Ahir no vaig sortir amb la parenta a caminar i li devia la moguda per avui. Així que una vegada llevats em proposa anar a Amer i pujar caminant a dalt l' ermita de Santa Brígida. Jo encantat de la vida accepto i de pas agafo el parapent per si de cas es pot fer una volada. Arribem al camp d' aterratge i no hi ha ni una ànima, per la qual cosa agafem una mica d' aigua i els bastons i cames amunt, en ritme pausat per seguit. La pujada va essent tranquil·la, fa una mica de fred però amb l' exercici ni es nota. El dia és núvol i fosc; el vent calmat a aquesta altura. A l' ermita ens aturem per beure una mica d' aigua, fer-nos una fotografia (us saludem de tot cor), i veure una mica del paisatge, del qual ja estem acostumats, però que mai observem en deteniment de les coses petites, i és formidable. Arribem a la sortida i és deserta, ningú enlloc. Fa una brisa molt suau, encarada, prou per sortir i anar de caiguda. Bé, ja som dalt i ara avall per la carretera per allargar una mica més la excursió. Baixem tranquil·lament i quan som al cotxe pensem que seria bo, si més no, fer una vol de baixada; i cotxe amunt fins a la sortida que ara es troba en calma. Preparo la vela, la cadira i m' equipo. Aixeco la vela i em cau de poca pressió que té. Torno a posar-la bé amb l' ajut de la companya ( que ja em fa notar el rotllo que és quan les condicions no son bones per sortir de seguida). Amb una mica més de brisa aixeco la vela bé i corro, corro, corro i ssssssssssssssssssssssss....... ja volo o més ben dit, m' enfonso com el plom. Quatre o cinc girs per dir que he fet alguna cosa i en qüestió de 4 minuts i mig ja sóc aterrat. Quan estava fent les maniobres d' aproximació, sota meu ja m' esperaven en Geof i la Judith per si volia tornar a pujar, però ja teníem decidit anar a casa a dinar. Els he donat les gràcies per oferir-se a pujar-me de nou i en poca estona més ja tenia l' Elena al meu costat ajudant-me a plegar el parapent. El parrac plegat i apareix en Borrell, sòl, i atès que ell sempre s' ha brindat a pujar-me quan vaig sòl m' ofereixo de pujar-lo fins la sortida. No ens ho pensem gota, el carrego i el porto fins dalt a fer companyia a la parella (Geof i Judith). Els deixem dalt esperant que el vent es desperti i nosaltres cap a casa. No sé si hauran tingut un bons dia?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada