SANTA BRIGIDA "BUFA-CULS"

Son les 2 del migdia, i som al camp d' aterratge d'Amer. Damunt nostre hi ha parapents volant i uns quants a "tomapelcul" d' alts. Carreguem els parapents al cotxe i pugem contents i feliços veient el vol que ens espera. Arribem a dalt i observem que alguns han aterrat i .......osti! Son damunt de les veles aguantant-les de la ventada que els ha fotut del darrera. I així és la crua realitat, el vent ha canviat de sobte i amb violència. Controlem a dos parapents que estan molts alts (després d'aterrar ens han dit que han pujat 1.000 mts. sobre l' envol), i veiem un que torna sense parar de remenar. Ja damunt l'aterratge, encara molt alt, la campana de la vela semblava salvatge de la moguda que tenia. Ja veiem que fa orelles i no les deixa fins que és a 50 mts. del terra i aterra fora camp..... en devia tenir moltes ganes!. L' altra ha marxat vent en cua fins La Cellera, on ha aterrat. Hem fet petar la xerrada tot esperant si canviava, i sort que feia sol ja que la temperatura era fresqueta. La sortida semblava un prat ple de bolets (els parapents sense obrir), i hem recollit sense treure les veles de les bosses. A veure demà si millora i podem volar. Siau!http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDABUFACULS?feat=directlink

MONTSERRAT-MONT GROS 1.125 mts.

Ja ho he dit abans....no hi ha manera!. Avui ens pensàvem que trionfariem anant a Montserrat, atès que les previsions donaven sol i el vent de Nord no arribaria tan avall. I....., el vent no ha arribat tant avall, però de sol res de res, ja quan hem deixat els cotxes el cel era nuvolat i no feia sol en tota la muntanya i les puntes dels cims eren tapats amb un barret de núvol. Decidim pujar i provar sort, aprofitar el matí i descobrir nous itineraris. No cal dir que la pujada ha estat pujada de les bones, per camins de senglar i petites grimpades pel damunt de la roca tant característica de la zona. Hem fet el camí tot xerrant, bufant, ensumant els olors dels nostres motors (pets i llufes). Caminar i guanyar desnivell provoca descompressió de gasos i és dolent retenir-los al cos (això va per l' Emili). Hem arribat al cim amb el núvol enganxat i gens de visibilitat, i ens hem entretingut triant el lloc per obrir les veles i sortir. Com que no destapava, ens hem posat a esmorçar el què portaven damunt (entrepans i fruita, és clar). Feia fred i com que anàvem suats el fred ens ha arreplegat. Ens abriguem amb tot el què portem i ens posem a raser a sotavent del cim fent-la petar per esperar si es destapava. I no, allò no volia canviar, tot i que en un moment s'ha vist sota, però cap de nosaltres ho veia prou clar com per provar-ho. Ja passat el migdia hem decidit baixar i abandonar la idea de volar. La baixada és dura amb el "fato" a l' esquena, i en alguna ocasió hem visitat el terra amb el cul. Ja al cotxe ens canviem la roba xopa de suor, i anem a dinar a una masia de la zona, anomenada Vinya Nova, on hem menjat la típica amanida, embotit i escalivada (de primer), i mongetes i cigrons amb carn a les brases (de segon), postres de músic amb director i fruita, vi, gasosa i aigua, infusió i cafè, i 25,00 euros per cap. Cap a casa amb la vista mirant el cel, amb el desitj de visitar-lo així que es deixi.

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSERRATMONTGROS?feat=directlink

NO HI HA MANERA!

S' ha despertat el dia amb una mica de sol, que cada instant que passava es veia més. Així que sortim amb ganes d'anar a Bellmunt a veure els colegues i si es pot....volar!. Agafem l' Eix Transversal i ja a quan arribem al Coll de Revell la boira de la Plana de Vic fa acte de presència. Un avís, però el sol comença a trencar-la i a l' alçada de Sant Julià de Vilatorta ja fa sol, però.... mirem cap a Bellmunt i el veiem tapat!. Ens contentem pensant que ja aixecarà i mentres dinarem amb en Joan, l' Anna i la Joanna. Ho fem al Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló tranquilament. Ja acabat el menjar sortim i veiem que el dia ha millorat, així que en Joan i jo agafem el cotxe i pujem a l' envol. Ja veiem a 2 parapents que s' aguanten al Pedronet. Arribem a l' aparcament, agafem les veles, baixem a la sortida i hi fa una brisa fantàstica. Contents preparem les veles i...............ostí! ha deixat de fer vent... i les cintes son totalment penjades sense moure's. Ens preparem per sortir tots dos de costat per si puja alguna cosa, però no només no bufa res que si alguna cosa fa es del darrera. Desmoralitzats agafem les veles en coliflor i cap al prat per començar a plegar-les i, bé, unaltra dia serà?

Imatges: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/NOHIHAMANERA?feat=directlink

COLLONS DE VENT!!!!!!!!

Un altre dia sense poder volar per ditxos vent dels collons. Avui no hem sortit a caminar per deixar descansar el dit petit del peu esquerra de la parenta que ahir es va encetar a rel de l'estrena d'unes botes noves. Així que cap el migdia he anat fins Santa Brígida per provar de volar i en arribar-hi ja he comprovat que el vent era de sud-oest, fort, és a dir que per volar res de res. Amb aquesta direcció gaire bé queda del darrera i es impossible sortir. Giro i cap a casa. No hem fet res en tot el dia, només he ajustat l'accelerador de la cadira per poder córrer més, fins que cap a les 18,00 h. ens decidim d'anar a Vic per veure la fira medieval que s'hi fa. Anem a Vic i entrem per la sortida de Manlleu i aparquem al públic. Hem arribat quan ja les botiguetes son buides, o bé algunes ja son tancades. Be, però encara hem pogut veure'n algunes i hem sopat al passeig, menjant pop a la gallega (molt bo) i de postres un pastisset de xocolata (boníssim). Hem tornat a casa per pair-ho i aprofito per escriure el blog. Demà a veure si es deixa volar?

CASTELL DE MONTSORIU..S'HI POT SORTIR?

Fer festa és collonut, oi que sí?..., et pots esparracar al llit fins que l'esquelet et diu que ja n'hi ha prou, no mirar el rellotge per veure si fas tard a la feina...... hhummmm. que bé!. El cel és ennuvolat i no fa sol, el vent es deixa sentir i és clar que anar a volar és, potser, perdre el dia. Així que la opció és anar a caminar pel bosc de tardor que tenim a aquesta petita vall. Posem els ulls cap el castell de Montsoriu, ja que fa molt de temps que no hi anem i és una caminada suau, amb un desnivell de uns 300 mts. assequible per tothom. Agafem el cotxe i ens apropem fins sota mateix del turó de mateix nom i deixem el vehicle aparcat en una racó de la sureda que puja fins dalt. En posem a caminar per la pista de terra que puja al Coll de Castellà, tot xerrant i contemplant el paisatge de tardor que ens envolta arreu, arbres sense fulles, pinedes humides plenes de pinassa al terra, els marges esbornagats pels senglars, i la frescor que ajuda a no suar per la pujada continuada que hem de fer. Ja gaire bé dalt, ens trobem una serp morta a mig del camí, segurament trepitjada per algun vehicle tot-terreny que poc abans ens ha passat, pobre.. a aquesta època i encara voltant per menjar, segurament, li ha costat cara la sortida del cau. L'hem recollit i posat al costat de la pista per, si més no, algun animalot se n'aprofiti. Ja al Coll de Castellà ens desviem a l'esquerra i prenem el camí que puja directa sota la muralla de la vessant sud-est. Ja som dalt! i el paisatge d'avui és "tristot", però bonic per les boirines de la vall de la Tordera, fins Blanes i Girona. Es veu molt lluny i des d'ací hi ha un petit replà net que pot ser bo per intentar sortir-hi amb el parapent. S'hauria de provar?. Fa vent i no ens hi quedem gaire estona, així que tirem cap avall per arreserar-nos al costat Nord del cim. Anem baixant tranquils i a les 14,00h. ja som al cotxe. Hem caminat 3 horetes que se'ns han posat perfectes per agafar gana. Ara ja hem dinat i convida estar recollits calentets a casa........ amb un te de veritat!.

Fotos d'avui : http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/CASTELLDEMONTSORIU?feat=directlink

ENCARA QUE SIGUI DE BAIXADA!

