AGER-CAMPIONAT D'EUROPA 2010

Quin ambient que hi ha a Àger aquest estiu!. Seria una utopia demanar que l' afició a l' ala delta s' instaurés a  les masses? La veritat és que quan hi ha tantes ales muntades a l' envol fa goig i dona trempera per proposar-se finalitats que en dies de poc quòrum ni et planteges. El nivell de vol en aquests campionats és altíssim, però si hi és per que no poder aconseguir-lo?. A vegades penso que la manera de seguir volant és anant a competicions, per animar-te i aprendre més i més, i no només incentivar als número 1, sinó que paralel·lament s' haurà de pensar en com tots els altres continuïn tenint trempera per seguir-les i volar amb ganes (no només intentar tancar el circuit completament, si no que en mesura de les possibilitats valorar l' esforç i la passió en el seu recorregut). VOLADORS DEL MON PENSEM-HO!. Quines propostes us serien emocionants i tranquil·les per arrossegar tot el que tenim darrera (família, pressupost, etc.)?.

A part d' això, el dissabte vaig volar per tota la vall amb sostres de 1.800 mts. (ja entrava a la broma dels núvols) i la meva intenció era travessar els Terradets, anar a Vilanova de Meià i arribar a gol a La Foradada. Però amb aquest sostre no em vaig voler arriscar a cagar-la a Vilanova i quan ja era a l'altra banda dels Terradets em vaig entornar i anar volant per la vall, i sort, per què en pocs moment van canviar les condicions i van desapareixer tots els núvols i es va reforçar el vent de sud-est. Vaig aterrar al camp de la casa de l' Adrian (l' holandès) per prendre una cervesa (sempre convida las que hi aterren) després que ell aterrés darrera meu. Mentre desplegàvem la vela, i anàvem empassant-nos el apreciat suc de civada, van començara a aparèixer els competidors que travessaven la vall per anar al Port d' Ager, el monestir de les Avellanes i al gol de la Foradada (ells ja havien anat a prop de Graus, a Vilanova de Meià i tornat!). També va retornar al vol en "Litus", el qual després de 2 anys sense volar es va enlairar amb la "topless" i va fer un vol tèrmic. Ja l' acompanyava el seu fill Joan, igual que ell de simpàtic.

El diumenge el vaig dedicar a la família, però abans, a les 8 de matí ja era de peus al terra i amb el quad em vaig plantar al Maciarol amb l' equip de parapent lleuger. Vaig començar a caminar i vaig pujar a peu fins l' envol de La Nova, on hi havia alumnes de l' escola Albatros intentant sortir (el vent venia una mica creuat de llevant). Mullat de suor, no espero gens ni mica i després d' avortar un parell d' aixecades de vela, vaig sortir còmodament. Davant mateix de sortida ja vaig trobar la primera tèrmica fluixa, i més cap al barranc em vaig estar aguantant una mitja hora (eren les 10,30 h). Tenia gana i només havia pujat per fer la caminadeta i aprofitar el matí; i directe al Maciarol a aterrar, agafar el quad i cap a La Règola a esmorçar amb tota la parentela (dona, sogra, nebot, xicota del nebot, formigues i abelles, etc.). Del vol del dissabte he fet filmació, i quan la tingui escurçada i editada us la penjaré ací. Salut companys!