Aquest cap de setmana s' ha tornat a celebrar la lliga de Parapent a Àger, organitzat pels Flayers, i realment han fet molt bona organització. De primer en inscriur em van donar la targeta d' identificació i una bossa plena de detalls (samarreta, llibres i productes de cosmètica natural i tiquets bescanviables de degustació als Castells de Catalunya) dels esponsors (hi havia molts). Ens van pujar a l' envol amb autocar i remolc pels parapents (amb aire condicionat). El primer dia, dissabte, es presentava amb forta activitat i diferents direccions de vent en alçada. La prova de la A va ser idèntica a la B, però amb gols diferents: Coll d' Ares-Pla d' Escumol-Castell dels Moros-Santa Lis i gols a Organyà, pels de la A i a Isona pels de la B. A la sortida l'activitat era forta (violenta per mi), però com que tothom volava, jo també. Vaig remuntar davant la sortida i i ja per damunt de la cresta vaig anar directa a la Pedra. Allí vaig remuntar una mica més, sense apurar massa, ja que tota la cresta era plena de parapents i marcaven tots el nuclis que hi havia fins el Pla d' Escumol. En un planeig em vaig situar a l' altre banda del Colobó, allí hi havia una tèrmica brutal que em va fotre una "cleca" que em va provocar una frontal gaire ve total. El parapent es va recuperar molt bé i jo només vaig haver de pilotar amb el cos per corregir les abatudes primeres. Era un +7 que em va pujar fins 2.000 mts. i que em va donar suficient per punxar la balisa. Giro i sense entretenir-me gens tiro fins la Pedra i m' enfilo a 2.100 mts. i segueixo un parapent que veig que tira directa al Castell dels Moros sense perdre altura i gira a mig camí. Jo faig el mateix i em surt bé, a més quan punxo la balisa i giro me la torno a trobar i continuo girant fins a mig camí de tornada a Santa Lis. Quan punxo la balisa de Santa Lis continuo fins el +7 anterior i SI, el torno a trobar i ja giro fins dalt de tot 2.200 mts. i veig que es fa un núvol a la part nord del Montsec, i m' hi tiro a buscar-lo, i SI, el trobo i m' enfilo unaltra vegada a 2.200 mts.. Ara ja ho deixo i amb un vent de nord oest, accelerant encaro cap a la pedrera de Vilamitjana. Però el parapent no és un delta i s' em fa etern el planeig i preocupant la pèrdua d' altura que vaig tenint. Arribo al trencaigües de Llimiana i la pedrera i començo a gira, una mica baix, amb unaltre parapent que ens trobem sols. Sota nostre ja hi ha uns quants parapents aterrats. Anem derivant i veig que es formen núvols damunt del torrent sud de la pedrera i mi llenço, vaig trincant pel camí i quant soc a prop de Sant Romà d' Abella giro la última tèrmica sense apurar, ja que l' aparell em diu que em dona prou per arribar al gol. M' hi llenço confiat, i 2 Km. abans del gol m' agafa una descendència brutal, o no! serà que el parrac no tira gens quan bufa una mica el vent, bé el resultat és que aterro uns 2 km. abans del gol amb una cara de tonto que fa riure. Això, riure és el que vaig fer en una situació còmica com aquesta, ja que tenia el gol cantat i amb condicions per fer-lo. Ara bé, el vol, potser ha estat el millor que he fet amb parapent i estic cofoi i content de volar amb aquesta ala de roba, tot i així vaig fer el 6è. lloc. Per la nit hi havia organitzat un sopar (gratis) a l' hangar del Maciarol en el qual ens van atipar de pica-pica, amanida, pa amb tomàquet, carn a les brases i mongeta seca amb allioli, postres de fruita i sorteig de productes cedits pels esponsors. El diumenge vam pujar a l'envol, però ja de bon matí el Llevant bufava fort i a les 14 h. es va anular la mànega. Us poso algunes fotos més tard. Salut. FOTOS: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGERFLAYERSLLIGAPARAPENT2010?feat=directlink
2 d’ag. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada