DARRERA PROBA DE LA LLIGA CATALANA-ÀGER

Si bé les previsions no eren gaire bones, s'ha pogut volar dos dels tres dies, divendres i dissabte, avui diumenge s'ha anul·lat per risc de tempestes. Sortim d'Arbúcies el dijous per la tarde per ser a Àger al vespre i poder dormir tranquil·lament i ser allí el divendres a primera hora.

DIVENDRES 11.- M'aixeco a les 8 h. per poder fer un vol en parapent, ja que fa més de .... no sé quants mesos que no el toco, només he volat amb ala delta. Agafo el quad i directe cap el Maciarol per trobar algú que em porti a l'envol de la Roper. Allí em trobo amb l'escola Entrenúvols i em comenten que van plens i s'ofereix en Xavier de Lleida que tembé es troba sol i puja em el seu cotxe. Qüestió solbentada i en poc som a la Roper, sense vent, però ja desplego la vela, la repasso i em poso a la sortida per esperar la primera manxadeta. No tarda gaire i ho provo de cara al pendent i fallo, se'm col·lapsa la vela i em poso de cara a la vela. Torna a fer un bufadeta, aixeco la vela bé i començo a córrer i...... sortida de professional. M'arrambo tant com puc a la paret i continuo fins Santa Lis sense perdre gaire, allí començo a perdre altura i torno cap a la sortida i giro mini tèrmiques que m'aguanten una bona estona, m'obro cap a la sortida La Nova, i continuo girant tonteries que m'allarguen el vol. Finalment, apurant fins línia de vol al Maciarol, aterro sense gaire be fer cap giro d'aproximació. Ha estat bé, per ser la hora que era, i s'endevina un dia actiu a tope!. Recullo l'Elena per pujar amb l'ala delta i sense pensar-ho ja som a dalt, hi ha tots els companys muntats per que els núvols s'estan desenvolupant de pressa. Tots surten abans que jo, i quan ja estic a punt tota la muntanya està en ombra. M'espero a la sortida enganxat per què surti el sol, i passa massa estona, decideixo sortir en ombra i sortir de la muntanya direcció al pla per trobar el sol, Ho faig així i els núvols em van perseguint en la meva cursa cap el pla. Total, que ni sol ni vol, en 15 minuts soc a aterrat a Agulló, merda!. Els meus companys son fen la proba (Benavarri-Turbon-Àger), amb el cel que va carregant amenaçador. Alguns han fet el Turbon i de tornada han aterrat sota la pluja.

A Àger m'he trobat amb en Joan Cunill i amb les ganes que tenia de volar ha pujat a fer un vol de tarda. Desde La Règola el controlaba quan volaba i s'ha estat molta estona sense perdre metres. Només la tempesta que s'apropaba l'ha fet baixar, amb centrifugats i wingowers que oferien un espectacle pels parapenteros que el miraben maravellats. A l'aterratge un mal vent ha fet que piques al terra amb el genoll i s'ha fet una peladeta, acompanyada del cop que ha fet minvar la seva moral. Però és un crac! només que voles una mica més hi hauria feina per atrapar-lo.

DISSABTE 12.-Avui el dia sembla més estable, però ens afanyem per no arribar tard, la previsió es de que es munti a la tarda i per tant s'ha de sortir aviat. Tots pugem d'hora i a les 13h. ja som apunt. Decidim fer VILANOVA DE MEIÀ-PORT D'ÀGER-BALAGUER. Sortim gaire bé un darrera l'altra, semblava un mundial, hi ha moltes ales...ejem...., i totes pugem ràpidament al núvol 2.100 mts.. Pico per atrapar als capdavanters, Pedro, Franc, Josep Mª., Martí, Met, etc.., i abans de creuar Terradets ja soc amb en Pedro, i creuem Terradets, jo a 85 km/h. directa a la pedrera i en Pedro a les parets de Rubies. Ell no troba res i ha de venir cap on soc jo que ja giro, però s'enganxa millor que jo i ja el tinc per damunt meu, total que amb prou altura em llenço cap a la sortida dels parapents, on sempre hi ha la tèrmica de torn, i sí, era allí l'enganxo i m'encanto a agafar la màxima altura, ja que sé que és important per poder tornar còmode. Quan ja estic ben situat vaig fer la pilona de Vilanova, abans però agafo un termicot damunt l'ermita que em posa a 2.000 mts., faig la pilona i torno cap a la sortida dels parapents, però... òstia, amb un vent de 20 km/h de cara. Perdo molta altura, i torno cap el mig de la vall per intentar passar pel mig i estalviar-me tota la fuga, ho intento dues vegades. Ací és tot molt turbulent, es troben el llevant amb el ponent i és desagradable, la qual cosa em fa decidir tornar-ho a provar arrambat a la muntanya. No cal dir que he intentat pujar al núvol i no hi ha hagut manera, encara no en sé prou. No ho aconsegueixo, damunt Sant Maria de Meià hi ha quasi 30 km/h de cara. Se m'enfonsa l'ànim, i torno vent en cua a l'ermita de Vilanova per probar de tornar agafar altura. Vaig rebent de tot arreu i abandono la lluita aterrant a l'únic camp que em garanteix que no m'ostiaré, tot és molt guarro, ara. Aterro molt bé i seguidament baixa en Juki, desprès en Joan Carles, en Pedro, en Met, n'Adrian i en Konan. Som una bona colla que ens ho muntem en dos cotxes farcits fins dalt de tot. En Konan ha anat fins Fontllonga fora del cotxe enganxat al reposapeus i a la baca del cotxe. Fem una cervesa a Fontllonga amb els trons i llamps que ens atrapen, plou galledes d'aigua, ens ha anat d'un pèl.

DIUMENGE 13.- El dia és més inestable i les previsions ho diuen. Pugem rapit per decidir la proba, però quan som a dalt, ja veiem tot de cúmuls que creixen molt rapit i que formen un cercle per tota la vall d'Àger. No ens ha portat gaire temps decidir anul·lar la mànega. Tothom a dinar i fi de festa, que celebrem a la Baronia de Sant Oisme. Ja només queda decidir el dinar-berenar de La Lliga que ho farà el guanyador d'aquest anys: en FRANC! Felicitats. Mireu les fotos que es poden ensenyar (al gos li vaig dir que faria gol i em va fer aquesta cara): http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/LALLIGACATALANA?feat=directlink