SANTA BRÍGIDA "COLLONUDA"

Les previsions d' avui eren del tot desanimadores per poder fer alguna cosa, però tenia ganes de provar-ho, així que com a mínim vull fer una caminada amb l' equip a l' esquena i passar una estona a la muntanya. Decideixo anar a Amer i pujar a Santa Brígida a peu i si es pot baixar volant. Quan arribo a les 12 del migdia no hi ha ningú i no perdo temps en equipar-me i començo a caminar. El vent es encalmat a la vall i a l' ermita la senyera es mou una mica. Vaig pujant poc a poc, xiulant, per la quietud que hi ha al bosc, fins dalt que no trobo a ningú. Quan arribo a l' envol comença a reforçar-se el vent i penso que he d' aprofitar la ocasió i preparo l' equip per sortir. El vent va pujant i sense ningú enlloc jo surto, no he hagut de fer cap pas i el vent ja m' ha tret amunt. Osti! que bé! sóc per damunt de la muntanya fent èmpit tranquilament d' un costat a l' altre, i amb aquestes que veig que arriben tres cotxes al camp d' aterratge que esverats es traspassen les veles, i amb un vehicle pugen a tota llet. En un moment donat el vent a perdut intensitat i fregant el arbres aterro a dalt en el moment que arriba tota la penya. Tots despleguen les veles i ens hem d' esperar una bona estona per que les condicions es tornin a posar bé. El sol no llueix i es van formant núvols molt baixos en confluència, hi ha una batalla del llevant contra el ponent, o l' inrevés. Tornem a sortir i ara ja hi ha tèrmiques molt bones que ens pugen uns 200 mts. pel damunt de la sortida fàcilment. Som 7 parapents volant i no ens fem gota de nosa. En una ocasió que he trincat fort m' he aventurat d' anar fins a la punta de la carena de llevant i una vegada que hi he arribar he tornat molt baix, arribant gaire bé amb l' altura per anar a aterrar. Però avui el dia estava de festa, he enganxat una tèrmica super bona que m' ha aixecat del terra fins per damunt de la sortida i ho he aprofitat per tornar a aterrar a dalt. Iupiii! això està de fàbula, i la gent animada com feia temps que no veia. Reposo una estona i hi torno....... apa! a munt un altra vegada. Ara ja no estava ni en tensió, no calia, era fantàstic, tot tira suau amunt. Fins que la gana ja apretaba, eren les 4 de la tarda i en Xiliu i en Joan ja eren a terra per anar a dinar, i jo que m' hi vull apuntar. Amb aquestes que ja em decanto de la muntanya i accelero a tope cap a davant, direcció La Cellera, i arribo fins la sortida d' Amer,on giro i torno al camp d' aterratge fent wingowers fins coincidir amb n' Adrià amb qui aterro a l' hora. Tots contents a terra, mirant enlaire encara veiem en Borrell, en Geoff i la Judith volant, apurant el dia. Han estat volant fins que s' ha fet fosc, i segons ens han dit, s' ha establert una brisa molt laminar que els aguantava fàcilment, tot i que estava molt tapat de núvols. Hem fet un mos a l' Snak d' Amer, fent-la petar de la sorpresa i l' alegria que ens ha donat el dia. Cagum! no sé que hem de fer amb la meteo del collons. És ben bé que sempre s' ha d' estar al lloc adequat en el moment oportú. Fotos d' avui: http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/SANTABRIGIDACOLLONUDA?feat=directlink