AGER-LLIGA DELTA 27/28-06-2008

El cap de setmana passat i aquest s'ha fet Lliga Catalana d'ala delta a Àger. El passat va ser un cap de setmana amb vent i ja sabeu que a mi el vent no em fa gràcia, per la qual cosa el dissabte la mànega ve ser cancel·lada. Vam anar a dinar a Cellers a l'hostal del Llac. Després em vaig decidir a volar sobre dos quart de set de la tarde per fer un vol de plaer. Feia vent però els parapets volaven. Em vaig dedicar a fer planejos de la sortida Roper fins el Mont Rebei durant una hora llarga i com que le vent era de Ponent i ja a quarts de nou del vespre el Camping es deixa tractar, vaig aterrar al costat de l'aparcament. El diumenge es va fer proba, però el vent era molt fort i vaig passar de volar. Els companys que ho van fer ja em van dir que no ho van passar gaire bé.

Aquest cap de setmana s'ha repetit Àger. El dissabte jo no hi vaig poder ser per un compromís ineludible de festa de natalici d'una companya que celebrava el mig segle i això no es pot deixar de celebrar. Els meus companys de vol van fer una proba que era anar Benavarri-Talarn i gol a Àger. Hi van haver 3 gols. Avui diumenge el dia s'ha presentat molt bò. Al matí tenia ganes de fer un vol amb el parapent a primera hora i he pujat a quarts de deu del matí amb la furgo i la he deixat a dalt amb l'ala i he fet un volet tot suau, fins i tot he anat a l'ermita de la Pedra i m'he posat al costat assolellat de llevant i m'he mantingut una mica. El dia es presenta collonut. A l'aterratge he coincidit amb en Joan i hem aterrat plegats. Ja esmorçat i amb l'Elena tornem a pujar per intentar seguir als companys de la Lliga amb la prova que proposin. El dia comença a donar imatges bucòliques de petits cúmols. Som diumenge i tampoc ens volem complicar les recollides. La prova que es decideix és: Sopeira-Abella i gol a Àger. Sortim plegats i les tèrmiques son de cine, +5 a +8, pujem a 2.800 mts. sobre la sortida i em llenço cap la primera balisa amb vent de ponent . Amb el primer planeix arribo fins a l'alçada de Tremp, avui estic fí, trobo un +4 que giro fins 2.700 mts. i el deixo per que veig que s'està muntant un núvol d'escàndol damunt de Talarn, hi arribo i amunt fins 3.100 mts. que em permeten anar fins el trenca-aigües de la vall de Tremp amb Sopeira. Hi trobo vent de ponent de 15 km. de cara i dubto en posar-me en la possibilitat de cagar-la a la vall d'Aren, i com que no participo em plantejo de fer el meu vol. Em llenço cap a La Pobla de Segur com si fos balisa, la faig i no deixo de girar fins arribar als 3.000 mts. unaltra vegada. Travesso el pantà i contemplo com a espectador l'arribada d'uns quants parapents arribant al seu gol. Passo pel damunt de les parets i entro al cercle d'Abella sense dificultat. Faig la balisa d'Abella i miro cap a Organyà i veig un carrer de núvols que m'estan dient..... vine ... vine. És temptador poder anar cap a la Cerdanya. Estic jugant amb els núvols i la racionalitat em diu que no puc putejar a l'Elena un diumenge, després de la pallisa de quilòmetres que li vaig fer ahir. Giro cap a la vall d'Isona i em trobo amb un vent fort de 25 km. de cara que em fa decidir volar cap a Figuerola d' Orcau, que és on hi ha un camp enorme per aterrar i una benzinera amb cerveses fresques que m'esperen. Hi dit i fet tenso a tope, pico fort i haurieu de veure com penca la burra quan se li diu. Aterro com un senyor i plegada la burra cap veure un refresc de cibada. L'Elena em recull perfecte i cap a casa per Pons, on ens aturem a dinar-berenar-sopar.

CAMPIONAT D'ESPANYA D'ALA DELTA 2009

Del dia 5 al 14 de juny vaig estar participant al Campionat d'Espanya d'Ala Delta a Zujar (Granada). Tots els que volem en lliure ja sabem que és terra de calor i vent, i així va ser, gaire bé cada dia el vent feia acte de presència i feia que les condicions de vol fossin difícils, però també dóna joc per fer els circuits més interessants i selectius. Els dos primers dies van ser cancel·lats pel senyor EOLO, el tercer dia, amb vent es va donar el tret de sortida i es va volar amb un vent molt fort pel meu entendre, i jo no vaig volar (vaig desmontar l'ala a la sortida). El dia següent també es va cancel·lar pel vent. Del cinqué fins el darrer es va competir molt bé, amb proves de 87 a 165 km., aconseguits per uns quants pilots. Aquest any ha estat una de les úniques ocasions que he viscut un nacional relaxat, no només en quan a mí, sino que tot l'ambient de pilots (veterans) hi reinava una aureola de tranquilitat, de ganes de volar i passar-ho bé, amb molt bona sintonia per part de tothom, sense donar importància als resultats.

En relació al meu resultat, ha estat dels pitjors, però m'ho he passat d'allò més bé. La veritat és que fins ara habia pilotat una ala totalment desequilibrada i no volaba a gust, pensaba que eren manies meves i que el fet de volar poc perdia la pràctica. Després de parlar amb "el niño" Blay Jr., vaig adonar-me que portaba l'ala molt descompensada dels tips i quant em va donar les mides de fàbrica, vaig poder ajustar-la al meu gust. Ara hi estic a gust i la piloto sense cansar-me. A partir d'ara tot serà diferent...... suposo!.

BELLMUNT-LLIGA CATALANA D'ALA DELTA

El cap de setmana del 16-17/05/08 ens citem a Bellmunt (Sant Pere de Torelló), per fer una proba més de la Lliga Catalana d'Ala Delta, sembla que allí el temps estarà bé. Després de tot l'hivern que no he agafat l'ala em fa cosa volar-hi, ja que és un lloc molt tècnic pels aterratges, els camps son petits i no hi ha gaires, tots sembrats i jo vull estrenar l'arnés nou que vaig probar fa 15 dies a Àger, i que en aquell vol em vaig trobar massa avançat de posició i el pilotatge s'em va fer complicat. Potser és falta de confiança en mi mateix. Bé no m'ho penso més i vaig cap a Sant Pere de Torelló una mica d'hora. També tinc ganes de fer un vol amb el parapent a primera hora. Arribo a la plaça del bar dels Avis i ja hi trobo a en Quico, en Pedro, en Quel i algu altre que no recordo ara. Parlem una mica i truco a l'Edu Crispi per saber si és per dalt a volar i no contesta. Res, que m'aixeco de la cadira i els dic que pujo a volar amb el parapent. Pujo sol amb la furgo i a dalt la deixo i vaig a l'envol. Allà no hi ha ningú i fa molt poc vent, no fa vent. Preparo l'equip (Hook) i quan ja estic enganxat apareix en Tasi amb l'ala a coll per poder estar tranquil i ample per muntar-la. Espero que bufi una mica i surto per cames bé, el vol el dedico a explorar els morros de ponent que no em donen cap sorpresa, es a dir, no hi ha activitat. Giro al tercer morro i apunto directe al cap de les cases de sota el Xicra per comprovar el què hauré de fer si hi vaig a aterrar amb l'ala delta. Quan ja soc damunt de Sant Pere trobo una termiqueta que es deixa girar un parell de vegades i em dona una mica més d'altura per arribar sobrat damunt del camp d'aterratge. Miro i remiro el plantejament que s'haurà de fer amb el delta, ja que no té res a veura amb el parapent, i ho veig una mica fotut. És una camp que s'hi pot aterrar però és una mica complicat en funció del vent que t'hi puguis trobar, no ho veig gaire clar. Em recull l'Edu Crispi amb els seu cotxe mentres estic xerrant amb en Jordi Anglí que ha vingut a veure'l, pel mateix motiu. Mentres estava aterrant em va mirar però no em coneixia vestit de parapentero, sorpresa per ell. Tornem a pujar a l'envol i baixo el delta i tots junts mirem les condicions que no semblen gaire bones. Comença la proba, i van sortint un darrera l'altre, jo no ho veig clar i decideixo no volar. Espero fins 2/4 de 5 i m'equipo per volar amb el parapent (Artik2), serà el segon vol que li faig a la vela. El vent és fortet i tèrmic, sembla que pot ser bò. I així és, només sortir ja agafo la primera tèrmica i m'enfilo per damunt de l'ermita i arribo a 1.800 mts. i m'ajunto amb unaltra Niviuk (Hook), i la Rush de l'Edu Crispi. No és dificil mantenir-se per la zona, i decideixo explorar passant el Forat Micó fins el Pic de l'Àguila, pel davant. Allí he perdut molta alçada però un parell de voltors em marquen un termica molt bona que em posa a 2.300 mts.. Ja soc alt, i no m'ho penso i directe al Puigsacalm, a 56 km/h. vent de cua de Ponent. Arribo al Puigsacalm i el trobo molt termic i mogut, alguna plegada a les puntes, però l'Artik2 sempre transmet estabilitat i pressió, cap problema. Surto a la mateixa alçada aproximadament, i travesso tota la vall fins el Puig Rodó, on no hi trobo res, continuo per la cresta de Finestres fins el costat del volcà Crostat/Santa Margarida. Com que no està actiu i amb el fi de no trobar-me tirat sense recollida, giro cua i torno a Olot. No perdo gaire altura i travesso direcció Nordest d'Olot mentres parlo amb els companys d'ala delta que son per allí, i com que ells tenien una balisa al Mont, vaig seguint la carretera de va d'Olot a Castellfollit de la Roca. Sento que l'Àlex i en Marc son per la zona. Quan arribo a Castellfollit de la Roca ja trobo el llevant que entra amb força i no em deixa passar. Decideixo aterrar a l'entrada del poble amb força vent, però la vela funciona. Només aterrar, passa en Jordi Anglí, el qual ja ha estat recollit per la seva dona Dolors, i em torna a trobar vestit de parapentero i no em reconeix fins que em trec del casc, sorpresa!.

El tio alucina, no m'atreveixo volar amb l'ala delta i amb foto el viatge amb la vela. Em comenta que s'haurà de plantejar de volar en parapent, també. Tornem a Sant Pere pel nou tunel de Bracons. Allí en Cunill em puja a dalt per recollir la furgo i cap a dinar/sopar al Xicra amb tots els companys. El diumenge comença tapat i tampoc volo, tot i que a la tarda millora. Però he de veure clar que disfrutaré i no m'ho sembla que pugui passar. Bé el cap de setmana m'ha donat el primer cross amb parapent nou i mo he passat molt bé!

ESCAPADA AMB MOTO A "LAS ALPUJARRAS" (GRANADA)

Amb el soci de feina vam decidir escapar-nos quatre dies i viatjar fins Granada i donar una volta per "Las Alpujarras" a Sierra Nevada. Dit i fet, abans no m'agafi la tongada de rendes, el dijous dia 7 de maig a les 7,00 h. del matí ja som dalt les motos respectives, omplenem els dipòsits i màquinaaaaaa. Ens fotem una tirada fins la població de Xàtiva on dinem al passeig del poble, en una terrassa fora al carrer. Dinats, li fotem unaltra tirada fins Guadix on ja entrada la tarda-vespre i donem un tomb i agafem habitació a l'hotel M.Carmen ***, s'hi està bé i tranquil. Després de la pallissa, estem una mica cansats, però hem de sortir a sopar fora, perquè allí no hi ha cuina. Anem a la competència, al hotel Comercio ****, el qual ens ha deixat un bon record. El sopar ha estat molt bò i barat!!!. La propera vegada que hi vagi, si és el cas, aniré a dormir-hi. Tornem a Hotel a dormir. L'endemà, a les 8,30 h. ja som preparats per començar la volta turística per "Las Alpujarras". Amb els dipòsits plens, sortim de Gaudix direcció la Lacalahorra, poble dominat pel seu catell i Sierra Nevada al Sud encara nevada, allí comencem la pujada al "Puerto de la Ragua", on en arribar-hi ens fem alguna foto. La gana ens apreta i decidim baixar fins el primer poble. A Cherin trobem un bar obert amb unes quantes persones prenent cafè, hi entrem, i els demanem dos entrepans de truita, i òsti! ens porten mitja barra de pa amb una truita d'estrús. Bé que era molt gran, però amb una cervesa SIN cau tot. Tota la gent ha marxat i l'amo de l'establiment ens diu que ha de tancar, donç el dijous tanca per festa setmanal i només obre el matí fins les 11,00h. pels amics que hi van a fer el cafè. Quins detalls es marca el tio, eh!. Paguem i abans ens diu.. "vaya motos, esto debe arrear bien, eh!, jo com os envidio". Sortim cap a Ugigar i Cadiar, on omplanem els dipòsits, i cap a Trevelez a menjar pernil (segons diuen, el pernil més bò del mon). Arribem a Trevelez ja al migdia (13,00h), i el dubte ens ve especulant de que si menjem pernil no tindrem gana per dinar, però el seny ens diu: Cony si som ací, que collons, li fotem a una bona tapa de pernil amb un gotet de vi i ja dinarem més tard. Dit i fet, al vell mig de la plaça del poble, asseguts en una taula exterior i li anem fotem caixelades al pernil més famos del planeta (no mata moros) però només menjar-se'l allí sembla que sigui mes bò. Un parell de rotets i ja som dalt les motos, i seguim la carretera que desde que hem sortit es plagada de corbes amb un asfalt perfecte per les motos. Anem passant pobles i arribem a Campaneira, on ens hi quedem a dinar (amanida i peixet fregit boníssim). Ja entrada la tarda estem fins els ous de veure pobles i poblets i arribem a Granada. Ens passejem pels carrers més cèntrics amb les motos (és un luxe anar en moto en ciutats com aquesta) posant-nos per tots els racons. Fem la volta per l'Alhambra, el barri gità, fins que el gps ens adreça a un hotel al rovell de l'ou, el ... ***, està molt bé, a peu pots anar arreu, i tot l'ambient de tapes està pel seu voltant. Dutxats sortim a tapejar, i ens adreçem a ....., on hi manjem molt bé. A dormir toca per que demà volem fer ruta de tornada. Ens aixequem com cada dia, a les 8,00h., esmorçem i agafem l'autovia fins el poble de Zujar, en aquest racó s'hi celebrarà el Campionat d' Espanya d' ala delta 2009, a comprar oli d'oliva del Molí Guchifa, fantàstic, molt aromàtic, només pel pa amb tomàquet. Com que ja conec les rodalies ensenyo al meu company els banys termals que hi ha sota la muntanya que domina tot l'altiplà, el Jabalcon. Després de predre un quinto SIN, amb un platet d'olives picants, li tornem a fotre i ja no parem fins Alacant. Per arribar-hi hem fet la ruta de la costa fent carreteres comarcals passant per Baza direcció Huercal-Overa, d'allí a Àguilas, cap a Mazarron, cap a Cartagena, cap a San Javier, cap a San Pedro, Torrevieja, Guardamar, Santa Pola i Alacant. També el mateix precediment, gps i cap a l'hotel, però ací la cosa canvia, el hotels son més cars que els que hem anat visitant, i després de donar unes quantes voltes preguntant preus ens quedem a l'Hotel ...***, ons ens fan un preu normal. Ens dutxem i cap a sopar al port. Hi ha poca gent per ser una capital. El merder està en els bars del casc antic, molt jovent amb botellon fora dels locals i els carrers plens a vessar. Bé, es el que es porta ara, suposo. Tot sopant decidim aixecar-nos d'hora per arribar a casa al migdia i tenir tota la tarda per descansar. Ja a la carretera, anem a un ritme molt bo per complir l'objectiu, en aturem a l'àrea de l'Hospitalet de l'Infat, possem les motos juntes com sempre, agafo la mànega i ompleno el dipòsit de la meva moto i seguidament el dipòsit de la moto del soci, vaig a penjar la mànega i .......... collooooonnns acabo d'omplenar els dipòsits de GASOIL !!!!!. en aquest moment el mon em cau damunt, osti...osti..., sense enjegar les motos, el dependent de l'estacio de serveis ens facilita una goma i galledes i buidem els dipòsits de gasoil, hi posem una mica de benzina que també buidem per netejar els diposits. Comença laprova de foc, el soci enjega la seva moto, arranca bé però als cinsc segons rateja i es para, no pot arrencar-la!. Faig el mateix amb la meva, però donat molt de gas, i fot un pet i surt fum de tot el motor i para. Ja l'hem cagat!. Probem d'arrencar-les i no hi ha manera. Quan ja hem esgotat les bateries truquem a l'assitència en viatge i ens venen a buscar dues grues. Carreguem la meva moto i cap al garatge per guardar-les i l'endemà portar-les a la BMW per que ens les reparin. Quan ja estic preparat per deixar-la em truca el soci i em diu que per un moment la seva moto ha arrencat. Anem a veure que hi diu el mecànic de l'altra grua, i el tio en sap un pou, i ens diu que ell farà que les motos arrenquin. I sí, ens treu les bugies i fa anar el motor per expulsar el gasoil que encara quedaba al motor, i després d'alguns intents, voilà! les motos en marxa. Tota la moguda ens ha costat 3 hores. Per l'autopista les nostres motos semblen tractors pel fum que treuen, però a mesura que van passant els quilòmetres comencen a anar més fines. arribem a casa sobre les 21,00h., en cara podem veure el Barça!.

PONT DE L'1 DE MAIG-ÀGER (LLEIDA)

Previsió bona però sense comptar amb el vent! el Nord ens ha tocat els collons cada dia!!!!!!!!!!.

El divendres ens llevem tard. Està plovent i decidim sortir d'Arbúcies tranquilament i anar a Àger per passar-hi tot el cap de setmana. Quan arribem a la vall i veiem el Montsec ja podem comprobar que no podré volar, fa vent de Nord fort i està tapat. Anem cap el corral i ens hi quedem reposant i trastejant. El dissabte al matí també bufa Nord i aprofitem per anar a visitar el nou Centre Astrològic del Montsec, i ens quedem sorpresos per la instalació que hi han fet. És realment magnífic. Amb l'entrada t'ofereixen una sessió de cinema (Planetarium) on s'explica la formació del nostre sistema solar i còmodament assegut, gaire bé estirat a les butaques, mirant el sostre-cúpula la qual t'envolta com si estiguessis realitzant el viatge als estels, et passa una hora ben distreta. S'acaba la sessió i s'obre tota la cúpula i veus el cel. Precissament a l'hora que ens van obrir el sostre passaba un parapent volant pel damunt nostre, va ser bonic. Després ens van portar a la zona dels telescòpis per poder observar els planetes, i en aquest cas, el sol. Vam poder veure una explossió de gassos realment impressionant. Ja a la tarda vaig pujar a la Roper, per poder volar amb el parapent nou (un Artik2). Feia molt vent i gaire bé tothom esperava que minves la intensitat. A dos quart de vuit de la tarda, el vent flaqueixa una mica i obro la vela i surto, i ..... premi, m'enganxo al relleu i remunto per sobre la sortida i m'hi passejo amb unes quantes passades, la gent s'anima i van sortint veles, i més veles, moltes veles. Em separo per que ja comença a ser estressant i vaig cap a ponent agafant termiquetes una mica mogudes pel vent que encara fa. Després de volar uns vint minutets m'envaix cap al camping on hi aterro després de fer uns wingnovers continguts per veure com reacciona la vela. La impresió ha estat molt bona, s'ha comportat molt estable i ràpida de resposta, sense sobre-manar massa amb els frens. Anem a sopar a casa i dormir. El diumenge m'aixeco ben d'hora per pujar al cim i probar de volar amb l'ala i estrenar el nou arnés que tenia ja desde l'any passat i que no habia estrenat. És maca l'ala!!!. La monto i pel mig d'un piló de parapents de les escoles em coloco a la sortida. Espero de que el vent entri una mica bé, ja que no bufa gaire i està molt creuat de ponent. Passa l'estona i no hi ha manera, per tant, aixeco el triangle del terra i mentalitzat a correr com un condemnat començo a gambar com aquell que vol arrencar el terra. Surto bé i noto que l'arnés és ajustat com un trajo fet a mida, m'estiro bé i ja comprobo que vaig massa avançat i la barra de control s'em coloca massa enrera. Vaig fent probes d'inclinació i també vaig notant que el clatell no esta acostumat ha estar en aquella posició, collons que s'em carrega massa. Osti ! em cal fer hores si vull anar a les competicions. Volo durant disset minutets de glòria i aterro a Agulló. El blad està creixent i he de penjar l'ala una mica alt, però bé, el primer aterratge després de quasi sis mesos de no agafar-la sempre fa respecte. El dia es posa bò per volar, però no m'atreveixo pujar a volar a aquesta hora sense abans endarrerir la posició de la cinta a l'ala. Ja volaré el proper dia a primera hora unaltra vegada, fins que m'hi trobi a gust. Anem a dinar al camping, un combinat de sèpia, truita i amanida, i cap a casa.

ARBÚCIES-DIUMENGE PASSAT PER AIGUA

Ahir només vam aprofitat un moment el matí per anar a caminar pel Montseny, es a dir, pel costat de casa. Quan ja portàvem 1 hora de marxa els núvols van deixar anar un xàfec de nassos que ens va enganxar pel mig del bosc. Sort que vam agafar el paraigües que ens va estalviar el malestar d'anar completament molls. Tot i així vam quedat xops com ànecs. Quan vam arribar a casa ens vam haber de canviar totalment. A veure si el cap de setmana vinent (pont de maig) es presenta millor, o ja em veig una temporada d'aquelles que si espot volar algun dia, s'haurà d' aprofitar. Ostres tu que ja gaire bé ens hem cruspit l'abril!.

SANTA BÀRBARA-ST.FELIU BUIXALLEU

Previsió de llevant? SÍ, i fort. El dia s'ha aixecat amb sol a casa, i avui la previsió es compleix al cent per cent, el llevant es marcat i fort. Decidim anar a caminar i ho fem anant amb la furgo fins a Sant Feliu de Buixalleu on la deixem i comencem a caminar pujant per la carretera de sorra que arriba fins dalt l'ermita de Santa Bàrbara. Pugem a peu tot xerrant i el vent ens refresca una mica ja que aviat comencem a suar, el desnivell no és molt pronunciat però es nota. En qüestió de mitja hora ja gaire bé som a l'ermita i comprovo que hauria estat una ximpleria pujar el parapent a l'esquena. El vent és totalment Nord, es a dir, mirant la sortida et fot clatellots!. Ens hi estem una estona, el paisatge és formidable, es pot veure tot el Montseny, la vall de la Tordera fins Barcelona, tot el Maresme (Blanes i el seu castell de Sant Joan), fins a Roses. És un lloc impressionant. Ací hi teníem una rampa per envolar-nos amb ala delta, que ara és completament trencada i tapada per la vegetació. Vam deixar de volar-hi per què els propietaris dels camps on aterràvem ens van prohibir fer-ho i per no tenir problemes es va abandonar, tot i que és un lloc perfecte per volar. No fa massa ja vaig volar-hi amb el parapent sortint amb un vent una mica fort i sense problemes per fintar els arbres del davant. Em vaig aguantar tant com vaig voler i vaig aterrar al costat de la carretera asfaltada i sense torbar-me vaig sortir del camp i vaig plegar el parapent al mig d'una pista forestal que hi ha allà mateix. Sense trepitjar res dels camps, per què en cas contrari amb rodaria el cap, tothom em coneix i no m'escaparia dels dits acusadors. Poso un foto del dia que vaig volar amb la vela preparada per sortir. Bé, tornant a l'excursió, decidim baixar per la vessant Est de la muntanya i arribem a la furgo després d'haver caminat una hora i mitja. Tot caminant hem decidit fer-nos una "tagine" de pollastre quan arribem a casa, i així ho hem fet, i ens ha quedat de perles, com si fóssim al Marroc mateix, i ho hem rematat amb un té verd a la menta que ja domino. Per la tarda m'he estat preparant l'arnés nou d'ala delta per a estrenar-lo aquesta temporada i retirar el meu ROTOR que tantes campanyes m'ha acompanyat. Ostres! el paracaigudes nou que m'he comprat no entra a la bossa de l'arnés, és massa gran, glop.......i ara que? Per sortir del pas hi instal.lo el Metamorfosis 16 vell que tinc (té........ no sé quants anys?). Espero no fer-lo servir mai, com fins ara!.