Si, si, aquesta tarda ens hem arribat a Santa Bàrbara per volar, tot i que feia vent. Hi hem arribat a les 7 de la tarda, encara bufava amb ganes, i per això ens hem quedat fent inflades a la feixa. Sobre 3/4 de 8 ens ha semblat que la cosa s'anava posant bé. Érem en Mota, en Ninot i jo, i he decidit provar-ho. Inflo la vela, s'aguanta bé damunt meu, giro i corro fins l'extrem de la feixa. Surto bé, i amunt fent dinàmica fins la punta de Fontseca. Ací ja m'esperava una mica de tèrmica que m'hi ha posat pel damunt de la cresta i he anat fent una passada pel damunt de la sortida i els he comentat que estava bé per volar. Ha sortit en Mota sense problemes i ja ha anat a la punt, com jo, i s'hi a estat una estona. En Ninot no podia aixecar bé la vela i li costava mantenir-la damunt. No sortia i només feia que preparar-la retardant-se una mica. En Jaume ha anat tirant avall, ara que el vent s'ha reforçat i no penetrava gaire bé. Jo m'he estat esperant per si sortia en Ninot, però com que tenia problemes i el vent li era molt creuat ara, he pensat que ja no sortiria. Així que he anat més endavant i he estat volant fins 2/4 de nou. He anat a aterrar i allà ja no hi feia gens de vent. Quan estàvem plegats hem vist com baixava volant en Ninot, mal penjat. Es veu que havia sortit sense vent, amb la vela a l'esquena i corrent, i quan ja volava les cintes dels camals eren fluixes. Resultat: ell era tant baix que no ha pogut seure i no ha fet res per sentar-se còmodament..novell!. Per mes inri, portava un embolic amb el cordino del fre dret. Bé, si més no ha estrenat el lloc!.
7 d’ag. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada