VALLIBIERNA 3.056 MTS.

Ja començo a agafar gust en les ascensions als cims del Pirineu. Recordo els meus anys jovenívols en els quals la meva gran afició era pujar i escalar muntanyes i sembla que no hagi passat el temps, encara ho gaudeixo molt. Avui hem assolit el cim del Vallibierna d'una manera molt tranquil·la i familiar. Be vam sortir ahir amb la furgo amb aquest propòsit, i ens vam quedar a dormir a la presa del riu Llauset, damunt la població d' Aneto ( abans d'arribar a la boca sud del túnel de Viella). A les 6 h. del matí ja ens ha tocat el despertador i tranquil·lament hem preparat els estris i ja a les 7 h. hem començat a caminar travessant el petit túnel per bordejar tot el costat dret de la presa. Ja al final enfilem cap a Nord, direcció a l'estany Botornàs, d'allí cap a l'estany Gelat, i més a munt l'estany Redó. Ja amb la muntanya a la vista dirigim la nostra vista cap el coll que ens porta al cim. D'ací al cim ha estat el moment de més atenció a cada pas que donem, som a la cresta, que no presenta cap dificultat tècnica, és de passeig, però que si et despistes i t'entrebanques, pots tenir un castanyot d'aquells que no podries explicar. Hi ha timba a cada costat, i de molts metres!!!!. Al cim ens fa una mica de vent fresc i ens obliga a abrigar-nos. La idea en un principi era de fer el cim i continuar al pic Culebras, de 3.050 mts., però per arribar-hi cal passar per una llosa de pedra de uns 40 mts. que no presenta cap punt pla per passar-lo còmodament, s'anomena el pas de cavall, i té aquest nom per que la gent el passa asseguda al tall de la cresta, amb un peu a cada costat, i amb una timba a cada banda de hòstia, i és molt espectacular i acollonidor. Els meus companys no hi han vist clar, i no he volgut presionar per què quan no es veu clar, no s'ha d' apretar mai. Una vegada assolit aquest cim es pot baixar per la vall del riu Llauset. Bé, això no ha pogut ser, i hem optat per tornar pel mateix camí de pujada. El retorn de la cresta ha estat més tranquil que l'anada, sembla que l'estona passada al cim ens a fet adaptar als penjats que tenim als nostres peus. La baixada l'hem fet escurçant camí, inventant-nos el traçat pel damunt dels blocs de pedra que hi ha en tot el camí. Ja prop de l'estany Botornas ens hem aturat per dinar i estarrejar-nos pel damunt de l'herba verda i flonja. Hem acabat l'excursió a la furgo amb una cervesa Xiveca d'allò més fresca. Fotos de la sortida: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/VALLIBIERNASETEMBRE2009?feat=directlink