reconegut s' han quedat per veure'm sortir. He arribat xop de suor, ja que no he parat en cap moment, fa calor i la humitat és alta. No m' entretenc gaire, el cel ja és plè de cúmuls que es desenvolupen i ja hi ha cicles tèrmics que no paren. Una vegada equipat em preparo i a la 1ª ja tinc la vela damunt meu; abans d' arribar al canto de la feixa ja estic volant, directe a munt. Ja soc pel damunt la sortida sense girar res. Torno a saludar als arbuciencs i vaig prenent altura. Torno al morro de Fontseca i la tèrmica tiva fort amunt, sobre hi tinc un núvols que creix molt ràpid, i ja soc 200 mts. per sobre de la muntanya. Faig tota la carena de llevant i noto que el vent és més fort a aquest nivell. Això no em fa massa gràcia i més veient que tota la vall d' Arbúcies hi ha castells que es van empalmant els uns amb els altres. M' obro endavant per sortir de la tèrmica i deixar de pujar. Ara és quan penso que he d' anar a aterrar abans de que es munti la tronada i augmenti el vent a baix la vall. El vol és mogut, noble, però es nota que és molt actiu. Quan soc a uns 200 mts. del terra comença la diversió típica de dies "güais", es dir, dels dies que vols tocar el terra i no pots per què tot tira amunt...glup!. Entro ajustant per no trepitjar el camp, però hi ha un coixí tèrmic que no deixa que vagi normal, i allargo el planeix fins mig camp....collons com vola aquest drap!. Aterro i miro enlaire i damunt hi tinc un cumul de collons que ja s' ha empalmat amb la resta de tota la vall. Es presenta una tronada d' ací a poca estona. Plego la vela i mentre vaig al cotxe, la dona del masover de Can Vilà em diu que els nens han quedat encantats en veure'm volar, que no hi ha cap problema que aterri al camp, però que quan hi vagi (anem) li demanem permís, ja que hara està creixent l' herba. Així que ja ho sabem, si hi anem a volar, abans passem per la casa i els demanem permís. Estaran contents i nosaltres tranquils.
1 comentari:
ei nanu, el 10 i 11 hi ha lliga a Bellmunt, vindrás? ....espero que si.
Apa a reveure..
Publica un comentari a l'entrada