MONTSENY-AGUDES I TURÓ DE L'HOME

DISSABTE: Feia dies que no volava des de les Agudes i el dissabte (molt d'hora) havíem quedat amb en David i en Marc per fer un vol. En arribar a dalt (eren les 9 del mati) ens trobem que el vent venia de llevant  fluix i me'ls vaig emportar caminant cap a Les Agudes per intentar volar a Arbúcies. No ho tenia gaire clar, donat que la sortida a llevant és una mica delicada per a principiants, però m'han demostrat que les aixecades de vela les controlen molt bé. Quan hi arribem el vent te una intensitat perfecte per no haver de córrer. Pugem al cim per ensenyar-los el pla de vol i indicar l' aterratge. D'ací el trajecte es veu llarg i no hi ha gaire camps per poder aterrar i noto una mica de nervis a en Marc i a en David tranquil (potser pel desconeixement del nivell de risc). No m'ho penso més i confio que ho faran bé com sempre. Els proposo de sortir jo primer per testejar l' aire i calculo que em podré aguantar per esperar-los. Preparem les veles, que amb el vent que feia era dificultós, i aixeco controlant que em quedi damunt del cap. Mentres els vaig explicant que no corrin, que mantinguin la vela i s' assegurin que la tenen ben controlada i dirigida pel mig del forat que hi ha entre els arbres que envolten la sortida. Només amb el pes del cos a la cinta ventral m' enlairo i m' arrambo a les parets de Les Agudes que en dinàmica em mantinc. Faig passades pel damunt d' ells i ja veig que en David falla una aixecada i el vent se l' emporta darrera del coll. Recull, torna a inflar i surt bé. Darrera d' ell en Marc també surt perfecte. Ja som els tres volant i jo que he perdut una mica d' altura vaig davant per guiar-los cap a Arbúcies. Ens dirigim al Turó d' Arenys i ja passada la Feixa Llarga punxem un núvol que s' està formant. És guapo, guapo, guapo pels dos novells en el seu quart vol. Arribem damunt d' Arbúcies i perdo altura amb una quants girs de 360º per ensenyar-los el plantejament. Per mi és normal, jo conec el camp que ha estat també l' enlairament amb els paramotors. No fa vent, potser una mica del darrera, i entro rapit i em passo el tram segat i toco terra en mig d' herbes altes que em deixen xop d' aigua. Ja entra en David i ho fa una mica alt, la qual cosa provoca que casi s' el mengi tot. Aterra damunt d' un hort amb cols que pateixen el seu aterrrrrrratge. Ara en Marc ho fa més baix però massa alt, també, i entra dins de l' hort aterrant bé. Els dos han sortejat una tanca feta amb palets de fusta que jo no sabia que hi eren col·locats. M' han fotut una "bronca" (be en Marc que sap el què es cou), i el cert és que per ells ha estat un aterratge de taquicàrdia. Els ha posat nerviosos els obstacles que s' han de sortejar a l'entrada (arbres, faroles i dimonis). Després del "bajon" de l' adrenalina els ha transportat al vol i a l' experiència única d' haver baixat per vessant nord de la muntanya. La resta del dia l' hem passat tranquils per tornar a pujar a la tarda a recuperar el cotxe o a volar si es pot. Dalt era tapat i fins el darrer moment decidim baixar amb els cotxes cap a a casa.

DIUMENGE: La cosa "apreta" i hi ha gana de vol (els novells tiben) i tornem a quedar molt d' hora. Ara s' hi apunta l' Àlex i ja som quatre dalt la muntanya amb un vent de ponent perfecte. Ens arribem fins al revolt de sota el Turó de l'Home i no ens ho pensem gaire. Baixem una mica per no tenir tanta fuga i comencem a preparar les veles. El vent afluixa i ja equipats pugem dalt el revolt i en Marc infla la vela i sense avisar ja es volant. Hem quedat en aterrar al camp de Can Nofre (a Palau). En David es preparara, aixeca i surt molt bé. Ara li toca a l' Àlex qui em diu que només ha practicat amb la vela al terra un parell de vegades, que sempre ha sortit amb el paramotor d' esquena. Glub! bé ja et guiaré i donaré la sortida. Ara el vent és molt suau i falla tres aixecades, fins que en la quarta l' aixeca una mica torta i li rectifico. Corre bé i surt endavant. M' el miro i observo que te el fre esquerra envolicat amb la banda, però el vola recta, s' enfonsa una mica força i tarda en rectificar la trajectòria. Però ja s' encara cap a Palau. Em quedo sense vent i amb l' ajut d' una colla d' excursionistes que m' aguanten la vela, surto en el moment que una lleugera brisa em permet aixecar i sortir. M' acosto molt al Turó i m' enfilo lleugerament pel damunt de la carretera asfaltada, i ho aprofito per passar pel damunt de la gent que m' ha ajudat per saludar-los i agraïr-los el seu cop de mà. El vol ha estat plàcid fins Palau, on he aterrat amb el novells que ja es defensen  prou bé. Recollim i anem a la recerca de l' Àlex qui ha aterrat abans de Sta. Maria de Palautordera. I ja està, un cap de setmana complert pels ocellots! FOTOS:
http://picasaweb.google.com/ENRICVOLADOR/MONTSENYAGUDESITURODELHOME?feat=directlink