Aquest dissabte he seguit als "parapenteros" de la Lliga Catalana intentat fer la proba que els han posat (Coll d'Ares-Pla d'Escumols-Coll d'Ares-Vilanova de Meià-Castell de Corçà-l'Ametlla-Gol a Àger). He sortit uina mica tard ja que les condicions no eren gaire bones, només sortir ja m'ha costat agafar altura i he anat fins a Sant Alís per sota la cresta, allí no em tirava res i m'he dirigit a l'ermita del Colobó. Ací ja he començat a trincar, però mai he pogut sobrepassar la cresta. Tot hi així he arribat al Pla d' Escumols, giro i cap a Coll d'Ares un altra vegada, amb molta paciència, se'm fa etern transitar a aquesta velocitat. Vaig tota l'estona per la feixa de baix fins l'ermita de la Pedra. Ací si que agafo un "pepino" que em puja fins la cresta, però ja fa vent.Vaig tirant fins el Coll d'Ares i em col·loco damunt la cresta. Ara ja vaig de presa pel damunt la muntanya i arribo als Terradets i lluito per agafar altura, però no agafo més de 1.600 mts., cosa que no em dona gota de seguretat per travessar al Montsec de Rúbies. Em decideixo i començo a passar, mentrestant veig parapents (un munt) que tornen super baixos, i quan arribo a l'alçada de la pedrera giro i torno seguint al grup. La veritat es que amb l'ala mai m'hauria atrevit a tornar tant poca alçada, però com que amb això t'arrambes tant, no hi ha hagut problema seguint els barrancs i arribar fins el coll d'Ares un altra vegada. Allí ja portava dues hores i mitja volant i he pensat que ja en tenia prou i he fet un planeig fins al gol, on he aterrat i vist algunes arribades, eufòriques, de pilots que han patit de valent per completar la proba. Jo, molt content amb l' Artik2, que em dona molta seguretat i vola prou de pressa com per fer probes serioses.
Avui diumenge, juntament amb en Pep hem fet el cim caminant des de el càmping, pujant per l' erminta de la Pedra, i Font del Gabrieló. Allí hem decidit fer una variant i ens hem enfilat pel bosc fins trobar les parets del Montsec. Tot inventant-nos el camí, com senglars, hem pujat fins el peu de les parets. Allí hem anat seguint per sota fins trobar una canal molt fàcil que ens ha portat fins el cim. Però gaire bé a dalt hem localitzat una cova-bibac erosionada a la roca, que moltes vegades havia vist en fotos, però que mai havia localitzat. Ara ja la tinc palmada i també la pujada imaginària i dreta, però molt distreta i satisfactòria. He anat a la Roper, i allí ja hi havia molts pilots de La Lliga, que esperaven que el vent es poses bé, ja que bufava molt creuat de ponent. Com que la idea era de baixar volant i tornar a pujar per fer la proba, no m' encanto i preparo l'equip. Ja preparat, aixeco la vela i m'enlairo. Giro rapit i em col·loco al morro de ponent, que és on pica el vent, i faig una passada i veig que m'hi aguanto. Torno a fer un altra passada i mentrestant van pujant algunes trompadetes tèrmiques que m'ajuden a aguantar-me. Res que tothom mirant-me, i jo passejant-me davant de tots. Han sortit alguns pilots, i jo allí, fotent passades i sense enfonsar-me, fins que he pensat que ja hi havia prou. He sortit direcció ponent i quan ja he arriba a l'alçada de la sortida La Nova, he girat vent en cua fins el càmping com un cohet. L'aterratge ha estat bo i amb l'a parenta que m'espera per dinar. Collonut! Després hem sabut que la proba de La Lliga ha estat anul·lada i tothom ha anat baixant, uns volant altres amb el cotxe. Ha estat un cap de setmana ben aprofitat i el temps ens ha acompanyat. Siauuuuuuuu.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada