Ahir les ganes de volar i no poder fer-ho em va deixar mal gust i aquest matí he decidit anar a Berga per veure l'ambient de competició de la Lliga Catalana de Parapent, i mirar de volar amb ells. Dit i fet, enfilo amb la furgo cap allí i com que no sé on es troben segueixo la furgo de en ......, que he reconegut quan m'ha passat per l'autovia. Ens hem adreçat a Avià, al casal dels avis, on hi ha la organització. Jo no tinc el carnet de pilot i els he preguntat si em podia apuntar amb la organització i participar avui amb ells. Tot per què hi ha la pujada a Rasos de Peguera, amb autocar, i la recollida. M'han clavat 30,00 euros, però els dono per ben pagats a raó de que anant sòl tinc tota la infraestructura solventada per si aterro a qualsevol racó. Pugem a Rasos i allí ens trobem amb el cel tapat per núvols de convecció, però que tampoc sembla que hagi d'anar a més. Tothom a terra i motxilles a l'esquena, i "arriba" que en donen. Hem de pujar per una pista d'esquí a peu per arribar a l'envol. Osti quina pujadeta, d'entrada ja comencem a suar, tot i que l'aire el fresquet, però amb 15/20 minuts ja som a dalt. Ara ja només queda esperar que s'aixequi el sostre i puguem sortir. He aprofitat l'estona per trobar-me amb coneguts que coincidim a les sortida amb l'ala delta: els Ktx2, els Muntanyencs, els que venen a Bellmunt, etc....és a dir que sense adonar-me moltíssima gent em tenia controlat. El sostre s'ha aixecat i ràpidament posen les mànegues per la A i la B. Corre que s'envan, preparo la vela, munto la cadira, m'equipo i em poso a la cadira, vaig a la sortida i ....... ja no queda gaire bé ningú, bé es una exageració però som molt pocs els que quedam a terra. Davant meu un xicot es posa a correr i .... catacrac! esgota el pendent, salt i falla la sortida. S'ha fotut un bon mastegot. Espero que bufi una mica i inflo be, i surto amb quatre passes. D'entrada el núvol ja m'estira amunt, estic sotaventat i l'ascendència és una mica "guarra". Tiro endavant i ja es més franca i puja fort. Giro fins tocar la broma del núvol i ja m'encaro a la 1ª balisa veient que la majoria dels pilots que ja l'han fet van molt per sota. Això em fa ser previsor i torno a pujar fins la broma (2.100 mts). Faig la 1ª, i cap a la 2ª trincant pel camí. Faig la 2ª i cap a la 3ª, molt rapit don porto el vent de cua. Faig la 3ª i cap a la 4ª, però amb el vent de cara fins el final de la cresta sense poder passar de 1.800 mts, en totes les tèrmiques que he anat girant pel camí. Ací hi ha la criva de pilots, molts es tiren a morir vent de cara. D'altres ho hem provat dues i tres vegades i ni ha ha hagut manera, fins que he decidit obrir-me a la vall per tirar per sota un carrer de núvols molt macos però que no tiren gens. Vist el plà i en tal de no quedar-me tirant per la muntanya surto per la 3ª Maria i surto a la plana per poder agafar el vent de cua i arribar al gol. Així ho faig i em surt bé, el planeig fins el gol ha estat emocionant, sense gaire altura i agafant bombolletes que m'ha permès arribar-hi i aterrant d'una manera impecable davant els "grossos" de la FAC., i que potser dubtaven quan m'ha deixat inscriure. Total, que m'ho he passat molt bé, i si puc repetiré si em deixant. He fet poquetes fotos, mireu-les:
1 comentari:
Enric, això sí que és una crònica com deu mana. Fa ganes de ser-hi!!
Txus
Publica un comentari a l'entrada