Ha fet bo, es a dir, ha fet sol i no ha plogut, però el vent del nord ha estat present tots els dies, Ara bé, si faig un balanç de tots el dies, crec que encara ha estat raonablement satisfactori si el comparo amb el pont de l'any passat. El dissabte ja es preveia el nord, i tranquilament vam agafar els "trastos" i ens vam posar en marxa una mica tard, tant que en passar per l'alçada de Vic, decidim sortir de l'Eix i anem al mercat a passar el què queda del matí. Allí hi comprem alguna cosa per menjar aquests dies i alguna altre cosa que sempre cau sense saber perquè. Ja al migdia reprenem el viatge i decidim anar a menjar al restaurant de la benzinera que hi ha a l'entrada de Balaguer. Allí el menjar es bo i el preu es correspon amb el que menges. Ja a la tarda directes a Àger i pugem sense aturar-nos a la Roper, bufa nord oest i veiem que surten alguns parapents. No m'ho penso gens i agafo la màquina voladora, l'obro i m'equipo, em preparo i després de esperar-me fins el límit de la paciència, recullo la vela i sense plegar-la, dins l'escarola, la foto a la furgo. No he pogut sortir, doncs el vent s'ha reforçat i no ho he vist clar per aixecar la vela i arrencar a córrer directe al coll d'Ares i girar cap el sotavent.....?. Algú ho ha fet i li ha sortit bé, jo no!.
El diumenge m'he aixecat aviat, a les 7 del matí, esmorço una miqueta i vaig al Maciarol. Hi deixo la furgo i em carrego amb l'equip lleuger de muntanya i començo a caminar fent un camí nou i inventat segons el terreny. Pujo pel trencaigües que hi ha entre el barranc i la sortida Nova, carenejo i faig una diagonal al mig de la muntanya direcció al barranc i trobo alguna fita. Les vaig seguint però és molt brut i es perden. Però el camí és evident i arribo al pla de 1.300 mts.. Tiro directe a la pineda que hi ha sota la sortida Roper i pujo com un senglar pel mig, sense veure cap pinetell ni bolet que s'assembli. Ja sota la sortida comencen a sortir alumnes de les escoles i algun biplaça. Quan arribo, després de caminar 2 hores, a dalt em trobo amb tothom i com que la meva intenció és tornar a pujar, preparo l'equip ràpidament i surto. Ostres ! a les 11 del matí ja està actiu, vaig girant damunt del barranc i m'enganxa un "pepino" impressionant, turbulent i amb molta força. M'ha sorprès. Quan s'acaba em passejo pel davant de la sortida i ja perdo alçada, vaig cap a l'ermita de la Pedra, on hi ha dos biplaces que s'hi aguanten. I sí, hi ha dinàmica i tèrmica suau, que ens permet anar fent girs i passades pel damunt de la cresta de 1.300 mts. fins que ja porto una hora i decideixo baixar per esmorçar i anar a buscar a la parenta. Aterro al Maciarol i esmorço per refer-me. Ja plegat i recollit l'equip, el vent s'ha anat fent més fort i com que crec que les condicions seran fortes, m'animo esperar la tarda per què s'estabilitzi i es voli millor. Ja dinats pugem un altra vegada i surto amb una mica de vent de ponent. Les condicions no son bones i no hi ha gaire activitat. Vaig cap a aterrar derrapant per que el vent m'hi porti sense lluitar amb ell. Aterro a les darreres hores de la tarda, amb una posta de sol magnífica. Avui dilluns, ja ni tant sols hem pujat. No ha sortit cap parapent en tot el matí i el nord és descarat de fort. Total que fotem el camp cap a casa, i quan som gaire bé a Vic encarreguem una fideuà al restaurant Can Valls de Sant Martí Sapresa, per emportar a la furgo. Quan hi arribem, passant pel túnel de Bracons-Les Preses-Anglès, ja la tenim preparada, l'agafem i cap a la furgo. Collons que bona la fan! ens hem posat les botes, amb allioli, vi negre, l'amanida de formatge de cabra, i de postres la xocolata negre que portem sempre amb nosaltres. A casa he aprofitat per trimar la nova cadira que he comprat, una Impress de la casa Advance, per volar abrigat i encondonat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada