Quin espectacle de dia avui. Sí, ha estat emocionant i angoixant, pels que volaven i pels que érem a terra mirant-los. La cosa és que aquest matí ja era present el vent fort de nord oest a Arbúcies, així que quan ens hem llevat, hem pensat en anar a donar una volta per la muntanya i fer la caminada obligada del dia, dic obligada per què creiem necessari fer-la atès de la feina tant sedentària que de dilluns a divendres ens ocupa. Hem fet la caminada per la riera d' Arbúcies; ens hem encaminat amunt fins el Molí de les Pipes, pujat cap el Congost i d' allí a la Caseta d'en Fèlix. Després hem tornat a casa havent caminat durant una hora i mitja. He mirat el cel tant blau i maco que sense dinar, amb la furgo, m' he arribat a Amer - Santa Brígida. Quan ja hi arribava he observat a un parapent volant a la llunyania, era en Marc, i només arribar al camp d' aterratge hi havia un munt de gent que pujava amb els cotxes plens, hi havia nervis per aprofitar l' oportunitat. M' he apuntat amb un grup de coneguts, i amunt. Hem arribat a l' envol i ja hi havia quatre ales preparades per sortir, i en Marc encara volant. Amb aquestes, veiem a en Marc que tornava cap a la sortida i amb un parell de maniobres aterra amb nosaltres. Ell ens comenta que més amunt ja es troba la turbulència de vent i comença a estar mogut. Però els que ja estaven preparats surten sense valorar les seves paraules. Només sortir tots van amunt i de tant en tant els cops tèrmics se'ls van fent més violents. Algun d' ells volien aterrar però no podien, tot tirava i el vent s' anava reforçant i variant de direcció. Tot de sobte el vent canvia de sud a oest molt fort, el parapents queden clavats i amb fortes ascendències que els provoquen plegades continuades i se'ls fa molt difícil dirigir-se al camp d' aterratge, fins i tot hi ha un parapent de competició (Erwan) que no es veu capaç de fer-ho i s' en va direcció La Cellera per escapar de les garrotades que està rebent. El veiem aterrar a la llunyania, darrera el turó a la vall de Sant Climent d' Amer. Els altres, després de lluitar contra els elements han aterrat al camp d' aterratge fent grans reverències i petons al terra després de posar-hi els peus segurs. Nosaltres, i jo que gaire bé era a punt de sortir, ho hem viscut com una pel·lícula de por, només pensant en el què estaven passant els voladors. Retrobats tots a baix, hem anat a dinar a l' Snak d' Amer on tots han dit la seva relaxadament.
Després de dinar, i com que era d' hora, tenia ganes de caminar una mica i m' he dirigit cap a Sant Climent d' Amer per descobrir algun racó nou. He pujat amb la furgo fins el Castell de Recasens, i allí , amb la motxilla i una mica d' aigua he començat a caminat per una drecera fins el Poblat Ibèric. He anat crestejant fins l' alçada de Santa Brígida. Dono la volta per què s' em fa fosc i he arribat a la furgo a l' ombra del bosc, gaire bé sense llum. Hi ha unes excursions agradables per la zona, per fer en aquests dies que no es pot volar. He comprat una guia de rutes per camins i corriols a Amer i la veritat és que els dies que vagi a la zona procuraré de fer algunes sortides per descobrir-la. Demà ja veurem quin dia ens espera, però la caminadeta no pot faltar, és "güapo, güapo".
2 comentaris:
...carai nanu! no hagues dit mai que avui volava algú. A Bellmunt feia vent ja de bon mati. Hi ha cops que és millor esta a terra. Apa adeu i fins a la proxima!!
Dons sí, cal tenir clar que hi ha dies que encara que es vegi bé, cal desconfiar-ne i fer cas de l'experiència. Això de veure correr els núvols totalment al revés del vent de la sortida...miauuuu... que no pinta bé!
Publica un comentari a l'entrada