Santa Brígida, 16,30h., arribo a l'aterratge d' Amer i per sort en Borrell es brinda a baixar-me el cotxe, i sense aturar-me pugem a l' envol per mirar de sortir. Arribem i en ens trobem amb en Geof i la Judith asseguts a les cadires plegables amb la cervesa a les mans, ja que han donat per acabat el dia de vol. En Joan em prepara la vela i jo em col·loco a la cadira i em poso el casc, olleres i guants. El vent encara permet sortir. Aixeco la vela i apa!. Vaig a l' esquerra, dreta, esquerra, dreta, esquerra, dreta....... cap el morro de l' ermita, giro, dreta, esquerra....ep! no ho dic però estic resseguint els arbres cap avall, sense pujar gens ni mica, però allargo la baixada tant com puc. Apuro tant, que ni aterro al camp, em planto a l' aparcament, al mig de la herbes que hi en el camp.El vol ha acabat!. Bé estic satisfet per què quan era a casa no podia ni imaginar que arribaria, a aquesta hora, i podria volar. I sí! sempre val la pena intentar-ho. Demà serà un altra dia........... per mirar de volarrrrrrrrrrrrr!

COMENÇA EL CANVI DE TARDOR A HIVERN?

DISSABTE 28-11-09.- Ja em temia el què ha passat, però com que sóc molt massell, m'aixeco a les 8 h. del matí i agafo la furgo per anar a Bellmunt a caminar i volar, però ja quan arribo al Coll de Revell, el vent i la boira fan acte de presència i penetro al mon de la humitat i fred que és la plana de Vic en aquestes èpoques. Tot tapat i fred fins la plaça dels avis de Sant Pere de Torelló. No hi ha ningú i és d'hora, així que no penso gaire i sense dubtar, ni m' aturo, i enfilo cap al Túnel de Bracons per anar a Sant Brígida. En el mateix moment que deixo els túnels la furgo ja es mou de les ventades que fot (miro el Far i hi ha tota la nuvolada és enganxada i pentinada amb l'efecte fogony), la qual cosa em desmunta la idea de volar avui. Sense aturar-me enlloc directe a casa i fer alguna cosa a la vall d'Arbúcies on hi fa sol. Amb la parenta agafem els bastons i ens estrenem en el passeig que l' Ajuntament ha obert al llarg de tota la riera d' Arbúcies fins el Molí de les Pipes (uns 2 Km.). Molt agradable i bonic per passejar. Ja al Molí de les Pipes continuem amunt cap al Congost i baixem a casa a dinar. Ens preparem un "tagine" de pollastre que remato amb un té de veritat!.

DIUMENGE 29-11-09.- El dia promet, núvol i vent amb pinta de ploure, i per no quedar-nos encallats al sofà, tornem agafar el bastons, pugem al cotxe per guanyar desnivell i anem fins Can Puig (a mig camí de la Feixa Llarga). Allí comencem a caminar per la pista, tot xerrant, i per la drecera arribem fins sota el Rotés. El vent es cada vegada més fort i pinta de ploure en qualsevol moment, així que girem cua i cap avall fins el cotxe. Hem estat caminant durant dues hores i ens ha agafat la gana. Com que no tenim res preparat a casa per dinar optem pel que és fàcil..... anar a comprar el menjar preparat i llest per passar a la boca sense mora. Comprem escudella i pollastre a l' ast que sense pensar ja son a la panxa!. Ara, que ja plou, em faré un té dels de veritat, per gaudir-lo tranquil·lament estarrofat al sofà amb el paisatge que tenim davant i la caixa tonta que ens entreten amb una peli.

Algunes fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PASSEIGPERLARIERA?feat=directlink

SANTA BRÍGIDA LA SALVADORA!

He volat!!!!!!!!!!. Sí, sí, després de dues setmanes intentant volar el cap de setmana, ara resulta que s'ha de volar entre setmana. Hi ha condicions collonudes, poca gent, vent perfecte, sol enlluernador, etc., etc., etc.. Aquest matí em tocava fer gestions a Girona, i semblava una premonició i vaig fins a casa, agafo la Hook i la cadira normal i ho carrego tot al cotxe, pensant que si acabo la feina aviat m'acosto fins Santa Brígida i si hi ha algun pilot i el dia pinta bé....i és clar, ho aprofito. La feina ha anat bé i a 1/4 de 2 ja havia acabat i directe cap a Amer, on em trobo amb en Xevi que sense perdre temps em carrega i cap amunt. Som dalt i el vent està collonut, fluixet però que ja aguanta (hi ha el N1 volant i aterrant dalt). Coincidim amb varis pilots, en Sergi, n'Edu, i dos més que no sé com es diuen però que conec de vista. Ens saludem tot preparant l'equip i vinga ja som amb la vela damunt i surto cap amunt. Al principi costa una mica superar el nivell de la muntanya, però poc després ja trobo tèrmiques que em deixen pujar uns 200 mts. per damunt, i amunt i avall el vol és fàcil i entretingut. Volo durant 3/4 d'hora i baixo a aterrar per arribar a la feina a l'hora de començar. Però no sense fer una tiradeta cap al davant i tornant a l' aterratge vent en cua i fent alguns wingovers de content que estava. I res, que s'ha d'estar sense treballar per poder aprofitar els dies bons que ens deixa la tardor-hivern. Quan serà que ens toqui la "primitiva" per poder estar tranquil esperant-els!!!!!!. Salut companys!

TEMPS DE FILAR PRIM I ENCERTAR!

DISSABTE 21.- Ja podeu imaginar el per què del títol, i és que hem tornat a ensopegar amb una mala previsió a la zona. El vent ens ha negat el permís per volar avui. N' Edu i jo ens hem trobat al Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló per pujar a Bellmunt a peu, esmorçar i baixar volant, i res, que això de caminar i esmorçar collonut!, però..volar? osti, tú que n'és de difícil quan hi ha ganes. El vent era encarat de nord-nordoest, amb ràfegues fortes que feien del tot desaconsellable intentar volar. Bé segur que algun mascle hauria volat, però nosaltres ens ho hauríem mirat des del terra. Disposats a baixar a peu, truquem a en Joan i s'ofereix per pujar a buscar-nos amb el cotxe, i no ens ho pensem gens i OK!. No habiem arribat a dalt l' aparcament de Bellmunt que ja era allí plantat. Carreguem les veles i cap al bar dels Avis per beure una cerveseta i xerrar una miqueta. Després cap a casa per reposar una mica, dutxar-nos amb la parenta i anar al sopar d' entrega de premis de la lliga catalana d' ala delta. A les 20h. ja érem a Valldoriolf (Vallès) al Mas Martí on vam sopar tota la colla d' aquesta espècie en extinció. Pica pica variada, segon plat, postres, beguda i cava per brindar pel nou campió 2009 en FRANC!, el qual va tenir un detall sense precedents en regalar un rosa a cada una de les dones, amb un gest d' agraïment per la seva col·laboració a les recollides dels pilots, ja que sense aquestes no seria possible organitzar aquesta competició. A mitjanit anem a casa per reposar, que ja tenim una edat. Alguna foto del dia: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/TEMPSDEFILARPRIMIENCERTAR?feat=directlink

DIUMENGE 22.- Avui ens hem llevat amb el cel totalment tapat i amb una mica plugim, la qual cosa ha produït un excés de llit. Ens hem llevat a les 10h. i ensumicats hem esmorçat i posat a planxar la roba per tenir l' armari preparat per la setmana. I mentres estic planxant em sona el telèfon amb l' arribada d' un missatge que diu: VOL DES DEL TOUBKAL!, i és que els meus companys Txus, Emili i Josep Mª, són al Marroc per fer el cim i l' han fet i volat, FELICITATS!. Ara estic escrivint i miro a fora...fot un vent que t' hi cagues!........... ploffff....ja soc al sofà, davant la teleeeeeee.

BELLMUNT-CRESTA I VOLAR 50%

Som en Pep, n'Edo i jo a les 8 del matí a la plaça del Casal dels Avis de Sant Pere de Torelló i la pujada la farem per la cresta de la muntanya de Bellmunt. Començem a caminar pels carrers de Sant Pere i enfilem cap el camp d' aterratge del cementiri, on enpalmem la carretera asfaltada que puja a Bellmunt. La seguim fins passar la casa de la Rodorta i a uns 500 mts. més amunt, al revol surt el camí que ens porta cap a ponent de la muntanya fins arribar al seu extrem on comencem a seguir-lo pel tall de la seva cresta. El camí canvia de vegetació, si al la vessant sud és ple d'alcines i roures, a la vessant nord ens trobem amb faigs i un color vermellós de les fulles que ja cauen. Anem fent camí xerrant de les nostres coses... volar! és clar, i arribem a dalt amb la gana feta. Hi ha molta gent esmorçant, però nosaltres ja ens fiquem a la cuina, al costat de la llar de foc, i ràpidament ens preparen torrades amb una botifarra, la qual entra que no ens adonem quan veiem el plat net. Ja quan hem arribat el vent bufava massa fort, i ens esperem una bona estona per veure si afluixa. Res, que no baixa la intensitat i anem a la sortida per comprobar que allà a baix el vent és igual. I sí, no ho veiem clar per sortir i després de ser-hi una estona, decidim baixar amb la furgo de en Cesc, fins el casal dels avis. Fem una cerveseta i ens reunim uns quants pilots de parapent i ala delta amb els quals la fem petar. Ja passat el migdia decidim tornar a pujar amb els cotxes. A la sortida el vent encara és fort, però comprobem que va baixant d'intesitat i ens equipem. Surt el primer, després en Cesc, el segueix n'Edu, en Pep es prepara i comença a manxar de valent. No ho veu clar per sortir i recull la vela en coliflor i els tres que som dalt retardem la sortida fins a última hora. Vistes les imatges del parapent que ha sortit novament, en quedem convençuts de plegar les veles i baixar amb cotxe cap avall, que això de les trompades invisibles i les ràfegues al terra son per a gent valenta. Un tè calent i una mica més de xerrameca amb les companys posen fí al dia, que a part de la caminada, el volar ha quedat en el pensament.
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/BELLMUNTCRESTAIVOLAR50?feat=directlink

JA HEM TORNAT DE MARROC NOV-2009

Ja hem arribat i la cosa ha anat molt bé, he volat gaire bé cada dia. Us ho explico més endavant amb fotos i vídeos.

Ja comença a ser un clàssic això d' anar al Marroc el mes de novembre. La veritat és que, si es pot, val la pena, pel temps, per la temperatura que hi fa, i per l' ambient relaxat que s' hi troba. Aquesta vegada ja no hem perdut el temps i hem anat a Aglou directament. I ho hem encertat, hem volat cada dia. No cal dir res més. Ens hi hem retrobat amb els natius d' allí, n' Aziz, Mohamed, Lassen, Hassein, etc., tots amb les veles gastades de tant refregar-les per la sorra de la platja, però igual d' efectives. Ja es coneix el lloc arreu i està molt freqüentat per parapentistes de moltes i diferents nacionalitats. Les seves "tagines" es posen d' allò més bé després de volar sense parar, i a la nit la remor de les onades es fonen i es converteixen en un somnífer infal·lible per dormir com una soca. A part d' això, en hem trobat amb l' escola Entrenúvols d' Àger que hi van venir per descobrir el lloc, i els va agradar per portar el grup que esperaven per la setmana següent. També ens hi vam trobar el grup del Marc Boier (francès), que coneixem arrel de la primera vegada que vam conèixer Marroc, hi vam aterrar al seu costat, el vam saludar i vam tornar a envolar-nos per continuar fent els penya segats. Com a anècdota, només hi va haver un dia que quan em trobava volant es va disparar el vent del Nord i no hi habia manera d' avançar i aterrar dalt els penya segats podia haver estat arriscat, per tant, s' em va acudir anar a la platja, i a base de secsejades, vaig posar les orelles i accelerador a tope i fins el terra. Ja d'inmediat, mans enlaire i vaig agafar les bandes C per deformar la vela i no m' arrossegues pel terra. El vent era realment fort!. Vaig tornar a les coves a peu.... qualsevol es fot a volar amb la canya que fotia. No he fet gaire fotos però en podeu veure algunes:http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MARROCNOV2009?feat=directlink

LES AGUDES EN SOLITARI

Ahir vespre vaig estar trucant a la penya per fer alguna cosa i tothom tenia deures a fer, la qual cosa només em donava la idea d'anar a Bellmunt o al Montseny. Vist això, enxufo internet i miro la previsió del temps i vent, i comprobo que al Montseny el dia serà de vent suau i componet nord-oest. Vaig a dormir per pensar-me-ho, i en poc ja decideixo pujar a Les Agudes des d' Arbúcies. I a les vuit ja soc de peus a terra. Preparo l'equip i quan surto de casa ja son les 9 h.. Me la jugo i cap amunt. Fa calor i la pujada em fa suar de valent donç he començat massa arriat la qual cosa em fa reaccionar i baixo el ritme. No cal arribar massa aviat si vull lligar alguna tèrmica. Després de 2 h. ja estic esmorçant una barra de musli a La Feixa Llarga. Com que em trobo bé torno a carregar la motxilla i amunt. Passo per Coll de Té, pujo al Pla de Santa Fè fins el Convent, travesso la carretera asfaltada i ja només em queden 500 mts de desnivell. Ja començo a notar el pes de l'equip i redueixo el ritme fins a quedar encantat amb el ocells i bolets, tot xino-xano. Arribo al cim a 2/4 d'1 del migdia. No fa gens de vent, i quan bufa alguna cosa ho fa direcció oest, nord-oest. Menjo una mica al cim i m' hi estic una bona estona, hi ha una vista excepcional arreu (Pirineus-Costa-Barcelona-Montserrat-Pedraforca, etc.). Quan ja estic recuperat baixo fins al mig de l'esquena del cim on hi ha un petit prat que permet envolar-se cara oest, i hi comprobo que el vent m'entra massa de costat per assegurar la sortida i abandono la idea de surtir d' ací. Agafo l' equip i vaig darrera el segon pic direcció al Turó de l' Home on hi ha un petit prat encarat a nord-oest. Descarrego i m'espero que s' activi una mica, ja que no hi ha gaire zona neta per correr i davant hi tinc un faig al qual no m' agradaria visitar. Aprofito el moment per anar darrera una soca i fer una figureta arrodonida la qual em deixa més alleugerit per disfrutar del vol. Res, que no entre gens de vent i m' apalanco al terra a la gespa, i amb la caloreta que fa m' entra una "murrinya" que no vegis!. Va passant gent i tothom fent la pregunta típica: Que et tiraras? i jo per no ser descortès: Ara no, necessito més vent!. Amb aquestes que arriben un pare i una filla i es queden al meu costat a esperar uns companys que tornaven del cim i encetem una conversa que ens ha fet acostar i passar l' estona més agradable. Al poc arriben els seus companys i es queden per dinar allí, hi fa un sol i una temperatura molt agradable i fan bé d' aprofitar-ho. Hem començat a xerrar i els ha interessat molt tot el què els explicava dels vents i tèrmiques. Han comprobat que el que els hi havia dit es complia. A partir de que el sol ha començat a escalfar el vessant de ponent i deixar de escalfar el vessant de llevant ha començat un cicle, suau, de vents pseudotèrmics que m'ha deixat inflar a vela i comprobar els "suspentes" i veure la vela inflada. Seguidament ja tinc prou vent per inflar bé i quan ja s'aguanta damunt meu em giro i corro, poc, però asseguro i surto bé. Els faig un parell de wingowers per saludar-los i enfilo cap a la paret de ponent del cim. L'activitat és molt suau i giro dos o tres vegades molt aprop la qual cosa fa que guany alguns metres. S'acaba i m'obro enfora i torno a girar damunt dels Castellets i ja agafo direcció al Turó d' Arenys. A mig camí trobo una mica d' activitat i vaig girant, filmant i xerrant sol. Estic content! m´ha sortit bé, ja em veia plegant a dalt i tornar a baixar tot el camí, glup!!!!. Ja damunt d' Arbúcies hi ha activitat per aguantar-se i no perdre altura. Això em dona la oportunitat de passejar-me per tota la vall i filmar el poble. Encaro cap al camp d' aterratge i quan entro veig que les herbes son la òstia d' altes i evidentment quedo colgat de palla en arrossegar la vela i recollir-la en coliflor. No he acabat de plegar que la parenta, que tornava de BCN, passa a recollir-me. Ha estat una sortida perfecte i que em dona trempera per aquells dies que un no sap què fer.

Algunes fotos a: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/AGUDES?feat=directlink

CAP DE SETMANA VENTÓS 17 i 18-10-2009

TRAMUNTANA per donar i vendre!

DISSABTE 17-10-09: Tot i que la previsió donava molt vent a Santa Brígida es pot volar. Bé amb una mica de canya. La opció va ser anar allí per estrenar la nova cadira que m'he comprat (una Impress) i acabar de ajustar-la. Ja d'arribada només hi ha un pilot volant i ningú a l'aterratge. No ho penso i pujo a la sortida on me'l trobo aterrat i plegant, em diu que vol anar a dinar i que el vol està bé, una mica tèrmic. M'espero a que vingui gent per no fer res sol, només faltaria que passes alguna cosa i em trobes sol allà dalt. Van començar a arribar pilots, en Xevi, Marc, Xiliu, Borrell, etc., vaja tots els de la zona que saben de què va. Surto amb vent i directe amunt. Estem volant sempre uns 100/200 mts. pel damunt de la sortida fins que el vent es reforça i les tèrmiques comencen a ser de veritat. Tot el vol està mogut i de sobta un pepino que giro fins 1.000 mts., avanço endavant fins el morro de Sant Climent d'Amer i torno a la sortida on torno a trobar el termicot i em produeix una plegada guapa, però el parapent es comporta molt bé i obre rapit. Veig en Xiliu que aterra a l'envol, i jo ho provo però està molt actiu i no m'atreveixo. Fa molt vent, la gent que hi ha no pot sortir de la canya que fot. Ja porto 1 hora volant i temo que el vent vagi a més, i decideixo finalitzar la volada anant endavant amb l'accelerador i vent en cua anar a l'aterratge, que està cabronàs, però el parapent te molt marge de maniobra i aterro bé. El dia a estat una experiència enriquidora pel comportament de l'ala i la cadira on m'hi he trobat molt a gust.

DIUMENGE 18-10-09: El divendres amb en Pep i en Joan vam parlar d'anar a la Vall d'Ormoier, a la Garrotxa, i pujar pel barranc del Toll fins el Pic de les Bruixes. A 2/4 de vuit del matí ja ens trobem a Oix, els tres i en Sagal, i agafem la furgo 4x4 per arribar quan més aprop sigui possible. Ens posem en marxa amb un fred que pela, però en pocs moments el cos ja està escalfat, tot és pujada i de la bona. Anem pujant i al poc de 1 hora ja notem que el vent fa sonar tot el bosc i de Nord. En Sagal decideix tornar enrrera i nosaltres, com que no ho hem fet mai, decidim pujar encara que no es pugui volar, i ho decidim per què en Sagal ens proposa que si pugem ens vindrà a buscar amb la furgo a les basses de Monars (sota el Comanegra). Tot sigui per fer la caminadeta del diumenge. La pujada és exigent, hem programat 4 hores, però el camí és molt perdedor, i ens hem equivocat algunes vegades, havent de desfer camí. Quan hem arribat a Maials ja portem 4 hores llargues i encara ens en queden gaire bé dues per fer cim. Veiem clar que no volarem pel Nord que bufa i per no perdre més temps desistim de fer cim i agafem el camí que ressegueix tot el barranc fins arribar sota el cable que hi ha damunt les primeres cases de pagès que hi ha. Pugem directes a les Basses de Monars on ja ens espera en Sagal. Ha estat una patejada de quasi 6 hores amb l'equip a l'esquena. Haurem de pensar en alleugerir-lo per poder anar més còmodes en ascensions d'aquesta mena. Baixem a Beget, que està farcit de gent, i anem a Oix. Allí anem a menjar al restaurant del camping, i hi mengem una bona amanida amb carn a les brases, que rematem amb un postres de xocolata deliciós.

AGER-PONT DEL PILAR (10-11-12 OCTUBRE 2009)

Ha fet bo, es a dir, ha fet sol i no ha plogut, però el vent del nord ha estat present tots els dies, Ara bé, si faig un balanç de tots el dies, crec que encara ha estat raonablement satisfactori si el comparo amb el pont de l'any passat. El dissabte ja es preveia el nord, i tranquilament vam agafar els "trastos" i ens vam posar en marxa una mica tard, tant que en passar per l'alçada de Vic, decidim sortir de l'Eix i anem al mercat a passar el què queda del matí. Allí hi comprem alguna cosa per menjar aquests dies i alguna altre cosa que sempre cau sense saber perquè. Ja al migdia reprenem el viatge i decidim anar a menjar al restaurant de la benzinera que hi ha a l'entrada de Balaguer. Allí el menjar es bo i el preu es correspon amb el que menges. Ja a la tarda directes a Àger i pugem sense aturar-nos a la Roper, bufa nord oest i veiem que surten alguns parapents. No m'ho penso gens i agafo la màquina voladora, l'obro i m'equipo, em preparo i després de esperar-me fins el límit de la paciència, recullo la vela i sense plegar-la, dins l'escarola, la foto a la furgo. No he pogut sortir, doncs el vent s'ha reforçat i no ho he vist clar per aixecar la vela i arrencar a córrer directe al coll d'Ares i girar cap el sotavent.....?. Algú ho ha fet i li ha sortit bé, jo no!.

El diumenge m'he aixecat aviat, a les 7 del matí, esmorço una miqueta i vaig al Maciarol. Hi deixo la furgo i em carrego amb l'equip lleuger de muntanya i començo a caminar fent un camí nou i inventat segons el terreny. Pujo pel trencaigües que hi ha entre el barranc i la sortida Nova, carenejo i faig una diagonal al mig de la muntanya direcció al barranc i trobo alguna fita. Les vaig seguint però és molt brut i es perden. Però el camí és evident i arribo al pla de 1.300 mts.. Tiro directe a la pineda que hi ha sota la sortida Roper i pujo com un senglar pel mig, sense veure cap pinetell ni bolet que s'assembli. Ja sota la sortida comencen a sortir alumnes de les escoles i algun biplaça. Quan arribo, després de caminar 2 hores, a dalt em trobo amb tothom i com que la meva intenció és tornar a pujar, preparo l'equip ràpidament i surto. Ostres ! a les 11 del matí ja està actiu, vaig girant damunt del barranc i m'enganxa un "pepino" impressionant, turbulent i amb molta força. M'ha sorprès. Quan s'acaba em passejo pel davant de la sortida i ja perdo alçada, vaig cap a l'ermita de la Pedra, on hi ha dos biplaces que s'hi aguanten. I sí, hi ha dinàmica i tèrmica suau, que ens permet anar fent girs i passades pel damunt de la cresta de 1.300 mts. fins que ja porto una hora i decideixo baixar per esmorçar i anar a buscar a la parenta. Aterro al Maciarol i esmorço per refer-me. Ja plegat i recollit l'equip, el vent s'ha anat fent més fort i com que crec que les condicions seran fortes, m'animo esperar la tarda per què s'estabilitzi i es voli millor. Ja dinats pugem un altra vegada i surto amb una mica de vent de ponent. Les condicions no son bones i no hi ha gaire activitat. Vaig cap a aterrar derrapant per que el vent m'hi porti sense lluitar amb ell. Aterro a les darreres hores de la tarda, amb una posta de sol magnífica. Avui dilluns, ja ni tant sols hem pujat. No ha sortit cap parapent en tot el matí i el nord és descarat de fort. Total que fotem el camp cap a casa, i quan som gaire bé a Vic encarreguem una fideuà al restaurant Can Valls de Sant Martí Sapresa, per emportar a la furgo. Quan hi arribem, passant pel túnel de Bracons-Les Preses-Anglès, ja la tenim preparada, l'agafem i cap a la furgo. Collons que bona la fan! ens hem posat les botes, amb allioli, vi negre, l'amanida de formatge de cabra, i de postres la xocolata negre que portem sempre amb nosaltres. A casa he aprofitat per trimar la nova cadira que he comprat, una Impress de la casa Advance, per volar abrigat i encondonat.

AGER-LLIGA DE PARAPENT I PARAMUNTANYA

Aquest dissabte he seguit als "parapenteros" de la Lliga Catalana intentat fer la proba que els han posat (Coll d'Ares-Pla d'Escumols-Coll d'Ares-Vilanova de Meià-Castell de Corçà-l'Ametlla-Gol a Àger). He sortit uina mica tard ja que les condicions no eren gaire bones, només sortir ja m'ha costat agafar altura i he anat fins a Sant Alís per sota la cresta, allí no em tirava res i m'he dirigit a l'ermita del Colobó. Ací ja he començat a trincar, però mai he pogut sobrepassar la cresta. Tot hi així he arribat al Pla d' Escumols, giro i cap a Coll d'Ares un altra vegada, amb molta paciència, se'm fa etern transitar a aquesta velocitat. Vaig tota l'estona per la feixa de baix fins l'ermita de la Pedra. Ací si que agafo un "pepino" que em puja fins la cresta, però ja fa vent.Vaig tirant fins el Coll d'Ares i em col·loco damunt la cresta. Ara ja vaig de presa pel damunt la muntanya i arribo als Terradets i lluito per agafar altura, però no agafo més de 1.600 mts., cosa que no em dona gota de seguretat per travessar al Montsec de Rúbies. Em decideixo i començo a passar, mentrestant veig parapents (un munt) que tornen super baixos, i quan arribo a l'alçada de la pedrera giro i torno seguint al grup. La veritat es que amb l'ala mai m'hauria atrevit a tornar tant poca alçada, però com que amb això t'arrambes tant, no hi ha hagut problema seguint els barrancs i arribar fins el coll d'Ares un altra vegada. Allí ja portava dues hores i mitja volant i he pensat que ja en tenia prou i he fet un planeig fins al gol, on he aterrat i vist algunes arribades, eufòriques, de pilots que han patit de valent per completar la proba. Jo, molt content amb l' Artik2, que em dona molta seguretat i vola prou de pressa com per fer probes serioses.

Avui diumenge, juntament amb en Pep hem fet el cim caminant des de el càmping, pujant per l' erminta de la Pedra, i Font del Gabrieló. Allí hem decidit fer una variant i ens hem enfilat pel bosc fins trobar les parets del Montsec. Tot inventant-nos el camí, com senglars, hem pujat fins el peu de les parets. Allí hem anat seguint per sota fins trobar una canal molt fàcil que ens ha portat fins el cim. Però gaire bé a dalt hem localitzat una cova-bibac erosionada a la roca, que moltes vegades havia vist en fotos, però que mai havia localitzat. Ara ja la tinc palmada i també la pujada imaginària i dreta, però molt distreta i satisfactòria. He anat a la Roper, i allí ja hi havia molts pilots de La Lliga, que esperaven que el vent es poses bé, ja que bufava molt creuat de ponent. Com que la idea era de baixar volant i tornar a pujar per fer la proba, no m' encanto i preparo l'equip. Ja preparat, aixeco la vela i m'enlairo. Giro rapit i em col·loco al morro de ponent, que és on pica el vent, i faig una passada i veig que m'hi aguanto. Torno a fer un altra passada i mentrestant van pujant algunes trompadetes tèrmiques que m'ajuden a aguantar-me. Res que tothom mirant-me, i jo passejant-me davant de tots. Han sortit alguns pilots, i jo allí, fotent passades i sense enfonsar-me, fins que he pensat que ja hi havia prou. He sortit direcció ponent i quan ja he arriba a l'alçada de la sortida La Nova, he girat vent en cua fins el càmping com un cohet. L'aterratge ha estat bo i amb l'a parenta que m'espera per dinar. Collonut! Després hem sabut que la proba de La Lliga ha estat anul·lada i tothom ha anat baixant, uns volant altres amb el cotxe. Ha estat un cap de setmana ben aprofitat i el temps ens ha acompanyat. Siauuuuuuuu.....

SORT-LOTERIA MOTORITZADA

Com cada any, avui diumenge s'ha fet la sortida motoritzada d'Arbúcies a Sort per compra un mateix número. Ja l'anomenen el número dels de les motos. A les 7 del matí ens hem trobat 56 motos a la benzinera del poble. No ha faltat temps per que l' "estampida" es poses en marxa, i creieu-me, quan totes es posen en marxa sembla un terratrèmol. Anem cap a l'Eix Transversal fins a Vic; d'allí cap a Ripoll-Ribes de Freser-Collada de Tosses. Dalt la collada en reagrupem i cap a La Molina-Alp-Martinet on ja ens espera el restaurant de la benzinera amb les taules parades (els truquem quan som a la collada per no perdre temps), amb el pa amb tomàquet i embotit, vi, aigua i gasosa, i ho rematem amb infusions (per mi i la única), cafès, carajillos, i cigalons. Seguidament el terratrèmol torna a rugir, i cap a La Seu d'Urgell, Adrall, Port del Cantó i Sort, punt i parada per triar el número que ha caigut amb el 55994, que tocarà segur!....... com cada any?. Ara és quan hi ha la "desbandada", es a dir, la gent es separa, uns tornen a casa a dinar, altres segueixen ruta, i nosaltres (un grupet de 10 motos) decidim tornar pel port del Cantó fins La Seu d'Urgell i d'allà anem direcció a Tuixen-La Vansa, darrera el canto Sud del Cadí. Mai hi havia passat i m'ha agradat molt, dons entra al Parc Natural de Cadí-Muixeró, amb la carretera molt revirada i tranquil·la, sense trànsit. Hem anat fen fins Josa i després Gòssol, on hem començat a buscar un restaurant per dinar. Com que tot estava ple de boletaries, hem començat a tirar avall fins Saldes on hem trobat un restaurant que ens han atès molt bé. El menjar ha estat molt bo, tant les carns a les brases, com els cuinats que hem demanat, i les postres!. Dinats, i amb la mandra corresponen hem sortit fora a prendre el sol amb la imatge imponent del Pedraforca, majestuós, que ens oferia un paisatge meravellós. Pugem a les motos i cap a Guardiola de Berga, on trenquem cap La Pobla de l'Illet (s'hi celebrava la festa del bolet), seguim cap a Gombrèn i Campdevànol. Ja només ens queda fer la ruta típica de Ripoll a Vic, i agafar l'Eix fins a casa. Ara que escric això ja estic dutxat i relaxat.....uaoooooo!

BERGA-LLIGA CATALANA DE PARAPENT

Ahir les ganes de volar i no poder fer-ho em va deixar mal gust i aquest matí he decidit anar a Berga per veure l'ambient de competició de la Lliga Catalana de Parapent, i mirar de volar amb ells. Dit i fet, enfilo amb la furgo cap allí i com que no sé on es troben segueixo la furgo de en ......, que he reconegut quan m'ha passat per l'autovia. Ens hem adreçat a Avià, al casal dels avis, on hi ha la organització. Jo no tinc el carnet de pilot i els he preguntat si em podia apuntar amb la organització i participar avui amb ells. Tot per què hi ha la pujada a Rasos de Peguera, amb autocar, i la recollida. M'han clavat 30,00 euros, però els dono per ben pagats a raó de que anant sòl tinc tota la infraestructura solventada per si aterro a qualsevol racó. Pugem a Rasos i allí ens trobem amb el cel tapat per núvols de convecció, però que tampoc sembla que hagi d'anar a més. Tothom a terra i motxilles a l'esquena, i "arriba" que en donen. Hem de pujar per una pista d'esquí a peu per arribar a l'envol. Osti quina pujadeta, d'entrada ja comencem a suar, tot i que l'aire el fresquet, però amb 15/20 minuts ja som a dalt. Ara ja només queda esperar que s'aixequi el sostre i puguem sortir. He aprofitat l'estona per trobar-me amb coneguts que coincidim a les sortida amb l'ala delta: els Ktx2, els Muntanyencs, els que venen a Bellmunt, etc....és a dir que sense adonar-me moltíssima gent em tenia controlat. El sostre s'ha aixecat i ràpidament posen les mànegues per la A i la B. Corre que s'envan, preparo la vela, munto la cadira, m'equipo i em poso a la cadira, vaig a la sortida i ....... ja no queda gaire bé ningú, bé es una exageració però som molt pocs els que quedam a terra. Davant meu un xicot es posa a correr i .... catacrac! esgota el pendent, salt i falla la sortida. S'ha fotut un bon mastegot. Espero que bufi una mica i inflo be, i surto amb quatre passes. D'entrada el núvol ja m'estira amunt, estic sotaventat i l'ascendència és una mica "guarra". Tiro endavant i ja es més franca i puja fort. Giro fins tocar la broma del núvol i ja m'encaro a la 1ª balisa veient que la majoria dels pilots que ja l'han fet van molt per sota. Això em fa ser previsor i torno a pujar fins la broma (2.100 mts). Faig la 1ª, i cap a la 2ª trincant pel camí. Faig la 2ª i cap a la 3ª, molt rapit don porto el vent de cua. Faig la 3ª i cap a la 4ª, però amb el vent de cara fins el final de la cresta sense poder passar de 1.800 mts, en totes les tèrmiques que he anat girant pel camí. Ací hi ha la criva de pilots, molts es tiren a morir vent de cara. D'altres ho hem provat dues i tres vegades i ni ha ha hagut manera, fins que he decidit obrir-me a la vall per tirar per sota un carrer de núvols molt macos però que no tiren gens. Vist el plà i en tal de no quedar-me tirant per la muntanya surto per la 3ª Maria i surto a la plana per poder agafar el vent de cua i arribar al gol. Així ho faig i em surt bé, el planeig fins el gol ha estat emocionant, sense gaire altura i agafant bombolletes que m'ha permès arribar-hi i aterrant d'una manera impecable davant els "grossos" de la FAC., i que potser dubtaven quan m'ha deixat inscriure. Total, que m'ho he passat molt bé, i si puc repetiré si em deixant. He fet poquetes fotos, mireu-les:

DIVENDRES A BELLMUNT

Avui ho explico ràpit. La tarde del divendres me la vaig agafar lliure i vaig decidir anar a Bellmunt per volar amb el parapent.Vaig anar-hi sabent que també hi anava en Domènech i en Gabi per volar amb l'ala delta. El dia no era el què seria, el llevant dominava la sortida. Total que ens hi vam trobar els que ja he esmentat i uns quants pilots de parapent que no podien sortir per això, el vent era fortet de llevant i per tant, d'esquena a la sortida. Però en un moment de vent cero, el pilot que era a la sortida es va posar a correr com un desesperat i per pèls surt...perfecte. A partir d'aquest moment la història ja es va definir.Va marxar tothom, menys jo, que tossut vaig esperar fins que es va amagar el sol. Vaig recollir els trapacols i cap a Sant Pere, a visitar als meus companys Joan i Anna, amb la Joanna que saltava com una pilota als llits elàstics. Després vaig anar directa a casa per la... dutxa relaxant!

BELLMUNT (PUJA I BAIXA)

Això del "puja i baixa" es la conya, quan creus que el dia es farà bo per volar....res de res!. Aquest matí juntament amb amb l' Edu ens hem "patejat" la pujada a Bellmunt per fer el vol després d'esmorçar. El dia ha començat molt tapat de núvols i el component era de nord est. Hem anat a l'ermita i per esperar hem esmorçat unes torrades amb una botifarra a la brasa, collonuda. Ens hem entaulat amb altres coneguts caminadors que han fet com nosaltres i ens ha passat una estona molt agradable. Quan hem acabat i sortit del restaurant, pataffff..... el vent ens fot una clatellada de llevant que ens ha deixat desmuntats els ànims. Res, que hem baixat a l'envol i era totalment de llevant i els núvols de la vall també estaven llimats de llevant. Be, cap avall que fa baixada, tot xerrant i esclafant les cames un altra vegada. Al casal dels avis ens hem fotut un "quinto" per rematar, i cap a casa. Ah! pel camí de baixada ens hem adonat que damunt de la casa gran hi ha un camp de carabasses gegants i com a mostra la foto. Salut!

DARRERA PROBA DE LA LLIGA CATALANA-ÀGER

Si bé les previsions no eren gaire bones, s'ha pogut volar dos dels tres dies, divendres i dissabte, avui diumenge s'ha anul·lat per risc de tempestes. Sortim d'Arbúcies el dijous per la tarde per ser a Àger al vespre i poder dormir tranquil·lament i ser allí el divendres a primera hora.

DIVENDRES 11.- M'aixeco a les 8 h. per poder fer un vol en parapent, ja que fa més de .... no sé quants mesos que no el toco, només he volat amb ala delta. Agafo el quad i directe cap el Maciarol per trobar algú que em porti a l'envol de la Roper. Allí em trobo amb l'escola Entrenúvols i em comenten que van plens i s'ofereix en Xavier de Lleida que tembé es troba sol i puja em el seu cotxe. Qüestió solbentada i en poc som a la Roper, sense vent, però ja desplego la vela, la repasso i em poso a la sortida per esperar la primera manxadeta. No tarda gaire i ho provo de cara al pendent i fallo, se'm col·lapsa la vela i em poso de cara a la vela. Torna a fer un bufadeta, aixeco la vela bé i començo a córrer i...... sortida de professional. M'arrambo tant com puc a la paret i continuo fins Santa Lis sense perdre gaire, allí començo a perdre altura i torno cap a la sortida i giro mini tèrmiques que m'aguanten una bona estona, m'obro cap a la sortida La Nova, i continuo girant tonteries que m'allarguen el vol. Finalment, apurant fins línia de vol al Maciarol, aterro sense gaire be fer cap giro d'aproximació. Ha estat bé, per ser la hora que era, i s'endevina un dia actiu a tope!. Recullo l'Elena per pujar amb l'ala delta i sense pensar-ho ja som a dalt, hi ha tots els companys muntats per que els núvols s'estan desenvolupant de pressa. Tots surten abans que jo, i quan ja estic a punt tota la muntanya està en ombra. M'espero a la sortida enganxat per què surti el sol, i passa massa estona, decideixo sortir en ombra i sortir de la muntanya direcció al pla per trobar el sol, Ho faig així i els núvols em van perseguint en la meva cursa cap el pla. Total, que ni sol ni vol, en 15 minuts soc a aterrat a Agulló, merda!. Els meus companys son fen la proba (Benavarri-Turbon-Àger), amb el cel que va carregant amenaçador. Alguns han fet el Turbon i de tornada han aterrat sota la pluja.

A Àger m'he trobat amb en Joan Cunill i amb les ganes que tenia de volar ha pujat a fer un vol de tarda. Desde La Règola el controlaba quan volaba i s'ha estat molta estona sense perdre metres. Només la tempesta que s'apropaba l'ha fet baixar, amb centrifugats i wingowers que oferien un espectacle pels parapenteros que el miraben maravellats. A l'aterratge un mal vent ha fet que piques al terra amb el genoll i s'ha fet una peladeta, acompanyada del cop que ha fet minvar la seva moral. Però és un crac! només que voles una mica més hi hauria feina per atrapar-lo.

DISSABTE 12.-Avui el dia sembla més estable, però ens afanyem per no arribar tard, la previsió es de que es munti a la tarda i per tant s'ha de sortir aviat. Tots pugem d'hora i a les 13h. ja som apunt. Decidim fer VILANOVA DE MEIÀ-PORT D'ÀGER-BALAGUER. Sortim gaire bé un darrera l'altra, semblava un mundial, hi ha moltes ales...ejem...., i totes pugem ràpidament al núvol 2.100 mts.. Pico per atrapar als capdavanters, Pedro, Franc, Josep Mª., Martí, Met, etc.., i abans de creuar Terradets ja soc amb en Pedro, i creuem Terradets, jo a 85 km/h. directa a la pedrera i en Pedro a les parets de Rubies. Ell no troba res i ha de venir cap on soc jo que ja giro, però s'enganxa millor que jo i ja el tinc per damunt meu, total que amb prou altura em llenço cap a la sortida dels parapents, on sempre hi ha la tèrmica de torn, i sí, era allí l'enganxo i m'encanto a agafar la màxima altura, ja que sé que és important per poder tornar còmode. Quan ja estic ben situat vaig fer la pilona de Vilanova, abans però agafo un termicot damunt l'ermita que em posa a 2.000 mts., faig la pilona i torno cap a la sortida dels parapents, però... òstia, amb un vent de 20 km/h de cara. Perdo molta altura, i torno cap el mig de la vall per intentar passar pel mig i estalviar-me tota la fuga, ho intento dues vegades. Ací és tot molt turbulent, es troben el llevant amb el ponent i és desagradable, la qual cosa em fa decidir tornar-ho a provar arrambat a la muntanya. No cal dir que he intentat pujar al núvol i no hi ha hagut manera, encara no en sé prou. No ho aconsegueixo, damunt Sant Maria de Meià hi ha quasi 30 km/h de cara. Se m'enfonsa l'ànim, i torno vent en cua a l'ermita de Vilanova per probar de tornar agafar altura. Vaig rebent de tot arreu i abandono la lluita aterrant a l'únic camp que em garanteix que no m'ostiaré, tot és molt guarro, ara. Aterro molt bé i seguidament baixa en Juki, desprès en Joan Carles, en Pedro, en Met, n'Adrian i en Konan. Som una bona colla que ens ho muntem en dos cotxes farcits fins dalt de tot. En Konan ha anat fins Fontllonga fora del cotxe enganxat al reposapeus i a la baca del cotxe. Fem una cervesa a Fontllonga amb els trons i llamps que ens atrapen, plou galledes d'aigua, ens ha anat d'un pèl.

DIUMENGE 13.- El dia és més inestable i les previsions ho diuen. Pugem rapit per decidir la proba, però quan som a dalt, ja veiem tot de cúmuls que creixen molt rapit i que formen un cercle per tota la vall d'Àger. No ens ha portat gaire temps decidir anul·lar la mànega. Tothom a dinar i fi de festa, que celebrem a la Baronia de Sant Oisme. Ja només queda decidir el dinar-berenar de La Lliga que ho farà el guanyador d'aquest anys: en FRANC! Felicitats. Mireu les fotos que es poden ensenyar (al gos li vaig dir que faria gol i em va fer aquesta cara): http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/LALLIGACATALANA?feat=directlink

FESTA MAJOR DE SANTA MARIA DE LIORS

Anem amb idea de caminar i aquest cap de setmana només ho hem fet per les rodalies d'Arbúcies. El dissabte el camí el vam fer direcció San Feliu de Buixalleu, per anar fins el Saltant de la Dona d'Aigua. És un racó de la riera Xica, que passa encastada pel mig de pedres erosionades pel pas de l'aigua i amb una mica d'imaginació, hi ha una roca que té la forma d'una cara de dona. De fet corre una llegenda per Arbúcies d'aquest lloc. Ja a la tarde decidim anar a sopar a Can Puig, a Sant Segimon del Bosch, i coincidim, sense saber-ho, amb la seva festa major. Després de sopar música i xerinola fins les 2 de la matinada. El diumenge ens hem apuntat a la marxa popular de la festa major del veïnat de Liors, a la Font del Regàs, que ha passat per sota Sant Marçal, enmig de suredes i faixedes encara ben poblades i per tant, fresques. Ens hi hem quedat a dinar i després hem baixat caminant fins Arbúcies, 9 km. de camí, que se'ns han posat bé. I res més, la setmana que ve tenim pensat en anar a Àger, per passar els tres dies de festa, volant, passejant o gandulejant. Salut.

VALLIBIERNA 3.056 MTS.

Ja començo a agafar gust en les ascensions als cims del Pirineu. Recordo els meus anys jovenívols en els quals la meva gran afició era pujar i escalar muntanyes i sembla que no hagi passat el temps, encara ho gaudeixo molt. Avui hem assolit el cim del Vallibierna d'una manera molt tranquil·la i familiar. Be vam sortir ahir amb la furgo amb aquest propòsit, i ens vam quedar a dormir a la presa del riu Llauset, damunt la població d' Aneto ( abans d'arribar a la boca sud del túnel de Viella). A les 6 h. del matí ja ens ha tocat el despertador i tranquil·lament hem preparat els estris i ja a les 7 h. hem començat a caminar travessant el petit túnel per bordejar tot el costat dret de la presa. Ja al final enfilem cap a Nord, direcció a l'estany Botornàs, d'allí cap a l'estany Gelat, i més a munt l'estany Redó. Ja amb la muntanya a la vista dirigim la nostra vista cap el coll que ens porta al cim. D'ací al cim ha estat el moment de més atenció a cada pas que donem, som a la cresta, que no presenta cap dificultat tècnica, és de passeig, però que si et despistes i t'entrebanques, pots tenir un castanyot d'aquells que no podries explicar. Hi ha timba a cada costat, i de molts metres!!!!. Al cim ens fa una mica de vent fresc i ens obliga a abrigar-nos. La idea en un principi era de fer el cim i continuar al pic Culebras, de 3.050 mts., però per arribar-hi cal passar per una llosa de pedra de uns 40 mts. que no presenta cap punt pla per passar-lo còmodament, s'anomena el pas de cavall, i té aquest nom per que la gent el passa asseguda al tall de la cresta, amb un peu a cada costat, i amb una timba a cada banda de hòstia, i és molt espectacular i acollonidor. Els meus companys no hi han vist clar, i no he volgut presionar per què quan no es veu clar, no s'ha d' apretar mai. Una vegada assolit aquest cim es pot baixar per la vall del riu Llauset. Bé, això no ha pogut ser, i hem optat per tornar pel mateix camí de pujada. El retorn de la cresta ha estat més tranquil que l'anada, sembla que l'estona passada al cim ens a fet adaptar als penjats que tenim als nostres peus. La baixada l'hem fet escurçant camí, inventant-nos el traçat pel damunt dels blocs de pedra que hi ha en tot el camí. Ja prop de l'estany Botornas ens hem aturat per dinar i estarrejar-nos pel damunt de l'herba verda i flonja. Hem acabat l'excursió a la furgo amb una cervesa Xiveca d'allò més fresca. Fotos de la sortida: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/VALLIBIERNASETEMBRE2009?feat=directlink

PIC PERIC

Avui hem fet una sortida de les bones a la Cerdanya francesa, a la zona de La Bollosa, hem encarat assolir el cim del Pic Peric 2.863 mts., però amb una aproximació un pèl llarga i exigent.

Vam sortir ahir al vespre amb la idea de sopar pel camí, cosa que vam fer quan ja érem a Puigcerdà. Ens vam menjar el què seria el combustible per l'endemà que realment necessitaríem. Ja a La Bollosa, eren 2/4 de 12 del vespre, ens vam posar a dormir a la furgo per aixecar-nos a les 7 del matí. A aquesta hora ja som de peus a terra i camí amunt. Passem tot el pantà per l'esquerra (Oest) fins el final i comencem a guanyar altura fins sota mateix del Pic Peric, on hi fem la primera aturada per esmorçar. Trèiem el pa i la corresponen llauna de tonyina i coll avall, ho rematem amb una fruita i alguns fruits secs. Retornem a la caminada i anem seguin tota la vall de Camporells fina arribar a la cara Nord del cim. Pugem per una tartera molt dreta, ja marcada pel pas d'altres excursionistes fins empalmar amb la cresta nord i sense deixar-la arribem al cim (3 h, 30m.). El dia és espectacular, podem veure tos els cims que la vista pot abarcar, hi ha molt bona visibilitat, el vent és suau, la temperatura ideal (vaig amb màniga llarga i no tinc calor) i les forces estan molt bé, estem en forma. Hem estat una bona estona al cim, i decidim baixa per la cresta Sud, dreta i distreta, sense cap dificultat tècnica, ampla i sense riscos. La cresta se'ns fa una mica llarga, però la fem tota íntegrament (es pot sortir amb vàries ocasions). Ja de tornada del cim ens aturem en mig d'un prat verd i immaculat per dinar (més bocata de tonyina, fruita, fruits secs, etc.). Arribem a la furgo havent estat caminant, amb aturades incloses, unes 8 hores, però molt bé, sense sentir-nos massa castigats. Prenem camí cap a casa, i quan passem per La Molina ens agafa gana per berenar i ens aturem al bar de l'Estació. Allí s'ofereixen a fer-nos carn a les brases i berenem tranquil·lament, anem d'hora. Ara sí que notem que les cames ens diuen que han fet un esforç no habitual. Prop de Ripoll hi ha un control de la Guàrdia Civil, amb tota l'artilleria a punt de esbornagar qualsevol cotxe que sigui sospitós, i com ja podeu imaginar, ens aturen, ens fan aparcar, ens demanen la documentació personal, del cotxe, ens fan obrir el porta maletes, ens fan obrir totes les motxilles i bosses, etc.. Passat tot el "catxondeo" de comprovacions, ens deixen continuar demanant-nos disculpes per les molèsties, collons...tanta mala cara fem?. Fent un resum es pot dir que és una zona molt recomanable per anar-hi a fer altres cims i fins i tot amb el parapent, ja que totes les valls son de gespa i molt amples. Al cim s'hi podia sortir perfectament per tots els vessants, ja que és un llom amb pedres i gespa. Si voleu veure les fotos cliqueu al següent enllaç: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/PICPERIC?feat=directlink

COMANEGRA vs PIC DE LES BRUIXES

Hem fet una sortida de muntanya per a tothom, i ens ha anat molt bé. La idea era de sortir amb la família a caminar en un lloc diferent del Montseny, i la proposta va ser la de pujar al Comanegra, a la Garrotxa. Tothom hi ha estat d' acord i la única pega és aixecar-se a les 6,00h. del matí per poder arribar-hi d'hora i poder fer-lo en un matí, però el sacrifici val la pena. Ens trobem tots a les 7,00 del matí i junts en el mateix cotxe ens dirigim cap a Vic-Ripoll-Camprodon-Beget, dues hores de viatge que es fan una mica llargues. Tot mirant la muntanya canviem de pensament, i ens posem d'acord per anar fins les basses de Monars, i d'allí enfilar-nos fins el cim del Comanegra, ho fem envoltat de vaques i vedells que pasturen al seu ritme. Quina sort que tenen, mengen tant com volen, beuen fins que estan tipes i dormen allí on els rota, el problema es el fi que tenen i que normalment en les presenten en forma de filet o entrecot. Tornem a l'excursió, pugem tranquilament i ja a dalt esmorzem amb una brisa fresqueta a l'ombra dels faigs fins quedar ben satisfets. Recuperats, enfilem per la cresta i l'anem seguint fins el Pic de les Bruixes. Molt bonic el paisatge i el dia, gaire bé sense cap núvol i per tant, sense amenaça de tempesta. Al cim del pic ja comencem ha estar madurs, i decidim tornar cap a la furgo per poder anar a dinar a Beget. La tornada es fa una mica llarga, però descansada, ja que tot el recorregut és de pla i baixada, amb un petit curt pujador i insignificant. A la furgo ens han estat esperant unes cerveses, i refrescs molt fresquets a la nevera fantàstica, que han baixat directes als ventres dels caminadors assedegats que som nosaltres. Baixem a Beget i a les 16,00 h. encara ens donen de menjar que passa ràpidament a calmar l'esforç que hem fet. Passejada pel poble de pedra i de tornada ho fem per la Oix i Castelfollit de la Roca, on hi fem una aturadeta. Està clar, per comprar galetes de Cal Enric i madelenes gegants de nous i xocolata......mmmmmm que bones!.

Anem fins Olot i passem pel túnel de Bracons fins a Vic. Ja a l'Eix ens veiem aturats per un accident a l'alçada de Sant Julià de Vilatorta duran una hora i arribem a casa a les 21,00 h. del vespre. Però el dia ha estat ben aprofitat. Visca les vacances!

CALOR I MÉS CALOR

Portem unes setmanes de calor i manteniment casolà. Matí a la feina i tarda a casa pintant i fent una o altra reparació de "brico" perquè no ens caigui el sostre algun dia. Total, que no acompanya agafar els "petrecols" de vol i anar a volar amb la possibilitat de tempestes, que es fan gaire be cada dia, i no fer rès. Això em fa decidir quedar-nos a casa i prendre el sol a la piscina, tot fresquet!. Potser la setmana que ve mirarem d'anar al Pirineu a caminar i, si s' escau, fer algun cim. Ja us en faré cinc cèntims.

JORNADA COMBINADA (FEINA/FESTA)

Pels qui teniu alguna empresa mercantil, avui ha estat el darrer dia per presentar el comptes anuals al Registre Mercantil dins de termini. És per això que el meu soci i jo hem anat a Barcelona a presentar aquesta documentació d'alguns clients, ja que els de Girona ja els vam presentar fa dies. Però la idea era que si acabavem aviat aprofitariem per donar un tomb amb la moto. A Barcelona hi ha un mon apart, la concentració de professionals és tant alta que allò sembla un formiguer i la infraestructura del Registre és una torre de Babel. Ja els hi ho regalo!

Després d'esperar el torn, ja que només entrar a la planta corresponent et donen un número de tanda com si fos una peixetaria, i ser atès correctament pel personal sortim cagant llets disposats a començar la resta del dia de festa i amb moto. Ara, primer directes cap a la cafeteria de la cantonada de La Campana i endrapar-nos el bocata que de justicia ens mereixiem. Ja menjats, agafem les motos i decidim.......... ummmm....... anem a Andorra? Ok! A comprar? No! a fer quilòmetres!!!!!!!.

BBRRRRRRMMMMMM.......BBRRRRRMMMMM...Directes a l'autovia A2, Esparraguera, Coll Bató, El Bruc, trenquem cap a Calaf, Pons i fins Organyà, on ens aturem a dinar a l'Hotel-Restaurant La Coma, molt bé, per 10 €, tres plats i postre. Després, ja entrada la tarda entrem a Andorra, i sense qui no vol, el soci ja compra colònies per la família, i jo m'ho miro. Anem a la BMW i es compra una pantalla pel casc de color, per poder anar amb les seves olleres graduades, i tot anar punjant-me per que em comprés un casc d'estiu, reixat i molt fresc, i ... que collons...m'el compro! i la veritat és que la portat fins a casa i és molt còmode.

Ens hem ventilat uns 500 km. com aquell qui no vol, i tranquilament.

Demà a pencar i enllestir els pilons que em trobaré quan hi arribi. Que hi farem, la primitiva encara no m'ha tocat!

CAP A ARBÚCIES QUE HI FALTA GENT !

Res, que el dia s'ha llevat molt estable i també ventós. Veient el pla, i no en no haber trobat ni a Déu pel camping, ni per Àger, no ens ho pensem gaire i recollim els trastos i enfilem cap a casa per arribar-hi aviat i aprofitar una banyadeta a la piscina i descansar, ja que demà hem de tornar a pencar. De tornada ens hem aturat a Tornabous per comprar fruita i verdures al magatzem del pagès que es troba al costat de la benzinera de l'entrada. Tenen productes del camp propis i a preus molt econòmics. Per l'Eix Transversal ens hem trobat un munt de camions que ens han fet anar tranquils i sense correr. Ja a casa, a part de dinar a les 4 de la tarda, ens hem banyat, hem tallat la poca gespa que no esta cremada pel sol, i remullada unaltra vegada. Endreçem la furgo i penjo l'ala fins la propera sortida. Apa, ara a concentrar-nos per demà, collons quin pal, a treballar.

LA RÈGOLA-SORT-ANDORRA-LA RÈGOLA

Aquest és el viatge que hem fet avui. Hem anat a Andorra a passar el dia i comprar alguna d'aquelles coses que no es necessiten, com passa sempre, o si més no fer alguna cosa de profit (hem comprat loteria a La Bruixa d'Or), a veure si podem deixar de treballar i dedicar-nos a altres coses més profitoses. El dilluns no hi ha gaire gent al Pais dels Pirineus, es pot caminar tranquilament, entrar a les botigues sense empentes, pagar a les caixes sense cues, és l'òstia!. Hem anat a menjar una pizza i una amanida italiana (te collons la cosa: te la fan a catalunya i et diuen que és italiana). Hem tornat per Pons-Cubells-Camarasa-Àger i és mes recta i descansat que fer el Port del Cantó o passar per Coll de Nargó. Avui el vent ha bufat fort tot el dia i crec que no ha volat ningú. Hem sopat de tornada a la Baronia i ens han posat una sopeta de gallets i conill amb volets, que li han donat 40.000 voltes a la puta pizza italo-catalana. Ja de vespre hem arribat a La Règola i només baixar del cotxe ens hem posat a caminar fins a Àger i tornar (6 km.) que s'ens ha posat el sopar a lloc. Demà veurem que faré, si hi ha gent potser m'animaré a volar i si no, tornarem cap a casa (que és Festa Major) i esperarem que el temps millori (s'inestabilitzi) per poder fer algun vol que valgui la pena.

ÀGER-FINAL BRITISH

Quina llàstima de campionat han tingut els anglesos, només han pogut celebrar dues mànegues vàlides, el diumenge i dilluns passats van poder volar més o menys bé, després el vent els ha fet impossible fer-ne cap més. Això sí, aquest dissabte ja habien posat una mànega i una vegada tots els pilots enlairats l'han anul·lat per turbulències!!!. Ha guanyat un anglès (evidentment), però en el Open els ha fotut un rus. El diumenge ha començat amb molt de sol i molta estabilitat. Ha fet vent i no m'he animat a pujar per volar al migdia, i hem decidit anar al pantà de Corçà a remullar-nos i refrescar-nos una mica, i així ho hem fet. Hi hem anat i erem gaire bé sols, prenent el sol i menjant una mica de fruita per aguantar fins l'hora de dinar. A aquesta hora hem pujat fins Corçà i he anat a dinar a l'únic restaurant que hi ha i que s'anomena Restaurant El Congost (només fan restaurant els dies de festius i caps de setmana). Tot bastant pagès i bò (sobre tot les brasses). Ja menjats hem anat a la caseta a fer la migdiada.

La companya estava mandrosa i m'he decidit a pujar a volar amb l'ala delta i fer-li uns retocs als tips per probar-la, i intentar posar-la al meu gust. Sense pensar-me-ho pujo tot sol a dalt el Montsec (Roper), i el vent està d'allò més encarat. La munto, toco els tips (pujo 1/2 l'interior i 1/4 l'exterior de cada costat). Surto i em decanto cap l'observatori, ja que per la sortida està plagat de parapents que només fant el circuit de la pedra-roper. Allí agafo una termiqueta suau que em puja fins 1.800 mts., i encara trobo que l'ala s'em posa massa dins i he de treballar per que no s'em enrosqui, però menys que abans. En quant al planeix va més bé i noto més pressió a la barra de control. M'hi estic una estona i torno cap a la sortida fent passades i algun "wingower". L'activitat està baixant i vaig cap a l'ermita de la Pedra on hi ha tots els parapents fent empit al costat de llevant. Ens aguantem facilment, i començo a fer transicions a alta velocitat de l'ermita fins l'Ametlla i tornar. Comprobo que quan passo de 75 km/h. em costa portar-la recta. Deu ser que em falta pràctica!. M'hi trobo bé i en la darrera cursa ja torno per sota de l'ermita i he de sortejar els morros que hi ha sota d'ella i em plantejo aterrar al camp de la T, però veig gent a l'aterrratge del Maciarol i vaig allí. El vent entra de llevant i me'l plantejo de cara munt, fent un gir vent en cua i pico fort quan sóc a la cantonada de sud, i mentres corro prop del terra la vaig encarant a llevant, la vaig matant i empenyo correctament, aterrant perfecte. Aplaudiments per part dels "parapenteros" que hi ha aterrats i que no estan gaire acostumats a veure aterrar deltes al seu camp. Demà hi ha previsió de vents forts i crec que anirem a Andorra a passar el dia.