Quina llàstima de campionat han tingut els anglesos, només han pogut celebrar dues mànegues vàlides, el diumenge i dilluns passats van poder volar més o menys bé, després el vent els ha fet impossible fer-ne cap més. Això sí, aquest dissabte ja habien posat una mànega i una vegada tots els pilots enlairats l'han anul·lat per turbulències!!!. Ha guanyat un anglès (evidentment), però en el Open els ha fotut un rus. El diumenge ha començat amb molt de sol i molta estabilitat. Ha fet vent i no m'he animat a pujar per volar al migdia, i hem decidit anar al pantà de Corçà a remullar-nos i refrescar-nos una mica, i així ho hem fet. Hi hem anat i erem gaire bé sols, prenent el sol i menjant una mica de fruita per aguantar fins l'hora de dinar. A aquesta hora hem pujat fins Corçà i he anat a dinar a l'únic restaurant que hi ha i que s'anomena Restaurant El Congost (només fan restaurant els dies de festius i caps de setmana). Tot bastant pagès i bò (sobre tot les brasses). Ja menjats hem anat a la caseta a fer la migdiada.
La companya estava mandrosa i m'he decidit a pujar a volar amb l'ala delta i fer-li uns retocs als tips per probar-la, i intentar posar-la al meu gust. Sense pensar-me-ho pujo tot sol a dalt el Montsec (Roper), i el vent està d'allò més encarat. La munto, toco els tips (pujo 1/2 l'interior i 1/4 l'exterior de cada costat). Surto i em decanto cap l'observatori, ja que per la sortida està plagat de parapents que només fant el circuit de la pedra-roper. Allí agafo una termiqueta suau que em puja fins 1.800 mts., i encara trobo que l'ala s'em posa massa dins i he de treballar per que no s'em enrosqui, però menys que abans. En quant al planeix va més bé i noto més pressió a la barra de control. M'hi estic una estona i torno cap a la sortida fent passades i algun "wingower". L'activitat està baixant i vaig cap a l'ermita de la Pedra on hi ha tots els parapents fent empit al costat de llevant. Ens aguantem facilment, i començo a fer transicions a alta velocitat de l'ermita fins l'Ametlla i tornar. Comprobo que quan passo de 75 km/h. em costa portar-la recta. Deu ser que em falta pràctica!. M'hi trobo bé i en la darrera cursa ja torno per sota de l'ermita i he de sortejar els morros que hi ha sota d'ella i em plantejo aterrar al camp de la T, però veig gent a l'aterrratge del Maciarol i vaig allí. El vent entra de llevant i me'l plantejo de cara munt, fent un gir vent en cua i pico fort quan sóc a la cantonada de sud, i mentres corro prop del terra la vaig encarant a llevant, la vaig matant i empenyo correctament, aterrant perfecte. Aplaudiments per part dels "parapenteros" que hi ha aterrats i que no estan gaire acostumats a veure aterrar deltes al seu camp. Demà hi ha previsió de vents forts i crec que anirem a Andorra a passar el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada