24 d’oct. 2009

LES AGUDES EN SOLITARI


Ahir vespre vaig estar trucant a la penya per fer alguna cosa i tothom tenia deures a fer, la qual cosa només em donava la idea d'anar a Bellmunt o al Montseny. Vist això, enxufo internet i miro la previsió del temps i vent, i comprobo que al Montseny el dia serà de vent suau i componet nord-oest. Vaig a dormir per pensar-me-ho, i en poc ja decideixo pujar a Les Agudes des d' Arbúcies. I a les vuit ja soc de peus a terra. Preparo l'equip i quan surto de casa ja son les 9 h.. Me la jugo i cap amunt. Fa calor i la pujada em fa suar de valent donç he començat massa arriat la qual cosa em fa reaccionar i baixo el ritme. No cal arribar massa aviat si vull lligar alguna tèrmica. Després de 2 h. ja estic esmorçant una barra de musli a La Feixa Llarga. Com que em trobo bé torno a carregar la motxilla i amunt. Passo per Coll de Té, pujo al Pla de Santa Fè fins el Convent, travesso la carretera asfaltada i ja només em queden 500 mts de desnivell. Ja començo a notar el pes de l'equip i redueixo el ritme fins a quedar encantat amb el ocells i bolets, tot xino-xano. Arribo al cim a 2/4 d'1 del migdia. No fa gens de vent, i quan bufa alguna cosa ho fa direcció oest, nord-oest. Menjo una mica al cim i m' hi estic una bona estona, hi ha una vista excepcional arreu (Pirineus-Costa-Barcelona-Montserrat-Pedraforca, etc.). Quan ja estic recuperat baixo fins al mig de l'esquena del cim on hi ha un petit prat que permet envolar-se cara oest, i hi comprobo que el vent m'entra massa de costat per assegurar la sortida i abandono la idea de surtir d' ací. Agafo l' equip i vaig darrera el segon pic direcció al Turó de l' Home on hi ha un petit prat encarat a nord-oest. Descarrego i m'espero que s' activi una mica, ja que no hi ha gaire zona neta per correr i davant hi tinc un faig al qual no m' agradaria visitar. Aprofito el moment per anar darrera una soca i fer una figureta arrodonida la qual em deixa més alleugerit per disfrutar del vol. Res, que no entre gens de vent i m' apalanco al terra a la gespa, i amb la caloreta que fa m' entra una "murrinya" que no vegis!. Va passant gent i tothom fent la pregunta típica: Que et tiraras? i jo per no ser descortès: Ara no, necessito més vent!. Amb aquestes que arriben un pare i una filla i es queden al meu costat a esperar uns companys que tornaven del cim i encetem una conversa que ens ha fet acostar i passar l' estona més agradable. Al poc arriben els seus companys i es queden per dinar allí, hi fa un sol i una temperatura molt agradable i fan bé d' aprofitar-ho. Hem començat a xerrar i els ha interessat molt tot el què els explicava dels vents i tèrmiques. Han comprobat que el que els hi havia dit es complia. A partir de que el sol ha començat a escalfar el vessant de ponent i deixar de escalfar el vessant de llevant ha començat un cicle, suau, de vents pseudotèrmics que m'ha deixat inflar a vela i comprobar els "suspentes" i veure la vela inflada. Seguidament ja tinc prou vent per inflar bé i quan ja s'aguanta damunt meu em giro i corro, poc, però asseguro i surto bé. Els faig un parell de wingowers per saludar-los i enfilo cap a la paret de ponent del cim. L'activitat és molt suau i giro dos o tres vegades molt aprop la qual cosa fa que guany alguns metres. S'acaba i m'obro enfora i torno a girar damunt dels Castellets i ja agafo direcció al Turó d' Arenys. A mig camí trobo una mica d' activitat i vaig girant, filmant i xerrant sol. Estic content! m´ha sortit bé, ja em veia plegant a dalt i tornar a baixar tot el camí, glup!!!!. Ja damunt d' Arbúcies hi ha activitat per aguantar-se i no perdre altura. Això em dona la oportunitat de passejar-me per tota la vall i filmar el poble. Encaro cap al camp d' aterratge i quan entro veig que les herbes son la òstia d' altes i evidentment quedo colgat de palla en arrossegar la vela i recollir-la en coliflor. No he acabat de plegar que la parenta, que tornava de BCN, passa a recollir-me. Ha estat una sortida perfecte i que em dona trempera per aquells dies que un no sap què fer.