MONTSERRAT-MONT GROS 1.125 mts.

Ja ho he dit abans....no hi ha manera!. Avui ens pensàvem que trionfariem anant a Montserrat, atès que les previsions donaven sol i el vent de Nord no arribaria tan avall. I....., el vent no ha arribat tant avall, però de sol res de res, ja quan hem deixat els cotxes el cel era nuvolat i no feia sol en tota la muntanya i les puntes dels cims eren tapats amb un barret de núvol. Decidim pujar i provar sort, aprofitar el matí i descobrir nous itineraris. No cal dir que la pujada ha estat pujada de les bones, per camins de senglar i petites grimpades pel damunt de la roca tant característica de la zona. Hem fet el camí tot xerrant, bufant, ensumant els olors dels nostres motors (pets i llufes). Caminar i guanyar desnivell provoca descompressió de gasos i és dolent retenir-los al cos (això va per l' Emili). Hem arribat al cim amb el núvol enganxat i gens de visibilitat, i ens hem entretingut triant el lloc per obrir les veles i sortir. Com que no destapava, ens hem posat a esmorçar el què portaven damunt (entrepans i fruita, és clar). Feia fred i com que anàvem suats el fred ens ha arreplegat. Ens abriguem amb tot el què portem i ens posem a raser a sotavent del cim fent-la petar per esperar si es destapava. I no, allò no volia canviar, tot i que en un moment s'ha vist sota, però cap de nosaltres ho veia prou clar com per provar-ho. Ja passat el migdia hem decidit baixar i abandonar la idea de volar. La baixada és dura amb el "fato" a l' esquena, i en alguna ocasió hem visitat el terra amb el cul. Ja al cotxe ens canviem la roba xopa de suor, i anem a dinar a una masia de la zona, anomenada Vinya Nova, on hem menjat la típica amanida, embotit i escalivada (de primer), i mongetes i cigrons amb carn a les brases (de segon), postres de músic amb director i fruita, vi, gasosa i aigua, infusió i cafè, i 25,00 euros per cap. Cap a casa amb la vista mirant el cel, amb el desitj de visitar-lo així que es deixi.

Fotos: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSERRATMONTGROS?feat=directlink