Fer festa és collonut, oi que sí?..., et pots esparracar al llit fins que l'esquelet et diu que ja n'hi ha prou, no mirar el rellotge per veure si fas tard a la feina...... hhummmm. que bé!. El cel és ennuvolat i no fa sol, el vent es deixa sentir i és clar que anar a volar és, potser, perdre el dia. Així que la opció és anar a caminar pel bosc de tardor que tenim a aquesta petita vall. Posem els ulls cap el castell de Montsoriu, ja que fa molt de temps que no hi anem i és una caminada suau, amb un desnivell de uns 300 mts. assequible per tothom. Agafem el cotxe i ens apropem fins sota mateix del turó de mateix nom i deixem el vehicle aparcat en una racó de la sureda que puja fins dalt. En posem a caminar per la pista de terra que puja al Coll de Castellà, tot xerrant i contemplant el paisatge de tardor que ens envolta arreu, arbres sense fulles, pinedes humides plenes de pinassa al terra, els marges esbornagats pels senglars, i la frescor que ajuda a no suar per la pujada continuada que hem de fer. Ja gaire bé dalt, ens trobem una serp morta a mig del camí, segurament trepitjada per algun vehicle tot-terreny que poc abans ens ha passat, pobre.. a aquesta època i encara voltant per menjar, segurament, li ha costat cara la sortida del cau. L'hem recollit i posat al costat de la pista per, si més no, algun animalot se n'aprofiti. Ja al Coll de Castellà ens desviem a l'esquerra i prenem el camí que puja directa sota la muralla de la vessant sud-est. Ja som dalt! i el paisatge d'avui és "tristot", però bonic per les boirines de la vall de la Tordera, fins Blanes i Girona. Es veu molt lluny i des d'ací hi ha un petit replà net que pot ser bo per intentar sortir-hi amb el parapent. S'hauria de provar?. Fa vent i no ens hi quedem gaire estona, així que tirem cap avall per arreserar-nos al costat Nord del cim. Anem baixant tranquils i a les 14,00h. ja som al cotxe. Hem caminat 3 horetes que se'ns han posat perfectes per agafar gana. Ara ja hem dinat i convida estar recollits calentets a casa........ amb un te de veritat!.
6 de des. 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada